Una entidad solicitó al Departament de Territori i Sostenibilitat datos y estadísticas sobre el águila imperial ibérica. La GAIP requirió la subsanación de la reclamación para acreditar la representación y aportar la solicitud registrada. Ante la falta de respuesta en el plazo de 10 días, la GAIP resolvió finalizar el procedimiento por desistimiento.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones sobre el derecho de acceso a la información pública según el artículo 39.1 de la LTAIPBG y el artículo 29 del RGAIP.
2
El derecho de acceso a la información pública puede ejercerse a título individual o en representación de personas jurídicas legalmente constituidas.
3
Las limitaciones al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente, no son automáticas y requieren una motivación basada en criterios de proporcionalidad y temporalidad.
4
Se aplica el artículo 68 de la Ley 39/2015, que establece el desistimiento cuando el interesado no repara las enmiendas requeridas en el plazo de 10 días.
Texto completo
Resolució 218/2021, de 25 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 73/2021
Administració reclamada: Departament de Territori i Sostenibilitat
Informació reclamada: Estadística i altres dades sobre l’àliga cuabarrada.
Sentit de la resolució: Desistiment
Resum: La GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de la Reclamació, tot invocant
l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú, que estableix
el desistiment en cas de no reparar l’esmena en el termini de 10 dies. Des de la data d’accés
de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini indicat ha transcorregut amb
escreix, i no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant. En conseqüència, és
procedent finalitzar la Reclamació per desisitment.
Paraules clau: Generalitat. Entitats i associacions. Estadístiques. Animals. Reclamació contra
silenci. Esmena. Acreditació representació. Còpia sol·licitud d’accés a la informació registrada.
Desistiment.
Ponent: Josep Mir Bagó
Antecedents
1. El 22 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 73/2021 , presentada per una entitat
contra el Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS), en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de
mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del
Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
2. La Reclamació adjunta un escrit de l’entitat reclamant adreçat al DTS, datat el 12 de gener
de 2021, que demana diverses dades i documents públics relacionats amb restriccions a
l’activitat aèria per protegir l’àliga cuabarrada.
3. El 26 de gener de 2021 la GAIP requereix l’esmena de la Reclamació, als efectes
d’acreditar la representació de la persona que actua en nom de l’entitat reclamant i
d’aportar una còpia enregistrada de la sol·licitud que és causa de la Reclamació. Indica
que si no repara les esmenes indicades en el termini de 10 dies es considerarà desistida la
Reclamació.
4. A data de la present Resolució, i havent transcorregut el termini assenyalat a l’antecedent
3, la persona reclamant no ha presentat davant la Comissió la documentació requerida.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Desistiment
Els antecedents posen de manifest que la GAIP ha requerit a la persona reclamant l’esmena de
la Reclamació, tot invocant l’article 68 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment
administratiu comú, que estableix el desistiment ne cas de no reparar l’esmena en el termini de
10 dies. Des de la data d’accés de la persona reclamant a la notificació de l’esmena, el termini
indicat ha transcorregut amb escreix, i no consta a la GAIP resposta de la persona reclamant.
En conseqüència, atès que no ha aportat l’acreditació de la representació d’acord amb la qual
al·lega actuar, ni la còpia de la sol·licitud d’accés a la informació pública registrada, és
procedent finalitzar la Reclamació per desistiment.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 25 de febrer de 2021, resol per unanimitat finalitzar la Reclamació 73/2021 per desistiment i
disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tr bunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.