Solicitud de documentación sobre mantenimiento e inspecciones de instalaciones eléctricas municipales y resultado estimatorio

Resolució 213/2018, de 30 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 187/2018 Administració reclamada: Ajuntament de Rubí Informació reclamada: Documentació relativa al manteniment d’instal·lacions elèctriques. Sentit de la Resolució: Estimació Resum: En la motivació cal explicitar el límit (seguretat pública) que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”; en aquest cas, la invocació municipal del límit no assenyala cap motiu ni raona en absolut cap causa que fonamenti la seva aplicació; sense aquesta justificació i motivació exigides legalment, l’aplicació del límit invocat esdevé arbitrària, ja que ni tan sols s’intueixen les raons per les quals la seguretat pública podria resultar perjudicada per la difusió de la informació sol·licitada. L’eventual presència de dades privades invocada per l’Ajuntament no té res a veure amb el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial, que per ser valorats requereixen que s’hagi declarat i acreditat la seva concurrència, cosa que no s’ha fet, ni és versemblant que pugui fer-se, ja que no és previsible que la documentació demanada contingui creacions originals ni altres dades que justifiquin la seva qualificació com a secret. Paraules clau: Ajuntament. Instal·lacions elèctriques. Manteniment, Conveni. Reclamació contra silenci. Límits. Seguretat pública. Secret professional. Propietat intel·lectual i industrial. Dades personals. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 24 de maig de 2018 entra a la GAIP la Reclamació 187/2018, presentada contra l’Ajuntament de Rubí, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de setembre de 2017 la persona reclamant, després d’invocar l’LTAIPBG i la legislació de seguretat industrial, demana a l’Ajuntament de Rubí la informació següent: 2.1. Pla de manteniment actualitzat i llistat de totes les instal·lacions elèctriques de la ciutat, inclosos l’enllumenat públic i els quadres elèctrics. 2.2. Data de l’acta d’aprovació al Ple municipal del Pla de manteniment i còpia del conveni entre l’empresa adjudicatària i l’Ajuntament. 2.3. Còpia de cada una de les instal·lacions elèctriques d’aquest municipi que hagin passat la inspecció i revisió periòdica i de tots els locals de concurrència pública, inclòs l’enllumenat públic, de titularitat municipal. 3. La Reclamació presentada el 24 de maig de 2018 assenyala que la persona reclamant no ha rebut resposta a la seva sol·licitud, malgrat haver transcorregut més d’un mes de la seva presentació i reitera la informació a la que vol accedir. 4. El 29 de maig de 2018 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Rubí i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 12 de juliol de 2018 la GAIP rep l’informe de l’Ajuntament de Rubí, que facilita els links per accedir als documents relatius al pla de manteniment i al contracte del qual n’és objecte. En quant a la informació relativa a les inspeccions i revisions de cada una de les instal·lacions elèctriques municipals, la denega en base a la invocació dels límits següents: a) “La seguretat pública, per quan el coneixement o divulgació de plànols i dades de la instal·lació elèctrica (subministrament elèctric i dimensionament) de diferents dependències municipals, perjudicaria no només la seguretat de treballadors d’aquestes dependències sinó també la de tots els ciutadans del municipi, per la utilització que es pogués fer de la mateixa. Per aquest motiu ha de prevaldre l’existència d’un interès públic superior com és la seguretat, davant el dret d’accés dels ciutadans a la informació de la que disposa l’Administració, motiu pel qual es denegaria el dret d’accés a aquesta informació. b) El secret professional i drets de propietat intel·lectual i industrial, ja que la documentació reclamada està confeccionada per tercers, les dades privades dels quals figuren en aquests documents. Tot i que no es tracta de dades personals especialment protegides en els termes previstos a l’article 23 de la Llei 19/2014 de constant referència, en aplicació de la previsió continguda a l’article 24.2 de l’esmentat cos legal, i prèvia ponderació de les circumstàncies previstes en el mateix, escauria denegar l’accés a aquesta documentació, ja que no està justificat que la finalitat de l’accés sol·licitat sigui històrica, estadística o científica i no s’ofereix cap garantia de protecció d’aquesta informació”. 6. El 21 de juliol de 2018 la persona reclamant comunica a la GAIP el següent: “és evident que sense el punt 3 no podem saber quines instal·lacions han passat la inspecció i revisió periòdiques, i és precisament això el que ens preocupa. Es vol saber quina va ser la darrera revisió en cada cas, o quant de temps fa que no es realitzen, i el perill que conseqüentment suposa pels usuaris. És una qüestió més que considerem relacionada amb la transparència, i la seguretat (en això coincidim, però tenim, en efecte, punts de vista diferents). Així doncs, ens mostrem contraris amb aquesta actitud de l'Ajuntament de Rubí i demanem que l'Ajuntament de Rubí compleixi amb la llei de transparència, tal com altres ajuntaments han acabat fent, tot i la lentitud o els entrebancs tristament habituals”. Fonaments jurídics 1. Informació sol·licitada i dret a accedir-hi La informació sol·licitada per l’antecedent 2 (llista d’instal·lacions elèctriques, pla de manteniment i rastre documental de les seves inspeccions i revisions) s’ha d’interpretar en el sentit que sembla haver-ho fet l’Ajuntament en el seu informe, és a dir, entenent que es refereix únicament a les instal·lacions elèctriques de la titularitat municipal, no a les de tota la ciutat (referència que si s’interpreta en un sentit ampli podria incloure les de les empreses, entitats i llars privades). Interpretada, doncs, en el sentit indicat d’instal·lacions elèctriques municipals, és evident que la informació sol·licitada és informació pública, atès el contingut que dona a aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG (la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat). Efectivament, el que es demana és informació relativa a un equipament municipal, bé perquè està vinculat a les dependències i serveis municipals (els quadres i les instal·lacions elèctriques dels edificis i serveis municipals), o bé perquè ho està a un servei públic municipal, com és l’enllumenat públic. I en conseqüència, ha d’estar en tota lògica en poder de l’Ajuntament, fet que permet qualificar -la com a pública, malgrat que part d’ella hagi pogut haver estat elaborada per particulars. En tant que informació pública, segons els articles 18 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que concorrin límits establerts per llei que hagin de prevaldre sobre el dret d’accés i justifiquin denegar-la. En aquest cas, l’Ajuntament invoca dos límits previstos per l’article 21 LTAIPBG: la seguretat pública i el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. Es valora tot seguit si es dóna efectivament la concurrència dels límits legals assenyalats. 2. El límit de la seguretat pública Segons es pot comprovar a l’antecedent 5, l’Ajuntament considera que la divulgació de plànols i dades de la instal·lació elèctrica perjudicaria la seguretat dels treballadors i de tota la població municipal. Aquesta afirmació es fa sense cap dada ni argument que la justifiqui, malgrat que l’article 20 LTAIPBG requereix que “per aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. En aquest cas, la invocació municipal del límit no assenyala cap motiu ni raona en absolut cap causa que fonamenti la seva aplicació. Sense aquesta justificació i motivació exigides legalment, l’aplicació del límit invocat esdevé arbitrària, ja que ni tan sols s’intueixen les raons per les quals la seguretat pública podria resultar perjudicada per la difusió de la informació sol·licitada. En conseqüència, no és procedent jurídicament l’aplicació d’aquest límit. 3. El límit del secret professional i dels drets de propietat intel·lectual i industrial La invocació que l’Ajuntament fa d’aquest límit la justifica en la presència en la documentació sol·licitada de “dades privades” de les terceres persones que han elaborat part d’ella. Per començar, cal assenyalar que l’eventual presència de dades privades invocada per l’Ajuntament no té res a veure amb el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial, que per ser valorats requereixen que s’hagi declarat i acreditat la seva concurrència, cosa que no s’ha fet, ni és versemblant que pugui fer-se, ja que no és previsible que la documentació demanada contingui creacions originals ni altres dades que justifiquin la seva qualificació com a secret. L’únic argument que aporta l’Ajuntament en aquesta invocació és un argument relacionat amb la protecció de les dades personals regulades per l’article 24.2 LTAIPBG. Tot i que no s’indica quines i de qui son les dades personals que consten en aquests documents, és més que qüestionable que siguin les regulades per l’article 24.2 LTAIPBG; en part, perquè el mes probable és que siguin dades més professionals que personals, i per tant excloses de la legislació de protecció de dades personals, segons preveu l’article 2 del Reglament de desenvolupament de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (RLOPD, aprovat pel Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre). I en part també perquè aquestes dades persones previsiblement són més aviat les previstes per l’article 24.1 LTAIPBG (dades merament identificatives, relatives al funcionament de l’Administració), en relació amb les quals preval el dret d’accés damunt de la seva protecció. En el cas improbable que les dades de persones privades que figuren a la documentació sol·licitada excedeixin del caràcter professional o merament vinculat al funcionament dels serveis públics indicats al paràgraf anterior, l’Ajuntament pot anonimitzar-les, si amb això no perjudica les finalitats de l’accés sol·licitat. Per tant, aquest límit tampoc justifica denegar la informació sol·licitada, sens perjudici de l’eventualitat de poder anonimitzar dades personals, si així ho justifiquen les consideracions fetes als paràgrafs anteriors. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 30 de juliol de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 187/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació indicada a l’antecedent 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Rubí que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 que encara no li hagi facilitat, dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 3. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 4. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 187/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 30 de juliol de 2018 Per substitució Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tr bunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.