Acceso a la identificación y datos de los puestos de trabajo de la escala de soporte del Cuerpo de Mossos d'Esquadra

Resolució de 28 de juliol de 2016, d’estimació de la Reclamació 75 /2016 Administració reclamada: Direcció General de la Policia. Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Identificació de les persones que ocupen o han ocupat llocs de treball de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra. Resum: No és versemblant que el nom i cognoms dels membres de l’escala de suport del CME a mans del sindicat que demana aquesta informació pugui suposar un risc per a la seva seguretat, ja que per lògica i essència de la seva funció la principal preocupació d’aquest sindicat deu ser la seguretat dels seus membres i en general del col·lectiu que aspira representar. La precaució de l’article 34.3 LTAIPBG, de demorar el lliurament de la informació fins a la fermesa de la resolució, si les persones afectades hi han manifestat la seva oposició, només està justificada si la informació que l’Administració té previst de lliurar perjudica els drets o interessos de les persones que han manifestat la seva oposició; si la resolució de la sol·licitud d’informació denega precisament la informació demanada que podria perjudicar-les, aplicar la demora prevista per l’article 34.3 LTAIPBG suposa un perjudici per al dret d’accés a la informació pública, sense cap raó material que el justifiqui; es tracta, per tant, d’una demora jurídicament improcedent, que hauria de cessar de manera immediata. L’oposició de les persones afectades manifestada amb les seves al·legacions no és vinculant per a les resolucions de la GAIP, ni afecta la seva eficàcia immediata, i que si bé aquestes al·legacions poden influir i fins i tot determinar la Resolució si aporten dades noves o argumentacions que puguin dur a la necessitat de valorar l’existència de límits legals a l’accés a la informació o de ponderar en altres termes l’equilibri dels drets i interessos en joc, si l’oposició formulada és una simple declaració de voluntat que no aporta cap dada ni cap argumentació jurídica de pes per evitar la difusió de la informació sol·licitada no ha de tenir efectes ni per impedir l’accés ni per evitar l’eficàcia immediata de les resolucions de la GAIP. Paraules clau: Departament d’Interior. Personal. Seguretat pública. Oposició de persones afectades. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 13 de juny de 2016 entra a la GAIP la Reclamació 75/2016, presentada en nom de l’Associació professional de Facultatius i Tècnics del Cos de Mossos d’Esquadra (AFITCME), contra la Resolució de 26 d’abril de 2016 de la Direcció General de la Policia (que els hauria estat notificada l’11 de maig), per la que s’estimava només parcialment la seva sol·licitud d’informació de 19 de gener de 2016, que demanava diverses dades sobre els membres i els llocs de treball de l’escala de suport del Cos dels Mossos d’Esquadra (CME). 2. El 19 de gener de 2016 l’AFITCME fa constar la seva condició d’organització sindical representativa del CME, invoca diversos preceptes de la Llei orgànica 2/1986, de 13 de març, de forces i cossos de seguretat de l’Estat (LOFCSE), de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) (que cal entendre substituïda pel Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, que aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, també EBEP) i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), expressa que “necessita disposar de dades reals i actuals del col·lectiu de facultatius i tècnics del CME per poder desenvolupar correctament les tasques que la normativa li assigna” i, arrel de tot l’anterior, demana la informació següent: a) Llista dels llocs de treball de facultatius i tècnics del CME ocupats per funcionaris de carrera en adscripció definitiva en la que consti el nom i cognoms de les persones que els ocupen. b) Llista dels llocs de treball de facultatius i tècnics del CME ocupats per funcionaris de carrera en adscripció provisional en la qual consti la data del seu nomenament, el nom i els cognoms de les persones que els ocupen i la forma de provisió. c) Llista dels llocs de treball de facultatius i tècnics del CME ocupats per funcionaris interins en la qual consti la seva data de nomenament i el nom i cognoms de les persones que els ocupen. d) Llista dels llocs de treball de l’escala de suport ocupats per funcionaris de l’escala bàsica del CME que es troben en situació de comissió de serveis, en la qual s’especifiqui la data d’inici de la comissió de serveis i de les corresponents pròrrogues (si fos el cas) i el nom i cognoms de les persones que els ocupen. e) Llista de llocs de treball de facultatius i tècnics del CME que consten a la relació de llocs de treball i que no estan ocupades, en la qual s’especifiqui si les vacants estan o no dotades pressupostàriament. f) Llista de funcionaris de l’escala de suport (identificats amb noms i cognoms) que es troben en les següents situacions administratives: “i. Excedència voluntària per incompatibilitats, amb expressió de la data a partir de la qual estan en excedència. “ii. Excedència voluntària per interès particular, amb expressió de la data a partir de la qual estan en excedència. “iii. Excedència voluntària amb reserva de lloc de treball prevista en la disposició transitòria sisena de la Llei 5/2012, de 20 de març, amb expressió de la data a partir de la qual estan en excedència. “iv. Excedència voluntària de la resta de supòsits de l’article 86 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, amb expressió de la data a partir de la qual estan en excedència. “v. Serveis especials, amb expressió de la data a partir de la qual estan en aquesta situació. “vi. Suspensió d’ocupació, amb expressió de la data a partir de la qual estan en aquesta situació. g) Llista de llocs de treball que a la columna de col·lectiu cossos de la relació de llocs de treball constin marcats amb la clau GE, EX o GX, és a dir, que poden ser ocupats per funcionaris de diferents cossos (facultatius del CME, cos superior d’Administració General, ...), i que estiguin ocupats per funcionaris en actiu de l’escala de suport del CME, en la qual consti el nom i cognoms d’aquests funcionaris. Aquesta relació hauria d’incloure la forma amb què els llocs han estat proveïts (comissió de serveis, encàrrec de funcions, concurs específic, lliure designació, ...) i la data de provisió. h) Que totes les llistes a les quals es refereixen els punts anteriors indiquin la següent informació: “i. Servei, àrea o unitat a la qual està adscrit cada funcionari. “ii. Nivell de cada lloc de treball. “iii. Complement específic de cada lloc de treball. “iv. Horari assignat a cada lloc de treball. “v. Titulació requerida per accedir a cada lloc de treball. “vi. Localitat d’adscripció de cada lloc de treball. “vii. Codi lloc de cada lloc de treball”. Es demana específicament que totes les dades siguin actualitzades i que s’indiqui la data respectiva d’elaboració. També es sol·licita la tramesa dels llistats demanats per correu electrònic, en format excel, o bé que s’avisi a una adreça electrònica determinada per poder recollir la notificació personalment. 3. Mitjançant un escrit del 16 de febrer de 2016 del Director General de la Policia, difós el 18 del mateix mes, es trasllada als membres de l’escala de suport del CME la sol·licitud d’informació indicada a l’antecedent anterior i se’ls dóna deu dies per formular-hi al·legacions, de conformitat amb el previst per l’article 31.1 LTAIPBG. La Direcció General de la Policia també demana l’informe de l’APDCAT indicat al fonament següent. 4. El 17 de març de 2016 l’APDCAT emet el seu informe, que conclou el següent: “La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la llista de llocs de treball de facultatius i tècnics del CME que no estan ocupats, i si estan o no dotats pressupostàriament perquè no conté informació que directa o indirectament pugui qualificar-se com informació de caràcter personal. La normativa de protecció de dades no impedeix l’accés a la informació associada a la forma de provisió de les diferents places, identificant la persona que les ocupa, la unitat d’adscripció de cada funcionari, nivell de cada lloc de treball, complement específic del lloc, horari, titulació requerida, localitat d’adscripció i codi de cada lloc de treball. D’acord amb l’article 23 de la Llei 19/2014 no es pot donar accés a la relació de funcionaris de l’escala de suport, identificats amb noms i cognoms, que estiguin en situació de suspensió d’ocupació. Tampoc, per aplicació de l’article 24 de la Llei 19/2014, sembla justificat l’accés a la informació sobre els funcionaris de l’escala de suport que es troben en determinades situacions administratives (situacions d’excedència indicades a la sol·licitud o de serveis especials)”. Les limitacions a l’accés sol·licitat apuntades per l’informe deriven de les consideracions següents: - La informació relativa als funcionaris de l’escala de suport del CME en situació de suspensió d’ocupació és afectada per la protecció establerta per l’article 7.5 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal (LOPD), i només es pot donar de forma “agregada o dissociant-la prèviament de manera que no es pugui posar en relació, sense esforços desproporcionats, amb les persones concretes afectades”. - La informació sobre els membres de l’escala de suport que es troben en determinades situacions administratives (excedències i similars), si bé no és especialment protegida, dóna informació sobre la vida privada d’aquestes persones, respecte de la qual l’ordenament no preveu la necessitat de publicitat. Després de ponderar els interessos en joc, l’informe considera que el que procediria és donar informació sobre el nombre de funcionaris que es troben en les situacions interessades, sense revelar la identitat concreta de les persones afectades. - En relació amb els fonaments de l’oposició manifestada per quatre persones afectades a revelar informació que no formi part de la relació de llocs de treball (RLT), que serien e l dret a la intimitat i raons de seguretat, l’informe assenyala que la informació demanada no afecta la intimitat i que no s’acredita la concurrència del motiu de seguretat, ja que el sol fet d’afectar membres del CME, i menys encara de la seva escala de suport, no comporta la concurrència d’aquest límit d’accés. 5. Per resolució de 26 d’abril de 2016, el Director General de la Policia (DGP) estima parcialment la sol·licitud d’informació de l’AFITCME. Argumenta raons diverses de seguretat (funcions de lluita antiterrorista del CME, nivell d’alerta 4 sobre 5 per l’amenaça gihadista, les mesures de seguretat de nivell alt que normativament s’apliquen al fitxer que conté les dades personals demanades), que considera han de prevaldre sobre el dret d’accés, tenint en compte que les necessitats de negociació col·lectiva per a les que es demana la informació es poden satisfer sense els noms de les persones afectades. En conseqüència, resol lliurar la informació demanada, sense la identitat dels empleats públics afectats. A més, atesa l’oposició manifestada al lliurament de la informació sol·licitada, disposa que aquest no es faci efectiu mentre no transcorri el termini de dos mesos per interposar recurs contenciós administratiu, i aquest no es presenti. 6. El 10 de juny de 2016 l’AFITCME formula les següents consideracions per fonamentar la seva reclamació a la GAIP: - Es queixa que al donar trasllat a les persones afectades de la sol·licitud d’informació no doni a conèixer la identitat de l’entitat que ha formulat la sol·licitud, ni els motius al·legats per justificar-la. - Demana informació del nombre de membres de l’escala de suport que es troben en situació de suspensió de funcions, excedència i serveis especials, atès que l’informe de l’APDCAT considera que es pot donar aquesta informació, sense la identitat de les persones afectades. - Manifesta la seva disconformitat amb la restricció de la informació demanada per motius de seguretat pública, ja que qui demana la informació és un sindicat dels membres del mateix CME, que són els més interessats a no posar en risc la seva seguretat. També aporta diverses referències que palesen la publicitat i el lliurament a la mateixa entitat reclamant de la identitat de membres del CME, i recorda que l’informe de l’APDCAT relativitza la transcendència d’aquest límit en aquest cas. Acaba considerant que “el coneixement per part d’AFITCME de les dades sol·licitades no comporta cap perjudici per a la seguretat pública ni per a la seguretat personal dels funcionaris de l’escala de suport i que limitar l’accés d’AFITCME a la informació sol·licitada, pel que fa a la identificació amb noms i cognoms, per motius de seguretat pública o de seguretat de les persones no és proporcional ni té cap altre sentit que no sigui el de dificultar que AFITCME pugui dur a terme les seves tasques sindicals”. Sobre la base de les consideracions anteriors, l’entitat reclamant demana a la GAIP l’estimació i el reconeixement del dret “a accedir a la informació sol·licitada pel que fa a la identificació amb noms i cognoms de les persones que ocupen o han ocupat llocs de treball de l’escala de suport del CME (excepte en el cas de la relació dels funcionaris que estiguin en situació de suspensió d’ocupació o en determinades situacions administratives com les excedències i els serveis especials, que enlloc de relacionar-los amb noms i cognoms, s’hauran de quantificar) i, en conseqüència, anul·li parcialment la resolució objecte de reclamació”. 7. Un cop admesa a tràmit la Reclamació, el 17 de juny de 2016 la GAIP demana al DGP, per a dins del termini de deu dies, còpia de l’expedient de la sol·licitud d’accés a la informació pública i un informe sobre la Reclamació. Aquesta petició és reiterada el 15 de juliol, data en que encara no havia estat satisfeta. Fonaments jurídics 1. Informació demanada i admissibilitat de la Reclamació A la vista dels antecedents, es pot concretar en els dos punts següents la informació demanada que no hauria estat facilitada per la DGP i que, per tant, seria objecte principal d’aquesta Reclamació: - Identificació amb noms i cognoms de les persones que ocupen o han ocupat llocs de treball de l’escala de suport del CME. Tot i que no es diu expressament al petitum de la Reclamació, és de suposar que aquesta identificació es demana no en una llista general única, sinó a les diverses llistes objecte dels diferents apartats de la sol·licitud d’informació; almenys així ho entén la GAIP, per coherència amb els antecedents de la Reclamació. - El nombre de funcionaris o funcionàries de l’escala de suport que es troben en cada una de les situacions d’excedència, serveis especials o suspensió d’ocupació interessades a la sol·licitud d’informació. A més a més, i atès que no consta a la resolució de la DGP objecte d’aquesta Reclamació el detall de la sol·licitud d’informació que hauria estat estimada, també es pertinent un pronunciament general sobre el dret de l’entitat reclamant a accedir a la informació demanada. Per una altra banda, es compleixen en aquest cas les condicions objectives (el que es demana és informació pública), subjectives (el subjecte reclamat és una Administració pública) i de termini (la Reclamació es presenta dins del termini d’un mes des de la notificació de la resolució de la sol·licitud d’informació requerit per l’article 42.1 LTAIPBG (la notificació es va practicar l’11 de maig, el 12 de juny era festiu i la Reclamació es va presentar el 13) requerides legalment, i per tant procedeix admetre a tràmit aquesta Reclamació. 2. Sobre el dret d’accedir a la informació demanada La informació sol·licitada és informació pública, que en la seva major part o bé ha de ser objecte de publicitat activa, en la mesura que formaria part de la relació de llocs de treball (article 9.1.d LTAIPBG), o bé ha de ser publicada en el marc dels procediments de provisió de llocs de treball. La Resolució de la GAIP sobre la Reclamació 34/2015 ja va reconèixer el dret d’accés en relació amb bona part de les dades demanades (llevat dels noms i de l’horari assignat a cada lloc, que no es demanaven en aquella Reclamació). Així mateix, l’informe de l’APDCAT emès en el marc de la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta Reclamació conclou que la legislació de protecció de dades personal no impedeix l’accés a la informació demanada, llevat únicament del nom de les persones que es troben en determinades situacions administratives, qüestió que s’analitza a l’FJ 4. Per tant, i sense perjudici del que pugui resultar dels límits que s’analitza tot seguit, cal entendre que amb caràcter general procediria reconèixer el dret a accedir a les dades demanades per la sol·licitud de la que deriva aquesta Reclamació. 3. Sobre la concurrència del límit de seguretat La raó principal per la qual la DGP denega la informació relativa al nom i cognoms dels membres de l’escala de suport del CME és la seguretat, atès que aquestes persones formen o haurien format part d’un cos policial, que les seves dades estan incloses en un fitxer qualificat d’alt nivell de seguretat i que s’està en una situació de risc elevat per raons de lluita antiterrorista. En relació amb aquesta qüestió procedeixen les consideracions següents: En primer lloc, la “seguretat pública” és un dels límits d’accés establerts per l’article 21.1 LTAIPBG. Tot i que pot ser qüestionable que el major o menor risc d’unes persones determinades sigui un element de seguretat pública, la GAIP (Dictamen 1/2016) s’ha mostrat favorable a donar una interpretació àmplia a aquest concepte, de manera que podria impedir la difusió d’informació que pugui posar en situació de risc tangible un col·lectiu determinat de persones, com ara dels membres d’un cos de policia. Així mateix, la seguretat de les persones és un criteri de ponderació que, segons l’article 24.2.c LTAIPBG, caldria tenir en compte per ponderar els interessos públics favorables a l’accés amb la protecció de dades personals. En segon lloc, també cal tenir en compte que qui sol·licita la informació és una organització sindical en l’àmbit del mateix col·lectiu del que demana la identitat dels seus membres, que n’aplega molts d’ells i en relació amb tots ells ja hauria obtingut dades personals en exercici de les seves funcions sindicals. No és versemblant que el nom i cognoms dels membres de l’escala de suport del CME a mans del sindicat que demana aquesta informació pugui suposar un risc per a la seva seguretat, ja que per lògica i essència de la seva funció la principal preocupació d’aquest sindicat deu ser la seguretat dels seus membres i en general del col·lectiu que aspira representar. En tercer lloc, no es pot desconèixer l’especial sensibilitat que hi pot haver en el col·lectiu afectat envers la protecció de les seves dades personals després del cas de l’atac pirata al web del Sindicat dels Mossos d’Esquadra, el 18 de maig de 2016, que segons els mitjans de comunicació es va saldar amb la difusió de dades de més de 5.000 agents. Aquest incident, tanmateix, el més probable és que serveixi per esperonar l’adopció de mesures més efectives de protecció de les seus electròniques d’aquestes organitzacions sindicals i en cap cas no pot ser un motiu per denegar l’accés a informació pública. Ateses les anteriors consideracions, cal concloure que els riscos per a la seguretat pública en aquest cas són ínfims, especialment si es té en compte la motivació intrínseca de l’entitat reclamant a evitar-los. Per una altra banda, per a l’exercici de les funcions sindicals de control de la gestió de personal i de negociació col·lectiva és rellevant per a l’entitat reclamant l’accés als noms i cognoms que ocupen o han ocupat llocs de treball a l’escala de suport del CME. En conseqüència, i després d’aquesta ponderació, s’ha de concloure que en aquest cas ha de prevaldre el dret d’accés a l’entitat reclamant a la informació relativa al nom i cognoms dels membres d’aquest col·lectiu. 4. El nombre de membres de l’escala de suport que es troben en determinades situacions L’informe de l’APDCAT emès a petició de la DGP en el marc de la sol·licitud d’informació de la que deriva aquesta Reclamació considera que la normativa vigent en matèria de protecció de dades impedeix difondre informació relativa a la identitat de les persones membres de l’escala de suport del CME que es troben en alguna de les situacions següents: suspensió d’ocupació, serveis especials o els diversos tipus d’ excedència. Sobre aquesta base, la Resolució de la DGP objecte d’aquesta Reclamació no dóna cap mena d’informació sobre aquestes situacions. Al formular la seva Reclamació, l’entitat reclamant no qüestiona la denegació de la identitat de les persones que es troben en aquestes situacions, si bé demana informació sobre el nombre de persones que es troben en cada una d’elles. Certament, la reformulació en aquests termes de la sol·licitud d’informació no afecta les dades personals que segons l’informe de l’APDCAT han de ser protegides, de manera que no hi hauria motius per a la denegació. És més: en aplicació de l’article 25.1 LTAIPBG (“Si és aplicable algun dels límits d’accés a la informació pública establerts pels articles anteriors, la denegació d’accés només afecta la part corresponent de la documentació, i s’ha d’autoritzar l’accés restringit a la resta de les dades”), la Resolució de la DGP s’hauria d’haver limitat a anonimitzar les dades sol·licitades en relació amb les situacions d’excedència, serveis especials i suspensió d’ocupació i facilitar la resta d’informació de què disposa sobre elles. Sobre la base de les anteriors consideracions, la GAIP entén que procedeix estimar la sol·licitud de l’entitat reclamant en el sentit que li sigui lliurada per la DGP la informació relativa al nombre de funcionaris o funcionàries de l’escala de suport del CME que es troben a cada una de les situacions especials indicades. 5. Alguns aspectes de procediment Concorren en aquest cas diverses qüestions de procediment sobre les que procedeix el pronunciament de la GAIP. En primer lloc, aquesta Resolució s’aprova sense que la DGP li hagi remès el seu informe i còpia de l’expedient de sol·licitud a la informació. Aquesta documentació, prevista a l’apartat 15 del Manual de Reclamacions de la GAIP, i que hauria d’haver estat lliurada en el termini de 10 dies, va ser demanada el 17 de juny de 2016, i el 21 de juliol encara no havia estat rebuda per la GAIP. Tot i que aquesta documentació és convenient per garantir que la GAIP pugui prendre en consideració tots els elements del cas, el fet que l’entitat reclamant aporti els documents essencials del procediment de sol·licitud d’informació permet que aquesta Comissió de garantia pugui pronunciar-se amb ple coneixement de causa sobre la Reclamació, malgrat la col·laboració deficient de la DGP. En segon lloc, queda palès en els antecedents que al tramitar la sol·licitud d’informació pública la DGP n’hauria donat trasllat a les persones afectades i l’hauria sotmès a informe de l’APDCAT, una còpia del qual és aportada per la Reclamació. Atès que a l’expedient de la Reclamació consta aquest informe, i que el contingut de les al·legacions formulades és reflectit per ell i per la resolució de la DGP objecte d’aquesta Reclamació, i tenint en compte també que des d’aleshores no hi ha constància de fets nous que incideixin en aquest cas, la GAIP considera que no és necessària una altra consulta a les persones afectades, ni un informe addicional de l’APDCAT, amb el benentès que aquesta Comissió de Garantia té en compte al fer la seva Resolució tant l’informe de l’APDCAT, com les referències que aquest informe i la resolució de la DGP fan a les al·legacions formulades per deu de les persones afectades. En tercer lloc, en relació amb la queixa manifestada per l’entitat reclamant (antecedent 6), en el sentit que al traslladar la Reclamació a les persones afectades no s’hauria informat de la seva identitat, cal indicar que l’article 31.3 LTAIPBG deixa expressament com a opcional aquesta informació, i cal entendre que la DGP ha estat prudent al no desvetllar-la. Tanmateix, si bé aquesta actitud és recomanable quan qui sol·licita l’accés és una persona física (per tal d’evitar d’aquesta manera l’exposició innecessària de les seves dades personals), quan el sol·licita una entitat representativa d’interessos col·lectius pot ser aconsellable precisament el contrari, i donar a les persones afectades més informació al efectes d’exercir el seu dret a participar en el procediment. En quart lloc, es constata que la resolució de la DGP objecte d’aquesta Reclamació, en aplicació del previst per l’article 34.3 LTAIPBG, i donat que algunes de les persones afectades s’haurien oposat, per raons de seguretat i de protecció de la seva intimitat, al lliurament de la informació demanada, decideix demorar -lo al decurs dels terminis d’impugnació, fins a l’assoliment de fermesa de la citada resolució (com a mínim, dos mesos). Sense qüestionar la raó de ser d’aquesta precaució, cal assenyalar que només està justificada si la informació que l’Administració té previst de lliurar perjudica els drets o interessos de les persones que han manifestat la seva oposició; en aquest cas, la resolució de la sol·licitud d’informació denega precisament la informació demanada que podria perjudicar la intimitat o la seguretat de les persones que han al·legat; en aquestes circumstàncies, aplicar la demora prevista per l’article 34.3 LTAIPBG suposa un perjudici per al dret d’accés a la informació pública, sense cap raó material que el justifiqui. Es tracta, per tant, d’una demora jurídicament improcedent, que hauria de cessar de manera immediata. Finalment, cal plantejar-se també si aquesta Resolució de la GAIP ha d’aplicar la demora de l’article 34.3 LTAIPBG, atès que reconeix a l’entitat reclamant el dret a obtenir informació sobre la qual algunes persones afectades haurien manifestat la seva oposició a què fos difosa. Si bé en algunes de les seves primeres Resolucions la GAIP, sense estar-hi obligada (ja que l’article 34.3 afecta les resolucions de les sol·licituds d’informació, no les de les reclamacions a la GAIP, que es regeixen per l’article 42 LTAIPBG), va adoptar aquesta cautela per a Reclamacions respecte de les quals s’havia manifestat l’oposició de persones afectades al lliurament de les dades demanades (entre altres, la relativa a la Reclamació 34/2015), l’experiència posterior ha demostrat que aquesta mesura ha estat excessiva, en perjudici del dret d’accés, de manera que les resolucions més recents que es pronuncien sobre aquesta qüestió (entre altres, les relatives a les Reclamacions 17/2016, 39 /2016, 42 /2016 i 58/2016) coincideixen a assenyalar que l’oposició de les persones afectades manifestada amb les seves al·legacions no és vinculant per a les resolucions de la GAIP, ni afecta la seva eficàcia immediata, i que si bé aquestes al·legacions poden influir i fins i tot determinar la Resolució si aporten dades noves o argumentacions que puguin dur a la necessitat de valorar l’existència de límits legals a l’accés a la informació o de ponderar en altres termes l’equilibri dels drets i interessos en joc, si l’oposició formulada és una simple declaració de voluntat que no aporta cap dada ni cap argumentació jurídica de pes per evitar la difusió de la informació sol·licitada no ha de tenir efectes ni per impedir l’accés ni per evitar l’eficàcia immediata de les resolucions de la GAIP. En aquest cas, les dades demanades que poden causar perjudici a les persones afectades (els noms de les que es troben en situació d’excedència, serveis especials o suspensió) són denegades, de manera que no té sentit una eventual oposició a la Resolució per aquesta causa. La resta de dades, llevat del nom i cognoms i de l’horari assignat al lloc de treball, ja varen ser difoses per la Resolució de la Reclamació 34/2015, sense que cap de les persones que s’hi varen oposar amb les seves al·legacions (i que són les mateixes afectades per aquesta Reclamació) hi acabés plantejant cap mena de re curs jurisdiccional. La de l’horari és una dada objectiva del lloc de treball, més que una dada personal, i la del nom i cognoms s’ha de qualificar d’informació merament nominativa directament relacionada amb l’organització de l’Administració, que com a criteri general s’ha de lliurar tret que, excepcionalment, concorri alguna circumstància que porti a la prevalença de la seva protecció (article 24.1 LTAIPBG); les circumstàncies que podrien dur a la protecció del nom o de l’horari, i que són les que podrien justificar que s’adoptés per la mateixa GAIP una mesura preventiva de demora de l’execució de la seva Resolució, s’han de referir a situacions singulars, d’una o unes determinades persones, en relació amb les quals la difusió del fet que són membres de l’escala de suport del CME o que segueixen un determinat horari pugui posar-les en una situació excepcional i singular de risc personal, més enllà del general compartit per tot el col·lectiu. De les al·legacions formulades no es desprèn en absolut aquesta circumstància, de manera que la GAIP no atribueix efectes especials a l’oposició manifestada per elles. 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de juliol de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 75/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a que la Direcció General de la Policia li lliuri la informació següent: a) Llista dels llocs de treball de facultatius i tècnics del CME ocupats per funcionaris de carrera en adscripció definitiva en la que consti el nom i cognoms de les persones que els ocupen. b) Llista dels llocs de treball de facultatius i tècnics del CME ocupats per funcionaris de carrera en adscripció provisional en la qual consti la data del seu nomenament, el nom i els cognoms de les persones que els ocupen i la forma de provisió. c) Llista dels llocs de treball de facultatius i tècnics del CME ocupats per funcionaris interins en la qual consti la seva data de nomenament i el nom i cognoms de les persones que els ocupen. d) Llista dels llocs de treball de l’escala de suport ocupats per funcionaris de l’escala bàsica del CME que es troben en situació de comissió de serveis, en la qual s’especifiqui la data d’inici de la comissió de serveis i de les corresponents pròrrogues (si fos el cas) i el nom i cognoms de les persones que els ocupen. e) Llista de llocs de treball de facultatius i tècnics del CME que consten a la relació de llocs de treball i que no estan ocupades, en la qual s’especifiqui si les vacants estan o no dotades pressupostàriament. f) Nombre de funcionaris de l’escala de suport que es troben en cada una de les següents situacions administratives: - Excedència voluntària per incompatibilitats, amb expressió de la data a partir de la qual estan en excedència. - Excedència voluntària per interès particular, amb expressió de la data a partir de la qual estan en excedència. - Excedència voluntària amb reserva de lloc de treball prevista en la disposició transitòria sisena de la Llei 5/2012, de 20 de març, amb expressió de la data a partir de la qual - Excedència voluntària de la resta de supòsits de l’article 86 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, amb expressió de la data a partir de la qual estan en excedència. - Serveis especials, amb expressió de la data a partir de la qual estan en aquesta situació. - Suspensió d’ocupació, amb expressió de la data a partir de la qual estan en aquesta g) Llista de llocs de treball que a la columna de col·lectiu cossos de la relació de llocs de treball constin marcats amb la clau GE, EX o GX, és a dir, que poden ser ocupats per funcionaris de diferents cossos (facultatius del CME, cos superior d’Administració General, ...), i que estiguin ocupats per funcionaris en actiu de l’escala de suport del CME, en la qual consti el nom i cognoms d’aquests funcionaris. Aquesta relació hauria d’incloure la forma amb què els llocs han estat proveïts (comissió de serveis, encàrrec de funcions, concurs específic, lliure designació, ...) i la data de provisió. h) Que totes les llistes a les quals es refereixen els punts anteriors indiquin la següent informació: - Servei, àrea o unitat a la qual està adscrit cada funcionari. - Nivell de cada lloc de treball. - Complement específic de cada lloc de treball. - Horari assignat a cada lloc de treball. - Titulació requerida per accedir a cada lloc de treball. - Localitat d’adscripció de cada lloc de treball. - Codi lloc de cada lloc de treball”. 2. Requerir a la DGP que lliuri a l’entitat reclamant les dades indicades a l’apartat anterior, si encara no ho han estat, en el termini màxim de quinze dies des de la notificació d’aquesta Resolució, i informi al mateix temps a la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta Resolució. Al lliurar aquestes dades ha de tenir en compte el següent: a) Totes les dades han de ser actualitzades i s’hi ha d’indicar la data respectiva d’elaboració. b) La tramesa d’aquestes dades s’ha de fer per correu electrònic, a l’adreça facilitada per l’entitat reclamant, en format excel, o bé s’ha de convocar a la seva representant i lliurar-li-la directament. 3. Anular la mesura preventiva adoptada per l’apartat 2 de la Resolució de la DGP de 26 d’abril de 2016 i, en general, la resta de pronunciaments d’aquella Resolució que contradiguin els apartats anteriors. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 75/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 28 de juliol de 2016 Oriol Mir Puigpelat Vicepresident Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.