Se solicitó al Departament de Territori i Sostenibilitat información sobre autorizaciones e inspecciones de parques y núcleos zoológicos. El reclamante alegó que la respuesta fue parcial. La GAIP decidió finalizar la reclamación por desistimiento debido a que el solicitante no acreditó la representación de la entidad en nombre de la cual actuaba.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública puede ejercerse a título individual o en representación de una persona jurídica legalmente constituida.
3
Se aplicó el artículo 68 de la LPAC al no atender el requerimiento de enmienda para acreditar la representación legal del solicitante.
4
La falta de acreditación de la representación es un elemento fundamental para la tramitación de la reclamación.
Texto completo
Resolució 291/2020, de 18 de juny
Número d’expedient de la reclamació: 167/2020
Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat
Informació reclamada: Informació sobre inspeccions a parcs i nuclis zoològics
Sentit de la resolució: Finalització per desistiment
Resum: Tal com posa de manifest l’antecedent 5, la GAIP va requerir a la persona reclamant
l’esmena de la Reclamació, als efectes d’acreditar un element fonamental d’ella com és acreditar
la representació que afirma ostentar, requeriment que, malgrat haver-se formulat amb
l’advertiment de l’article 68 LPAC, no ha estat atès per la persona reclamant, tot i haver
transcorregut el termini previst en aquest precepte. En conseqüència, és procedent aplicar les
previsions de l’article 68 LPAC i declarar la finalització de la Reclamació per desistiment.
Paraules clau: Generalitat. Entitats. Defensa dels animals. Zoo. Inspeccions. Reclamació contra
silenci. Representació. Esmena. Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 13 de març de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 167/2020, presentada
suposadament en representació d’una entitat animalista contra el Departament de Territori
i Sostenibilitat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona
reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014,
del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
(LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret
111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. L’11 de desembre de 2019 l’entitat reclamant fa referència a iniciatives parlamentàries de
protecció i defensa dels animals, invoca l’LTAIPBG i la Llei 27/2006, de 18 de juliol,
d’accés a la informació ambiental (LAIA) i demana al DTS la informació següent en relació
amb el Parc Zoològic de Barcelona, l’Aquàrium de Barcelona, Cosmocaixa, Marineland
(Catalunya) i Aquòpolis (Costa Daurada): 1. Dades sobre l’autorització administrativa per
dur a terme l’activitat. 2. Dades sobre la inscripció al Registre de parcs zoològics i/o al
Registre sobre nuclis zoològics de Catalunya. 3. Dades (actes, conclusions, etc.) sobre les
inspeccions anuals; altres inspeccions; documents de treball sobre les inspeccions fetes
els darrers cinc anys (2015-2019), com a mínim i qualsevol altre que es consideri d’interès
des que aquestes inspeccions són exigibles legalment. Tot seguit es fan diverses
consideracions sobre la normativa reguladora de les autoritzacions, els registre i les
inspeccions d’aquesta activitat i es demana la informació sol·licitada en el format que sigui
més convenient.
3. Per Comunicació de 13 de febrer de 2020 el DTS estima la sol·licitud anterior i facilita a
l’entitat reclamant informació sobre els registres on estan inscrites les activitats indicades a
la sol·licitud i sobre les seves inspeccions.
4. La Reclamació presentada el 13 de març de 2020 indica que la informació facilitada és
parcial, perquè no informa sobre les autoritzacions i perquè la documentació de les
inspeccions a la qual es facilita accés és incompleta.
5. El 17 de març de 2020 la GAIP requereix a la persona reclamant que acrediti la
representació de l’entitat en nom de la qual afirma actuar. L’adverteix que si no l’acredita en
10 dies es considerarà desistida la Reclamació d’acord amb el previst per l’article 68 de la
Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú (LPAC). Un cop vençut el
termini donat (inclosa la suspensió dels procediments decretada amb l’estat d’alarma
motivat per la Covid19), la persona reclamant no ha resolt l’esmena requerida.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Tal com posa de manifest l’antecedent 5, la GAIP va requerir a la persona reclamant l’esmena
de la Reclamació, als efectes d’acreditar un element fonamental d’ella com és acreditar la
representació que afirma ostentar, requeriment que, malgrat haver-se formulat amb
l’advertiment de l’article 68 LPAC, no ha estat atès per la persona reclamant, tot i haver
transcorregut el termini previst en aquest precepte. En conseqüència, és procedent aplicar les
previsions de l’article 68 LPAC i declarar la finalització de la Reclamació per desistiment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 18 de juny de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 167/2020 per desistiment i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.