Una entidad de defensa del patrimonio natural solicitó al Departament de Territori i Sostenibilitat información sobre autorizaciones de emisiones contaminantes y controles ambientales. Ante la falta de respuesta, se presentó reclamación. La GAIP decide finalizar el procedimiento por pérdida de objeto, ya que la administración entregó la información extemporáneamente.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones derivadas de solicitudes de información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG.
2
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas por las leyes.
3
La entrega extemporánea de la información solicitada durante el procedimiento de reclamación conlleva la pérdida del objeto de la misma al desaparecer la discrepancia jurídica.
Texto completo
Resolució 269/2020, de 21 de maig
Número d’expedient de la Reclamació: 154/2020
Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat
Informació reclamada: Autorització d’emissions contaminants a Juneda i a les Borges Blanques.
Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
Paraules clau: Generalitat. Entitats ambientals. Medi ambient. Control d’emissions. Reclamació
contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua d’objecte.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 25 de febrer de 2020 entra a la GAIP la Reclamació 154/2020, presentada per una entitat
de defensa del patrimoni natural contra el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS), en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. L’entitat reclamant sol·licita el
procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36
a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La sol·licitud d’accés a la informació pública (que segons l’informe indicat a l’antecedent 6
hauria estat presentat el 20 de setembre de 2019) exposa algunes dades sobre emissions
captades a Juneda i demana: - Dades sobre l’autorització d’emissions d’activitats
potencialment contaminants de l’atmosfera (focus vehiculats a l’atmosfera, inclosos els
d’emissió no sistemàtica, classificats com A, B o C del CAPCA) dels establiments industrials
dels municipis de Juneda i Les Borges Blanques. - Resultats dels controls ambientals
realitzats per l'administració als establiments industrials de Juneda i Les Borges Bl (RD
100/2011 i Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats, annex 1,2 i 3).
3. La Reclamació presentada el 25 de febrer de 2020 indica que el DTS no ha contestat la
sol·licitud, malgrat haver passat cinc mesos des de la seva presentació.
4. El 2 de març de 2020 la GAIP requereix a l’entitat reclamant l’esmena de la Reclamació, als
efectes d’acreditar la representació de la persona que afirma actuar en el seu nom i l’adverteix
que si no la satisfà en el termini de 10 dies, es considerarà desistida la Reclamació (article 68
de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú). També li demana la
millora de la Reclamació, als efectes d’acreditar la data de presentació de la sol·licitud
d’informació. El 27 de març de 2020 la GAIP rep un escrit de la persona reclamant, que
acredita la representació i on manifesta que no pot acreditar la sol·licitud perquè l’hauria
formulat en línia.
5. El 28 d’abril de 2020 la GAIP comunica la Reclamació al DTS i li requereix que, dins del
termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així
com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general,
dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació.
6. El 15 de maig de 2020 la GAIP rep l’informe del DTS. Indica que la sol·licitud indicada per
l’antecedent 2 no va ser contestada degut a un error. Reconeix el dret de l’entitat reclamant
d’accedir a la informació sol·licitada i informa i acredita que el 8 de maig de 2020 el DTS
l’hauria notificada a la presidència de l’entitat reclamant.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés
a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de
reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació
pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que
també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les
resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut
expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i
resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es
reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la
informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu
poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què
fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica
legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació
pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés
a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament
establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals
al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en
compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en
benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la
informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas
els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar
degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que
l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i
temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a
l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de
cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui
l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho
estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen
l’aplicació”.
2. Sobre l’afectació del procediment pel Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es
declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel
covid-19.
La disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara
l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel Covid-19, disposa la
suspensió dels terminis dels procediments administratius, tret que s’apreciïn causes d’interès
general o perjudicis greus en els drets de les persones interessades en procediment que
justifiquin la seva continuïtat.
Aquesta suspensió dels terminis administratius no eximeix a aquesta Comissió a continuar
impulsant el procediment de reclamació, tal i com l’obliga l’art. 71 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre,
del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i atès que la GAIP està
dotada de mitjans electrònics que li permeten continuar amb la seva funció per teletreball amb ple
respecte de les mesures de confinament i sense perjudicar la finalitat de la declaració de l’estat
d’alarma. En conseqüència, la GAIP continua la tramitació i, si s’escau, resolució o mediació de les
reclamacions d’acord amb el seu procediment, en atenció a l’interès general en garantir l’empara
legal efectiva atorgada per l’article 39 LTAIPBG a totes les persones que s’han vist prèviament
perjudicades en el seu dret a accedir a la informació pública i en la mesura que s’hi aportin les
dades necessàries per poder decidir amb ple coneixement de causa.
En aquest cas el DTS aporta l’informe i la còpia de l’expedient sol·licitats per la GAIP i l’entitat
reclamant l’esmena i millora sol·licitades, tot durant la vigència de l’estat d’alarma, fet que sens
dubte posa de manifest la seva conformitat en finalitzar aquest procediment.
3. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació
Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha facilitat a la persona
reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la
satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la
pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la
justificaven.
En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap
declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació
sol·licitat per la persona reclamant.
4. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de
21 de maig de 2020, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 154/2020 per la pèrdua
sobrevinguda del seu objecte i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució,
d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, sens perjudici del que
disposa la disposició addicional tercera del RD 463/2020, de 14 de març. pel que es declara l’estat d’alarma per a la gestió
de la situació de crisi sanitària ocasionada pel covid-19.