Finalización de reclamación por pérdida sobrevenida del objeto tras la entrega extemporánea de información sobre un expediente de consumo

Resolució 368/2024, de 21 de març Número d’expedient de la Reclamació: 156/2024 Administració reclamada: Agència Catalana de Consum Informació reclamada: Consulta sobre l’estat de tramitació d’un expedient. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Resum: Els antecedents posen de manifest que l'Administració ha posat a disposició de la part reclamant la informació sol·licitada en el marc d'aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d'informació pública de la què deriva la Reclamació i comporta la seva pèrdua d'objecte, motiu pel qual és procedent finalitzar aquest procediment. Paraules clau: Agencia Catalana de Consum. Consum. Denuncia. Entitat ambientalista. Greenwashing. Informació sobre actuacions. Tramitació expedient. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda d’objecte. Ponent: Iolanda Pineda Balló Antecedents El 3 de febrer de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 156/2024, presentada per la representant de l’entitat Federació d’Ecologistes en Acció de Catalunya (EeA) contra l’Agència Catalana de Consum. El 16 de novembre de 2023 l’entitat ecologista reclamant va sol·licitar a l’Agència Catalana de Consum una petició d’informació en els següents termes: “Primer.- Que en data 30/01/2023 vam interposar denúncia davant aquest organisme contra la mercantil Xxxx, en matèria de publicitat il·lícita, dictant-se Resolució de Recepció de denúncia i inici d’expedient de diligències prèvies de data 23/02/2023 (Referència: DEN/13321/2023) Que donada la inexistència de cap altra comunicació, es va sol·licitar informació de les actuacions en data 26/07/2023 (núm. d’entrada registre: 1044E 23624/2023, sense que tampoc haguem obtingut cap resposta. Que ens és impossible accedir a cap informació via telefònica sobre l’expedient. Tercer.- Que mitjançant el present escrit, vinc a sol·licitar informació.” “Primer: Que l’objecte d’aquesta petició és que s’informi per personal funcionari competent i en base als arxius obrants, sobre: 1.- Estat actual de les actuacions portades a terme a l’expedient de Referència: DEN/13321/2023 2.- Relació d’actuacions portades a terme. 3.- Còpia de qualsevol informe obrant a l’expedient 4.- Per al cas de que s'hagi produït la caducitat de l’expedient ex art. 341.6 C. Consum Catalunya , informar d’aquesta. 5.- Per al cas de caducitat, informar de dades dels funcionaris que hagin estat designats instructor-tramitador de l'expedient i responsable de de dictar resolució”. L’entitat reclamant indica que no ha obtingut resposta per part de l’administració reclamada i tampoc se li ha lliurat la informació / documentació que havia sol·licitat. El 13 de febrer la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’entitat reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. En la mateixa data la GAIP comunica la reclamació a l’Agència Catalana de Consum i requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. El 27 de febrer de 2024 la GAIP rep l’informe de l’Agència Catalana de Consum on es manifesta el següent: “Un cop exposats els antecedents, aquesta Administració no pot més que reconèixer l’error i prestar la seva col·laboració per donar tràmit a la sol·licitud d’accés presentada. En no rebre la sol·licitud mitjançant el tràmit específic l’escrit no va ser correctament identificat i derivat com a sol·licitud d’accés a la informació pública i això ha impedit donar-li a la sol·licitud el tractament i tramitació adequats”. A continuació l’Agencia Catalana de Consum procedeix a facilitar la informació sol·licitada. El 5 de març de de 2024 la GAIP trasllada a la reclamant la informació que ha fet arribar l’Agència Catalana de Consum amb la indicació que si en un termini de 5 dies hàbils no es comunica el contrari, s’entendrà que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarà el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. La reclamant va accedir a la notificació el 10 de març sense que fins a data d’aquesta resolució consti cap al·legació al respecte. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació En el marc d’aquest procediment, la GAIP aprecia d’ofici la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació, atès que la reclamant una vegada lliurada la informació no ha formulat cap objecció una vegada advertida que de no fer-ho en el termini indicat s’interpretaria com una satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua sobrevinguda de l’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de març de 2024, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 156/2024 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Ballo Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.