Acceso al algoritmo de selección de tribunales correctores de las PAU y a los DNI de los candidatos

Resolució de 21 de setembre de 2016, d’estimació de les Reclamacions 123/2016 i 124/2016 (acumulades) Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Consell Interuniversitari de Catalunya. Informació reclamada: Algoritme matemàtic que determina la selecció dels membres dels tribunals correctors de les proves d’accés a la universitat (PAU) i DNI dels candidats presentats. Resum: El dret de defensa dels candidats que participen en el procediment de selecció dels membres dels tribunals de correcció de les PAU exigeix poder conèixer la identitat de les persones finalment seleccionades. Tanmateix, el fet que la persona reclamant només demani el DNI dels candidats als efectes de comparar-lo amb el de les persones que es van presentar en convocatòries anteriors fa que sigui suficient amb facilitar-li les quatre últimes xifres del DNI dels candidats. L’algoritme matemàtic que determina la selecció dels candidats és informació pública a la qual han de poder accedir els diversos candidats. El límit de l’article 14.1.k LTAIPBGE només és aplicable, a Catalunya, quan el secret o la confidencialitat en el procediment en qüestió tramitat per l’Administració sigui establert per una norma amb rang de llei. Paraules clau: Universitats. Proves d’accés a la universitat (PAU). Designació dels tribunals. Algoritme. Confidencialitat. Dades personals. Interessat. Informació pública. Ponent: Oriol Mir Puigpelat. Antecedents 1. El 4 de juliol de 2016 tenen entrada a la GAIP les Reclamacions 123/2016 i 124/2016, presentades per la mateixa persona contra, respectivament, el lliurament incomplet i la denegació per part del Consell Interuniversitari de Catalunya de la informació sol·licitada, relativa a la designació dels tribunals de correcció de les proves d’accés a la universitat (PAU). 2. Ambdues reclamacions tenen el seu origen en dues sol·licituds d’informació pública presentades el 18 de maig de 2016. A la sol·licitud que dóna lloc a la Reclamació 123/2016, la persona reclamant, un professor que havia participat, sense èxit, al procediment de selecció dels membres del tribunal de correcció de les PAU per a la matèria de Química de Manresa a la convocatòria de 2016, demana el següent: “Sol·licito el número de llavor del sorteig de tribunals correctors de les PAU per la convocatòria 2016 i l’ordre dels sol·licitants inscrits i tribunal resultant per la matèria de Química a Manresa. Així mateix, sol·licito el número total d’actuació de tribunals per gènere i tipus de professorat per a la convocatòria 2016”. Al seu torn, a la sol·licitud que dóna lloc a la Reclamació 124/2016 aquesta mateixa persona reclamant demana: “Sol·licito l’algoritme matemàtic que condiciona l’ordre de posicions en els tribunals correctors de les PAU a partir de la llavor extreta per sorteig”. En tots dos casos, sol·licita el lliurament de la informació en format PDF i per correu electrònic. 3. En resposta a la primera de les sol·licituds, el 16 de juny de 2016 l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya lliura la informació sol·licitada a la persona reclamant. En la relació dels candidats presentats al procediment de selecció aquests no apareixen identificats amb el seu DNI, sinó amb un número d’identificació intern que varia d’una convocatòria a l’altra. Aquesta opció es justifica adduint que “s’ha[n] tret les dades personals per respectar la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal”. 4. Pel que fa a la segona sol·licitud, és desestimada per resolució del cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya notificada a la persona reclamant el 17 de juny de 2016. La desestimació es fonamenta de la següent manera: “L’article 14.k de la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern [LTAIPBGE] estableix que el dret d’accés a la informació pública es pot limitar quan accedir a la informació suposi un perjudici per a la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió. La Comissió coordinadora de les PAU, en la seva sessió del 25 de maig, ha valorat que la difusió d’aquesta informació podria alterar el funcionament del procés de selecció del professorat participant en la correcció de les Proves d’Accés a la Universitat”. 5. El 4 de juliol de 2016, com s’ha dit, tenen entrada a la GAIP les dues reclamacions presentades per la persona reclamant contra la resposta donada pel Consell Interuniversitari de Catalunya a ambdues sol·licituds d’accés a informació. Pel que fa a la primera (Reclamació 123/2016), la persona reclamant la fonamenta en els termes següents: “En la informació que em va ser facilitada falta una dada bàsica: el DNI dels sol·licitants. La identificació del professor és un número intern que no s’explica com s’obté, que és diferent cada any i no permet relacionar amb anteriors convocatòries. En peticions per convocatòries anteriors es va proporcionar la informació amb el DNI dels sol·licitants. Proporcionar aquesta informació no infringeix la llei de protecció de dades”. La segona reclamació (Reclamació 124/2016) té la fonamentació següent: “Es dóna com a resposta que la informació sol·licitada es troba afectada per la limitació d’accés a la informació (article 14k llei 19/2013). L’excepcionalitat a la qual es refereixen és ‘accedir a la informació és un perjudici per a la garantia de la confidencialitat o el secret requerit en el procés’. No estem d’acord. En el procés no hi ha cap secret, es troba publicat en els portals de la Generalitat i com s’informa es realitza de manera aleatòria a partir d’un sorteig d’aquells que ho sol·licitin. Es fa públic el resultat del sorteig (una combinació numèrica) i es pot conèixer l’ordre resultant però no com des de la llavor del sorteig s'arriba a aquest resultat. Si realment és un procés aleatori es demana quin algoritme s’aplica a la llavor i al sol·licitant per obtenir el resultat final. No queda justificat que disposar d’aquesta informació suposi cap perjudici en el procés. AI contrari, el procés requereix d’una major transparència tenint en compte que és un encàrrec cobert amb pressupost públic”. La persona reclamant no demana el procediment de mediació que ofereix la GAIP. 6. El 5 de juliol de 2016 la GAIP confirma la recepció de les reclamacions a la persona reclamant. El Ple de la GAIP les admet a tràmit el 7 de juliol de 2016. El 8 de juliol, la GAIP comunica la presentació de la reclamació al Consell Interuniversitari de Catalunya i li demana l’expedient, així com un informe jurídic sobre la reclamació presentada. 7. El 20 de juliol de 2016, el cap de l’Oficina d’Accés a la Universitat del Consell Interuniversitari de Catalunya tramet a la GAIP el seu informe sobre ambdues reclamacions. Pel que fa a la Reclamació 123/2016, l’informe afirma que “respecte a la sol·licitud de la identificació dels DNIs corresponents als números de professors, aquesta unitat ha valorat que es tracta de dades de caràcter personal objecte de protecció per la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, i per aquest motiu no es considera procedent facilitar-les al sol·licitant”. L’informe de la Reclamació 124/2016 es limita a reproduir literalment la motivació continguda a la resolució desestimatòria impugnada, que ha estat transcrita a l’antecedent 4. 8. El 22 de juliol de 2016, la GAIP sol·licita a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) l’informe previst a l’article 42.8 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en relació amb la Reclamació 123/2016. 9. El 29 de juliol de 2016, la GAIP sol·licita al Consell Interuniversitari de Catalunya, en relació amb la Reclamació 124/2016, un aclariment de l’informe emès que “expliqu[i] amb major detall per què pot el [...] coneixement [de l’algoritme al qual es vol tenir accés] alterar el funcionament del procés de selecció del professorat o posar en risc la seguretat del sistema”. Per problemes en la notificació, aquesta petició d’aclariment torna a ser tramesa a l’esmentat Consell els dies 2 i 19 de setembre de 2016. 10. Atesa l’estreta connexió existent entre ambdues reclamacions, el Ple de la GAIP, a la seva sessió de 31 d’agost de 2016, decideix acumular-les a l’empara de l’article 73 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC). En aquella mateixa sessió s’acorda també l’ampliació en quinze dies del termini de resolució de la reclamació, a l’empara de l’article 42.9 LTAIPBG. Els acords d’acumulació i ampliació es comuniquen a les parts el 2 de setembre de 2016. 11. El 6 de setembre de 2016 es rep l’informe de l’APDCAT, que arriba a la conclusió següent: “L’accés als números de DNI de les persones participants en el procés de selecció de professors correctors de les PAU es pot dur a terme de forma plenament respectuosa amb la normativa de protecció de dades facilitant les 4 últimes xifres dels candidats finalment seleccionats”. 12. El 20 de setembre de 2016, el Consell Interuniversitari de Catalunya respon a la petició d’aclariment formulada per la GAIP (antecedent 9) mitjançant una explicació detallada del procediment intern de selecció dels membres dels tribunals correctors de les PAU i del paper que hi juga l’algoritme sol·licitat. Aquesta explicació inclou també una descripció de l’algoritme en llenguatge natural (en paraules). En un escrit complementari del 21 de setembre de 2016 manifesta que no s’oposa al lliurament d’aquesta explicació a la persona reclamant, però sí al del “codi font” de l’aplicació informàtica emprada pel Consell, per les raons expressades a la resolució desestimatòria de la sol·licitud d’accés, a les quals remet. Fonaments jurídics 1. La informació sol·licitada i el procediment de selecció dels membres dels tribunals de correcció de les PAU Les dues reclamacions objecte d’aquesta resolució es troben estretament relacionades perquè tenen el seu origen en dues sol·licituds adreçades el mateix dia per la mateixa persona reclamant al Consell Interuniversitari de Catalunya en què es demana informació relativa al procediment de selecció dels membres dels tribunals de correcció de les PAU, amb la finalitat de controlar la correcció i la legalitat del procediment. La reclamació es presenta per un professor que ha participat a diverses convocatòries, sense haver estat mai seleccionat, i que vol comprovar que la selecció es fa realment per sorteig entre els diversos aspirants, tal com ha establert el Consell Interuniversitari de Catalunya. A aquests efectes, demana obtenir (a banda d’altres informacions, que ja li han estat lliurades) el DNI dels candidats presentats i finalment seleccionats a una ciutat i matèria determinada, per tal de poder-lo comparar amb el resultat de convocatòries anteriors (el Consell Interuniversitari li hauria lliurat amb anterioritat el DNI dels candidats presentats a convocatòries precedents) i descartar que se seleccionin sempre les mateixes persones. El número d’identificació intern que li hauria estat lliurat no permetria fer aquesta comparació, en variar cada any. D’altra banda, també demana obtenir l’algoritme matemàtic emprat pel programa informàtic que determina la composició dels tribunals correctors a partir del sorteig inicial efectuat. Abans d’examinar els límits invocats pel Consell Interuniversitari per denegar la informació sol·licitada convé resumir breument el marc regulador de la selecció dels membres dels tribunals de correcció de les PAU. Aquest marc regulador, molt poc detallat, es troba contingut fonamentalment a l’article 17 del Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d’admissió en les universitats públiques espanyoles, precepte que segueix transitòriament en vigor fins el curs 2016-2017, mentre no entri en funcionament el nou sistema d’accés a la universitat que ha de substituir les PAU establert per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (disposició transitòria única del Reial decret 412/2014, de 6 de juny, pel qual s’estableix la normativa bàsica dels procediments d’admissió als ensenyaments universitaris oficials de grau). Segons aquest article 17: “1. Els tribunals qualificadors de les proves d’accés a la universitat estan integrats per personal docent universitari i per catedràtics i professors d’ensenyament secundari que imparteixin batxillerat. 2. La comissió organitzadora de la prova designa i constitueix els tribunals qualificadors, i garanteix que tots els exercicis puguin ser qualificats per vocals especialistes de les diferents matèries incloses en les proves. En la designació dels membres dels tribunals s’ha de procurar una composició equilibrada entre dones i homes, llevat que no sigui possible per raons fundades i objectives, degudament motivades. Així mateix, s’ha de garantir per a cada matèria la participació d’almenys el 40 per cent de docents d’universitat i el 40 per cent de catedràtics i professors d’ensenyament secundari que imparteixin batxillerat. [...]”. L’article 16 d’aquest mateix reial decret estableix que “les administracions educatives han de constituir en els seus respectius àmbits de gestió una comissió organitzadora de la prova d’accés” (apartat 1), comissió que té atribuïda, entre altres funcions, la de “designació i constitució dels tribunals” (apartat 3.e). En desplegament d’aquesta habilitació normativa, el Decret 107/2001, de 17 d’abril, pel qual es crea i es regula la Comissió Coordinadora de les Proves d’Accés a les Universitats de Catalunya, atribueix a aquesta Comissió, que depèn de la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya (article 1), la funció, entre d’altres, de “designar i constituir els tribunals” qualificadors de les PAU (article 3.2.g). Tal com s’explica al web de les PAU de la Secretaria d’Universitats i Recerca de la Generalitat (http://universitatsirecerca.gencat.cat/ca/03_ambits_dactuacio/acces_i_admissio_a_la_universitat /proves_dacces_a_la_universitat_pau/participacio_del_professorat_en_els_tribunals_pau/), aquesta Comissió Coordinadora selecciona els membres dels tribunals mitjançant un sorteig entre els candidats que es presenten a cada convocatòria anual i que reuneixin els requisits exigits (bàsicament, formar part del personal docent de les universitats públiques catalanes o del professorat funcionari d’ensenyament secundari, estar en servei actiu, i complir –en el cas del professorat universitari– la correspondència entre àrea de coneixement i/o titulació universitària amb les matèries de les PAU o impartir docència en batxillerat de la matèria sol·licitada o les matèries sol·licitades per corregir). Només es designen de manera directa, i no per sorteig, els presidents dels tribunals i els sotscoordinadors de matèria. En la designació dels membres dels tribunals es procura una composició equilibrada entre dones i homes i es garanteix, per a cada matèria, la participació d’almenys el 40 per cent de docents d’universitat i el 40 per cent de catedràtics i professors d’ensenyament secundari que imparteixin batxillerat, tal com exigeix l’article 17.2 del Reial decret 1892/2008 abans transcrit. Aquesta proporció d’homes i dones i de professors universitaris i de batxillerat es garanteix mitjançant l’algoritme al qual vol accedir la persona reclamant. En aquest mateix web es publiquen també les retribucions que perceben les persones que són seleccionades per formar part dels tribunals. 2. L’accés al DNI dels candidats presentats i el límit del dret a la protecció de les dades personals Com s’ha assenyalat anteriorment, una primera informació que el Consell Interuniversitari de Catalunya no ha lliurat a la persona reclamant és el DNI dels candidats que s’han presentat per formar part del tribunal de la matèria de Química a Manresa, entre els quals es trobaria la pròpia persona reclamant. Enlloc del DNI, el Consell ha donat només el número d’identificació intern de cada candidat per tal de preservar el dret a la protecció de dades personals de les persones afectades. La persona reclamant objecta que aquest número d’identificació intern varia cada any i no permet comparar el resultat de la selecció amb el de convocatòries anteriors, a fi de descartar que se seleccionin sempre les mateixes persones. Al participar en el procediment de selecció en qüestió, la persona reclamant té la condició d’interessada i li resulta d’aplicació el règim ampli d’accés a l’expedient garantit pels articles 35.a LRJPAC i 26 de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya, tal com disposa la disposició addicional primera, apartat primer, LTAIPBG. Com a persona interessada, el seu dret d’accés a l’expedient es veu reforçat pel seu dret de defensa, com aquesta Comissió ha assenyalat en diverses ocasions (entre d’altres, a les Resolucions sobre les Reclamacions 17/2015 i 19/2015, on també es justifica la competència de la GAIP per conèixer de les reclamacions que puguin presentar les persones interessades). Aquest dret de defensa exigeix poder conèixer la identitat de les persones finalment seleccionades, als efectes de poder comprovar, entre altres aspectes, que reuneixen els requisits exigits a tots els participants i que la designació s’ha realitzat efectivament per sorteig. No s’ha d’oblidar que els membres dels tribunals correctors de les PAU exerceixen una funció pública rellevant i que són retribuïts amb diner públic. Tanmateix, el fet que la pròpia persona reclamant restringeixi l’abast de la sol·licitud d’accés i només demani el DNI dels candidats als efectes de comparar-lo amb el de les persones que es van presentar per formar part del tribunal d’aquella mateixa seu i matèria en convocatòries anteriors fa que sigui suficient amb facilitar-li les quatre últimes xifres del DNI dels candidats, tal com assenyala l’APDCAT en el seu informe. Per a l’APDCAT, “l’accés parcial a aquesta informació seria suficient per què la persona reclamant pugui realitzar la comparativa respecte els resultats d’anteriors convocatòries, mesura que seria més respectuosa amb la protecció de dades” (FJ III). En el cas que existeixi coincidència en les quatre últimes xifres del DNI de les persones presentades a les darreres convocatòries, i aquestes persones siguin diferents, caldrà donar tantes xifres addicionals del DNI com siguin necessàries per distingir-les. L’APDCAT, al seu informe, considera que és suficient amb lliurar les quatre últimes xifres del DNI de les persones finalment seleccionades per formar part del tribunal. No obstant, atès que per a l’exercici de comparació que vol realitzar la persona reclamant pot ser útil conèixer també aquesta dada de la resta de candidats, i tenint en compte que no es dóna el DNI íntegre, sinó només una part, que no permet identificar les persones afectades, aquesta Comissió considera proporcionat atendre la voluntat expressada per la persona reclamant i no restringir ulteriorment la informació que se li ha de lliurar. L’esmentada informació s’ha de facilitar en PDF, per correu electrònic, tal com ha sol·licitat la persona reclamant. 3. L’accés a l’algoritme sol·licitat i el límit de la confidencialitat El mateix dret de defensa de les persones interessades a què s’ha fet referència en el fonament jurídic anterior justifica també l’accés de la persona reclamant a l’algoritme matemàtic sol·licitat. Un algoritme o algorisme, com a “procediment de càlcul que consisteix a acomplir un seguit ordenat i finit d’instruccions amb unes dades especificades per tal d’arribar a la solució del problema plantejat” o “conjunt finit de regles que, aplicades de manera ordenada, permeten la resolució sistemàtica d’un problema, el qual s’utilitza com a punt de partida en programació informàtica” (en les dues definicions que en dóna el Termcat aplicables a aquest cas), no deixa de ser un tipus d’informació, expressat habitualment en llenguatge matemàtic o informàtic (tot i que els algoritmes també es poden expressar de moltes altres maneres, incloent els diagrames de flux, el pseudocodi i el propi llenguatge natural), que, en la mesura que es trobi en poder de l’Administració, constitueix informació pública als efectes de l’article 2.b LTAIPBG. L’article 19.1 LTAIPBG confirma aquesta noció àmplia d’informació pública quan disposa que “el dret d’accés a la informació pública inclou qualsevol forma o suport en què aquesta informació hagi estat elaborada o en què es conservi”. El mateix es desprèn de l’article 13 de l’LTAIPBGE, quan estableix que “s’entenen per informació pública els continguts o documents, sigui quin sigui el seu format o suport, que estiguin en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol i que hagin estat elaborats o adquirits en l’exercici de les seves funcions”. Com a informació pública, és plenament accessible per la ciutadania, llevat que concorri algun dels límits taxats previstos per la legislació de transparència, concurrència que ha de ser motivada degudament per l’Administració (articles 20 i 34.4 LTAIPBG). En el cas objecte d’aquesta reclamació, l’algoritme al qual es vol tenir accés té un paper destacat en la designació dels membres dels diversos tribunals correctors de les PAU, en constituir el punt de partida del programa informàtic emprat per determinar la seva composició a partir del número “llavor” extret per sorteig. Segons l’explicació detallada oferta pel Consell Interuniversitari a petició d’aquesta Comissió (antecedents 9 i 12), l’algoritme seria imprescindible per garantir la proporció entre homes i dones i entre professors universitaris i de batxillerat que exigeix, com s’ha vist abans, el Reial decret 1892/2008. Després de rebre’s les sol·licituds dels diversos aspirants i de validar-les (un cop comprovat que compleixin els requisits mínims exigits a tots els participants), la Comissió Coordinadora de les PAU efectua el sorteig d’un número de quatre xifres que actua com a número “llavor” i que serveix per ordenar les diverses sol·licituds: els candidats que tinguin assignat el número més proper a aquest número llavor seran els primers que integraran els diversos tribunals. Tanmateix, atès que s’han de complir els requisits de proporció de gènere i de tipus de professors abans examinats, i que sol haver-hi força més sol·licituds de professors de batxillerat que d’universitat, cal que un programa informàtic, a partir de l’algoritme sol·licitat, recorri la llista de sorteig de professorat tantes vegades com sigui necessari fins cobrir totes les necessitats de professors existents a cada seu i matèria. L’algoritme sol·licitat ordenaria tot aquest procés automatitzat, i que seguiria basant-se en l’aleatorietat derivada del sorteig del número llavor, ja que els candidats amb el número més proper a aquest són sempre els primers en ser seleccionats pel programa. El Consell Interuniversitari, a la seva resolució denegatòria, fonamenta la negativa a concedir accés a aquest algoritme amb l’argument que “la difusió d’aquesta informació podria alterar el funcionament del procés de selecció del professorat participant en la correcció de les Proves d’Accés a la Universitat”. Aquest risc d’alteració porta el Consell a invocar el límit de la “garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió” previst a l’article 14.1.k LTAIPBGE. Tanmateix, a la resposta a la petició d’aclariment formulada per aquesta Comissió (antecedents 9 i 12), matisa la seva anterior oposició i la restringeix només a l’accés al codi font del programa informàtic que implementa l’esmentat algoritme. En aquesta resposta no s’oposa al lliurament a la persona reclamant de la descripció de l’algoritme en llenguatge natural (en paraules), descripció que el propi Consell trasllada a la GAIP a petició d’aquesta i que permet entendre fàcilment el seu funcionament. Als efectes de la resolució d’aquesta reclamació és important distingir l’algoritme matemàtic, que és allò que sol·licita la persona reclamant, del codi font del programa informàtic que l’implementa. Com s’ha assenyalat, l’algoritme, com a conjunt de passos que s’han de seguir per resoldre adequadament el problema plantejat, pot ser expressat en paraules (llenguatge natural), com fa el Consell a les explicacions donades a aquesta Comissió, o, per a major precisió (per tal d’evitar les ambigüitats del llenguatge natural), en llenguatge matemàtic. En els casos en què, com succeeix en la designació dels tribunals correctors de les PAU, l’aplicació de l’algoritme és complexa atès el gran nombre de variables existents (milers de candidats presentats, gran nombre de matèries i de seus, percentatges mínims requerits d’homes, dones, de professors universitaris i de batxillerat –cadascun d’ells amb preferències diverses de seus i matèries–, prioritat dels candidats que tinguin assignat un número més proper al número llavor extret per sorteig –llevat dels presidents i sotscoordinadors, que són designats directament–, necessitats de professorat que varien cada any en funció del nombre d’alumnes), i on resulta necessari utilitzar la potència de càlcul d’una computadora, cal traduir aquest algoritme matemàtic a llenguatge informàtic per tal que la computadora (mitjançant el programa informàtic corresponent) el pugui entendre i implementar degudament. El codi font seria el conjunt d’instruccions escrites –en el llenguatge de programació que correspongui– del programa informàtic emprat per implementar l’algoritme. De la sol·licitud es desprèn que la persona reclamant no vol accedir al codi font del programa informàtic emprat pel Consell Interuniversitari per designar els membres dels tribunals correctors de les PAU, sinó a “l’algoritme matemàtic que condiciona l’ordre de posicions en els tribunals correctors de les PAU a partir de la llavor extreta per sorteig”. En el cas que el Consell disposi de l’algoritme en llenguatge matemàtic, li ha de facilitar a la persona reclamant, ja que no s’ha invocat cap límit que permeti denegar-lo. El límit al·legat de l’article 14.1.k LTAIPBGE només és aplicable, a Catalunya, quan el secret o la confidencialitat en el procediment en qüestió tramitat per l’Administració sigui establert per una norma amb rang de llei (article 21.1.c LTAIPBG, que recull així expressament una exigència d’habilitació legislativa específica que autors destacats consideren també implícita en la formulació del límit de la llei bàsica estatal, i que no fa més que acotar un límit pensat sobretot per protegir els interessos de l’Administració), i no hi ha cap norma amb rang de llei que estableixi la confidencialitat del procediment de selecció dels membres dels tribunals correctors de les PAU. D’altra banda, no s’entén com l’accés a l’algoritme matemàtic que serveix de punt de partida del programa informàtic que implementa el procés pot afectar negativament el funcionament d’aquest. Com s’ha vist, el resultat del procediment ve determinat per un sorteig entre tots els aspirants que reuneixin els requisits mínims establerts, i en el qual només cal observar els requeriments de paritat entre homes i dones i de percentatges mínims de professors universitaris i de batxillerat establerts pel Reial decret 1892/2008. L’algoritme, com s’ha vist, s’ha de limitar i es limita a recollir i aplicar aquestes variables (i les altres abans esmentades), que són reglades i no confereixen cap marge de discrecionalitat, de manera que no es veu quin interès hi pot haver en ocultar-lo i mantenir-lo confidencial. En canvi, sí existeix un interès públic i privat –dels interessats– evident en poder comprovar que l’algoritme que guia tot el procés està correctament dissenyat per tal de garantir la igualtat de tots els participants en el procés selectiu. El Consell Interuniversitari no ha al·legat altres possibles límits eventualment invocables, com el relatiu als drets de propietat intel·lectual o industrial (article 21.1.g LTAIPBG). Tanmateix, atesa la finalitat de control de la petició d’accés, sembla prudent restringir l’accés a aquesta finalitat i no permetre la difusió o utilització de l’algoritme sense l’autorització expressa del Consell Interuniversitari o de qui, eventualment, ostenti la titularitat del dret de propietat immaterial en qüestió. Per tot l’exposat, s’ha de declarar el dret de la persona reclamant a que li sigui facilitat l’algoritme matemàtic sol·licitat, en format PDF i per correu electrònic, tal com va demanar. En el cas que el Consell Interuniversitari no disposi de l’algoritme en llenguatge matemàtic, cal que lliuri a la persona reclamant la descripció de l’algoritme en llenguatge natural que ha estat tramesa a aquesta Comissió durant la tramitació de la reclamació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 21 de setembre de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar les Reclamacions 123/2016 i 124/2016 (acumulades) i declarar el dret de la persona reclamant a que el Consell Interuniversitari de Catalunya li faciliti la informació següent, en PDF i per correu electrònic: - Les quatre últimes xifres del DNI de les persones que han sol·licitat formar part del tribunal corrector de les PAU de la matèria de Química, a Manresa, a la convocatòria de 2016. En el cas que existeixi coincidència en les quatre últimes xifres del DNI de les persones presentades a les darreres convocatòries, i aquestes persones siguin diferents, caldrà donar tantes xifres addicionals del DNI com siguin necessàries per distingir-les. - L’algoritme matemàtic que determina la selecció dels membres dels tribunals correctors de les PAU a la convocatòria de 2016. En el cas que el Consell Interuniversitari no disposi de l’algoritme en llenguatge matemàtic, cal que lliuri a la persona reclamant la descripció de l’algoritme en llenguatge natural que ha estat tramesa a aquesta Comissió durant la tramitació de la reclamació. No es permet la difusió o utilització de l’algoritme sense l’autorització expressa del Consell Interuniversitari o de qui, eventualment, ostenti la titularitat d’algun dret de propietat immaterial sobre l’algoritme. 2. Requerir al Consell Interuniversitari de Catalunya que faciliti a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 en el termini de quinze dies des de la notificació d’aquesta resolució. 3. Requerir al Consell Interuniversitari de Catalunya que informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució tan bon punt es produeixin. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a les Reclamacions 123/2016 i 124/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 21 de setembre de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.