Una entidad ciudadana solicitó al Ayuntamiento de Sant Adrià de Besòs fichas catastrales y recibos tributarios de diversas empresas eléctricas. El solicitante alegó que la información era necesaria para presentar alegaciones urbanísticas. La GAIP desestimó la reclamación al considerar que prevalece la reserva legal de los datos tributarios y catastrales sobre el derecho de acceso.
Puntos clave de la argumentación
1
El derecho de acceso a la información pública puede denegarse cuando la información tiene condición de protegida según norma con rango de ley, conforme al artículo 21.2 LTAIPBG.
2
El artículo 95 de la Ley General Tributaria establece que los datos e informes obtenidos por la Administración tributaria tienen carácter reservado y no pueden comunicarse a terceros.
3
El artículo 51 del TRLCI califica como datos protegidos la razón social, el código de identificación y el valor catastral de los titulares inscritos en el Catastro Inmobiliario.
4
La denegación es proporcional ya que el acceso causaría un daño a la confidencialidad de las empresas, mientras que no impide a la entidad reclamante ejercer su derecho a presentar alegaciones urbanísticas.
Texto completo
Resolució 173/2021, d’11 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 44/2021
Administració reclamada: Ajuntament de Sant Adrià de Besòs
Informació reclamada: Fitxes cadastrals de les empreses elèctriques a les Tres Xemeneies.
Sentit de la resolució: Desestimació.
Resum: Tant la resolució de desestimació municipal de la sol·licitud, com, amb major detall,
l’informe aportat per l’Ajuntament a aquest procediment fonamenten en termes rigorosos la
necessitat de desestimar la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. L’informe
municipal (antecedent 7) argumenta la concurrència dels límits legals al dret d’accés a la
informació pública dels articles 34 i 95 LGT i 51 TRLCI (reserva de les dades tributaries i
cadastrals), explica que aquests límits s’incorporen a les previsions de la legislació de
transparència i accés a la informació pública mitjançant els apartats 1.c i 2 de l’article 21
LTAIPBG i pondera correctament l’aplicació d’aquests límits amb el dret d’accés a la informació
pública, resolent de forma ponderada que ha de prevaldre la reserva de les dades tributàries i
cadastrals.
Paraules clau: Ajuntaments. Entitats ciutadanes. Dades cadastrals. Dades tributàries.
Reclamació contra desestimació. Informació reservada per llei. Reserva de dades tributàries.
Reserva de dades cadastrals.
Ponent: Josep Mir Bagó.
Antecedents
1. El 14 de gener de 2021 entra a la GAIP la Reclamació 044/2021, presentada en
representació d’una entitat de la població, contra l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, en
relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no
sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de
desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i
regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18
de juliol (RGAIP).
2. El 3 de desembre de 2020 la persona reclamant demana a l’Ajuntament de Sant Adrià de
Besòs la informació següent: 1. Còpies de les fitxes cadastrals i referències (expedients
cadastrals) en el període 1971- 2019, corresponents a les finques ocupades per les
empreses Fecsa, Fecsa- Endesa, Endesa, Endesa Generación, Endesa Distribución, Red
Eléctrica Española i/o Front Marítim del Besòs SL en l’àmbit de la central tèrmica de les
Tres Xemeneies al litoral de Badalona. 2. Còpia dels rebuts de Contribució Urbana
(actualment IBI) girats i dels rebuts cobrats en el mateix període i a les mateixes empreses
de l’apartat anterior. 3. Còpia del rebut de plusvàlua girat a Endesa Generación per
l’aportació dels seus terrenys a la constitució de la nova empresa Front Marítim del Besòs
SL. Indica que necessita aquesta informació en relació amb alguns dubtes que haurien
sorgit al preparar les al·legacions al Pla director urbanístic d’ordenació del Front litoral a la
zona de les Tres Xemeneies.
3. El 21 de desembre de 2020 l’Ajuntament de Sant Adrià de Besos desestima la sol·licitud
anterior en base a l’article 21.1.c LTAIPBG, en relació amb els articles 34 i 95 de la Llei
General Tributària i 51 del TRLCI.
4. La Reclamació presentada el 14 de gener de 2021 assenyala que l’Ajuntament li ha
denegat la informació sol·licitada i no l’ha informat dels recursos que podia presentar.
Invoca el contrast de l’Ajuntament de Badalona, que ha estimat una sol·licitud idèntica.
5. El 19 de gener de 2021 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la
persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició
jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de
procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana
especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de
l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la
Reclamació.
6. El 19 de gener de 2021 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Sant Adrià de
Besòs i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li
trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud
d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per
resoldre la Reclamació.
7. El 8 de febrer de 2021 la GAIP rep la documentació requerida a l’Ajuntament de Sant Adrià
de Besós. L’informe municipal invoca el caràcter reservat de les dades tributàries
obtingudes per les administracions establert per l’article 95 de la Llei General Tributària
(LGT) i les garanties de reserva de l’article 34 de la mateixa Llei i considera que aquests
preceptes actuen com a límits al dret d’accés a la informació pública per la remissió feta
pels apartats 1.c i 2 de l’article 21 LTAIPBG. També invoca el caràcter reservat de les
dades cadastrals establert per l’article 51 del Text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari
(TRLCI). Constatada la concurrència del límit, l’informe municipal pondera la seva
aplicació amb el dret d’accés a la informació afectada; a aquests efectes, considera que la
manca de la informació sol·licitada no impedeix l’entitat reclamant de presentar
al·legacions al Pla Director Urbanístic del Front Litoral en l’àmbit de les Tres Xemeneies,
que és la finalitat invocada a la sol·licitud, motiu pel qual conclou que resulta prevalent
protegir la confidencialitat de les dades tributàries i cadastrals sol·licitades. L’informe
també explica que l’Ajuntament sí que va informar de les vies de recurs al resoldre la
desestimació de la sol·licitud, i que ho va fer mitjançant el formulari previst a les
notificacions per e- Notum, tal com acredita la còpia de l’expedient.
8. El 8 de febrer de 2021 la GAIP trasllada la documentació anterior a la persona reclamant,
per al seu coneixement.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i
absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits
enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera
que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han
d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha
d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès
públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la
informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre
perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”.
2. Valoració jurídica de la desestimació municipal
Tant la resolució de desestimació municipal de la sol·licitud, com, amb major detall, l’informe
aportat per l’Ajuntament a aquest procediment fonamenten en termes rigorosos la necessitat de
desestimar la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació. L’informe municipal
(antecedent 7) argumenta la concurrència dels límits legals al dret d’accés a la informació
pública dels articles 34 i 95 LGT i 51 TRLCI (reserva de les dades tributaries i cadastrals),
explica que aquests límits s’incorporen a les previsions de la legislació de transparència i accés
a la informació pública mitjançant els apartats 1.c i 2 de l’article 21 LTAIPBG i pondera
correctament l’aplicació d’aquests límits amb el dret d’accés a la informació pública, resolent de
forma ponderada que ha de prevaldre la reserva de les dades tributàries i cadastrals.
Els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG garanteixen el dret el dret d’accés a la informació pública,
llevat que concorrin límits legals que puguin determinar la denegació de la informació
sol·licitada. L’article 21.2 de la mateixa Llei estableix que “el dret d’accés a la informació pública
també pot ésser denegat o restringit si la informació té la condició de protegida i així ho
estableix expressament una norma amb rang de llei”. I això és el que fa l’article 95 de l’LGT: “1.
Los datos, informes o antecedentes obtenidos por la Administración tributaria en el desempeño
de sus funciones tienen carácter reservado y sólo podrán ser utilizados para la efectiva
aplicación de los tributos o recursos cuya gestión tenga encomendada y para la imposición de
las sanciones que procedan, sin que puedan ser cedidos o comunicados a terceros”. En la
mateixa línia, l’article 51 TRLCI estableix que “a efectos de lo dispuesto en este título, tienen la
consideración de datos protegidos el nombre, apellidos, razón social, código de identificación y
domicilio de quienes figuren inscritos en el Catastro Inmobiliario como titulares, así como el
valor catastral y los valores catastrales del suelo y, en su caso, de la construcción de los bienes
inmuebles individualizados”. L’article 51 TRLCI afecta l’apartat primer de la sol·licitud, que
demana fitxes i expedients cadastrals, i l’article 95 LGT afecta els altres dos apartats, que
demanen rebuts tributaris. La concurrència dels límits legals al dret d’accés a la informació
pública és evident. I la ponderació feta per l’Ajuntament entre els interessos en joc és raonable,
perquè mentre que l’accés sol·licitat causaria un dany clar a les dades reservades de les
empreses afectades, la seva denegació no minva el dret de l’entitat reclamant a presentar les
seves al·legacions urbanístiques, que és la finalitat en la que motiva l’accés sol·licitat.
En atenció a les anteriors consideracions, cal concloure que la desestimació feta per
l’Ajuntament de Sant Adrià de Besós de la sol·licitud d’informació pública de la que deriva la
Reclamació és ajustada a l’ordenament jurídic, motiu pel qual és procedent desestimar la
Reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
d’11 de febrer de 2021, resol per unanimitat desestimar la Reclamació 044/2021 perquè la
resolució municipal reclamada és adequada a l’ordenament jurídic i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Elisabet Samarra Gallego
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.