Ofertes guanyadores de licitacions de serveis de sanejament.

Resolució 253/2017, de 26 de juliol Número d’expedient de la Reclamació: 101/2017. Administració reclamada: Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Ofertes guanyadores de licitacions de serveis de sanejament. Sentit de la Resolució: Estimació. Resum: La declaració de confidencialitat feta per les empreses interessades a l'empara de l'article 140.1 TRLCSP no és vinculant per a l'òrgan de contractació (ni per a les institucions de control), que ha de valorar si és justificada i decidir motivadament si procedeix mantenir-la. La confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP ha de ser invocada expressament pels licitadors interessats; forma part del seu deure de diligència entendre que li pertoca al licitador declarar i argumentar la confidencialitat, doncs és qui més hi arrisca si no es respecta i qui més coneix les raons de la seva invocació. La confidencialitat derivada de l'article 140.1 TRLCSP constitueix una excepció al principi general de transparència i dret d'accés a la informació pública i, com a tal excepció, ha de ser degudament argumentada i la seva aplicació convenientment justificada i fonamentada en les circumstàncies del cas. La declaració de confidencialitat que facin els licitadors no pot abastar la totalitat de la documentació presentada. La declaració de confidencialitat feta pels licitadors no pot tenir només una motivació genèrica, sinó que ha d'indicar amb precisió els documents concrets afectats i les raons objectives i específiques que la justifiquen. La posterior promulgació en el nostre ordenament jurídic de la legislació de transparència (a partir del 2013), respecte de la confidencialitat de les ofertes reconeguda per la legislació de contractes del sector públic, porta necessàriament a què aquesta darrera (i en tot cas l'article 140.1 TRLCSP) hagi de ser interpretada i matisada a la llum de l'especial vigor que han assolit els darrers anys en el nostre ordenament jurídic les institucions de la transparència i del dret d'accés a la informació pública. Des de la perspectiva dels límits al dret d'accés reconeguts expressament per la legislació de transparència, la confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP pot ser fonamentada bàsicament en els secrets industrials (institució ampliable més genèricament als secrets comercials citats expressament per l'article 140.1 TRLCSP) i en els interessos econòmics i comercials dels licitadors, sens perjudici de l'eventual concurrència d'altres límits addicionals, si s'escau. La concurrència de secrets industrials o comercials ha de ser tinguda especialment en compte, ja que el seu desenvolupament pot haver requerit importants inversions i la seva protecció en tant que interès privat també és en benefici de l'indubtable interès públic de la promoció de la recerca i la innovació, essencials en l'actual entorn de competitivitat. Els límits al dret d'accés a la informació pública, malgrat que s'acrediti la seva concurrència, no són d'aplicació automàtica ni obligada (llevat del de l'article 23 LTAIPBG), ja que ha de ser ponderada per l'òrgan públic que actua, en atenció als interessos en joc, en funció de les circumstàncies de cas. Els interessos favorables al dret d'accés són els generals associats a la transparència, que no cal acreditar ni motivar, als que cal afegir els relatius a la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors d'aquest sector econòmic i en l’aplicació de les condicions previstes als corresponents convenis col·lectius; per contra, els interessos favorables al manteniment de la confidencialitat de les dades demanades són els de les empreses afectades (bàsicament, els seus interessos comercials davant dels competidors). A la vista de les declaracions de confidencialitat i de les al·legacions formulades per les empreses licitadores afectades resulta evident que, amb caràcter general, queden lluny de complir amb els requisits de justificació i fonamentació de la confidencialitat; cal concloure que no s’ha acreditat que la informació reclamada contingui secrets industrials o comercials. El reclamant és un sindicat que aplega i defensa col·lectivament treballadors i treballadores en el sector de l’aigua i vol accedir a la informació reclamada en general per servir els interessos del personal afectat i també perquè creu que les ofertes dels licitadors guanyadores dels concursos poden contravenir aspectes dels convenis laborals aplicables, cosa que constituiria una infracció de l’ordenament jurídic; aquestes consideracions comporten l’existència d’interessos generals (la defensa de la legalitat) i col·lectius (la protecció dels interessos dels treballadors i treballadores afectats), que es sumarien als interessos generals públics de la transparència, a favor tots ells de l’accés a la informació reclamada. Per tal de minimitzar l’impacte de la Resolució en els interessos de les licitadores, i atès que les finalitats de l’accés previsiblement seran ateses amb la posada a disposició de la informació reclamada al sindicat reclamant, sense necessitat de major difusió, procedeix requerir-li que respecti la seva confidencialitat i que, sota la seva responsabilitat, adopti les mesures necessàries per evitar que la qualificada com a confidencial per les empreses licitadores caigui a mans de les seves competidores. Paraules clau: Generalitat. Agència pública. Contractes. Aigua. Sanejament. Licitació. Adjudicacions. Límits. Confidencialitat. Interessos comercials. Secrets industrials i comercials. Ponderació. Terceres persones afectades. Al·legacions. Demora de l’execució. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 8 de març de 2017 la persona reclamant presenta la Reclamació 101/2017, contra l’Agència Catalana de l’Aigua, en relació amb la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant, que actua tant a títol particular, com a treballador del sector, i com a responsable de l’Àrea d’Organització del Sector del Cicle Integral de l’Aigua a Catalunya del sindicat Comissions Obreres (CCOO) demana seguir el procediment de mediació previst per l’article 42 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 2. El 24 de maig de 2016 la persona reclamant, invocant l’LTAIPBG, sol·licita a l’ACA la informació següent (que demana li sigui lliurada en format digital): - Oferta guanyadora del servei de sanejament de Santa Coloma de Farnés, Vallgorguina, Sant Llorenç Savall, Gualba, Vilalba Sasserra i Can Massuet (2016- 2019). - Oferta guanyadora del servei de sanejament de Torredembarra (2016- 2019). - Oferta guanyadora del servei de sanejament de Terrassa (2016- 2019). - Oferta guanyadora del servei de sanejament de la Riera de La Bisbal (Santa Oliva) (2016- 2018). - Oferta guanyadora del servei de sanejament de Vallbona d’Anoia, Carme, Hostalets de Pierola, Masquefa, Piera i Castellolí (2013- 2014). - Oferta guanyadora del servei de sanejament de Vilanova del Camí. 3. La Resolució del Gerent de l’ACA de 3 de febrer de 2017 resol facilitar la informació relativa a l’oferta guanyadora del servei de sanejament de Vilanova del Camí i denegar la resta d’informació sol·licitada. Segons el relat de la resolució citada, l’ACA hauria donat trasllat de la sol·licitud d’informació de la persona reclamant a les empreses adjudicatàries afectades, d’acord amb el previst per l’article 31 LTAIPBG; a resultes d’aquest trasllat, tres empreses declaren la confidencialitat de la informació demanada (confidencialitat que ja haurien assenyalat en el procediment de licitació), si bé una d’elles s’avé a facilitar un accés limitat a vista de la seva oferta, una quarta hauria donat la seva conformitat a l’accés demanat i la cinquena no hauria respost. A partir d’aquests fets, l’ACA considera que concorren els límits estab lerts per l’article 21.1.c (“el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei”) i g (“el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial”) i 2 (“si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei”) LTAIPBG, en relació amb l’article 140 del Reial Decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic (LCSP) (“els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial; aquest caràcter afecta, en particular, els secrets tècnics o comercials i els aspectes confidencials de les ofertes”). 4. El 8 de març de 2017 entra a la GAIP aquesta Reclamació, que és motivada en els termes següents: “De la informació demanada hi ha empreses que en el tràmit d’audiència han declarat confidencialitat Entenc que si el fet de què una empresa a la seva oferta ja diu que tota la informació és confidencial i l’Administració ho accepta sense ni revisar aquesta informació, la transparència queda anul·lada directament a petició unilateral de l’empresa. També hi ha alguna empresa que no ha respost al tràmit d’audiència i aquest fet no ha comportat que jo rebi la informació; per tant no entenc que el fet de no dir res vagi a favor de l’empresa i no del demandant de la informació”. 5. El 15 de març de 2017 la GAIP s’adreça a la persona reclamant demanant l’esmena de dues deficiències de la Reclamació: no adjuntava còpia de la sol·licitud d’accés i no acreditava la representació de CCOO. El 24 de març la persona reclamant esmena aquestes mancances mitjançant correu electrònic. 6. El 3 d’abril de 2017 la GAIP demana a l’ACA un informe sobre aquesta Reclamació, còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació de la que deriva i la designació de la persona que representarà l’entitat en el procediment de mediació demanat per la persona reclamant. 7. El 8 de maig de 2017 l’ACA tramet un informe sobre aquesta Reclamació a la GAIP, on reitera les consideracions fetes a la seva resolució de 3 de febrer (antecedent 3), sense afegir-hi res de nou. 8. El 22 de maig la persona reclamant demana que no es prossegueixi amb la mediació i que aquesta Reclamació sigui resolta mitjançant Resolució de la GAIP. 9. El 22 de maig la GAIP demana a l’ACA còpia de la informació sol·licitada, als efectes de valorar i ponderar la concurrència dels límits a l’accés invocats. També demana les dades de contacte amb les empreses seleccionades, als efectes d’informar-les de la Reclamació i de convidar-les a la presentació d’al·legacions. 10. Entre el 9 i el 16 de juny de 2017 la GAIP rep la documentació indicada a l’antecedent anterior. Segons aquesta informació, les empreses licitadores que varen presentar les ofertes guanyadores sol·licitades són les següents, que manifesten a les mateixes ofertes les consideracions de confidencialitat indicades en cada cas: a) Aquambiente (Servicios para el sector del agua SAU): servei de sanejament de Santa Coloma de Farnés i altres municipis (2016- 2019). A la pàgina 454 de l’oferta declara que són confidencials les fitxes següents de la seva oferta: A4.3 (organització del servei), A4.4 (control del procés), A4.5 (pla analític) i A4.6 (aportacions de valor afegit); es pot assenyalar que el contingut de les fitxes declarades confidencials abasta 410 pàgines del total de 419 que té l’oferta. I la justificació de la confidencialitat aportada és únicament la següent: “ja que s’han redactat en base al know-how d’Aquambiente Servicios para el sector del agua SAU”. b) ACSA obras e infraestructuras SAU, SA Agricultores de la Vega de Valencia i Depuración de aguas del Mediterráneo SL: Sistemes de sanejament de Torredembarra i Pla de Santa Maria (2016- 2019). Adjunta a l’oferta dues pàgines que declaren la confidencialitat de les fitxes següents: A4.1 (ratis de consum elèctric i de producció de fangs), A4.3 (organització del servei), A4.4 (control del procés de depuració), A4.5 (pla analític. Proposta de millora) i A4.6 (aportacions de valor afegit). Només quedarien fora de la declaració de confidencialitat les dues pàgines relatives al personal adscrit al servei (fitxa A4.2). La declaració de confidencialitat es justifica en els termes següents: “la seva difusió a tercers és contrària als interessos comercials legítims de les tres empreses per la inclusió d’informacions que constitueix secret tècnic o comercial i que, de ser conegudes per tercers, podrien ser utilitzades amb infracció de la competència lleial i amb perjudici dels nostres interessos. Per a l’elaboració d’aquests documents no només s’ha tingut en consideració els històrics inclosos en el PPTP de la present licitació, sinó també els coneixements tècnics de les tres organitzacions adquirits en base a l’experiència en altres contractes d’explotació i obres, i on també s’han considerat i detallen estudis d’I+D+I i resultats obtinguts a simulacions fetes en altres sistemes de similars i/o idèntiques característiques. A més, en relació al següent document: Fitxa A4.3- Organització del servei, el seu caràcter confidencial es fonamenta en què la seva difusió vulneraria la Llei de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), ja que inclou informació de persones empleades a les empreses licitadores i dades personals objecte de protecció legal”. Un cop revisat l’exemplar de l’oferta facilitat per l’ACA resulta que en aquesta Fitxa no consta cap nom de persona física la identitat de la qual hagi de ser protegida per l’LOPD. c) Cadagua SA és autora de dues de los ofertes guanyadores sol·licitades següents: - Servei de sanejament de Terrassa (2016- 2019). Adjunta a l’oferta una declaració que es limita a dir que “se consideran confidenciales las siguientes informaciones y aspectos de la oferta por razón de su vinculación a secretos técnicos o comerciales, de acuerdo con lo señalado en el artículo 124 de la Ley 30/2007, de 30 de octubre, de contratos del sector público”: fitxes A4.2 (personal adscrit al servei), A4.3 (organització del servei), A4.4 (control del procés), A4.5 (pla analític) i A4.6 (aportacions de valor afegit). És a dir, estaria afectada per la declaració de confidencialitat tota l’oferta, llevat d’una pàgina dedicada a ratis. - Servei de sanejament de Vallbona d’Anoia i altres municipis (2013- 2014). Adjunta a l’oferta una declaració de confidencialitat que manifesta el següent: “toda la documentación y/o información presentada para concurrir a esta licitación (...) tiene carácter confidencial, a excepción de aquellos documentos que tienen carácter de documentos de acceso público y la oferta econòmica, que es objeto de lectura en acto público”. d) OMS-SACEDE SAU: servei de sanejament de La Riera de La Bisbal. Adjunta a l’oferta una pàgina en la que els representants de l’empresa “declaren formalment que presenten la documentació amb l’única finalitat de participar en el procediment de contractació del concurs que ens ocupa, considerant de caràcter confidencial i de propietat de l’empresa la documentació següent: * Justificació tècnica de l’oferta. * Organització del servei. * Metodologia de treball. * Millores contractuals. * Suport digital, donat que inclou totes les dades anteriorment indicades. I es consideren confidencials donat que exposen criteris de treball de l’empresa, i que l’empresa aporta exclusivament pel Servei, i que no han de ser utilitzats ni transferits a altres serveis o empreses. A més, aquests documents inclouen dades personals dels apoderats de l’empresa”. Aquesta declaració de confidencialitat abasta la totalitat de documents presentats, llevat de la pròpia declaració de confidencialitat. 11. El 19 de juny de 2017 la GAIP, en aplicació de l’article 42.3 LTAIPBG, trasllada la Reclamació a les empreses seleccionades afectades (ACSA -SAV-DAM, OMS- SACEDE, CADAGUA i AQUAMBIENTE) i els dona un termini de 10 dies per formular-hi al·legacions. 12. El 21 de juny de 2017, atesa la complexitat de l’expedient, la necessitat de facilitar la participació de les diverses empreses afectades i els recursos disponibles, la GAIP acorda ampliar el termini de resolució d’aquesta Reclamació fins el 31 de juliol de 2017. 13. El 23 de juny de 2017 la GAIP rep les al·legacions d’OMS-SACEDE, que és la titular de l’oferta guanyadora dels serveis de sanejament de la Riera de la Bisbal (el Vendrell i altres municipis), que declaren formalment que la documentació presentada en el sobre B de la licitació és confidencial i de propietat de l’empresa i, d’acord amb l’article 21 LTAIPBG, deneguen l’accés sol·licitat atenent el règim de confidencialitat i de secret industrial que empara aquest precepte. L’escrit d’al·legacions finalitza amb una consideració general, segons la qual “la documentació inclosa en el sobre B és resultat de l’estudi, experiència, coneixements i estratègia comercial d’OMS-SACEDE particularitzada per aquesta licitació (...) Permetre a una altra entitat, empresa, persona física o jurídica l’accés a la documentació esmentada suposaria perjudicar els interessos comercials d’OMS-SACEDE, al mostrar la seva estratègia tècnica i comercial, informació que una altra empresa podria fer servir en la definició i estratègia de futures licitacions”. Aquestes consideracions generals es fonamenten en les motivacions de la confidencialitat de les fitxes següents, per les raons exposades en cada cas: - A4.1 (justificació tècnica de l’oferta): “Aquesta fitxa es considera de caràcter confidencial donat que exposa els ratis de consum i fangs oferts”. Aquests ratis són conseqüència de l’estudi de les dades del servei i de l’estratègia comercial d’OMS -SACEDE “i el coneixement d’aquesta informació podria arribar a altres empreses de la competència amb el conseqüent perjudici per a OMS-SACEDE en futures licitacions”. - A4.2 (personal adscrit al servei): “Aquesta fitxa es considera confidencial donat que exposa la plantilla proposada per OMS-SACEDE per a aquest servei en particular”. La proposta es basaria en l’experiència que té aquesta empresa en la gestió de personal de sistemes de seguretat i en una estratègia i un estudi elaborats per ella, de manera que la seva difusió podria perjudicar-la de cara futures licitacions, ja que podria ser coneguda i reproduïda per empreses de la competència. - A4.3 (organització del servei): “Es considera de caràcter confidencial donat que inclou dades del personal d’OMS-SACEDE i exposa criteris específics de treball per a cada persona del servei”, que s’ha definit sobre la base de l’experiència i els coneixements assolits per aquesta empresa. “La seva difusió perjudica els interessos d’OMS-SACEDE, ja que podria servir d’orientació i ser reproduïda en futures licitacions per altres competidors”. - A4.4 (control del procés): Aquesta fitxa inclou l’Estudi del procés en base a l’històric i les dades recollides durant la visita a les instal·lacions, la Detecció de situacions problemàtiques del Servei i l’Estudi de propostes de solucions s situacions problemàtiques i propostes d’optimització, tant energètiques, com de procés del servei. “Tots aquests estudis són fruit dels coneixements i experiència d’OMS-SACEDE durant la seva trajectòria com empresa de gestió de serveis de sistemes de sanejament i, per tant, de caràcter confidencial, que no pot ser transferit a altres empreses i la seva difusió perjudica els interessos d’OMS-SACEDE, ja que podria servir d’orientació o ser reproduïda en futures licitacions per l’empresa consultant”. - A4.5 (proposta del pla analític): “Aquesta fitxa es considera de caràcter confidencial ja que inclou els paràmetres analítics, freqüència i punts de mostreig per al control proposat per al servei. Aquesta proposta s’ha realitzat d’acord amb les estratègies de gestió i els coneixements d’OMS-SACEDE en la gestió d’EDARs”. - A4.6 (aportacions de valor afegit): “Les aportacions reflectides en aquesta fitxa són conseqüència de totes les estratègies de gestió anteriorment exposades i en ella es detallen dades específiques d’equips proposats, càlculs d’estalvi energètic i millora de procés ... en base al coneixement assolit per OMS-SACEDE com a empresa de gestió de sistemes de sanejament. En aquest apartat s’exposa de manera molt rellevant en el cas d’aquesta licitació l’estratègia comercial d’OMS-SACEDE per a la viabilitat econòmica del contracte i la seva difusió suposaria un perjudici als interessos comercials d’OMS-SACEDE”. 14. El 27 de juny de 2017 la GAIP rep unes primeres al·legacions de CADAGUA. Després de comprovar que el seu contingut no es correspon del tot amb les ofertes d’aquesta empresa, el 4 de juliol la GAIP li dona un nou termini de deu dies per adequar les al·legacions a les seves dues ofertes tècniques guanyadores de les licitacions de Terrassa i de Vallbona d’Anoia i altres municipis (en aquest darrer cas, pel període 2013- 2014). 15. El 30 de juny de 2017 la GAIP rep les al·legacions d’ACSA-SAV-DAM, que formen l’UTE EDAR Torredembarra, que va guanyar la licitació del sistema de sanejament d’aquest municipi i consideren que tenen caràcter confidencial les fitxes A4.3 (organització del servei), A4.4 (control del procés) i A4.6 (aportacions de valor afegit), per les raons següents: “A4.3: Inclou informació detallada de les activitats a realitzar a les plantes, amb detall de l’organització, responsabilitat de cadascun dels llocs de treball, actuacions en cas d’emergència i detall de les tasques diàries a realitzar a fi de garantir la qualitat de l’aigua a les diferents plantes i optimitzar les tasques de manteniment, informació fruit de la nostra experiència en altres plantes, que forma part del nostre know-how i que clarament esdevé informació confidencial. A4.4 i A4.6: Inclouen informació de la nostra interpretació de les millors condicions de funcionament per explotar el sistema, amb detall de les millores a aplicar a fi i efecte d’optimitzar les explotacions fruit de l’experiència adquirida en altres plantes similars i que forma part del nostre know-haw, que entenem que cal mantenir com a confidencial, doncs permet diferenciar-nos d’altres operadors”. Cal assenyalar que respecte de la declaració de confidencialitat adjunta a la presentació de l’oferta aquesta al·legació reduiria l’àmbit de confidencialitat a tres de les cinc fitxes considerades confidencials en aquell moment (antecedent 10.c). 16. El 5 de juliol de 2017 la GAIP rep un escrit del sindicat reclamant on desenvolupa els motius en atenció als quals va sol·licitar la informació ara reclamada. Entre las seves motivacions, procedeix destacar les següents: - El sindicat reclamant entén “que la “oferta guanyadora” del concurs públic que realitza l’administració competent és el contracte de condicions entre l’administració responsable del servei i l’empresa explotadora, contracte on es regulen els drets i les obligacions de les parts, funcionament, millores de les instal·lacions, prevenció de riscos laborals, formació dels treballadors, nombre de personal adscrit al servei, etc. Per tant, es regulen condicions que afecten el personal adscrit a aquestes instal·lacions, condicions que considerem haurien de ser totalment públiques i transparents, tant per a la societat que hi tingui interès, com i sobretot per als treballadors i a les treballadores i els seus representants legals, ja que evidentment són afectats i partícips directes de tot el que es regula en l’oferta guanyadora”. - L’interès del sindicat reclamant es justifica especialment si es té en compte que algunes previsions de les ofertes guanyadores poden infringir la legislació vigent, en tant que contravenen aspectes del conveni col·lectiu aplicable, com ara jornades o distribució dels serveis. - El sindicat reclamant accepta que a les ofertes hi pot haver informació protegida (dades personals, temes de competència industrial), però considera que les parts de les ofertes que comporten abaratir el cost del servei no han de ser confidencials, sinó públiques, per tal de fer el servei de manera més eficient en tots els aspectes. 17. El 14 de juliol de 2017 la GAIP rep les al·legacions de Cadagua sobre els aspectes confidencials de l’oferta tècnica guanyadora de la licitació dels serveis de sanejament de Vallbona d’Anoia i altres municipis. Indica que, tal com va manifestar a l’ACA el 21 de març de 2016, del sobre C (documentació relativa als criteris quantificables de forma automàtica) de la seva oferta serien no confidencials les fitxes A5.3 i A5.4 i confidencials les A5.1 i A5.2; el motiu de la confidencialitat és que plasmarien una planificació i una estratègia d’operació la difusió de les quals seria contrària als interessos comercials de l’empresa; aquesta informació formaria part del seu k now-how d’I+D+I i la seva difusió perjudicaria els interessos comercials de l’empresa, ja que comportaria posar a l’abast dels seus competidors coneixements dels que es podrien aprofitar en les seves licitacions, amb la corresponent pèrdua de competitivitat. A més, la part d’organització reflecteix dades personals (noms i remuneració dels empleats), que no es podrien difondre sense el consentiment de les persones afectades. Pel que fa al contingut del sobre B (documentació relacionada amb els criteris d’adjudicació sotmesos a judici de valor), seria no confidencial la fitxa A4.1Ratis, i confidencials les fitxes A4.2, A4.3, A4.4, A4.5, A4.6, A4.7 i A4.8. El motiu de la confidencialitat és que la informació que contenen formaria part de l’experiència adquirida per l’empresa al llarg de cinc anys d’operacions a plantes de l’ACA. La part corresponent a la gestió del personal (fitxes A4.2, A4.3, A4.4 i A4.5) seria confidencial perquè comporten una planificació i una estratègia d’operació la difusió a tercers de la qual seria contrària als interessos comercials legítims de l’empresa. La motivació de la confidencialitat de la resta de fitxes així qualificades seria que comporten una experiència i un know-how d’I+D+I de Cadagua, la difusió del qual a tercers seria contrària als seus interessos comercials legítims. Per tant, aquesta al·legació (i la que s’hauria formulat a l’ACA el 21 de març de 2016) redueix l’àmbit de la confidencialitat declarada al presentar l’oferta, ja que mentre que en aquell moment l’afectava íntegrament, ara en restaria fora la fitxa A4.1 (ratis). 18. El 14 de juliol de 2017 la GAIP rep les al·legacions de Cadagua sobre els aspectes confidencials de l’oferta tècnica guanyadora de la licitació dels serveis de sanejament de Terrassa. La part confidencial d’aquesta oferta seria la corresponent a les fitxes A5.1, A5.2 i A5.4, mentre que no ho seria l’A5.3. La motivació d’aquesta confidencialitat rau en què les fitxes així qualificades plasmarien econòmicament una planificació i una estratègia d’operació la difusió de la qual a terceres persones seria contrària als interessos comercials de l’empresa i a més reflectirien econòmicament la seva experiència i el know-how d’I+D+I i la seva difusió perjudicaria els interessos comercials de l’empresa, ja que comportaria posar a l’abast dels seus competidors coneixements dels que es podrien aprofitar en les seves licitacions, amb la corresponent pèrdua de competitivitat. A més, la part d’organització reflecteix dades personals (noms i remuneració dels empleats), que no es podrien difondre sense el consentiment de les persones afectades. Pel que fa al contingut del sobre B (documentació relacionada amb els criteris d’adjudicació sotmesos a judici de valor), seria no confidencial la fitxa A4.1Ratis, i confidencials les fitxes A4.2, A4.3, A4.4, A4.5 i A4.6. El motiu de la confidencialitat és que la informació que contenen formaria part de l’experiència adquirida per l’empresa al llarg de cinc anys d’operacions a plantes de l’ACA. La part corresponent a la gestió del personal (fitxes A4.2 i A4.3) seria confidencial perquè comporten una planificació i una estratègia d’operació la difusió a tercers de la qual seria contrària als interessos comercials legítims de l’empresa. La motivació de la confidencialitat de la resta de fitxes així qualificades seria que comporten una experiència i un know-how d’I+D+I de Cadagua, la difusió del qual a tercers seria contrària als seus interessos comercials legítims. 19. El 18 de juliol de 2017 la GAIP rep les al·legacions d’Aquambiente, sobre la conf idencialitat de la seva oferta per a l’explotació dels serveis de sanejament de Santa Coloma de Farnés i altres municipis, segons les quals hauria declarat la confidencialitat de les següents parts de la seva oferta: les fitxes A4.3 (organització del servei), A4.4 (control del procés), A4.5 (pla analític) i A4.6 (aportacions de valor afegit) del sobre B i la fitxa A5.4 (resum actuacions valor afegit) del sobre C. El motiu per declarar-ne la confidencialitat és que tota aquesta documentació s’ha elaborat sobre la base del know-how de l’empresa i la seva divulgació afectaria greument els seus interessos comercials. Més concretament, les raons de la confidencialitat de cada una de les fitxes citades serien les següents: - A4.3 (organització del servei). L’oferta presentada es basaria en tot un seguit d’anàlisis i consultes sobre les necessitats operatives i de manteniment del servei, sobre el personal adscrit, sobre les funcions i tasques a desenvolupar, sobre els horaris i dedicació i altres necessitats de personal, que s’han fet a partir de l’experiència i els coneixements previs adquirits per l’empresa i que permeten diferenciar la seva oferta de la dels competidors. - A4.4 (control del procés) defineix l’estratègia d’explotació per a cada etapa del procés biològic, tenint en compte la necessitat de procediments específics i la valoració del context actual pel que fa a sistemes de sanejament, integra la informació d’altres fitxes també declarades confidencials i per tot això incorpora informació adquirida en base a l’experiència tècnica de l’empresa i propostes de millora aportades a partir del coneixement desenvolupat en l’àrea d’I+D+I del grup empresarial. - A4.5 (pla analític). Aquest pla requereix una anàlisi i un estudi acurat de la depuradora objecte de licitació, tot definint els seus punts bàsics, tasca que s’ha fet sobre l’experiència tècnica de l’empresa, amb aportacions derivades d’un estudi de mercat de noves tècniques d’anàlisi i mostreig i també sobre la base de la formació continua del personal tècnic i analista. - A4.6 (aportacions de valor afegit). Totes les que es fan s’haurien pogut realitzar sobre la base del coneixement i l’experiència assolits per part dels tècnics de l’empresa en la implantació d’actuacions de tipus similars, de manera que aquest és un aspecte diferenciador seu tant en qualitat, com en coneixement, respecte d’altres licitadors. Fonaments jurídics 1. Admissibilitat de la Reclamació i règim jurídic aplicable La sol·licitud d’informació és presentada invocant l’LTAIPBG i resolta d’acord amb aquesta mateixa Llei. Tanmateix, el seu objecte són documents aportats a l’Administració per empreses privades, que al·leguen la confidencialitat establerta per l’article 140.1 del Text Refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovada pel Decret legislatiu 3/2011, d’11 de novembre (TRLCSP). Aquests fets podrien dur a dubtar sobre l’admissibilitat de la Reclamació i sobre el règim que li és aplicable. Malgrat haver estat aportada per empreses privades, no hi ha dubte que, des del moment que la informació demanada és a mans de l’Administració, és informació pública, ja que l’article 2.b LTAIPBG defineix aquesta com l’elaborada per l’Administració i la que es troba en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions. Vist que es compleixen els altres requisits establerts per l’apartat 14 del Manual de Reclamació de la GAIP, cal concloure que la Reclamació ha de ser admesa. Es dóna la circumstància que la informació demanada forma part d’expedients administratius (de contractació), fet que pot dur a dubtar sobre el règim aplicable al seu accés, atès el previst per la disposició addicional 1ª.1 LTAIPBG, segons la qual l’accés de les persones interessades a la documentació que forma part de procediments admi nistratius oberts s’hauria de regir per la normativa específica d’aquests procediments, i no per la legislació de transparència. Aquesta disposició no és aplicable al cas, ja que ni la persona que exerceix el dret d’accés té la condició d’interessada, ni els procediments de contractació afectats són oberts. Per tant, s’ha d’aplicar directament la legislació de transparència, sens perjudici d’haver de tenir en compte, si s’escau d’acord amb els fonaments següents, la confidencialitat declarada en base a l’article 140.1 TRLCSP. 2. Dret d’accés a la informació demanada i abast de la confidencialitat com a límit del dret d'accés a la informació pública Com s’ha dit a l’FJ anterior, la informació demanada és informació pública i com a principi general qualsevol persona té dret a accedir-hi, llevat que la concurrència d’algun límit legal ho impedeixi. Com es pot comprovar seguidament, s’ha al·legat la concurrència de límits legals a l’accés que afectarien bona part de la informació sol·licitada. Sens perjudici del que resulti sobre la valoració de la seva pertinència, això no impedeix que procedeixi donar accés immediat a la informació no afectada per l’eventual concurrència de límits legals. L'ACA ha denegat l'accés a la informació reclamada invocant la confidencialitat prevista a l'article 140.1 TRLCST, segons el qual "els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial" i afegeix que "aquest caràcter afecta, en particular, els secrets tècnics o comercials i els aspectes confidencials de les ofertes". Ens trobem per tant davant d'un conflicte entre dues institucions jurídiques que susciten una enorme sensibilitat a la societat contemporània: la transparència i el dret d'accés a la informació pública, per una banda i la confidencialitat o reserva, en aquest cas vinculada als interessos empresarials (industrials o comercials), per l'altra. Aquest conflicte comença a tenir nombroses manifestacions davant d'òrgans i autoritats competents per pronunciar-s'hi o resoldre'l (òrgans consultius i tribunals especialitzats de contractació, òrgans de garantia del dret d'accés a la informació pública i òrgans judicials de diverses instàncies), als que més endavant es fa referència concreta, al fil de l'evocació d'algunes de les seves resolucions més significatives. S'analitzen tot seguit les claus jurídiques generals amb les que cal resoldre aquest conflicte, amb el ben entès que la solució ha de ser sempre la que procedeixi en el cas concret, atenent les seves circumstàncies i no pot ignorar la consideració deguda a cada una de les institucions confrontades. La mateixa LTAIPBG en el seu article 21 fa referència concreta a diversos límits del dret d'accés a la informació pública que connecten amb l'article 140.1 TRLCSP: - Apartat 1.c: el secret o la confidencialitat en els procediments tramitats per l'Administració pública (com pot ser el cas del de contractació), si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei (funció feta precisament per l'article 140.1 TRLCSP). - Apartat 1.g: el secret professional i els drets de propietat intel·lectual i industrial. - Apartat 2: si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei, com seria en aquest cas l'article 140.1 TRLCSP. - En aquest cas també pot operar com a límit del dret d'accés a la informació pública, i ser aplicat, si escau, d'acord amb el règim establert pels articles 20 i 21 TAIPBG, el dels interessos econòmics i comercials, establert per l'article 14.1.h de la Llei estatal bàsica 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBGE), que si bé no és reproduït per la legislació catalana de transparència, pot tenir eficàcia directa davant les administracions catalanes si l'invoquen persones jurídiques privades en tant que dret declarat a favor seu per l'ordenament bàsic estatal, com ha argumentat la GAIP a la Resolució de 28 de setembre de 2016, sobre la Reclamació 119/2016 (FJ 5) i al Dictamen 1/2016 (FJ 2). De les anteriors previsions normatives i de les citades més endavant, així com dels pronunciaments jurisprudencials i dels òrgans públics especialitzats referits tot seguit, es poden deduir les següents claus de caràcter general per resoldre el conflicte entre la confidencialitat emparada per l'article 140.1 TRLCSP i el dret d'accés a la informació pública garantit per la legislació de transparència: 1. La declaració de confidencialitat feta per les empreses interessades a l'empara de l'article 140.1 TRLCSP no és vinculant per a l'òrgan de contractació (ni per a les institucions de control), que ha de valorar si és justificada i decidir motivadament si procedeix mantenir-la. Això vol dir que els poders adjudicadors i, en general, les Administracions públiques no han de donar acríticament per confidencial tot allò que els licitadors titllen com a tal; ans el contrari: no només poden, sinó que fins i tot han de valorar si la confidencialitat pretesa és justificada en el cas concret, en aplicació de les determinacions i consideracions que es fan tot seguit . Segons l' Informe 11/2013, de 26 de juliol, de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de Catalunya (JCCAC), "l'òrgan de contractació pot decidir, després de fer la valoració corresponent, que difondre determinada informació pot perjudicar els interessos legítims de l'empresa adjudicatària o de la competència lleial entre les empreses; però també pot considerar que no existeixen motius suficients per protegir una determinada informació". En aquesta mateixa línia, la "Guia per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de serveis subjectes a regulació harmonitzada –procediment obert– (actualitzada a juliol de 2017)" feta per la Secretaria tècnica de la JCCAC afirma que "correspon a l'òrgan de contractació valorar, davant d'una sol·licitud d'accés o vista de determinada documentació, si la qualificació de confidencial és adequada i, en conseqüència, decidir sobre l'accés o la vista de dita documentació, prèvia audiència de l'empresa o les empreses licitadores afectades". L’FJ 3 del Dictamen de la GAIP 1/2015 formula les següents consideracions, que són plenament traslladables a aquest cas: “La Sentència del Tribunal Suprem 7288/1989, de 13 de desembre, que resol un conflicte entre el dret de l’empresa a protegir la seva informació confidencial i els drets sindicals dels treballadors (en un precedent recollit expressament pel Fonament Jurídic 9è de la Sentència del Tribunal Constitucional 213/2002, d’11 de novembre) afirma que no seria suficient que l’empresari qualifiqui una dada unilateralment com confidencial, sinó que és necessari que, des d’un pla objectiu, efectivament ho sigui (Fonament Jurídic 4t). Empreses i administracions poden, efectivament, qualificar com a confidencials determinades dades que posseeixen o les afecten, sempre però que el contingut o la significació d’aquestes dades tinguin atributs que permetin justificar-ne la confidencialitat. “En un cas més proper a la present consulta (denegació per part de la Generalitat Valenciana a una Diputada de dades relatives als contractes de Fórmula 1, en aplicació d’una clàusula de confidencialitat suposadament “pròpia” d’aquests contractes), el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana pondera fins a quin punt el dret de participació política de la Diputada no ha de cedir davant dels efectes de la clàusula de confidencialitat, per a la qual cosa analitza si aquesta ha estat prou fonamentada. I conclou que donat que per als contractes quina informació se sol·licita s’ha seguit un procediment i que aquest ha estat públic per definició, essència i naturalesa, és inadmissible i contradictori parlar de confidencialitat. Als efectes d’aquell procediment, diu la Sentència, aplicant els criteris citats, la confidencialitat tindria raó de ser només si la petició d’informació ho fos de documents que contenen dades amb repercussió exclusiva en el sector privat, com podrien ser aquells que afecten a secrets industrials d’una de les parts contractants, aspecte que sembla ser que no figurava en les causes de denegació esgrimides per la Generalitat valenciana (Sentència 4285/2014, de 18 de febrer). “Són diversos els antecedents jurisprudencials que coincideixen a ponderar si hi ha o no raó suficient per qualificar de confidencial determinada informació, i si aquesta confidencialitat o aquesta raó ha de prevaler o no enfront d’altres valors jurídics o drets protegits igualment per l’ordenament jurídic, ja siguin relatius a la inspecció fiscal (Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 9403/2013, de 26 de setembre), al dret de defensa de la competència (Interlocutòries del Tribunal Suprem 9639 i 13134/2006, de 13 de juliol i de 5 d’octubre, i Sentència del Tribunal Superior de Justícia del País Basc 2333/2014) o al dret de defensa i tutela judicial efectiva (Interlocutòria del Tribunal Suprem 4109/2014, de 13 de maig, i Sentència de l’Audiència Nacional 1366/2015, de 6 d’abril). “En tots aquests casos, amb independència que es resolgui a favor o en contra de protegir la confidencialitat, es posa de manifest que aquesta s’ha de fonamentar i justificar en la concurrència d’atributs adequats (com pot ser el secret industrial, que és el més recurrent), que s’ha de poder ponderar si prevalen els drets i interessos protegits per la confidencialitat o els d’accés a la informació i que tant una qüestió com l’altra són revisables jurisdiccionalment”. 2. La confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP ha de ser invocada expressament pels licitadors interessats. Així ho afirma clarament l'Informe 11/2013 de la JCCAC, segons el qual "són els empresaris els que han d'identificar la informació que consideren que té caràcter confidencial". La "Guia per a la redacció dels plecs de clàusules administratives particulars dels contractes de serveis subjectes a regulació harmonitzada –procediment obert– (actualitzada a juliol de 2017)" feta per la Secretaria tècnica de la JCCAC estableix el criteri segons el qual "la declaració de confidencialitat que es presenti ha de ser necessària i proporcional a la finalitat o interès que es vol protegir i ha de determinar de forma expressa i justificada els documents i/o les dades facilitades que considerin confidencials. No s'admeten declaracions genèriques o no justificades del caràcter confidencial". El considerant 23 de la Directiva 2016/943, presentada al proper apartat 6è, es refereix expressament a la diligència que és d’esperar del posseïdor legítim d’un secret comercial, als efectes de prendre les iniciatives pertinents de cara a la seva protecció. Aquest suposat deure o principi de diligència també s’ha de manifestar a l’hora d’entendre que li pertoca al licitador declarar i argumentar la confidencialitat, doncs és qui més hi arrisca si no es respecta i qui més coneix les raons de la seva invocació. 3. La confidencialitat derivada de l'article 140.1 TRLCSP constitueix una excepció al principi general de transparència i dret d'accés a la informació pública i, com a tal excepció, ha de ser degudament argumentada i la seva aplicació convenientment justificada i fonamentada en les circumstàncies del cas. "Si bé es pot afirmar que, amb caràcter general, s'ha de considerar que els principis de publicitat i de transparència han de prevaldre respecte del principi de confidencialitat, això no obsta perquè, després de fer la valoració corresponent, s'acordi no facilitar l'accés a una informació determinada perquè aquesta és veritablement confidencial. La declaració de confidencialitat ha de ser necessària i proporcional a la finalitat o interès que es pretén protegir" (Informe 11/2013 de la JCCAC). El caràcter excepcional de la confidencialitat, respecte de la regla general favorable al dret d’accés, és afirmat clarament per la Resolució del Tribunal administratiu central de recursos contractuals a la seva Resolució 865/2016, que es remet a resolucions anteriors coincidents del mateix òrgan; si bé aquestes resolucions, per les característiques pròpies del recurs especial en matèria de contractació, es refereixen a litigis entre licitadors, en qualitat de persones interessades, els seus pronunciaments són perfectament aplicables a l’exercici del dret d’accés. Als efectes de valorar la justificació suficient de la confidencialitat, cal tenir en compte que diversos informes i resolucions dels òrgans consultius i dels tribunals en matèria de contractació coincideixen a destacar, tal com recull la resolució de la GAIP 21/2017, els criteris següents: - La declaració de confidencialitat que facin els licitadors no pot abastar la totalitat de la documentació presentada. "No és admissible que (els licitadors) efectuïn una declaració genèrica o declarin que tots els documents o tota la informació té caràcter confidencial" (Informe 11/2013 de la JCCAC). - La declaració de confidencialitat feta pels licitadors no pot tenir només una motivació genèrica, sinó que ha d'indicar amb precisió els documents concrets afectats i les raons objectives i específiques que la justifiquen. "La declaració de confidencialitat no es pot entendre com una opció indiscriminada de les empreses i, per tant, és imprescindible que en aquesta declaració s'especifiqui expressament quina documentació i quina informació té caràcter confidencial i els motius i les circumstàncies segons els quals se n'ha de reconèixer aquest caràcter" (Informe 11/2013 de la JCCAC). Segons l'Informe 11/2013 de la JCCAC, "té caràcter confidencial la informació o la documentació quan ho declari i justifiqui així l'empresari licitador o candidat, especialment si inclouen secrets industrials, tècnics o comercials; interessos comercials legítims, dret de propietat intel·lectual o puguin afectar la competència lleial entre empreses, és a dir, quan el coneixement d'aquesta informació o de qualsevol altra que tingui un especial valor estratègic per a l'empresa li pugui comportar un dany en la seva competició en el mercat amb la resta d'empreses. Circumstàncies que, amb caràcter general, no concorren en la majoria d'informació o de documentació que es facilita en el marc d'un procediment d'adjudicació". 4. La posterior promulgació en el nostre ordenament jurídic de la legislació de transparència (a partir del 2013), respecte de la confidencialitat de les ofertes reconeguda per la legislació de contractes del sector públic, porta necessàriament a què aquesta darrera (i en tot cas l'article 140.1 TRLCSP) hagi de ser interpretada i matisada a la llum de l'especial vigor que han assolit els darrers anys en el nostre ordenament jurídic les institucions de la transparència i del dret d'accés a la informació pública. En aquest sentit, no es pot desconèixer el ressò social, en general positiu, que ve acompanyant la implementació d'aquestes institucions, més que sigui per la seva significació d'aprofundiment en la democràcia i pels seus efectes preventius de la corrupció, ni, en un pla jurídicament més concret, les previsions de l'article 20 LTAIPBG, segons el qual "les limitacions legals al dret d'accés a la informació pública (...) s'han d'interpretar sempre restrictivament en benefici d'aquest dret". La nova normativa sobre contractes del sector públic té en compte el relleu assolit per aquestes institucions, fins el punt que l'article 21.1 de la Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, actualment en procés de transposició al dret espanyol, fa un esment explícit a la necessitat de respectar el previst per la legislació relativa al dret d'accés a la informació quan regula l'abast de la confidencialitat declarada pels licitadors sobre les seves ofertes, en el que vindria a ser la nova formulació de l'article 140.1 TRLCSP. 5. Des de la perspectiva dels límits al dret d'accés reconeguts expressament per la legislació de transparència, la confidencialitat de l'article 140.1 TRLCSP pot ser fonamentada bàsicament en els secrets industrials (institució ampliable més genèricament als secrets comercials citats expressament per l'article 140.1 TRLCSP) i en els interessos econòmics i comercials dels licitadors, sens perjudici de l'eventual concurrència d'altres límits addicionals, si s'escau (com ara la seguretat o les dades personals, si concorren). 6. La concurrència de secrets industrials o comercials ha de ser tinguda especialment en compte, ja que el seu desenvolupament pot haver requerit importants inversions i la seva protecció en tant que interès privat també és en benefici de l'indubtable interès públic de la promoció de la recerca i la innovació, essencials en l'actual entorn de competitivitat. El concepte de secret industrial és definit per la Directiva (UE) 2016/943, del Parlament Europeu i del Consell, de 8 de juny de 2016, relativa a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites; si bé aquesta disposició no regula la contractació pública, ni és eficaç encara en el dret intern (el termini per a la seva transposició fineix a mitjans del 2018), constitueix un referent d’autoritat inqüestionable als efectes de determinar aquest concepte, atesa especialment la manca d’altres aportacions per part del dret positiu vigent entre nosaltres; segons l’article 2 d’aquesta Directiva, constitueix “secret comercial” “la información que reúna todos los requisitos siguientes: a) ser secreta en el sentido de no ser, en su conjunto o en la configuración y reunión precisas de sus componentes, generalmente conocida por las personas pertenecientes a los círculos en los que normalmente se utilice el tipo de información en cuestión, ni fácilmente accesible para éstas; b) tener un valor comercial por su carácter secreto; c) haber sido objeto de medidas razonables, en las circunstancias del caso, para mantenerla secreta, tomadas por la persona que legítimamente ejerza su control”. La protecció garantida per la Directiva 2016/943 és relativa, ja que preveu expressament que no afectarà l’aplicació de normes que, per raons d’interès públic, exigeixin la difusió de secrets comercials o que permetin els organismes públics difondre informació que els han facilitat empreses privades qualificada com a secrets comercials (com podria ser el cas de la legislació de transparència) (article 1.1); també defineix com a excepcions de la protecció prevista per als secrets comercials, a més de l’exercici de la llibertat d’informació, quan s’incompleix amb la finalitat de posar al descobert alguna falta, irregularitat o activitat il·legal, sempre que sigui en defensa de l’interès general, o de protegir un interès legítim reconegut per l’ordenament jurídic (article 5). En el que constitueix un pronunciament directament aplicable al cas, atesa la naturalesa de l’entitat reclamant, el considerant 18 de la Directiva manifesta la licitud de “la obtención y revelación de secretos comerciales en el marco del ejercicio de los derechos de información, consulta y participación de los trabajadores, de conformidad con el Derecho de la Unión y del Derecho o las prácticas nacionales, y del ejercicio de la defensa colectiva de los intereses de los trabajadores y de los empresarios (...) sin perjuicio de cualquier obligación de confidencialidad relativa al secreto comercial o de cualquier restricción relativa a su utilización que el Derecho de la Unión o nacional impongan al destinatario o a la persona que obtiene la información”. La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Sala 4ª del Tribunal General) de 13 de gener de 2017, si bé dictada no en matèria de contractació, sinó sobre la difusió per l'Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) d'informació que té en el seu poder sobre productes químics d'una determinada empresa (que és la part demandant), formula les següents consideracions: la demandant "alega que esa información forma parte de sus conocimientos técnicos y de su secreto comercial, ya que no es fácilmente accesible, es explotable desde un punto de vista comercial e implica medios económicos y esfuerzos considerables para recopilarla y organizarla de modo que permita la obtención de una autorización para la comercialización"; en front d'aquesta argumentació, l'ECHA al·lega que la invocació dels interessos comercials no justifica per si sola la protecció de les dades afectades, "si no se quiere frustar la aplicación del principio general consistente en conceder al público el acceso más ámplio posible a los documentos en poder de las instituciones". Davant d'aquesta controvèrsia, el Tribunal considera que per aplicar l'excepció de l'article 4.2 del Reglament 1049/2001, de 30 de maig, sobre l'accés del públic als documents de la Comissió, el Parlament i el Consell Europeu (excepció relativa a la protecció dels interessos comercials de les persones jurídiques), "resulta necesario demostrar que los documentos controvertidos contienen elementos que pueden, con su divulgación, perjudicar a los intereses comerciales de una persona jurídica. Es lo que sucede, en particular, cuando los documentos solicitados contienen información comercial sensible relativa a las estrategias comerciales de las empresas de que se trate o a sus relaciones comerciales o cuando contienen datos propios de la empresa que indican sus conocimientos técnicos" (per cert: no és el mateix això que afirmar que la documentació aportada al procediment de contractació es basa en els coneixements tècnics de l'empresa. Tota la informació aportada a un procediment de contractació pot basar-se en els coneixements tècnics de l'empresa en qüestió, però està per veure que la seva mera presentació reveli quins són els coneixements tècnics de l'empresa); després de fer aquesta consideració general el Tribunal valora la informació que l'empresa estima que no es pot difondre perquè perjudicaria els seus interessos comercials i conclou que la demandant no hauria demostrat fins a quin punt la informació en qüestió constitueix una dada comercial sensible la divulgació de la qual pugui perjudicar els seus interessos comercials, quan "correspondía a la demandante indicar en qué revestían dichos datos un carácter confidencial". 7. Els límits al dret d'accés a la informació pública, malgrat que s'acrediti la seva concurrència, no són d'aplicació automàtica ni obligada (llevat del de l'article 23 LTAIPBG), ja que ha de ser ponderada per l'òrgan públic que actua, en atenció als interessos en joc, en funció de les circumstàncies de cas. Així s'ha de deduir dels articles 21 (que en el seu encapçalament es refereix a què "el dret d'accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació comporta un perjudici per a: ...") i 22 (segons el qual els límits a aquest dret han de ser proporcionals a l'objecte i a la finalitat de la protecció, la seva aplicació ha d'atendre les circumstàncies del cas concret, especialment la concurrència d'un interès públic o privat superior que justifiqui l'accés) LTAIPBG. Una de les conclusions de l'Informe 11/2013 JCCAC afirma que "la confidencialitat no pot significar una vulneració dels principis de publicitat i de transparència, en el sentit que quedi buit de contingut el dret dels altres licitadors o candidats a accedir a la informació en què es fonamenten les decisions que s'adopten al llarg del procediment de selecció i d'adjudicació del contracte, de manera que, necessàriament, s'ha de buscar l'equilibri i la proporcionalitat adequats en la ponderació dels diferents interessos en joc". Car recordar, en aquest mateix sentit, que l’article 5 de la Directiva 2016/943 citada a l’anterior apartat 6è afirma que els interessos legítims protegits per l’ordenament jurídic poden constituir una excepció al règim jurídic de protecció dels secrets industrials. 8. La ponderació obligada entre el dret d'accés i els límits que poden concórrer a denegar-lo o restringir-lo s'ha de concretar en les operacions següents: a) Determinació dels interessos en joc, tant dels protegits pel dret d'accés, com dels protegits pel límit. En aquest cas, els interessos favorables al dret d'accés són els generals associats a la transparència, que no cal acreditar ni motivar, donat el seu establiment legal amb caràcter objectiu, als que cal afegir els relatius a la defensa dels interessos col·lectius dels treballadors d'aquest sector econòmic, ja que el sindicat reclamant motiva la seva sol·licitud en la defensa dels interessos dels treballadors de les depuradores i en l’aplicació de les condicions previstes als corresponents convenis col·lectius (antecedent 16). Per contra, els interessos favorables al manteniment de la confidencialitat de les dades demanades són els de les empreses afectades (bàsicament, els seus interessos comercials davant dels competidors) b) Test del dany o perjudici, és a dir, per denegar o limitar l'accés sol·licitat cal acreditar que produirà efectivament un dany en els interessos protegits pel límit que s'estigui aplicant. És a dir, cal que els licitadors que demanen limitar o restringir l’accés a la informació demanada acreditin que la seva difusió els produiria un perjudici i, en la mida del possible, determinin la intensitat del perjudici al·legat. A aquests efectes, és evident que la intensitat del perjudici pot ser substancialment diferent, i així s’haurà de tenir en compte a la ponderació, si els interessos afectats són efectivament secrets comercials valuosos o simples interessos comercials de transcendència econòmica menor. Així mateix, també es pot valorar el perjudici que causa en els interessos favorables a l'accés el fet de denegar-lo. c) Ponderació dels interessos en joc, tenint en compte l'eventual suma d'interessos públics i privats en el mateix sentit, la possible major jerarquia d'alguns d'ells i la intensitat del dany o perjudici que l'accés i la seva denegació poden produir en els interessos afectats. "En definitiva, d'acord amb el que s'ha exposat es pot qualificar de confidencial tota aquella informació que comporta un avantatge competitiu per a l'empresa quan, al mateix temps, es tracti d'una informació veritablement reservada, és a dir, desconeguda per tercers i que representi un valor estratègic per a l'empresa i pugui afectar la seva competència en el mercat, sempre que no es produeixi una minva en els interessos que es volen garantir amb els principis de publicitat i de transparència" (Informe 11/2013 JCCAC). 3. Valoració de les declaracions de confidencialitat aportades Les cinc ofertes que són objecte de la Reclamació van acompanyades de la respectiva declaració de confidencialitat, a l’empara del previst per l’article 140.1 TRLCSP (o del precepte equivalent de la legislació precedent). D’acord amb les dades recollides a l’antecedent 9, aquestes declaracions es caracteritzen pel següent: - O bé declaren confidencial la totalitat de l’oferta (és el que fan Cadagua, en relació amb el servei de sanejament de Vallbona d’Anoia i altres municipis i OMS-SACEDE) o bé la pràctica totalitat d’ella, excepte una o unes poques pàgines (és el que passa a la resta d’ofertes). - Les declaracions de confidencialitat presentades en alguns casos no tenen cap mena de justificació (és el cas de les dues presentades per Cadagua) i en altres meres motivacions genèriques d’una (Aquambiente) o unes poques línies (OMS -SACEDE). Únicament la declaració presentada per ACSA i altres argumenta mínimament la fonamentació de la confidencialitat en consideracions sense concretar relatives a interessos comercials, secrets tècnics o comercials, coneixements tècnics adquirits en base a l’experiència i estudis d’I+D+I i dades personals (si bé aquestes darreres no s’acrediten). En el procediment d’audiència ofert per la GAIP les quatre empreses licitadores afectades aporten algunes precisions i consideracions addicionals a les seves declaracions de confidencialitat, en els termes citats als antecedents 13, 15, 17, 18 i 19. Les aportacions fetes per aquestes al·legacions es poden resumir en els punts següents: a) Al·legacions d’OMS-SACEDE (antecedent 13): mantenen la declaració de confidencialitat del conjunt de l’oferta, que justifiquen genèricament en la presència de secret industrial, argumentant que aquesta documentació hauria estat confegida a partir de l’experiència de l’empresa i que la seva difusió podria permetre a una empresa competidora conèixer la seva estratègia comercial per concórrer a i, si escau, guanyar licitacions de l’ACA, amb el corresponent perjudici dels interessos comercials de l’empresa al·legant. b) Al·legacions d’ACSA-SAV-DAM (antecedent 15): no afegeixen res al manifestat per la declaració de confidencialitat adjuntada a l’oferta, que considerava que la difusió de gairebé la totalitat de l’oferta seria contrària als interessos comercials legítims de l’empresa, ja que inclouria documentació constitutiva de secret tècnic o comercial, elaborada en base a l’experiència, know-haw, i als resultats i simulacions d’estudis d’I+D+I, que no es concreten a la declaració. c) Al·legacions de Cadagua, en relació amb el servei de sanejament de Vallbona i altres municipis (antecedent 17) i amb el servei de sanejament de Terrassa (antecedent 18). En ambdós casos s’afirma que la divulgació de la documentació reclamada, que formaria part del seu know-haw d’I+D+I, seria contrària als interessos comercials de l’empresa, ja que posaria a l’abast dels seus competidors coneixements que podrien aprofitar en les seves licitacions. També al·lega la presència de dades personals, que no s’ha pogut constatar. d) Al·legacions d’Aquambiente (antecedent 19): la documentació sol·licitada s’hauria elaborat sobre la base del know-haw de l’empresa (en un cas desenvolupat sobre l’àrea d’I+D+I), la distingiria dels seus competidors i la seva divulgació afectaria greument els seus interessos comercials A la vista de les declaracions de confidencialitat i de les al·legacions formulades per les empreses licitadores afectades resulta evident que, amb caràcter general, queden lluny de complir amb els requisits de justificació i fonamentació de la confidencialitat analitzats a l’FJ 2, especialment als seus apartats 3r i 6è. No es pot dir que cap de les declaracions i al·legacions aportades per les interessades indiqui amb precisió els documents qualificats com a confidencials i les raons objectives i específiques que la justifiquen, ni que es demostri efectivament que la seva divulgació pugui afectar els interessos de les licitadores. També queden lluny de l’apreciació citada a l’FJ 2 de la JCCAC, en el sentit que les circumstàncies que justifiquen la confidencialitat no concorren a la majoria de documentació dels procediments de contractació; contràriament a aquesta apreciació de l’òrgan consultor especialitzat en matèria de contractació pública, les declaracions implicades per aquesta Reclamació o bé titllen directament de confidencial tota l’oferta tècnica, o bé la seva gran major part, actitud que sens dubte contribueix a dubtar de la consistència de les declaracions de confidencialitat afectades. Els béns jurídics a protegir en els que les declaracions i al·legacions valorades pretenen justificar la confidencialitat són el secret comercial o industrial i els interessos comercials de les empreses. Els casos que invoquen l’afectació de secret industrial o comercial no precisen en absolut a quines dades concretes se’ls podria atribuir la condició de secretes, d’acord amb el concepte establert per la Directiva 2016/943 (FJ 2.6è). Per justificar la concurrència del secret (que en algun cas és denominat ambiguament com a “industrial o comercial”, en el que constitueix una mostra d’indefinició) les licitadores solen limitar-se a invocar l’experiència de l’empresa i del seu personal i el seu know-haw, quan si bé aquets valors poden justificar l’existència d’un coneixement i una cultura empresarials pròpies, no tenen perquè comportar automàticament el seu caràcter secret, en el sentit dels requisits establerts per l’article 2 de la Directiva 2016/943 (entre els quals hi ha els de no ser conegut per les persones de l’àmbit professional i d’haver estat objecte de mesures raonables de protecció, circumstàncies que no han estat referides i menys encara acreditades a cap dels casos considerats. En alguns casos es fa referència a la contribució de recursos procedents de les inversions en I+D+I de les empreses, fet que podria ajudar a demostrar l’existència de secrets comercials o industrials, però cap declaració ni cap al·legació de confidencialitat les concreta, de manera que tampoc resulten acreditades. Per tot això, cal concloure que no s’ha acreditat que la informació reclamada contingui secrets industrials o comercials. És més admissible la concurrència d’una eventual afectació dels interessos comercials de les empreses licitadores. No és que s’hagi acreditat amb precisió, però són plausibles els arguments segons els quals si part de la informació demanada arriba a mans de les empreses competidores aquest fet els pot donar avantatge competitiu en els procediments de licitació futurs. Tot i que es tracta d’un eventual perjudici d’escassa densitat (ja que no és possible saber avui les regles que regiran els procediments de licitació futurs i, a més, les quatre empreses afectades han guanyat i perdut procediments de licitació, de manera que totes elles i, en general, la pràctica totalitat de les que competeixen en un sector tan especialitzat i fragmentat com és el de la gestió de plantes depuradores, deuen tenir assolits uns coneixements equiparables per posicionar-se amb expectatives d’èxit en els procediments de licitació), no es pot desconèixer, i caldrà valorar si la seva protecció justifica la denegació de l’accés demanat. En algun moment alguna de les ofertes valorades esmenta l’existència de dades personals protegides per l’LOPD com a argument addicional per denegar l’accés sol·licitat. Cal dir que la presència d’aquestes dades personals no ha pogut ser comprovada, en un cas perquè no hi són i en dos altres perquè es refereix a documents que no han estat facilitats a la GAIP. Nogensmenys, aquesta eventual causa de denegació de l’accés és fàcilment obviable, tatxant el nom i les demés dades identificatives de les persones afectades, si hi són, ja que aquesta és una informació que el reclamant expressament no demana i no és rellevant per atendre la seva Reclamació. En general, les al·legacions formulades arrel de l’audiència donada per la GAIP a les empreses licitadores en el marc d’aquest procediment desenvolupen una mica més les consideracions fetes a les declaracions de confidencialitat. Tanmateix, són escassos els arguments addicionals aportats per justificar la confidencialitat, cosa que sobta especialment si es té en compte que l’escrit amb el qual la GAIP els donava audiència requeria expressament unes majors acotació, argumentació i concreció dels motius de la confidencialitat i els facilitava, amb la finalitat d’informar-les dels criteris de la GAIP a l’hora d’apreciar la concurrència de la confidencialitat com a límit al dret d’accés a la informació pública, còpia de la seva Resolució 21/2017. 4. Valoració dels interessos que justificarien l’accés La legislació de transparència parteix de la base que el dret d’accés a la informació pública serveix els interessos generals, de manera que no cal justificar ni invocar en cap norma el seu exercici. Per tant, cal pressuposar que l’exercici del dret d’accés a la informació pública sempre es justifica objectivament en els interessos generals a què serveixen aquest dret i, en general, la transparència. A més, en aquest cas el reclamant és un sindicat que aplega i defensa col·lectivament treballador s i treballadores en el sector de l’aigua i, com es pot deduir de l’antecedent 16, vol accedir a la informació reclamada per servir els interessos del personal afectat i, més específicament, perquè creu que les ofertes dels licitadors guanyadores dels concursos poden contravenir aspectes dels convenis laborals aplicables, cosa que constituiria una infracció de l’ordenament jurídic. Aquestes consideracions comporten l’existència d’interessos generals (la defensa de la legalitat) i col·lectius (la protecció dels interessos dels treballadors i treballadores afectats), que es sumarien als interessos generals citats al paràgraf anterior, a favor tots ells de l’accés a la informació reclamada. Com s’ha posat de manifest a l’antecedent 2.6è, l’article 5.b de la Directiva 2016/943 defineix com una excepció a la protecció dels secrets industrials el fet que la finalitat de la difusió serveixi per posar al descobert alguna falta, irregularitat o activitat il·legal, sempre que el responsable de la difusió ho faci en defensa de l’interès general (en el mateix sentit, el considerant 20 de la Directiva, segons el qual la protecció dels secrets comercials no s’ha d’aplicar als casos que la seva revelació serveixi un interès públic, permetent descobrir una falta, irregularitat o activitat il·legal que tinguin relació amb el secret industrial en qüestió). Si bé les circumstàncies del precepte no són les del cas, les seves motivació i finalitat són equiparables, de manera que la necessitat de verificar el compliment de la legalitat, atesa la sospita que algunes ofertes guanyadores puguin comportar l’incompliment de convenis col·lectius, ha de ser considerat en aquest cas un factor favorable a l’accés, fins i tot si afectés secrets industrials o comercials, i amb més raó si aquests secrets no concorren, ja que la garantia del principi de legalitat forma sens dubte part de l’interès general. Per una altra banda, també s’ha assenyalat a l’antecedent 2.6è que la dinàmica de representació sindical i de protecció dels interessos dels treballadors poden ser factors que permetin o justifiquin l’accés a secrets industrials (article 5.c i considerant 18 de la Directiva 2016/943). Així mateix, la legislació vigent (es pot citar en aquest sentit, entre altres, l’article 10.3 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical) preveu casos de possible accés dels representants sindicats dels treballadors a informació sensible de l’empresa, tot establint el seu deure de sigil professional en aquelles matèries que legalment procedeixi . Es tractaria, per tant, d’un argument addicional per justificar el dret del reclamant a informació confidencial, ja que esdevindria vinculat a respectar la indicada confidencialitat. Les referències fetes als paràgrafs anteriors també porten a considerar l’existència d’un dany o perjudici com a conseqüència del manteniment de la confidencialitat de la informació reclamada, ja que mentrestant el sindicat reclamant no disposaria d’informació que pot ser necessària per verificar el respecte degut a la integritat dels convenis col·lectius i per defensar més eficaçment els interessos laborals del personal del sector. Cal concloure, per tant, que el sindicat reclamant invoca legítimament interessos significatius, de naturalesa general i també de caràcter col·lectiu, que se sumarien als generals de la transparència declarats legalment, per justificar el seu accés a la informació reclamada, justificació que esdevindria reforçada per la previsió legal del deure de confidencialitat que es pot aplicar en determinats casos als representants sindicals dels treballadors i de les treballadores. 5. Ponderació Els antecedents i fonaments jurídics anteriors acrediten l’existència d’interessos confrontats en relació amb l’accés a la informació reclamada. De conformitat amb el previst legalment i en aplicació de les consideracions fetes a l’apartat 8è de l’FJ 2, cal ponderar els interessos en joc en aquest cas i determinar si ha de prevaler el dret d’accés o la protecció de la confidencialitat de la informació reclamada. Els interessos contraris a l’accés són els comercials de les empreses autores de les ofertes sol·licitades. Per contra, els favorables a l’accés serien, a més dels generals de la transparència i el dret d’accés, el de caràcter general de protecció de la legalitat concretada en els convenis col·lectius i el col·lectiu de defensar els interessos dels treballadors i les treballadores del sector. Posats a valorar el test del dany o del perjudici que ocasionaria l’accés a la informació demanada, l’FJ 3 ha conclòs que no s’ha acreditat que l’accés podés comportar perjudicis de desvetllament de secrets industrials o comercials, ni tampoc s’ha demostrat el risc de perjudicis significatius per als interessos comercials, que tanmateix no es poden descartar. Per una altra banda, no es pot descartar que el manteniment de la confidencialitat de les ofertes sol·licitades comporti un perjudici per a la defensa eficaç dels interessos col·lectius dels treballadors i les treballadores i per a la garantia de la legalitat en l’àmbit de les relacions col·lectives de treball. Valorats els anteriors interessos afectats i eventuals danys o perjudicis que es podrien ocasionar a les parts, s’ha de concloure que en aquest cas han de prevaldre els favorables a l’accés, ja que hi concorren diversos tipus d’interessos generals i col·lectius, mentre que només abonarien l’oposició a l’accés els derivats dels interessos comercials de les empreses afectades. A més, els danys invocats per les empreses licitadores no han estat acreditats i únicament no es poden descartar eventuals perjudicis genèrics. Per una altra banda, els interessos comercials al·legats per les empreses licitadores ho són amb la finalitat expressa d’evitar que la informació sol·licitada caigui a mans d’empreses competidores. Si és aquest el principal problema que comporta l’accés a la informació demanada, es pot evitar amb el recurs d’apel·lar al deure de confidencialitat del sindicat reclamant. Així, i per tal de minimitzar l’impacte de la Resolució en els interessos de les licitadores, i atès que les finalitats de l’accés previsiblement seran ateses amb la posada a disposició de la informació reclamada al sindicat reclamant, sense necessitat de major difusió d’ella, procedeix requerir-li que, en base a les consideracions fetes a l’FJ anterior, respecti la confidencialitat de la informació que hagi estat així qualificada per les empreses licitadores obtinguda en base a aquesta Resolució i que, sota la seva responsabilitat, adopti les mesures necessàries per evitar que caigui a mans de les seves competidores. 6. Estimació del dret i ajornament del lliurament de la informació reclamada En base a les consideracions fetes als anteriors FJ, procedeix estimar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació reclamada. Aquest dret s’ha de considerar inqüestionable en tot allò que afecta les parts de les ofertes que no han estat objecte de declaració de confidencialitat, que haurien de ser lliurades a la persona reclamant en un termini breu, si no li han estat lliurades anteriorment. A fi de determinar aquestes parts no afectades per la declaració de confidencialitat dels licitadors, atesa la diversitat de declaracions i al·legacions formulades per aquests al llarg del procediment , s’ha d’entendre que serien les no afectades per una declaració expressa de confidencialitat, considerant que aquesta és la determinada per la manifestació de voluntat més recent aportada a aquest procediment per les empreses licitadores mitjançant les seves al·legacions. En relació amb les parts de les ofertes afectades per una declaració de confidencialitat, s’ha de tenir en compte que l’article 34.3 LTAIPBG estableix que “si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu”. Tot i que aquesta previsió està establerta legalment només per a les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació pública, i no per a les resolucions de la GAIP, aquesta Comissió de garantia l’ha aplicada voluntàriament a alguna de les seves resolucions. Així mateix, li és també aplicable a partir de l’entrada en vigor del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la GAIP, ja que el seu article 47.2 li la fa extensiva. En atenció a les anteriors consideracions, es considera justificada l’aplicació a aquesta Resolució de la cautela establerta per l’article 34.3 LTAIPBG, als efectes de demorar el lliurament efectiu de la informació reclamada al moment de la seva fermesa, i s’adopten mesures concretes per determinar el moment en què procedirà, si s’escau, lliurar la informació reclamada i estimada per aquesta resolució. Així mateix, i d’acord amb les consideracions fetes als anteriors fonaments jurídics, l’ACA ha de vetllar per eliminar de la informació que lliuri en execució d’aquesta Resolució el nom i altres possibles dades identificatives de persones físiques, si és que n’hi, bé sigui tatxant-les o amb qualsevol altre procediment eficaç a aquests efectes. 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de juliol de 2017, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 101/2017 i declarar el dret de l’Àrea d’Organització del Sector del Cicle Integral de l’Aigua de Catalunya del Sindicat Comissions Obreres a accedir a la informació següent: a) Oferta guanyadora del servei de sanejament de Santa Coloma de Farnés, Vallgorguina, Sant Llorenç Savall, Gualba, Vilalba Sasserra i Can Massuet (2016- 2019) b) Oferta guanyadora del servei de sanejament de Torredembarra (2016- 2019) c) Oferta guanyadora del servei de sanejament de Terrassa (2016- 2019) d) Oferta guanyadora del servei de sanejament de la Riera de La Bisbal (Santa Oliva) (2016- 2018). e) Oferta guanyadora del servei de sanejament de Vallbona d’Anoia, Carme, Hostalets de Pierola, Masquefa, Piera i Castellolí (2013- 2014) 2. Requerir a l’Agència Catalana de l’Aigua que en el termini de quinze dies de la recepció d’aquesta Resolució lliuri al sindicat reclamant la informació següent: f) La relativa a l’oferta guanyadora del servei de sanejament de Santa Coloma de Farnés, Vallgorguina, Sant Llorenç Savall, Gualba, Vilalba Sasserra i Can Massuet (2016- 2019), llevat de la continguda a les fitxes A4.3, A4.4, A4.5 i A4.6, atès que ha estat qualificada com a confidencial per l’empresa licitadora. g) La relativa a l’oferta guanyadora del servei de sanejament de Torredembarra (2016- 2019), llevat de la continguda a les fitxes A4.3, A4.4 i A4.6, atès que ha estat qualificada com a confidencial per l’empresa licitadora. h) La relativa a l’oferta guanyadora del servei de sanejament de Terrassa (2016- 2019), llevat de la continguda a les fitxes A4.2, A4.3, A4.4, A4.5 i A4.6, atès que ha estat qualificada com a confidencial per l’empresa licitadora. i) La relativa a l’oferta guanyadora del servei de sanejament de Vallbona d’Anoia, Carme, Hostalets de Pierola, Masquefa, Piera i Castellolí (2013- 2014), llevat de la continguda a les fitxes A4.2, A4.3, A4.4, A4.5, A4.6, A4.7 i A4.8, atès que ha estat qualificada com a confidencial per l’empresa licitadora. 3. Requerir a l’Agència Catalana de l’Aigua que lliuri al sindicat reclamant la informació estimada per l’apartat 1 i no lliurada en execució del 2 dins del termini comprès entre els dos mesos i deu dies i els dos mesos i vint dies, a comptar des de la data de recepció d’aquesta Resolució per totes les empreses licitadores afectades, llevat la relativa a les que l’hagin impugnada en via contenciosa administrativa i hagin demanat i obtingut una mesura judicial cautelar de suspensió. A aquests efectes, s’entén que l’ACA ha de lliurar la informació dins del termini fixat per aquest apartat tret que les licitadores corresponents li notifiquin dins del mateix termini de lliurament la interposició d’un recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució, amb sol·licitud de mesures cautelars de suspensió. 4. Requerir a l’Agència Catalana de l’Aigua que lliuri la informació indicada als apartats anteriors en format digital i després de tatxar o eliminar els noms i altres dades identificatives de persones físiques que s’hi continguin. 5. Requerir a l’Agència Catalana de l’Aigua que informi puntualment la GAIP de les mesures adoptades en compliment d’aquesta Resolució. 6. Requerir al sindicat reclamant que mantingui, sota la seva responsabilitat, el deure de confidencialitat respecte de la informació obtinguda que hagi estat així qualificada per les empreses licitadores, evitant en tot cas que caigui a mans d’empreses competidores. 7. Requerir a les empreses licitadores afectades per aquesta Resolució que informin la GAIP sobre la data de recepció de la seva notificació i sobre l’eventual presentació d’un recurs contenciós administratiu contra ella, dins dels cinc dies següents a què tinguin lloc. 8. Convidar el sindicat reclamant a informar la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu de l’execució d’aquesta Resolució. 9. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 101/2017 , notificar aquesta Resolució a les parts i a les empreses afectades que han comparegut en el procediment i disposar la seva publicació al web de la GAIP. Barcelona, 26 de juliol de 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Els terminis donats en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.