Acceso a expedientes de cesión de uso de locales, estudios de mercado y lista de invitados del Port Olímpic con resultado estimatorio

Resolució 1451/2024, de 28 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 62/2024 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona-Barcelona de Serveis Municipals SA Informació reclamada: Diversa sobre contractes de cessió d’ús de locals. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Atenent a les circumstàncies del cas concret, en el moment de presentar la SAIP és ben possible que s’hagués d’atendre al límit esgrimit per limitar l’accés a la informació. Amb tot, actualment, en seu de Reclamació, i cenyint-nos estrictament a les circumstàncies fàctiques del cas, el cert és que el procés d’adjudicació dels locals comercials hauria conclòs, atesa la informació que es pot consultar en premsa (vegeu les notícies següents: El futur Balcó Gastronòmic del Port Olímpic completa l’oferta gastronòmica i els noms dels 12 restaurants que hi haurà al nou Port Olímpic de Barcelona), així com també ha conclòs l’esdeveniment esportiu al qual el propi ens reclamat feia referència en el seu informe i, per tant, aquesta Comissió considera que la limitació al dret d’accés que podria justificar la posició de l’ens reclamat per denegar la informació solꞏlicitada actualment ha decaigut. Paraules clau: Ajuntaments. Empreses públiques. Contractes. Cessió d’ús d’espais. Reclamació contra estimació parcial. Reclamació contra manca de lliurament i inadmissió. Límits. Interessos econòmics i comercials. Estimació. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El dia 11 de gener de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 62/2024 presentada per un particular contra l’empresa en relació amb la solꞏlicitud indicada a l’antecedent següent. En data 26 d’octubre de 2023, el Sr XXXX va formular una solꞏlicitud d´accés a informació pública a Barcelona de Serveis Municipals, S.A., que va ser registrada amb número de registre d´entrada 0801930008-1-2023-0515034-2 i número d’expedient 2023_EXP_1022660. L’objecte d’aquesta solꞏlicitud era tenir accés a la següent informació: a. Còpia íntegra dels expedients següents: Codi: 2022PO191PA Assumpte: Contracte de cessió d’ús de locals i espais situats al Port Olímpic de Barcelona per a l’activitat de la restauració; Codi: 2023EN0106PA Assumpte: Cessió d’ús dels locals número 2, 5, 10 i 14 situats al moll de Gregal del Port Olímpic de Barcelona per a l’activitat de restauració; b. Els estudis de mercat que s’han utilitzat per fixar el preu de la cessió d’ús en l’expedient 2022PO191PA; c. La relació de les persones físiques o jurídiques, que han estat convidades a participar al procediment negociat sense publicitat amb número d’expedient 2023EN0106PA. La Reclamació presentada el dia 11 de gener de 2024 indica que l’ens reclamat ha resolt la solꞏlicitud d’accés a la informació pública, estimant-la parcialment i inadmetent-la parcialment, però que, en qualsevol cas, no s’ha tingut accés a la documentació reclamada i no s’està d’acord amb els arguments que motiven la inadmissió parcial. El 26 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública solꞏlicitada, mentre duri la Reclamació. El 26 de gener de 2024 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Barcelona- Barcelona de Serveis Municipals, SA. i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la solꞏlicitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 19 de febrer de 2024 la GAIP rep l’informe i l’expedient esmentats a l’antecedent de fet anterior. a. Consta que Ajuntament de Barcelona va estimar parcialment la solꞏlicitud d’accés a la informació pública. b. En aquest informe consta que l’Ajuntament de Barcelona va remetre a la persona reclamant als enllaços corresponents al procés de contractació pública per a que pogués verificar les persones/empreses que havien estat convidades a participar en el procés negociat sense publicitat. c. En aquest informe també consta que l’Ajuntament va desestimar la SAIP en relació als estudis de mercats emprats, considerant que és informació subjecta a secret perquè afecta interessos comercials i econòmics de l’empresa BSM i explicita el següent: “En el cas que ens ocupa, l’interessat està requerint que se li doni trasllat dels estudis de mercat que justifiquen la determinació d’un preu unitari mínim per l’explotació dels locals comercials quan encara no s’han adjudicat tots els locals comercials. Aquesta informació solꞏlicitada té la consideració d’informació secreta o confidencial als efectes comercials ja que i) és informació relativa a circumstàncies o operacions que guarden connexió directa amb l’activitat econòmica pròpia de l’empresa; ii) La informació no té un caràcter públic ja que no és àmpliament coneguda o fàcilment accessible; i iii) hi ha una voluntat subjectiva de B:SM de mantenir la informació allunyada del coneixement públic en qüestió degut a que, de fer pública aquesta informació, es deixaria a B:SM en una posició de debilitat a l’hora de licitar tots els locals. Aquesta posició de debilitat impediria a B:SM obtenir major productivitat de l’explotació del domini públic portuari (requisit exigit a l’article 36.1 de la Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals), que beneficiaria a tota la ciutadania. Alhora, li causaria un dany econòmic al fer accessible als competidors coneixements de caràcter tècnic o comercial dels que només ella disposa. És a dir, es podria generar un risc real d’afectar a la estratègia de B:SM en un sector i àmbit econòmic d’especial rellevància per a la ciutat, com és el Port Olímpic de Barcelona, i més quan properament es celebrarà la Copa del Món a Vela, essent una de les majors competicions esportives i respecte de la que es preveu obtenir un gran retorn a la ciutat.” Igualment en l’informe es demana el següent: “1. Inadmetre la reclamació formulada el Sr. XXX en data 11 de gener de 2024 en quant a la manca de compliment efectiu de la Resolució del Gerent Municipal per ser extemporània i per incórrer en una desviació procedimental. 2. Desestimar la reclamació formulada XXXX en data 11 de gener de 2024 en quant a la concurrència del límit previst a apartats f) i g) de l’article 21.1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, 14.1.h) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, accés a la informació pública i bon govern i apartats 6 i 7 de l’article 69 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública.” En data 20 de febrer de 2024, preservant tota la informació que l’Ajuntament de Barcelona – Barcelona de Serveis Municipals, SA considera confidencial, la GAIP trasllada l’informe rebut a la persona reclamant pel seu coneixement. En data 26 de febrer de 2024 la persona reclamant trasllada, sense requeriment previ, documentació relativa a la seva reclamació. En data 28 de març de 2024 l’Ajuntament de Barcelona- Barcelona de Serveis Municipals, SA presenta nova documentació davant la GAIP. En dates 10 de maig i 11 de juliol de 2024 la persona reclamant s’interessa per l’estat de tramitació de la seva reclamació davant la GAIP. La GAIP respon aquestes peticions sobre l’estat de tramitació en dates 23 de maig i 19 de juliol de 2024 respectivament. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a solꞏlicitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el suposat caràcter prematur de la Reclamació Abans d’entrar a les qüestions de fons, cal escatir si la presentació de la reclamació en data 11 de gener, contra una resolució de 11 de desembre que fornia parcialment la informació solꞏlicitada, és prematura. Al parer d’aquesta Comissió no es pot atendre l’argument formal i rigorista de l’ens reclamat qui considera que un cop facilitada parcialment la informació, en data 11 desembre, l’Ajuntament encara disposa de 30 dies més per a facilitar la informació. En aquest sentit, és lògic entendre que si l’Ajuntament -en la seva resolució- facilita la informació, estimant l’accés parcialment i remetent a la persona interessada a uns enllaços sobre el procediment de contractació, la persona reclamant conclogui i entengui que és tota la informació que se li lliurarà perquè s’ha inadmès expressament la resta de la seva solꞏlicitud. A més, cal tenir en compte quant a l’admissibilitat de la reclamació que cal estar al que ja ha començat a esdevenir doctrina jurisprudencial reiterada en relació al principi pro actione respecte de l’admissibilitat dels recursos administratius –i la reclamació davant la GAIP és un substitutiu d’un recurs administratiu- (vegeu per totes la STSJ de Galícia -STSJ GAL 4835/2023 - ECLI:ES:TSJGAL:2023:4835) on s’explicita el següent: <<Conocido es el principio pro actione derivado del derecho constitucional a la tutela judicial efectiva del artículo24 de la Constitución que provoca que, en caso de duda, deba prevalecer el criterio favorable a la admisión de los recursos. Además de la jurisprudencia que aplica dicho principio a la admisión de los recursos contencioso-administrativos, en la STS de 25 de mayo de 2009 (Casación 4808/2005) se explica otra razón por la que es importante que rija en vía administrativa: "...esa previsión garantista se justifica primordialmente por el hecho de que en el procedimiento administrativo, a diferencia del contencioso-administrativo, no es preceptiva la asistencia letrada de los interesados, por lo que estos pueden comparecer y actuar sin asesoramiento jurídico, siendo por ende lógico que, al no podérseles exigir un conocimiento acabado de las normas jurídico- administrativas, se favorezca la superación y/o subsanación de defectos formales en la presentación de sus escritos. De ahí que se enfatice el principio pro actione y se procure dar a la impugnación administrativa el cauce adecuado para su definitivo examen y resolución por encima de deficiencias formales en su calificación". Este antiformalismo como dice la STS de 12 de julio de 2006 (RC 4583/2003), "...no supone desprecio de las formas procesales sino preocupación por evitar que algo que está pensado para garantizar que la tutela judicial sea verdaderamente eficaz se transforme en valladar irracional e irrazonable que impida alcanzarla". Y es que el sistema de recurso administrativo no se ha establecido para proteger a la Administración, sino como una garantía de los ciudadanos. Este carácter debe primar sobre cualquier otro, so pena de olvidar reiteramos la configuración de los recursos administrativos como instrumento esencial y primario de garantía".>> Per tant, en aplicació de l’esmentat principi aquesta Comissió considera admissible la Reclamació. 3. Sobre l’estimació de la Reclamació i els límits al dret d’accés a la informació pública El primer que hem d’examinar és si l’objecte de la reclamació és informació pública. Vist l’objecte de la solꞏlicitud, recordem-ho ara “(1) respecte al primer expedient (2022PO0191PA), l’Ajuntament de Barcelona-BSM, els diferents estudis de mercat que s’han utilitzat per fixar el preu de la cessió d’ús i (2) respecte el segon expedient (2023EN0106PA), específicament, la relació de persones, físiques o jurídiques, que han estat convidades a participar al procediment negociat sense publicitat en qüestió”, efectivament, d’acord amb l’article 2.b) de l’LTAIPBG és informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. En el cas que ens ocupa, tota la informació solꞏlicitada, si existia prèviament al moment en què es va formular la solꞏlicitud d’accés, ha de ser considerada informació pública. A més, l’ens reclamat és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3) a tramitar les solꞏlicituds d’accés a la informació pública i a facilitar-ne, quan s’escaigui, l’accés. La informació ara reclamada és, per tant, informació que l’Ajuntament previsiblement ha de tenir, ja que deriva de l’exercici de facultats que li són pròpies. En segon lloc, una vegada constatat que la informació solꞏlicitada és informació pública, cal recordar que l’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). Cal tenir en compte igualment que l’exercici del dret d’accés no resta condicionat a l’existència d’una motivació prèvia expressada per la persona solꞏlicitant (art. 26.2 in fine de la LTAIPBG). En tercer lloc, l’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. En el cas que ens ocupa, i respecte al primer ítem reclamat, és a dir els estudis de mercat de l’expedient (2022PO0191PA) que s’han utilitzat per fixar el preu de la cessió d’ús cal tenir en compte el següent. En primer lloc, que d’acord amb la LTAIPBG les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. En segon lloc, que l’ens reclamat considera d’aplicació allò establert a l’article 14.1.h) de la Ley 19/2013 de Transparencia, Acceso a la Información Pública y Buen Gobierno, llei bàsica estatal, relatiu als interessos econòmics i comercials de l’empresa BSM que al seu parer caldria protegir. En tercer lloc, cal tenir en compte, però, que d’acord amb la LTAIPBG, en el seu article 22 s’estableix que “1. Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació.” En aquest sentit, el propi Ajuntament explicita el següent en el seu informe: “En el cas que ens ocupa, l’interessat està requerint que se li doni trasllat dels estudis de mercat que justifiquen la determinació d’un preu unitari mínim per l’explotació dels locals comercials quan encara no s’han adjudicat tots els locals comercials. Aquesta informació solꞏlicitada té la consideració d’informació secreta o confidencial als efectes comercials (...)”. En aquest punt és precís tenir en compte que en l'àmbit de l'exercici del dret d'accés, s’han d’aplicar les regles següents per a poder aplicar el límit que defensa l’Ajuntament: a) El límit referit al perjudici per als interessos econòmics i comercials d'una organització, empresa o persona com la resta dels límits de la LTAIPBG, no opera de manera automàtica ni suposa per si una exclusió directa del dret d'accés a la informació pública. b) Ans al contrari tal com estableix el mateix art. 22, l'aplicació dels límits serà potestativa, justificada i proporcionada amb l'objecte i la finalitat de protecció i atendre les circumstàncies del cas concret. c) Cada cas ha de ser objecte d'un estudi individualitzat, de l'aplicació del test del dany, i de la ponderació de les seves circumstàncies. d) No n'hi ha prou amb argumentar que l'existència d'una possibilitat incerta pugui produir un dany sobre els interessos econòmics i comercials per aplicar el límit amb caràcter general. El perjudici ha de ser definit, indubitat i concret. e) Aquest dany ha de ser substancial, real, manifest i directament relacionat amb la divulgació de la informació. Certament, atenent a les circumstàncies del cas concret, en el moment de presentar la SAIP és ben possible que s’hagués d’atendre al límit esgrimit per limitar l’accés a la informació. Amb tot, actualment, en seu de Reclamació, i cenyint-nos estrictament a les circumstàncies fàctiques del cas, el cert és que el procés d’adjudicació dels locals comercials hauria conclòs, atesa la informació que es pot consultar en premsa (vegeu les notícies següents: El futur Balcó Gastronòmic del Port Olímpic completa l’oferta gastronòmica i Els noms dels 12 restaurants que hi haurà al nou Port Olímpic de Barcelona), així com també ha conclòs l’esdeveniment esportiu al qual el propi ens reclamat feia referència en el seu informe. Per tant, aquesta Comissió considera que la limitació al dret d’accés que podria justificar la posició de l’ens reclamat per denegar la informació solꞏlicitada, actualment, ha decaigut, conforme a la interpretació que cal fer del límit adduït atenent a l’article 22 de la LTAIPB. Actualment, la Comissió no pot concloure que la revelació d’aquesta informació pugui generar cap tipus de risc per a l’estratègia comercial de BSM, quan, com diem, ja és clos el procediment d’adjudicació dels locals comercials. És a dir, en el moment, actual no es pot constatar que la divulgació de la informació reclamada pugui generar un dany cert als interessos comercials de BSM, atès que la informació que necessitava preservar per a concloure amb èxit un procés negociador concret, un cop conclòs aquest procés negociador ja no és necessari que es mantingui a recer de l’escrutini públic. Ben al contrari, posar a disposició de qui la demani aquesta informació pot coadjuvar, quan s’escaigui i si s’escau, a garantir el retiment de comptes respecte les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament i BSM en desenvolupament de les seves actuacions en aquest àmbit, la qual cosa no és més que garantir l’objectiu explicitat a l’article 1.2 de la LTAIPBG. En el cas que ara resolem, aquesta Comissió valora que concorre un interès superior públic que justifica l’accés a la informació, en aquest cas, el que la societat en general pugui conèixer les pràctiques comercials o empresarials de BSM, als efectes de poder valorar, per qui sigui que ho vulgui fer, si són les més idònies per a maximitzar l’interès general i si reporten els majors beneficis possibles a la ciutat de Barcelona. D’altra banda, i atenent a les circumstàncies del cas concret, de nou, ja és de domini públic el preu dels locals adjudicats i, per tant, és fàcilment calculable el preu del m2 que va ofertar BSM en el procediment d’adjudicació dels locals. Per tant, no és pot entendre que aquesta informació encara es mantingui en secret per part de l’empresa, sinó que el sector afectat i el públic general ja és coneixedor de les condicions i demés extrems del procés de cessió dels locals, ja que s’han explicat abastament moltes d’aquestes qüestions a la premsa. Els preus dels lloguers dels locals -segons dades publicades i fàcilment localitzables per a qualsevol persona- oscilꞏlen entre els 35.000 euros i els 42.000 euros. Per tant, no és informació que l’empresa encara mantingui en secret o la revelació de la qual li pugui causar, ara, un dany cert substancial, real, manifest i directament relacionat amb la divulgació de la informació. Pel que fa al segon ítem d’informació reclamada, això és en relació al segon expedient (2023EN0106PA), es demana la relació de persones, físiques o jurídiques, que han estat convidades a participar al procediment negociat sense publicitat. En aquest cas, la GAIP no pot atendre tampoc les consideracions formulades per l’Ajuntament sobre que la informació reclamada ja es va posar a disposició de la persona reclamant redirigint-la als enllaços de la plataforma de contractació corresponents. Aquesta Comissió, després d’haver examinat la informació que allà es forneix, no ha trobat el llistat de persones físiques o jurídiques convidades a participar al procés negociat sense publicitat. D’altra banda, cal recordar que les obligacions mínimes de publicitat activa que fixa la normativa aplicable als procediments de contractació pública, no tenen perquè coincidir amb l’abast del dret d’accés a la informació pública que, eventualment, pot resultar més ampli. En aquest sentit, tampoc es pot entendre – com fa l’Ajuntament- que la persona reclamant estigui ampliant l’objecte de la SAIP en seu reclamació. Quan la persona reclamant fa referència a correus o comunicacions amb les persones convidades a participar en el procés negociat sense publicitat, ho fa a títol d’exemple, és a dir, està orientant l’ens reclamat respecte dels llocs on pot trobar la informació als efectes de que pugui recopilar-la i facilitar-li. La persona reclamant, des de l’inici, és a dir des del moment en què va formular la SAIP, va solꞏlicitar el llistat que ara mateix acabem de mencionar, sense que, en cap cas, l’ens reclamat hagi demostrat davant d’aquesta Comissió que la informació demanada ha estat lliurada. Per tant, aquesta Comissió empara el dret de la persona reclamant, no només a obtenir els estudis de mercat que conformen l’ítem 1 de la SAIP, sinó que també declara el dret a obtenir la llista dels convidats a participar en el procés negociat sense publicitat en qüestió. Cal tenir en compte finalment que d’acord amb l’article 1.2 de la LTAIPBG, una de les finalitats de la Llei és la millora de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública. En aquest sentit, la revelació de la informació inicialment solꞏlicitada i ara reclamada pot contribuir sense dubte a assolir els objectius pels quals es va aprovar la LTAIPBG. Pel cas que l’Ajuntament o BSM no disposin d’aquesta informació, aquesta és la resposta que s’ha facilitar a la persona reclamant sense que quedin obligats a elaborar-la per donar compliment a aquesta Resolució. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) L’article 7 de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència. L’article 8 afegeix que l’organització, l’avaluació i la conservació dels documents públics i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels titulars respectius. La instrucció de política de gestió documental de l’Ajuntament de Barcelona (publicada a la Gaseta Municipal de Barcelona el 20/11/2015) estableix que és d’aplicació a la gestió dels documents generats i rebuts per l’Administració municipal. A aquest efecte s’entén per Administració municipal els òrgans de govern i unitats administratives de l’Ajuntament de Barcelona, les persones que exerceixen càrrecs de representació política, els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials i societats mercantils municipals, els consorcis on sigui majoritària la representació de l’Ajuntament de Barcelona, i les societats i les entitats concessionàries de serveis públics municipals, en el marc de la prestació de serveis públics municipals. El capítol X del Reial decret 4/2010, del 8 de gener, pel qual es regula l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’Administració electrònica estableix que les AAPP han d’adoptar les mesures organitzatives i tècniques per a garantir la recuperació i conservació del document electrònic entre aquestes, la definició d’una política de gestió de documents, la inclusió en els expedient d’un índex electrònic signat per l’òrgan o entitat que garanteixi la integritat de l’expedient electrònic i permeti la seva recuperació, la identificació única i inequívoca de cada document que permeti classificar-lo i recuperar-lo, l’associació de metadades, la classificació d’acord amb un quadre de classificació, el període de conservació segons les convencions de cada comissió avaluadora, l’accés complet i immediat dels documents entre d’altres. Pel que fa a gestió de la documentació i arxiu dels documents electrònics, la Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents; que l’arxiu dels documents i expedients electrònics ha d'assegurar la identitat i la integritat a llarg termini de la informació que contenen; que els documents públics electrònics han de tenir garantides l'autenticitat i la integritat dels continguts, i també la conservació de l'aparença i la funcionalitat originals i, quan escaigui, llur confidencialitat, durant el termini establert per la normativa vigent en matèria d'arxius i documents; que les administracions públiques han d'assegurar la possibilitat de transformar els documents per raons tecnològiques, per a adaptar-ne el format i la sintaxi informàtica a les necessitats de gestió i preservació establertes per la normativa d'arxius i documents; que els sistemes d'informació que utilitzin les administracions públiques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta llei han de garantir, sempre que sigui possible, l'autenticitat i la integritat de llurs dades, i també la traçabilitat de les accions que portin a terme; que les dades contingudes en els sistemes d'informació de les administracions públiques es consideren documents públics electrònics, i els són aplicables les disposicions d'aquesta llei relatives a l'arxiu electrònic. Tanmateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Altrament, l’article 19.2 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català que regula els documents que integren el patrimoni documental de Catalunya inclou, entre altres, “els documents produïts o rebuts, en l'exercici de llurs funcions i com a conseqüència de llur activitat política i administrativa, per la Generalitat, pels ens locals i per les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen” i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació solꞏlicitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Ús de béns i/o drets (codi 0072). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG. Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de novembre de 2024, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 62/2024 i declara el dret de la persona reclamant a la informació solꞏlicitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Barcelona a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 62/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot solꞏlicitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta solꞏlicitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació solꞏlicitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa a