Acceso a indicadores de evaluación académica (aprobados, notas y continuidad) de centros de FP de grado medio en Barcelona y Granollers

Resolució de 13 de juliol de 2016, d’estimació de la Reclamació 68/2016 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya, departament d’Ensenyament. Informació reclamada: informe d’avaluació acadèmica dels centres de cicles formatius de grau mitjà de Granollers i de Barcelona. Percentatge d’aprovats, mitjana de notes i continuïtat en els estudis dels alumnes. Resum:. La concreció de la informació que es sol·licita durant la tramitació de la reclamació no invalida el procediment si no es produeix una modificació substancial de l’objecte de la sol·licitud d’accés. No té la condició d’informació protegida a la qual s’hagi de limitar el dret d’accés la que es refereix a un col·lectiu de menors de manera anonimitzada i agregada, com és el cas de percentatges o mitjanes de notes referides globalment a un centre educatiu. S’estima el dret d’un pare a obtenir informació relativa a mitjanes i resultats acadèmics percentuals dels centres on podria inscriure el seu fill. El Departament d’Ensenyament no ha d’elaborar la informació que es sol·licita si això requereix una tasca complexa, però ha de cercar-la i oferir-la si aquesta està totalment o parcialment disponible en els centres formatius de titularitat pública. Paraules clau: Generalitat. Ensenyament. Límits. Drets de menors. Informació reservada. Tasca complexa d’elaboració. Ponent: Elisabet Samarra. Antecedents 1. El 23 de maig 2016 té entrada a la GAIP la Reclamació 68/2016 presentada per canal electrònic. 2. El 16 d’abril, la persona reclamant va sol·licitar al departament d’Ensenyament accedir a informació detallada per centre del darrer informe d’avaluació acadèmica dels centres de cicles formatius de grau mitjà que imparteixen “administració i Gestió” als municipis de Granollers i Barcelona. 3. El 4 de maig el departament d’Ensenyament va desestimar la sol·licitud emparant-se en l’aplicació de límits al dret d’accés que identifica així: L’article 21.1 [de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG)] preveu que el dret d’accés a la informació pública pot ésser denegat o restringit si el coneixement o la divulgació de la informació por comportar un perjudici. L’apartat c) d’aquest article preveu el secret o confidencialitat en els procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei. Igualment, l’article 21.2 preveu que el dret d’accés a la informació pública pugui ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei. L’esmentada llei d’educació (LEC), en parlar sobre l’avaluació i la prospectiva dels sistema educatiu conté la previsió de l’article 184, apartat f) sobre l’ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius pel que fa a l’avaluació general del sistema. En la ponderació dels interessos públics que representen el dret d’accés a la informació pública i la protecció del servei públic d’ensenyament que donen els centres educatius, l’Administració educativa considera que els resultats de l’activitat avaluadora del sistema educatiu no pot comportar la divulgació pública d’informes que comportin llistes o rànquings de centres que jerarquitzin el resultat de proves diagnòstiques o d’avaluacions internes als centres, atès que aquesta divulgació aniria contra els centres que actualment obtinguessin un pitjor resultat i en detriment de les seves projeccions de millora futura i els estigmatitzaria pel que fa a les opcions de matriculació dels pares. Així, per evitar qualsevol tipus de segregació de centres, el Departament s’acull a la reserva sobre la informació dels informes d’avaluació de centres educatius”. 4. El 25 de maig de 2016, després de comprovar que, en principi, no concorren en aquest cas motius que comportin la inadmissió de la present Reclamació, la GAIP l’admet a tràmit. 5. El 26 de maig de 2016 la GAIP informa al departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya de la presentació d’aquesta reclamació i li demana que en el termini de deu dies li trameti la documentació relacionada amb aquest expedient i un informe sobre la reclamació presentada. 6. El 8 de juny de 2016, el departament d’Ensenyament emet l’informe sol·licitat per la GAIP, el qual interessa la desestimació de la reclamació fonamentant-ho en els arguments següents: L’activitat avaluadora dels centres que realitza el departament d’Ensenyament està sotmesa, per aplicació de l’article 184.1 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC) al principi d’ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius que la llei estableix pel que fa a l’avaluació general del sistema. Considera aplicable el departament d’Ensenyament aquesta reserva a la petició de la persona reclamant, que demanava l’informe d’avaluació acadèmica, ja que “ atès que no existeix un informe d’avaluació acadèmica dels centres de cicles formatius de grau mitjà, perquè el Departament d’Ensenyament no realitza proves d’avaluació diagnòstica d’ensenyaments post-obligatoris, com són els cicles formatius de grau mitjà, la sol·licitud necessàriament es refereix a l’avaluació que es realitza de tots els centres del sistema educatiu”. L’informe, doncs, es ratifica en la desestimació de la sol·licitud d’accés per aplicació d’una reserva establerta per norma amb rang de llei, i justifica la ponderació d’aquest límit legal a l’accés en el fet que “tot i que l’avaluació general del sistema sigui d’ús reservat, el particular pot accedir a la informació desitjada dels centres per les vies habitualment previstes: plana web, anàlisi del projecte educatiu, que tota la comunitat educativa té al seu abast, jornada de portes obertes, entrevistes amb la direcció..., de tal manera que el perjudici que se li pot ocasionar és pràcticament inexistent. En la ponderació dels interessos públics que representen el dret d’accés a la informació i la protecció del servei públic d’ensenyament que ofereixen els centres educatius, el Departament d’Ensenyament ha de vetllar perquè l’avaluació o dels centres educatius compleixi la finalitat legalment establerta, de contribuir a la millora de la qualitat, eficiència i equitat del sistema educatiu i ha d’evitar els efectes no desitjats que la divulgació d’aquestes dades comportaria, com l’estigmatització dels centres educatius (i dels alumnes) situats en les pitjors posicions de les llistes o rànquings que es confeccionessin, motiu pel qual s’interessa la desestimació de la sol·licitud presentada.” 7. El 10 de juny es trasllada l’informe del Departament d’Ensenyament a la persona reclamant. 8. El 21 de juny, la persona reclamant formula les següents al·legacions en relació amb el posicionament del departament d’Ensenyament concretat en l’informe jurídic transcrit a l’Antecedent 6: Insisteix que, d’acord amb l’LTAIPBG, les administracions públiques han de fer pública l’avaluació detallada dels serveis públics, i considera que la seva petició s’emmarca i s’empara en aquesta obligació legal. Considera que discutir la publicació de les avaluacions de serveis públics per evitar l’estigmatització dels que en resultin pitjors classificats és tant com afirmar que el desconeixement de la realitat és millor que la seva divulgació, la qual cosa és contrària al principi de transparència. Discuteix l’afirmació del departament d’Ensenyament que no es produeix perjudici perquè hi ha altres vies habituals per obtenir la informació desitjada (web, informació del propi centre, jornades de portes obertes,...) i defensa que si el departament considera que és informació que es pot obtenir per altres vies, no hi ha motiu legal per no fer-la pública en compliment de la legislació de transparència. Conclou les al·legacions afirmant que “al meu entendre, la transparència detallada de l’avaluació dels serveis públics és una obligació de l’Administració i un dret dels ciutadans. Entenc que pot haver un debat sobre quins són els indicadors que s’han de publicar i com es presenten per garantir el seu bon ús i evitar males interpretacions. En el cas de la meva petició concreta, el que demano són indicadors d’avaluació educativa dels centres que permetin a uns pares de família prendre la millor decisió per al futur dels seus fills. Sense ser un expert en temes d’avaluació de polítiques d’educació, algun s indicadors rellevants que ja presenten avui les escoles durant les entrevistes de direcció (però que els pares no tenim capacitat de contrastar per la manca de publicitat de la informació) són: percentatge d’aprovats del curs, mitjana de les notes del curs, i percentatge d’alumnes que han volgut continuar els estudis i quants han entrar en primera o segona opció”. 9. El 27 de juny es traslladen les al·legacions anteriors al departament d’Ensenyament i, tenint en compte que el seu informe s’havia basat en considerar que les dades que es demanaven formaven part de l’avaluació general del sistema, que és la afectada pel principi de reserva legal de les dades detallades per centre, se li demana que concreti el posicionament en relació amb la concreció de les dades que la persona reclamant entén com a avaluació educativa: percentatge d’aprovats, mitjanes de notes i percentatge d’alumnes que han volgut continuar els estudis. Igualment, la GAIP demana ampliació d’informació en relació amb l’informe inicialment emès, i, entre d’altres, es demana que el departament respongui si, ultra les consideracions manifestades en relació amb l’estimació del dret d’accés, té o no en el seu poder la informació que es demana, en els termes que es concreten en l’escrit d’al·legacions, és a dir, si disposa d’informació relacionada amb el percentatge d’aprovats, mitjanes de notes i percentatge d’alumnes que han volgut continuar els estudis i quants han entrat en primera o segona opció, referit als centres de objecte de pregunta. 10. El 13 de juliol el departament d’Ensenyament emet l’informe en relació amb les al·legacions de la persona reclamant. En ell s’hi afirma el següent: “considera que la persona reclamant ha modificat substancialment l’objecte de la sol·licitud d’accés, ja que inicialment demanava “informe d’avaluació acadèmica” i en les al·legacions concreta la sol·licitud en els resultats educatius, i entén que un procediment administratiu de naturalesa revisora, com és aquest, no hauria d’admetre una modificació substancial de l’objecte de la petició com considera que s’ha produït en aquest cas. Manté que la petició individualitzada de les qualificacions per centres educatius no pot ser atesa per l’existència de dos limitacions establertes per llei: d’una banda, la protecció dels drets dels menors d’edat establerta a l’article 21.1 LTAIPBG, i en aquest sentit afirma que “l’elaboració d’un rànquing de centres educatius basat exclusivament en qualificacions (ja sigui de proves externes o del proci centre) comportarà immediatament una evident estigmatització als alumnes d’aquell centre amb pitjors resultats. Aquesta estigmatització de concrets centres educatius i barris de municipis, que s’estén a famílies que hi viuen i escolaritzen els seus infants, provoca necessàriament un perjudici un perjudici als menors d’edat que hi són escolaritzats, a més de la fractura que a nivell de cohesió social pot produir-se. Entenem, per tant acreditada la concurrència d’un interès públic i privat superior que justifica la limitació d’accés a la informació sol·licitada”; En segon lloc, argumenta que la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE) prohibia en el seu article 144.3 la publicació de rànquings basats en els result ats de centres i que, tot i que aquesta llei hauria quedat modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), que permet la difusió pública dels resultats dels centres, l’article 147 d’aquesta llei fixa uns condicionants relacionats amb l’establiment d’un sistema d’indicadors comuns per a tot l’Estat, l’eliminació de dades de caràcter personal i la consideració de la influència de factors socioeconòmics i socioculturals en els resultats bruts que hauran de ser desenvolupats reglamentàriament en el futur. L’informe inclou igualment la resposta a la petició d’ampliació d’informació que li havia formulat la GAIP, i afirma que “Pel que fa al percentatge d’aprovats per curs i a la mitjana de notes del curs, el Departament d’Ensenyament no disposa d’aquesta informació sistematitzada i organitzada per curs acadèmic. (...) La matrícula als cicles de la família professional “Administració i Gestió” no és a la totalitat de les hores lectives que comprèn cadascun dels cicles, sinó que es pot fer a la totalitat dels mòduls/crèdits i unitats formatives del curs, o només a una part (...) l’estudiant tria el seu ritme d’aprenentatge i en acabar el curs acadèmic pot haver assolit matèries del mòdul o crèdit d’un curs o altre completament superades, o parts de la matèria (unitats formatives). Només en acabar totes les unitats formatives que comprèn cada mòdul l’alumne es gradua en el cicle formatiu i obté la titulació”. Finalment i en relació amb la petició d’aclariment en relació amb sui el departament té informació relativa al percentatge d’alumnes que han volgut continuar els estudis, i quants han entrat en primera o segona opció, respon el departament afirmant que no disposa d’aquesta informació. Fonaments jurídics 1. Sobre la congruència de l’objecte de la sol·licitud d’accés i la concreció que en fa en fase d’al·legacions Invoca el Departament d’Ensenyament (Antecedent 10) que correspondria a aquesta Comissió la desestimació de la reclamació atès que considera que la persona reclamant ha modificat substancialment l’objecte de la petició, inicialment formulada com l’informe d’avaluació acadèmica i posteriorment concretada en percentatges d’aprovats, mitjanes de notes i percentatges de continuïtat en l’estudi. Però el cert és que la persona reclamant, en la sol·licitud inicial i en l’escrit d’al·legacions (Antecedent 9) es refereix sempre a “l’avaluació acadèmica”, que entén com els indicadors acadèmics o de resultat acadèmic, i que en l’escrit d’al·legacions concreta en els percentatges i mitjanes esmentats. Altra cosa és que el Departament d’Ensenyament, que havia reinterpretat la sol·licitud d’accés reconduint-la cap a l’avaluació general del sistema (Antecedent 3: “Atès que el departament no realitza proves d’avaluació diagnòstica dels ensenyaments postobligatoris, aquesta petició necessàriament es refereix a l’avaluació que la Inspecció d’Educació realitza a tots els centres del sistema educatiu”) consideri ara que la petició de resultats educatius del centre no s’ad iu amb el que va interpretar que era l’objecte inicial de la petició. El departament podia, si considerava que els termes de la sol·licitud eren imprecisos o no coincidien amb la terminologia emprada pel mateix, demanar a la persona reclamant que concretés a què es referia amb “informe d’avaluació acadèmica”, i havia de prestar-li l’assessorament necessari per ajudar-li a concretar la petició (article 28 LTAIPBG), però enlloc d’això l’administració va optar per reconduir l’objecte de la sol·licitud a l’avaluació general del sistema, i aquí es on es produeix la modificació en relació amb la concreció que fa la persona reclamant de la informació a la què vol accedir. D’altra banda, cal tenir en compte que per al cas que s’hagués produït veritablement una modificació de l’objecte com pretén el Departament d’Ensenyament, tant si s’hagués produït per error de l’administració en la interpretació com per error de la persona reclamant en la formulació, aquest tindria rellevància en el seguiment d’aquest procediment de revisió si l’administració al·legués que la sol·licitud d’accés, en els termes en què es reformula, hauria merescut una resolució diferent de la que es va produir en resposta a la sol·licitud inicial. Així, si l’Administració al·legués que la resolució desestimatòria basada en la limitació del dret d’accés que considera aplicable a l’avaluació del sistema general hauria tingut un sentit estimatori per al cas que s’hagués formulat la sol·licitud en els termes finals, és a dir, sol·licitant percentatges d’aprovats o mitjanes de notes, aquesta Comissió ho tindria en compte i donaria per finalitzat el procediment de reclamació, per manca d’objecte, però el cas és que tant en r elació amb la informació que l’Administració va interpretar que es demanava inicialment, com en relació amb la que es concreta en les al·legacions de la persona reclamant, la posició de l’Administració es manté en la desestimació. En realitat, no es modifica l’objecte de la petició (avaluació acadèmica), sinó que en l’escrit d’al·legacions la persona reclamant es refereix novament a aquest mateix objecte (avaluació acadèmica), tot concretant el seu contingut en tres indicadors de resultat acadèmic que resulten congruents amb l’objecte inicial. Aquesta concreció, que es realitza via al·legacions, s’hauria pogut demanar abans per part de l’Administració si aquesta hagués aplicat l’article 28 LTAIPBG. D’acord amb això, aquesta Comissió considera que no es produeix modificació substancial de l’objecte de la sol·licitud d’accés i que correspon continuar la tramitació de la reclamació. 2. L’aplicació del límit a l’accés per protecció dels drets dels menors. L’Administració invoca, entre d’altres límits a l’accés, l’aplicació de l’article 21.1.e), relatiu als drets dels menors d’edat, i ho fa argumentant que “comportaria una estigmatització dels alumnes dels centres amb pitjors resultats” . Però el cert és que el que es demana és el percentatge d’aprovats de continuïtat en l’estudi d’uns determinats centres de cicle formatiu de grau mitjà, i la mitjana de les notes, i per tant, no és informació que pugui relacionar-se directament i individualitzadament amb cap menor. Dit d’altra manera, la mitjana de nota del centre educatiu no dóna cap informació sobre la nota que ha tret un menor concret, i per tant, no envaeix la seva intimitat ni li suposa un perjudici individual. L’aplicació potencial del límit relacionat amb els drets dels menors d’edat de l’article 21.1.e) s’ha d’entendre relacionat amb l’apartat 3 del mateix article, que estableix que té la condició de protegida la informació relativa als menors d’edat el coneixement de la qual o la divulgació de la qual pot condicionar el lliure desenvolupament de llur personalitat en el futur. I fins i tot en aquest cas, és a dir, quan la informació pugui condicionar el desenvolupament de la personalitat del menor, aquest mateix article aclareix que no haurà de ser denegada si se’n pot garantir el caràcter anònim, sens perjudici de l’aplicació d’altres limitacions relacionades amb la protecció de dades personals. Deixant de banda que es tracta d’alumnes que inicien el grau mitjà amb 17 anys i que, per tant, quan l’acaben ja solen ser majors d’edat, considerem que no es pot sostenir en aquest cas l’aplicació del límit invocat, atès que la informació que es demana és anonimitzada i no permet la divulgació de notes individuals dels alumnes. 3. La limitació de l’accés per la reserva d’ús declarada per llei Invoca el departament d’Ensenyament l’aplicació al cas d’una reserva o confidencialitat de la informació, que empara en dos límits a l’accés previstos per LTAIPBG que considera aplicables al cas: d’una banda, invoca l’article 21.1.c) LTAIPBG que preveu el secret o al confidencialitat per als procediments tramitats per l’Administració pública, si el secret o la confidencialitat són establerts per una norma amb rang de llei; d’altra banda, invoca l’article 21.2 que preveu que el dret d’accés pugui ser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho estableix expressament una norma amb rang de llei. Per a ambdós casos, es considera és d’aplicació allò que estableix l’article 184.c) de la LEC. Es tracta d’un article dedicat als principis que han de regir l’avaluació i la prospectiva del sistema educatiu, i entre ells, s’estableix el principi d’ús reservat de la informació individualitzada dels agents i dels centres i serveis educatius, pel que fa a l’avaluació general del sistema (apartat c). Sense entrar en majors consideracions sobre l’abast que ha de tenir aquest principi de reserva de l’ús de la informació individualitzada dels centres, cal fer constar que la llei el refereix expressament a l’avaluació general del sistema, i per tant, no es correspondria amb la informació reclamada, tot i la interpretació que va fer el departament d’Ensenyament de la sol·licitud inicial, formulada en termes d’avaluació acadèmica, com a referida necessàriament a aquesta avaluació general. No seria, doncs, d’aplicació a aquest cas el límit invocat pel departament d’Ensenyament de constituir matèria reservada per llei, com ho demostra el fet que, segons argumenten tant el mateix departament d’Ensenyament com la persona reclamant, aquesta informació se sol donar en les reunions dels pares amb els directors de centres, o en jornades de portes obertes. D’altra banda, cal tenir en compte que la LOMCE permet la difusió pública dels resultats dels centres en les avaluacions dels sistemes educatius, però ho fa en condicions que remeten a un desplegament reglamentari encara pendent. Així, l’article noranta, que dóna un nou redactat a l’article 147.2 de la LOE, disposa el següent: “Els resultats de les avaluacions que realitzin les administracions educatives s’han de posar en coneixement de la comunitat educativa mitjançant indicadors comuns per a tots els centres docents espanyols, sense identificació de dades de caràcter personal i prèvia consideració dels factors socioeconòmics i socioculturals del context. El Govern ha d’establir les bases per a la utilització i l’accés públic dels resultats de les avaluacions, prèvia consulta a les comunitats autònomes. El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports ha de publicar periòdicament les conclusions d’interès general de les avaluacions efectuades per l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa en col·laboració amb les administracions educatives, i donar a conèixer la informació que ofereixi periòdicament el sistema estatal d’indicadors de l’educació. En concret, s’han de publicar els resultats dels centres docents segons indicadors educatius comuns per a tots els centres docents espanyols, sense identificació de dades de caràcter personal.” La LOMCE, doncs, preveu que el Ministeri ha de publicar els resultats de les avaluacions dels centres docents, però segons uns indicadors educatius comuns, que encara no s’han establert. Queda, així, derogat l’article 144.3 de la LOE, que prohibia l’ús dels resultats de les avaluacions generals diagnòstiques dels centres i dels plans d’actuació que se’n derivin per a l’establiment de classificacions dels centres. Però el cert és que no ens trobem davant d’una petició de classificació dels centres o de publicació de rànquings, sinó davant de la petició d’un pare que considera que la informació sol·licitada el pot ajudar a prendre la decisió personal d’inscriure el seu fill en un o altre centre, i que es compromet en el mateix escrit d’al·legacions a no fer-ne difusió per evitar que se’n faci una lectura esbiaixada o se’n treguin conclusions indesitjades. 4. Sobre la informació a la qual es demana accés. Un cop avaluats els límits invocats reiteradament pel departament d’Ensenyament com a fonament i base de la resolució desestimatòria de l’accés a la informació, i justificat que no són d'aplicació a aquest cas, correspon analitzar la disponibilitat de la informació que es sol·licita. El departament afirma, a pregunta directa de la GAIP, no disposar de la informació objecte d’aquesta reclamació, entenent com a tal la que formula la persona reclamant en les al·legacions (Antecedent 10). Més concretament, declara categòricament no disposar de cap mena d’informació referida al percentatge d’alumnes que han volgut continuar els estudis, i quants d’ells han entrat en primera o segona opció, mentre que pel que fa al percentatge d’aprovats i la mitjana de notes, afirma que no disposa d’aquesta informació “sistematitzada i organitzada per curs acadèmic”, i argumenta la dificultat d’obtenir-la tenint en compte que no es tracta de cursos tancats, sinó de crèdits o unitats formatives organitzades en mòduls als quals els alumnes poden matricular-se parcialment . Aquest és l’element que ha de centrar la resolució, ja que el dret d’accés està reconegut en relació amb aquella informació pública que l’Administració té en el seu poder com a conseqüència de l’exercici de les seves funcions (art 2 LTAIPBG). Per tant, la informació que l’Administració no té, no podria ser objecte del dret d’accés, i aquest sembla ser el cas del percentatge d’alumnes dels centres interessats en la sol·licitud d’accés que han volgut continuar els estudis després de cloure el cicle mitjà. Pel que fa a la informació relativa al percentatge d’aprovats i la mitjana de notes, l’Administració declara no tenir-la sistematitzada i organitzada per curs acadèmic, ja que no són cursos amb contingut curricular tancat per a tots els alumnes, sinó que cada alumne pot triar el ritme que segueix fins a acabar totes les unitats formatives que comprèn cada mòdul. En aquest cas, es tracta d’informació que, pel que fa als centres de titularitat pública, estaria en poder de l’Administració -ja que els centres són administració pública- però que l’administració no té sistematitzada de la manera que interessa la demanda d’informació. Ens trobaríem, doncs, davant d’una possible causa d’inadmissió de la sol·licitud d’accés a l’empara de l’article 29.1.b), que estableix que són inadmeses a tràmit les sol·licituds d’accés “si per a obtenir la informació que demanen cal una tasca complexa d’elaboració o reelaboració”. L’Administració, certament, no l’ha invocada, sinó que ha desestimat la petició, però el cert és que quan ho podria haver invocat com a causa d’inadmissió, és a dir, en el moment de considerar la sol·licitud d’accés, va interpretar que aquesta tenia per objecte no pas les dades percentuals que ara es demanen i que requereixen una tasca d’elaboració complexa, sinó l’avaluació general del sistema. Certament, el reconeixement legal del dret d’accés a informació pública, i no només a documents preexistents, comporta l’obligació de l’Administració d’elaborar mínimament dades o informació quan siguin sol·licitades, però, en aquest cas, i tenint en compte el que s’ha exposat en els paràgrafs anteriors, aquesta tasca sembla revertir la complexitat a què fa referència l’article 29.1.b) com a causa d’inadmissió. Ara bé, segons es desprèn de les al·legacions formulades per la persona reclamant, els centres, almenys alguns, ofereixen aquesta informació en les reunions que mantenen amb pares que s’interessen pel centre de cara a la matriculació del seu fill. I si els centres han fet un tractament de la informació que permet respondre a la sol·licitud d’accés en els termes en què es formula finalment, és a dir, si els centres públics que imparteixen cicle mitjà de Granollers i Barcelona tenen dades relatives als percentatges i mitjanes interessats per la persona reclamant, aquesta informació ja elaborada hauria de ser posada a disposici ó de la persona reclamant. El departament d’Ensenyament, doncs, hauria de recopilar la informació dels centres que disposin dels percentatges i mitjanes interessats per la persona reclamant, per oferir-la com a resposta, amb l’advertiment que, per al cas que no disposi d’aquesta informació, no estan obligats a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 13 d juliol de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 68/2016 i declarar el dret de la persona reclamant a accedir a la informació de què ja disposin els centres de cicles formatius de grau mitjà dels municipis de Barcelona i Granollers que imparteixen “Administració i Gestió” relativa a: a) Percentatge d’aprovats per curs. b) Mitjana de notes del curs. c) Percentatge d’alumnes que han volgut continuar els estudis, i quants han entrat en primera o segona opció. 2. Requerir el Departament d’Ensenyament a sol·licitar aquesta informació dels centres esmentat s i recopilar-la en el cas que aquests ja la tinguin elaborada, per tal de lliurar-la a la persona reclamant dins del termini de vint dies hàbils. Els centres que no disposin de tota o part d’aquesta informació, no estan obligats a elaborar-la en execució d’aquesta Resolució. 3. Requerir al Departament d’Ensenyament que, en el mateix termini, informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta resolució. 4. Convidar la persona reclamant a comunicar a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 68/2016 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 13 de juliol de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.