Acceso a copias de facturas e informe de seguimiento de poblaciones de trucha en el Noguera y el Segre

Resolució 114/2018, de 24 de maig Número d’expedient de la Reclamació: 125/2018. Administració reclamada: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Informació reclamada: Factures i informes externs. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: Són diverses les resolucions de la GAIP que han declarat el dret a còpia de factures i només en casos excepcionals en què les factures sol·licitades podien contenir dades personals especialment sensibles se n’ha requerit l’anonimització; en aquest cas, atesos els objectes de l’estudi i les característiques professionals dels contractistes, no és versemblant que hi pugui haver motius per limitar l’accés a dades determinades de les factures, de manera que procedeix declarar el dret a accedir a la seva còpia sencera; no dona la mateixa informació la còpia d’una factura que un segon document on s’han vessat les seves dades; per tant, la persona reclamant té dret a obtenir el plus d’informació que, al seu entendre, li proporciona la còpia, en relació amb un document secundari elaborat per l’Administració; si el DARPA considera convenient canviar el format amb el que facilitar la informació sol·licitada, i fer-ho mitjançant un document Excel de nova elaboració, hauria de motivar- ho (així ho exigeix l’article 34.4.c LTAIPBG) en alguna de les circumstàncies previstes per l’article 36.2 de la mateixa llei; en aquest cas el DARPA no motiva el canvi de format i l’opció proposada pel Departament no té encaix en cap de les circumstàncies de l’article 36.2 LTAIPBG. L’article 13.4 LAIA estableix que les causes de denegació s’han d’interpretar restrictivament i que, a aquests efectes, s’ha de ponderar en cada cas concret l’interès públic atès per la divulgació d’una informació amb l’interès atès per la seva denegació; l’informe del DARPA no efectua aquesta ponderació, ni concreta els riscos ambientals que pot suposar per a la població de truita comuna del Noguera i del Segre la divulgació dels censos respectius i de les corresponents densitats; si la truita comuna no és una espècie amenaçada i si l’informe demanat no divulga els seus llocs de reproducció, no sembla que la simple difusió dels censos hagi de comportar un perjudici significatiu per a l’espècie; si el risc ambiental s’acaba referint únicament a un perill de concentració excessiva de pescadors en els trams més densament poblats de truites, aquest perill no ha estat acreditat ni argumentat com a risc efectiu, ja que només s’ha apuntat per l’informe com a mera conseqüència lògica, lluny de ser avalat per indicis concrets de versemblança; a més, aquest eventual perill de concentració de pescadors en determinats trams pot ser combatut per altres mitjans, sense sacrifici pel dret d’accés a la informació pública, establerts per la Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals (LOSPAC), que regula diversos instruments d’intervenció que permeten a l’Administració determinar la pesca que es pot practicar a cada tram dels rius, inclosa la possibilitat de fixar el nombre de captures permeses als trams de pesca controlada; cal concloure, per tant, que no s’ha acreditat la concurrència d’un perill efectiu per al medi ambient que justifiqui la denegació de la informació sol·licitada sobre la base de l’article 13.2.h LAIA. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Factures. Pesca. Medi ambient. Informació mediambiental. Límits. Protecció d’espècies amenaçades. LAIA. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 21 d’abril de 2018 entra a la GAIP la Reclamació /2018, presentada contra la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi (DGEF) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARPA) de la Generalitat de Catalunya, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP promulgat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 18 de març de 2018 la persona reclamant, després de fer referència a una informació sobre destinació dels ingressos provinents en concepte de taxes en concepte de permisos i llicències de pesca, sol·licita a la Secretaria general del DARPA còpia de les factures corresponents a una llista de 20 conceptes i quanties de despesa corresponents a determinats encàrrecs de gestió i contractes menors, així com també còpia dels 7 informes externs objecte de contractes menors identificats pel concepte i quantia de despesa, adjudicatari i número d’expedient. La sol·licitud és acompanyada de referències a fragments de resolucions de la GAIP relatius al dret d’accés a factures i al principi de gratuïtat de la informació pública. 3. La Resolució de 17 d’abril de 2018 la DGEF estima parcialment la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent anterior i ofereix cinc adreces d’espais web on es podria consultar la informació relativa a factures contractes i convenis; el text íntegre dels convenis i dels encàrrecs de gestió; l’estat de pagament de les factures; la carpeta del tràmit sobre censos de peixos i anàlisi de riscos de poblacions i la resta d’informes sol·licitats. Així mateix, denega l’accés a l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre”, ja que la seva divulgació podria afectar negativament la protecció del medi ambient i en particular la localització d’una espècie amenaçada (articles 21.2 LTAIPBG i 13.2.h de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, sobre el dret d’accés a la informació ambiental, LAIA). 4. La Reclamació presentada el 21 d’abril de 2018 al·lega que la resposta del DARPA es correspon poc amb el sol·licitat, ja que: 4.1. Es remet a diversos enllaços web sense concretar on es troben les factures sol·licitades i en comptes de factures s’ofereixen convenis que no haurien estat sol·licitats. S’ofereix poder comprovar l’estat de pagament, però no és això el que es demana; a més, només hi poden accedir les persones interessades, que no és el cas. 4.2. En relació amb l’informe sol·licitat sobre censos de peixos i anàlisi de riscos de repoblacions, s’ofereixen informes diversos sobre riscos de repoblacions amb truites, però no s’informa sobre els censos de peixos, de manera que la persona reclamant considera que la DGEF s’hauria equivocat d’informe. 4.3. En relació amb la remissió a una adreça web on es podrien consultar la resta d’informes, la persona reclamant indica que no podria fer la consulta per manca de coneixement concret del títol o títols dels informes, que ha identificat en relació amb la factura i el contracte corresponents. 4.4. La denegació d’accés a l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre” estaria injustificada perquè no és cert que a Lleida la truita sigui una espècie amenaçada; en tot cas, afirma que no hi hauria cap disposició ni resolució que ho indiqui. En conseqüència, reitera la petició d’obtenir la informació sol·licitada en els termes demanats. 5. El 27 d’abril de 2018 la GAIP comunica la Reclamació al DARPA i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. El 14 de maig de 2018 la GAIP rep l’informe del DARPA, que indica el següent en relació amb cada una de les al·legacions formulades per la Reclamació: 6.1. Per facilitar l’accés a la informació relativa a les factures, l’informe assenyala que el DARPA prepararà un arxiu Excel amb la informació que consta a les factures sol·licitades. 6.2. En relació amb l’informe “Censos de peixos i anàlisi de riscos repoblacions”, l’informe del DARPA indica que la informació facilitada és la que existeix efectivament sota aquest títol que, si bé pot induir a confusió, el seu objecte de fet és la realització de mostreigs (no de censos) i anàlisi de risc de repoblacions. 6.3. En relació amb les dificultats assenyalades per la persona reclamant per poder accedir a la resta d’informes, el DARP facilita la relació d’enllaços web corresponents. 6.4. Argumenta la denegació a l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre” no perquè es tracti d’una espècie amenaçada, ni perquè informi dels llocs de reproducció, sinó per a la protecció del medi ambient, circumstància que segons l’article 13.h LAIA justificaria la denegació indicada. En aquest cas, el DARPA considera que no s’ha de divulgar l’estudi perquè inclou dades quantitatives sobre censos i sobre la densitat de la població de truita comuna als diferents trams del riu, de manera que la difusió d’aquestes diferents densitats pot dur una concentració excessiva de pescadors a les zones amb major densitat de població de truita, fet que comportaria una incidència negativa per a una espècie classificada com a vulnerable per la Unió internacional per a la conservació de la natura. A més, l’estudi demanat formaria part d’una planificació més amplia, al llarg de diversos anys, de manera que la informació que ofereix és parcial i s’ha de valorar tenint en compte altres factors i tot el període temporal planificat. 7. El 15 de maig de 2018 la GAIP trasllada l’informe del DARPA a la persona reclamant i li ofereix cinc dies per formular-hi al·legacions. 8. El 21 de maig la GAIP rep les al·legacions de la persona reclamant. En relació amb cada un dels apartats de la sol·licitud formula les consideracions següents: 8.1. En relació amb la sol·licitud de factures, afirma que a les adreces web facilitades no s’hi poden consultar les factures i, en relació amb la proposta del DARPA de facilitar-li un Excel amb la informació que consta a les factures, insisteix que el que vol és una còpia de les factures, i no un Excel amb la informació que contenen, que no és el mateix. 8.2. Reconeix haver rebut l’estudi sobre l’anàlisi de riscos de repoblacions i critica el fet que el títol de l’informe inclogui també els censos si finalment aquests no es varen fer, ja que tot i que el DARPA ho atribueix a una errada, la persona reclamant apunta que pot ser una forma d’incrementar injustificadament el preu de l’informe i, de retruc, les taxes dels pescadors. 8.3. Valora positivament la informació rebuda que relaciona la partida pressupostària amb l’informe corresponent. 8.4. Després de posar de manifest la responsabilitat dels pescadors recreatius envers el medi, argumenta que la truita no és considerada una espècie amenaçada, que l’informe sol·licitat no dona informació sobre els llocs de reproducció i que la invocació genèrica que fa el DARPA a la protecció del medi ambient no té fonament en l’article 13 de la LAIA per denegar l’accés a l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre”, ja que aquest límit ha de ser interpretat restrictivament i, a més, el risc invocat pel DARPA de possible concentració de pescadors en determinats trams, pot ser combatut per diversos instruments previstos a la Llei 22/2009, de 23 de desembre, d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals (LOSPAC), sense necessitat de denegar l’accés a un informe com el sol·licitat. Fonaments jurídics 1. Determinació de la informació reclamada i valoració del dret a obtenir-la La sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació (antecedent 2) ha estat atesa parcialment amb les respostes donades pel DARPA (antecedents 3 i 6), i així ho reconeix la persona reclamant en les seves darreres al·legacions (antecedent 8). De les diverses informacions sol·licitades, restarien pendents de facilitar a la persona reclamant les següents: a) La còpia de les factures corresponents a una llista de 20 conceptes i quanties de despesa corresponents a determinats encàrrecs de gestió i contractes menors. b) La còpia de l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre”. Tant en un cas com en l’altre es tracta d’informació pública, atesa la definició que fa d’aquest concepte l’article 2.b LTAIPBG: la informació elaborada per l’Administració i la que té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions. Tant les factures com l’informe indicat, que va ser encarregat pel DARPA, són informació en poder d’aquest Departament i, per tant, són informació pública; en conseqüència, i en aplicació dels articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que hi hagi algun límit o alguna restricció legal que ho impedeixin, qüestió que és precisament el que valoren els fonaments jurídics següents. 2. Sobre el dret d’accés a les factures La persona reclamant ha sol·licitat expressament còpia de les factures corresponents a una llista de conceptes i quanties de despesa, relacionades a determinats encàrrecs de gestió i contractes menors. L’oferiment del DARPA formulat a l’informe indicat a l’antecedent 6 és preparar un document Excel amb la informació que consta a les factures. Té raó la persona reclamant quan al·lega que aquesta oferta del DARPA no dona resposta a la seva sol·licitud, que expressament demana còpia de les factures i no un document elaborat de nou on constin les dades de les factures. La persona reclamant té dret a obtenir precisament còpia de les factures. En primer lloc, perquè no s’ha al·legat pel DARP cap límit que ho impedeixi, i no és plausible que n’hi concorri cap. De fet, són diverses les resolucions de la GAIP que han declarat el dret a còpia de factures i només en casos excepcionals que les factures sol·licitades podien contenir dades personals especialment sensibles se n’ha requerit l’anonimització. En aquest cas, atesos els objectes de l’estudi i les característiques professionals dels contractistes, no és versemblant que hi pugui haver motius per limitar l’accés a dades determinades de les factures, de manera que procedeix declarar el dret a accedir a la seva còpia sencera. En segon lloc, no dona la mateixa informació la còpia d’una factura que un segon document on s’han vessat les seves dades. Per tant, la persona reclamant té dret a obtenir el plus d’informació que, al seu entendre, li proporciona la còpia, en relació amb un document secundari elaborat per l’Administració. Finalment si, malgrat el que s’acaba de dir, el DARPA considera convenient canviar el format amb el que facilitar la informació sol·licitada, i fer-ho mitjançant un document Excel de nova elaboració, hauria de motivar-ho (així ho exigeix l’article 34.4.c LTAIPBG) en alguna de les circumstàncies previstes per l’article 36.2 de la mateixa llei; en aquest cas el DARPA no motiva el canvi de format i l’opció proposada pel Departament no té encaix en cap de les circumstàncies de l’article 36.2 LTAIPBG. En conseqüència, cal declarar que la persona reclamant té dret que el DARPA li faciliti la informació sol·licitada relativa a les factures en la forma concreta que ha estat demanada, és a dir, còpia de les factures requerides. Naturalment, aquest dret és sens perjudici de la possibilitat de sotmetre aquestes còpies a la contraprestació econòmica prevista per l’article 37 LTAIPBG, si s’escau. 3. Sobre el dret d’accés a l’informe de seguiment de les truites El DARPA justifica la denegació de l’accés a l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre” en les previsions de l’article 13.2.h de la LAIA, ja que considera que la truita és una espècie vulnerable i que la difusió de l’informe sol·licitat podria dur a una concentració de pescadors a determinats trams d’aquests rius, amb el corresponent risc per a la protecció del medi ambient. Tot i que l’article 21 LTAIPBG no contempla la protecció del medi ambient com un límit específic al dret d’accés a la informació pública, l’apartat 2 d’aquest article preveu que es pot denegar o restringir el dret d’accés si la informació sol·licitada té la condició de protegida i així ho ha establert expressament una llei. En aquest cas, aquesta remissió pot dur, tal com invoca l’informe del DARPA, a allò que estableix l’article 13 LAIA, segons el qual “2. Las solicitudes de información ambiental podrán denegarse si la revelación de la información solicitada puede afectar negativamente a cualquiera de los extremos que se enumeran a continuación: (...) h) A la protección del medio ambiente al que se refiere la información solicitada. En particular, la que se refiera a la localización de las especies amenazadas o a la de sus lugares de reproducción”. La formulació feta d’aquest límit té dues parts: la general, relativa a la protecció del medi ambient, i la més específica, relativa a la protecció d’espècies amenaçades. La persona reclamant i el DARPA coincideixen en què la informació sol·licitada no afecta espècies amenaçades. Per tant, l’eventual aplicació del límit de l’article 13.2.h LAIA ho seria en el seu vessant genèric de protecció del medi ambient afectat per la informació sol·licitada. Segons l’informe del DARPA, l’afectació pel medi ambient podria resultar de l’efecte crida que podria tenir la divulgació de l’informe, perquè podria comportar una major concentració de pescadors en els trams assenyalats per l’informe com de major densitat de truites, fet que comportaria efectes negatius per a la qualitat del medi de les poblacions de truites afectades, que s’haurien de considerar com una espècie vulnerable. El DARPA també assenyala que l’informe sol·licitat forma part d’una planificació més àmplia, de manera que pot donar una visió temporal limitada, circumstància que, tanmateix, no queda clar a l’informe quines conseqüències hauria de tenir en relació amb el dret d’accés a la informació pública. Davant d’aquestes consideracions, les al·legacions de la persona reclamant posen de relleu que l’informe sol·licitat no té per objecte informació relativa a una espècie amenaçada, ni sobre els llocs de reproducció d’una espècie vulnerable, sinó només informació sobre censos de truita comuna, invoca l’article 13.4 LAIA, que requereix una interpretació restrictiva dels límits d’accés establerts per aquest article, inclòs el del seu apartat 2.h, i considera que si el DARPA vol evitar concentracions efectives de pescadors a determinats trams, la LOSPAC li ofereix diversos instruments a aquests efectes, sense necessitat de limitar el dret d’accés a la informació pública. L’article 13.4 LAIA, efectivament, estableix que les causes de denegació previstes en el mateix precepte (inclosa, per tant, la de l’article 13.2.h citada més amunt) s’han d’interpretar restrictivament i que, a aquests efectes, s’ha de ponderar en cada cas concret l’interès públic atès per la divulgació d’una informació amb l’interès atès per la seva denegació. L’informe del DARPA no efectua aquesta ponderació, ni concreta els riscos ambientals que pot suposar per a la població de truita comuna del Noguera i del Segre la divulgació dels censos respectius i de les corresponents densitats. De fet, si la truita comuna no és una espècie amenaçada i si l’informe demanat no divulga els seus llocs de reproducció, no sembla que la simple difusió dels censos hagi de comportar un perjudici significatiu per a l’espècie. Si el risc ambiental s’acaba referint únicament a un perill de concentració excessiva de pescadors en els trams més densament poblats de truites, cal assenyalar, en primer lloc, que aquest perill no ha estat acreditat ni argumentat com a risc efectiu, ja que només s’ha apuntat per l’informe com a mera conseqüència lògica, lluny de ser avalat per indicis concrets de versemblança. En segon lloc, aquest eventual perill de concentració de pescadors en determinats trams pot ser combatut, com indica la persona reclamant, per altres mitjans, sense sacrifici pel dret d’accés a la informació pública, establerts per la LOSPAC, que regula diversos instruments d’intervenció que permeten a l’Administració determinar la pesca que es pot practicar a cada tram dels rius, inclosa la possibilitat de fixar el nombre de captures permeses als trams de pesca controlada. Cal concloure, per tant, que no s’ha acreditat la concurrència d’un perill efectiu per al medi ambient que justifiqui la denegació de la informació sol·licitada sobre la base de l’article 13.2.h LAIA, i a més s’ha de tenir en compte que els riscos al·legats pel DARPA poden ser perfectament evitats, sense sacrifici per al dret d’accés a la informació pública, aplicant els mecanismes d’intervenció establerts per l’LOSPAC. En conseqüència, és procedent declarar el dret de la persona reclamant a una còpia de l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre”. Nogensmenys, sens perjudici del que s’acaba de dir i apel·lant a la seva responsabilitat envers el medi manifestada a les al·legacions que ha aportat a aquest procediment, es convida a la persona reclamant a no difondre les dades d’aquest informe sobre seguiment de les truites al Noguera i al Segre, llevat del que sigui estrictament necessari per a les finalitats de l’accés sol·licitat, i així prevenir riscos innecessaris de pressió excessiva sobre aquesta espècie en els trams que l’informe identifica com a més poblats. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst pels articles 48 i 49 RGAIP i per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 24 de maig de 2018, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 125/2018 i declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació següent: 1.1. Còpia de les factures corresponents a una llista de 20 conceptes i quanties de despesa corresponents a determinats encàrrecs de gestió i contractes menors especificats a la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació. 1.2. Còpia de l’informe sobre “Seguiment poblacions truita Noguera i Segre”. 2. Anul·lar l’apartat 3 del “resolc” de la Resolució de 17 d’abril de 2018, de la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi, per la qual s’estima parcialment la sol·licitud d’accés a la informació pública formulada pel senyor xxx (ARP_2018_EXP_SIP001SOLC_00001790). 3. Requerir al DARPA que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies, tot informar-ne a la GAIP. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 125/2018 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 24 de maig de 2018 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, preferentment per correu electrònic adreçat a [email protected], per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Si l’Administració desatén el requeriment d’execució que li adreci la GAIP, la Comissió posarà els fets en coneixement de l’òrgan competent, d’acord amb allò previst per l’article 86 LTAIPBG, i li sol·licitarà la incoació d’un procediment sancionador per infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’article 77.2.b LTAIPBG. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.