Reclamación contra la denegación parcial de acceso a propuestas técnicas en un expediente de contratación del Servei Català de Trànsit

Resolució 475/2024, de 18 d’abril Número d’expedient de la Reclamació: 20/2024 Administració reclamada:. Servei Català de Trànsit. Generalitat de Catalunya Informació reclamada: Diversa sobre expedient de contractació. Sentit de la resolució: Desestimació Resum: La interpretació dels límits al dret d’accés a la informació pública que fa l’òrgan competent del SCT està totalment alineada amb la doctrina prèvia de la GAIP aplicable a aquest cas concret i s’ajusta perfectament als criteris ja establerts en el passat per aquesta Comissió. Així doncs, cal desestimar les pretensions de la persona jurídica reclamant, d’acord amb la fonamentació consistent i amb l’encertada ponderació que realitza el SCT, fonamentació i ponderació que la GAIP fa plenament seves i que està reproduïda a l’antecedent de fet 8. Paraules clau: Administració instrumental. Servei Català de Trànsit. Contractació. Accés documentació tècnica. Reclamació contra estimació parcial. Límits. Secret comercial. Lliure concurrència. Interessos comercials legítims. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents El 4 de gener de 2024 a la GAIP la Reclamació 20/2024, presentada per una persona jurídica interessada contra el Servei Català de Trànsit (SCT) en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. En data 28 de novembre de 2023, UTE FOLCH-WHITEHORSE TRÀNSIT3 va presentar, a través de la Seu electrònica de l’administració de la Generalitat de Catalunya, mitjançant petició genèrica, amb número de registre d’entrada 9015-2750995/2023, una sol·licitud de vista de d’un expedient de contractació i l’obtenció de còpies dels documents que en conté. El dia 30 de novembre de 2023 i mitjançant correu electrònic i com a resposta als dubtes que l’empresa plantejava juntament amb la petició de vista, el SCT va informar que no hi havia cap oferta anormal (segons els PCAP han de complir dos criteris: primer criteris No- Preu (criteris subjectius i només criteris automàtics (sense preu) i segon criteris Preu), i se’ls van adjuntar els quadres de valoració realitzats per la Mesa de contractació per al seu coneixement. En data 5 de desembre de 2023, l’Òrgan de Contractació del SCT va dictar Resolució per la qual es resol la petició d’accés a l’expedient del contracte administratiu de serveis SCT- 2023-151 a la UTE FOLCH-WHITEHORSE TRÀNSIT3 i permetia l’accés a l’expedient de contractació així com a les parts de les ofertes que no continguin dades de caràcter personal, dades relatives a la gestió i estructura empresarial o metodologia de gestió, secrets comercials o industrials, organigrama i organització del personal i posava a disposició de l’empresa la vista de l’expedient, per tal que pogués accedir-hi, des de les 12 hores a les 13 hores del dia 11 de desembre de 2023, mitjançant l’enllaç facilitat pel Servei de Gestió Econòmica i Contractació. La Reclamació presentada el 4 de gener de 2024 indica que l’SCT ha denegat l’accés a determinada informació de l’expedient de forma no ajustada a dret, al·legant la concurrència de límits al dret d’accés a la informació pública que no es manifesten en realitat en aquest supòsit. El 18 de gener de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. El 18 de gener de 2024 la GAIP comunica la Reclamació al SCT i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. En data 12 de febrer la GAIP rep l’informe requerit del SCT on s’expressa el següent: “(...) SEGON. De conformitat amb la reclamació presentada per l’empresa UTE FOLCH- WHITEHORSE TRÀNSIT3, per la qual reclama davant de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (GAIP) justifiquen que es realitza sobre la base que el Servei Català de Trànsit (SCT) no ha donat accés a informació que té caràcter d’informació pública d’acord amb l’article 2 c) de la Llei 19/2014, atès que es tracta d’informació que l’administració té degudament registrada i dipositada dins de l’expedient format per la licitació del Contracte Que consideren que és informació pública que resulta essencial per a poder entendre la motivació del SCT respecte de l'adjudicació del Contracte, ja que s’ha de posar de manifest que es va sol·licitar tenir accés a la proposta tant de l’empresa proposada com adjudicatària com de dues de les ofertes millor valorades i que concorrerien, segons els plecs administratius, en oferta temerària. Considera la reclamant que el SCT ha denegat l’accés a la informació pública sense motivar mínimament la desestimació. TERCER. L’article 133 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP) estableix que els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial en el moment de presentar la seva oferta. El caràcter de confidencial afecta, entre altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i qualssevol altres informacions el contingut de les quals pugui ser utilitzat per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en altres de posteriors. El deure de confidencialitat de l'òrgan de contractació no es pot estendre a tot el contingut de l'oferta de l'adjudicatari ni a tot el contingut dels informes i de la documentació que, si escau, generi directament o indirectament l'òrgan de contractació en el curs del procediment de licitació. Únicament es pot estendre a documents que tinguin una difusió restringida, i en cap cas a documents que siguin públicament accessibles. Tampoc no es pot impedir la divulgació pública de parts no confidencials dels contractes, com ara la liquidació, els terminis finals d’execució de l’obra, empreses amb les quals s’ha contractat o subcontractat i, en tot cas, les parts essencials de l’oferta i les modificacions posteriors dels contractes, i cal respectar sempre el que disposi la Llei de protecció de dades. S’ha de tenir en compte que, l’eina del sobre digital, en el procediment simplificat amb la presentació de documentació en sobre únic, no permet identificar la documentació presentada com a confidencial, com sí hi ha l’opció en la resta de procediments de contractació. No obstant, l’òrgan de contractació ha donat accés a tota la documentació de l’expedient, incloent les ofertes econòmiques i el seu desglossament, però no les propostes tècniques que contenen els aspectes confidencials i informacions el contingut de les quals pugui ser utilitzat per falsejar la competència. En aquest sentit, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic (TCCSP) a la Resolució 267/2022, de 2 de novembre, recorda que el dret d’accés té un caràcter instrumental per a la fonamentació de les accions que l’empresa recurrent consideri necessàries exercitar en la defensa dels seus drets i interessos legítims, i no és un dret absolut, sense que pugui obeir a un simple desig de recerca de defectes o errors en l’expedient, ja que, com també ha reiterat aquest Tribunal, es tracta d’arribar a l'equilibri necessari entre la confidencialitat de determinada informació, ateses les seves característiques especials, i les limitacions d’aquesta tant des de l’òptica de la transparència i la publicitat com, específicament, del dret d’accés a la informació. El TCCSP s’ha anat pronunciant en les seves resolucions en el sentit que els òrgans de contractació han de garantir el dret d’accés a l’expedient de les empreses recurrents conciliant els drets del licitador que demana l’accés amb els drets que tenen la resta d’empreses que s’han presentat sobre la base del principi de confidencialitat, el dret a la defensa i el dret a la protecció dels secrets comercials, i evitar que cap dret es vegi perjudicat. Per fer-ho, cal tenir present que les matèries sobre les quals pivota la confidencialitat en l’àmbit de la contractació pública són els secrets industrials, tècnics o comercials, els interessos comercials legítims, els drets de propietat intel·lectual o la informació que pugui afectar la competència lleial entre les empreses. La delimitació d’aquests aspectes ha estat i és, sens dubte, el nucli de la qüestió en la mesura que en requereix l'avaluació cas per cas (Resolució 25/2023 del TCCSP). La recent Resolució 141/2023, d’1 de març, desgrana quan es pot exceptuar aquest accés a l’expedient per motius de confidencialitat i quines actuacions cal que efectuï l’òrgan de contractació a aquest respecte. L’abast d’aquest accés pot ser limitat atenent aspectes relatius a secrets comercials i tècnics, com poden ser informació relativa a polítiques comercials pròpies de cada empresa, aspectes del saber fer, elements objecte dels drets d’autor o creacions intel·lectuals i informació de clients, entre d’altres, i sobre aquests aspectes el Tribunal estableix que, d’acord amb les presumpcions que el TJUE identifica en la Sentència Antea Polska, això no ha d’impedir que les empreses recurrents tinguin dret a un coneixement dels motius nuclears i neutrals de l’oferta de l’adjudicatària com ha reconegut el TJUE mateix. QUART. Tal i com assenyala el TCCSP, el poder adjudicador, en els supòsits que negui l’accés a part de l’expedient per protegir la confidencialitat declarada per un licitador, ha de posar de manifest amb claredat els motius pels quals considera que la informació sol·licitada, o part d’aquesta, té aquest caràcter confidencial i, en tot cas, comunicar de manera neutra el contingut essencial de les dades a l’empresa licitadora sol·licitant, en la mesura que sigui possible i sempre que aquesta comunicació neutra pugui preservar el caràcter confidencial dels elements específics d’aquestes dades per a les quals estigui justificada una protecció i, en aquest sentit, s’ha de dir que l’òrgan de contractació ha facilitat tota la informació de l’expedient, que ha posat a disposició del reclamant, i ha especificat expressament que no es posava a disposició la proposta tècnica atès que es pot considerar de caràcter confidencial si inclouen secrets industrials, tècnics o comercials i/o drets de propietat intel·lectual i la seva difusió a terceres persones pugui ser contrària als seus interessos comercials legítims, perjudicar la competència lleial entre les empreses del sector. CINQUÈ. Cal recordar que l’article 82.1 de la Llei 39/2015, quan en regular el tràmit d’audiència s’estableix donar accés a l’expedient a les persones interessades, s’ha de fer tenint en compte, però, les limitacions que estableix la legislació de transparència. En el cas concret de contractació, els límits no són tant per motius de protecció de dades, sinó per secrets industrials, interessos comercials, propietat intel·lectual, etc. En aquest sentit, la Llei 9/2017, de contractes del sector públic, conté alguna determinació sobre l’accés a la documentació aportada pels licitadors i les possibles limitacions. 1. Sense perjudici del que disposa la legislació vigent en matèria d’accés a la informació pública i de les disposicions que conté aquesta Llei relatives a la publicitat de l’adjudicació i a la informació que s’ha de donar als candidats i als licitadors, els òrgans de contractació no poden divulgar la informació facilitada pels empresaris que aquests hagin designat com a confidencial en el moment de presentar la seva oferta. El caràcter de confidencial afecta, entre d’altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i qualsevol altra informació amb un contingut que es pugui utilitzar per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en altres de posteriors. El deure de confidencialitat de l’òrgan de contractació, així com dels seus serveis dependents, no es pot estendre a tot el contingut de l’oferta de l’adjudicatari ni a tot el contingut dels informes i documentació que, si s’escau, generi directament o indirectament l’òrgan de contractació en el curs del procediment de licitació. Únicament es pot estendre a documents que tinguin una difusió restringida, i en cap cas a documents que siguin públicament accessibles. El deure de confidencialitat tampoc pot impedir la divulgació pública de parts no confidencials dels contractes subscrits, com ara, si s’escau, la liquidació, els terminis finals d’execució de l’obra, les empreses amb les quals s’ha contractat i subcontractat, i, en tot cas, les parts essencials de l’oferta i les modificacions posteriors del contracte, respectant en tot cas el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, sobre protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit, esmentar la resolució de la GAIP que confirma el criteri (Resolució 21/2017): “Els licitadors tenen dret a accedir a l’expedient de contractació abans que es produeixi l’adjudicació del contracte. Les empreses que participen en una licitació poden exigir que algunes de les dades que aporten no siguin facilitades a la ciutadania i als competidors, o que ho siguin només amb determinades garanties. La declaració de confidencialitat dels licitadors no vincula l’òrgan de contractació, que és qui ha d’acabar decidint, de forma motivada, si la informació en qüestió mereix o no ser protegida i ser mantinguda confidencial, en funció del seu contingut. La declaració de confidencialitat que puguin fer els licitadors no pot abastar la totalitat de la documentació presentada ni tenir una motivació genèrica, sinó que ha d’indicar amb precisió els concrets documents afectats i les raons objectives i específiques que justifiquen la seva confidencialitat. La necessitat de ponderació i de respecte del principi de proporcionalitat comporta que els licitadors hagin de poder accedir a documentació presentada pels altres, per tal que puguin comprovar la correcció i la legalitat de l’adjudicació i poder fonamentar degudament el seu recurs. L’entrada en vigor de la nova legislació de transparència ha reforçat el dret d’accés dels licitadors a l’expedient de contractació, en general, i a la documentació presentada per la resta de licitadors, en particular. La vigent directiva de contractes de la Unió Europea (Directiva 2014/24/UE) obliga expressament a tenir en compte la normativa nacional sobre el dret d’accés de la ciutadania quan regula la confidencialitat de les dades aportades pels licitadors i candidats. La major part de la informació que té per objecte aquesta reclamació no pot ser considerada un secret empresarial que s’hagi de mantenir confidencial”. A la Resolució del TACRC núm. 487/2020, amb cita d'altres de les seves resolucions, vincula el dret d'accés amb la motivació de l'acte a recórrer i la interdicció de la indefensió. L'accés a l'expedient no és un dret absolut, sinó que té caràcter instrumental, la finalitat és permetre a l'empresa perjudicada per la resolució d'adjudicació conèixer exactament les raons per les quals es va dictar i poder combatre-la fonamentadament. Amb caràcter general es vincula el dret d’accés amb la motivació de l’acte a recórrer i la interdicció de la indefensió. El Dret d'accés «té un caràcter merament instrumental, vinculat a la deguda motivació de la resolució com a pressupost del dret de defensa del licitador descartat, tal com s'ha dit abans) i atès que la forma habitual de donar coneixement als interessats de la motivació de l'acte adjudicant el contracte és la notificació del mateix, no seria imprescindible donar vista de l'expedient al futur reclamant més que en aquells aspectes respecte dels quals quedi justificada la necessitat del seu coneixement per fundar la reclamació, no obstant la motivació plasmada en la notificació». SISÈ. Segons l’article 18.1 de la LLEI 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. L’Òrgan de Contractació ha posat a disposició de l’empresa reclamant tota la informació referent a l’expedient de contractació de Creativitat i producció d'una campanya sobre conducció, alcohol i drogues (SCT-2023-151), incloent l’oferta econòmica i el seu desglossament, ja sigui a través de la publicitat activa a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, o bé a través de l’accés a l’expedient en el tràmit de vista sol·licitat. No obstant, i justificadament, no ha posat a disposició de la reclamant les ofertes tècniques atès que les matèries sobre les quals pivota la confidencialitat en l’àmbit de la contractació pública són els secrets industrials, tècnics o comercials, els interessos comercials legítims, els drets de propietat intel·lectual o la informació que pugui afectar la competència lleial entre les empreses, en concret, va permetre l’accés a l’expedient de contractació així com a les parts de les ofertes que no continguin dades de caràcter personal, dades relatives a la gestió i estructura empresarial o metodologia de gestió, secrets comercials o industrials, organigrama i organització del personal. SETÈ. De conformitat amb l’informe de la Direcció General de Contractació, de 2 de maig de 2018 (XXXX i XXXX) s’estableix que el caràcter confidencial pot afectar, entre d’altres, als aspectes següents: - Secrets tècnics i comercials.; - Aspectes confidencials de les ofertes. - Qualssevol altre informació el contingut de la qual pugui ser utilitzat per falsejar la competència, en aquest procediment de licitació o en procediments posteriors. - Dades protegides per la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personals, en el cas de les persones físiques. Les dades empresarials que s’han de protegir seran els drets d’autor i les patens, els secrets empresarials i altres informacions que el seu contingut pugui ser utilitzat per perjudicar els interessos legítims o la competència lleial entre empreses. Aquesta protecció ha d’estar encaminada a salvaguardar la innovació i el know how de les empreses i preservar la competència lleial i evitar la competència falsejada. L’informe considera que una documentació és confidencial quan ens trobem amb els requisits següents:- Que comporti un avantatge competitiu per l’empresa.- Que es tracti d’informació veritablement reservada, és a dir, desconeguda per tercers.- Que suposi un valor estratègic per l‘empresa i pugui afectar a la seva competència en el mercat.- Que no es produeixi una minva en els interessos que es volen garantir amb els principis de publicitat i transparència. En el cas que ens ocupa es reuneixen tots aquests requisits que donen lloc a què les ofertes tècniques s’hagin declarat confidencials”. En data 16 de febrer la GAIP trasllada l’informe a la persona jurídica reclamant amb l’advertiment següent: En relació amb la reclamació presentada davant aquesta Comissió assenyalada amb el número 0020/2024, us traslladem la informació que ens ha fet arribar el Servei Català de Trànsit. Si en un termini de 3 dies hàbils no ens comuniqueu el contrari, entendrem que dona resposta a la vostra sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. Podeu contestar des de l’Àrea Privada http://bit.ly/2ZxRkGe però, en cap cas, utilitzeu el formulari reservat per a noves reclamacions, així com tampoc el correu electrònic”. En data 21 de febrer la GAIP rep les al·legacions de la persona jurídica reclamant on es manifesta contraria a les conclusions de l’informe del SCT. En data 6 de març la GAIP demana a la persona jurídica reclamant la concreció de l’objecte de la reclamació. En data 13 de març la GAIP rep la concreció de l’objecte de la Reclamació: “1.- Ofertes presentades per CHARLES PUBLICITAT, SL., ROAD PUBLICIDAD, SL i Igluu Studio, SL.: 1.1. Documentació consistent en la “Proposta tècnica” inclosa dins del “Sobre A” —Annex número 2 del PCAP-. 1.2. Documentació inclosa dins del “Sobre B” avaluable mitjançant aplicació de criteris automàtics d’acord amb l’Annex 3 del Plec de Clàusules Administratives Particulars (“PCAP”) -oferta econòmica— 2.- Documentació presentada per CHARLES PUBLICITAT, SL com empresa que finalment va resultar adjudicatària del contracte segons l’article 150.2 de la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic“. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre la desestimació de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Vista la normativa aplicable, en el cas que ens ocupa, és palès que l’Administració reclamada ha ofert a la persona reclamant tota la informació sol·licitada que podria revelar-se. Així, aquesta Comissió considera que la interpretació dels límits al dret d’accés a la informació pública que fa l’òrgan competent del SCT està totalment alineada amb la doctrina prèvia de la GAIP aplicable a aquest cas concret i s’ajusta perfectament als criteris ja establerts en el passat per aquesta Comissió. Així doncs, cal desestimar les pretensions de la persona jurídica reclamant, d’acord amb la fonamentació consistent i amb l’encertada ponderació que realitza el SCT, fonamentació i ponderació que la GAIP fa plenament seves i que està reproduïda a l’antecedent 8. Els arguments del SCT –institució competent per resoldre la sol·licitud d’accés que motiva aquesta Reclamació- i que ara fa seus aquesta Comissió són de ple coneixement de la mercantil reclamant, atès que li varen ser traslladats en data 16 de febrer de 2024. La resposta a aquests arguments per part de la mercantil reitera la seva argumentació inicial amb la qual pretén l’accés a la informació que ha de mantenir-se reservada, però en cap cas, ha fornit d’altres elements de pes que puguin fer que aquesta Comissió s’aparti de la seva doctrina ja consolidada en la interpretació dels límits del dret d’accés a la informació que podrien aplicar- se en aquest cas concret. En definitiva, aquesta Comissió resol que la pretensió de la persona jurídica reclamant no pot prosperar en el marc d’aquest procediment i que, per tant, cal procedir a la seva desestimació. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 18 d’abril de 2024, resol per unanimitat: 1. Desestimar la Reclamació 20/2024, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 20/2024 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.