Solicitud de información sobre la provisión de puestos de trabajo en la Dirección General de la Policia y petición de medidas sancionadoras

Resolució de 5 de maig de 2016, d’estimació parcial de la Reclamació 14/2016 Administració reclamada: Direcció General de la Policia. Departament d’Interior. Generalitat de Catalunya. Informació reclamada: Certificats informatius relatius a llocs de treball del Departament d’Interior adscrits a la Direcció General de la Policia. Resum: La resolució expressa extemporània de la Direcció General de la Policia no obsta que la GAIP declari el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada i, eventualment, pugui intervenir en l’execució de l’efectivitat d’aquest dret, especialment si es té en compte que el lliurament de la informació queda demorat a la fermesa de la resolució de la Direcció General de la Policia. Tot i que l’incompliment dels terminis per facilitar la informació és tipificat d’infracció greu, ni la GAIP té competències sancionadores, ni el retard, cas que sigui legalment injustificat, no sembla tenir entitat suficient per motivar mesures d’aquesta naturalesa. Paraules clau: Departament d’Interior. Derivació. Sancions administratives. Satisfacció extemporània de l’objecte de la reclamació formulada. Silenci administratiu. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 4 de març de 2016 entra a la GAIP la Reclamació 14/2016, presentada per una persona que s’identifica com a personal funcionari facultatiu del Cos de Mossos d’Esquadra ( CME), en relació amb una sol·licitud d’informació adreçada a la Direcció General de Funció Pública (DGFP) de la Generalitat de Catalunya, que segons la persona reclamant hauria estat estimada per silenci administratiu positiu i, tanmateix, no li hauria estat lliurada la informació demanada. 2. El 23 de desembre de 2015 la persona reclamant sol·licita a la DGFP la informació certificada següent sobre la forma en què es varen proveir per la persona que els ocupa actualment els llocs de treball indicats més endavant: a) Data de la presa de possessió de la persona que l’ocupa. b) Forma de provisió realitzada: provisional o definitiva. c) Si és provisional, forma d’accés (encàrrec de funcions, comissió de serveis, ...) d) Publicació feta de l’oferta (còpia de publicació al DOGC, còpia de publicació a l’ATRI, etc.). e) Còpia de la resolució del nomenament publicada. f) Codi del lloc de treball. La informació indicada es demana en relació amb cadascun dels llocs de treball següents del Departament d’Interior assignats a la Direcció General de la Policia (DGP): a. De la Subdirecció G eneral de Recursos Humans: Cap del servei de suport i planificació de personal, Cap de secció de gestió i planificació horària, Responsable d’incidències en les nòmines i Responsable de relacions sindicals. b. De la Subdirecció G eneral d’Administració i Serveis: Cap del Servei d’administració unitats centrals. c. Del Servei d’Assessorament jurídic: Cap del Servei d’Assessorament jurídic. Per fonamentar la seva sol·licitud, la persona sol·licitant invoca els articles 6.1.a, 9.1, 9.1.d i 9.1.e de la Llei 19/2914, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG). 3. El 26 de gener de 2016 la persona reclamant adreça un nou escrit a la DGFP, amb el que justifica que d’acord amb l’article 35.1 LTAIPBG s’hauria estimat per silenci administratiu positiu la sol·licitud indicada a l’antecedent anterior, i demana que li sigui lliurada la informació sol·licitada, en aplicació del previst per l’article 35.3 LTAIPBG. 4. El 26 de febrer de 2016 la persona reclamant adreça un nou escrit a la DGFP, que fa referència a que el 19 del mateix mes hauria rebut una notificació de la DGP que li informa del trasllat de la seva sol·licitud a terceres persones afectades. Es queixa que aquest trasllat s’ha fet amb dos mesos de retard respecte la seva sol·licitud i el titlla de pràctica dilatòria per no donar-li la informació sol·licitada. Acaba reiterant la seva petició que li sigui lliurada sense més dilacions la informació estimada per silenci administratiu positiu. 5. El 4 de març de 2016 la persona reclamant presenta la seva Reclamació a la GAIP (número 14/2016), que fonamenta en els articles 6.1.a, 7.2, 9.1, 20.1 i 2, 33.1 i 3 i 76 LTAIPBG i amb la que sol·licita que es resolgui favorablement al seu dret a obtenir la informació indicada a l’antecedent 2 i, atesos els antecedents d’altres reclamacions seves davant la GAIP, demana també l’aplicació del règim sancionador previst pels articles 76 i següents LTAIPBG. 6. La GAIP admet a tràmit aquesta Reclamació en la sessió del seu Ple del dia 10 de març de 2016, cosa que el dia següent és comunicada a la persona reclamant. 7. El 14 de març de 2016 la GAIP s’adreça a la DGFP notificant-li la Reclamació presentada i demanant per a dins del termini de deu dies el seu informe sobre la reclamació i còpia del seu expedient de la sol·licitud d’accés. Atès que la DGFP manifesta a la GAIP que deriva aquesta documentació i l’altra que es produeixi en relació amb aquesta Reclamació a la DGP, ja que considera que és l’Administració competent per resoldre- la, la GAIP adreça la mateixa notificació el dia següent a la DGP. En aquest mateix escrit la DGFP manifesta que aquesta derivació ha estat notificada a la persona reclamant. 8. L’11 d’abril de 2016 la GAIP rep la resolució de la DGP del dia 5 del mateix mes, amb la que s’estima la sol·licitud d’informació pública indicada a l’antecedent 2, que hauria tingut entrada a la DGP el dia 18 de gener de 2015. Cal posar en relleu els punts següents d’aquesta resolució de la DGP: - L’11 de febrer de 2016 la DGP va donar trasllat de la sol·licitud a les terceres persones afectades, en aplicació del previst per l’article 31.1 LTAIPBG, cosa que va ser notificada a la persona reclamant. Quatre d’aquestes persones afectades haurien manifestat la seva oposició al lliurament de la informació sol·licitada. - El 23 de febrer de 2016 la DGP va sol·licitar informe sobre aquesta sol·licitud d’informació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), informe que va ser rebut per la DGP el 22 de març de 2016. - Resol favorablement a donar accés a tota la informació sol·licitada. - Adverteix que la informació sol·licitada no podrà ser lliurada mentre no hagi transcorregut el termini per a la interposició de recurs contenciós administratiu contra aquesta resolució. Fonaments jurídics 1. Sobre l’admissibilitat de la Reclamació Aquesta Reclamació ha estat presentada contra la manca de lliurament efectiu d’informació estimada presumptament per silenci administratiu positiu. Queda acreditat a la documentació de l’expedient el transcurs de més d’un mes des de la data de la sol·licitud (article 35.1 LTAIPBG), sense que hi hagi resposta de l’Administració, així com el transcurs de trenta dies des de la posterior petició de lliurament efectiu de la informació estimada presumptament, fins a la data de presentació de la Reclamació (articles 35.3 i 36.1 LTAIPBG), sense que hagi estat lliurada la informació a la persona sol·licitant. Així mateix, cal assenyalar que l’òrgan destinatari de la sol·licitud, i l’òrgan al que aquesta ha estat derivada, és un subjecte obligat per l’article 3 LTAIPBG. En conseqüència, de conformitat amb l’apartat 14 del Manual de Reclamació de la GAIP, procedeix l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació. 2. Sobre el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada L’objecte de la sol·licitud d’accés de la que treu causa aquesta Reclamació és idèntic (si bé en relació amb llocs de treball diferents) al de les sol·licituds relatives a les Reclamacions davant d’aquesta Comissió de Garantia números 32, 33 i 35/2015, que varen declarar el dret d’aquesta mateixa persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada, d’acord amb el corresponent informe de l’APDCAT. En atenció als fonaments jurídics i a la part resolutòria d’aquelles reclamacions, procedeix també en aquest cas declarar el dret de la persona reclamant a obtenir la informació sol·licitada. 3. Resolució extemporània d’estimació de la sol·licitud Els antecedents posen de manifest que el 24 de gener de 2016 s’hauria produït silenci administratiu, que la persona reclamant interpreta amb efectes estimatoris de la sol·licitud, i que tot i que el 26 del mateix mes hauria demanat el lliurament efectiu de la informació estimada, aquest no s’hauria produït en els trenta dies següents, que és el que requereixen els articles 35.3 i 36.1 LTAIPBG. No és fins al 5 d’abril de 2016 que l’Administració dicta resolució expressa d’estimació de la sol·licitud d’informació, quan han transcorregut tres mesos i mig des de la seva presentació. Atesos aquests fets, sembla que l’Administració no ha estat diligent en la tramitació d’aquesta sol·licitud, causant perjudicis evidents per als drets i interessos de la persona reclamant. No es pot desconèixer, tanmateix, que concorren en aquest cas circumstàncies que, d’acord amb la legislació vigent, permeten suspendre el termini per resoldre o ampliar-lo, com és el cas de les previstes en els articles 30 (derivació de les sol·licituds), 31 (tràmit d’al·legacions de terceres persones afectades) i, indirectament, 42 (informe de l’APDCAT) LTAIPBG, a part, si s’escau, de les considerades pels preceptes de la legislació general de procediment administratiu que siguin aplicables . De totes maneres, no s’acredita expressament, tal com caldria, que els motius citats de suspensió o d’ampliació de termini justifiquin el retard amb què la DGP ha dictat la seva resolució. En tot cas, la resolució expressa per la DGP de la sol·licitud que origina aquesta Reclamació, malgrat ser extemporània, és jurídicament vàlida, en la mesura que és confirmatòria de l’estimació produïda per silenci administratiu positiu i s’ajusta als requeriments de l’LTAIPBG aplicables al cas. En conseqüència, no procedeix que la GAIP requereixi a l’Administració el lliurament de la informació sol·licitada, però això no obsta que pugui pronunciar-se sobre el dret de la persona reclamant a obtenir-la i que pugui intervenir, si cal, en el control de l’execució de les actuacions necessàries per fer-lo efectiu, especialment si es té compte que el lliurament efectiu de la informació sol·licitada resta demorat a l’assoliment de fermesa de la resolució estimatòria de la DGP, és a dir, a un futur relativament indeterminat. 4. Responsabilitat a efectes sancionadors Consta als antecedents que la persona reclamant demana a la GAIP l’adopció de mesures sancionadores davant la manca d’estimació expressa i a temps de la seva sol·licitud, especialment tenint en compte els antecedents de les seves reclamacions 32, 33 i 35/2015. L’article 78.2.h tipifica d’infracció greu amb relació al dret d’accés a la informació pública “incomplir els terminis establerts per a facilitar la informació sol·licitada sense que hi hagi una causa legal que ho justifiqui”. Amb relació a aquesta petició cal assenyalar, en primer lloc, que la GAIP no té atribuïdes legalment competències sancionadores, ni tan sols per instar l’obertura de procediments sancionadors. A més, dels antecedents i de les consideracions fetes per l’FJ anterior no se’n pot deduir que no hi hagi una causa legal que justifiqui el retard en l’estimació de la sol·licitud d’informació i, si finalment hi ha un retard injustificable en la resolució, no sembla que sigui d’entitat suficient com per motivar l’obertura d’un procediment sancionador. Per les raons exposades, la GAIP entén que no procedeix l’adopció de les mesures sancionadores sol·licitades a la Reclamació. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió (GAIP) les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les que trametin les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de Reclamacions, podent adoptar les mesures que s’hi preveuen pel cas d’incompliment. 6. Publicació L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la G AIP, en la sessió de 5 de maig de 2016 resol per unanimitat estimar parcialment l a Reclamació 14/2016 i, en conseqüència, resol: 1. Declarar que la persona reclamant té dret a què li sigui lliurada informació certificada sobre (i) data de la presa de possessió de la persona que l’ocupa, (ii) forma de provisió realitzada: provisional o definitiva, (iii) si és provisional, forma d’accés (encàrrec de funcions, comissió de serveis, ...), (iv) publicació feta de l’oferta (còpia de publicació al DOGC, còpia de publicació a l’ATRI, etc.), (v) còpia de la resolució del nomenament publicada i (vi) codi del lloc de treball, en relació amb cadascun dels llocs de treball següents del Departament d’Interior assignats a la Direcció General de la Policia (DGP): a. De la Subdirecció general de Recursos Humans: Cap del servei de suport i planificació de personal, Cap de secció de gestió i planificació horària, Responsable d’incidències en les nòmines i Responsable de relacions sindicals. b. De la Subdirecció general d’Administració i Serveis: Cap del Servei d’administració unitats centrals. c. Del Servei d’Assessorament jurídic: Cap del Servei d’Assessorament jurídic. 2. Requerir a la DGP que informi a la GAIP sobre el lliurament efectiu de la informació indicada al punt anterior, en els quinze dies següents que aquest lliurament es produeixi. 3. Convidar a la persona reclamant que comuniqui a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució de les actuacions administratives necessàries per a l’efectivitat d’aquesta resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 4. Desestimar la Reclamació amb relació a la petició d’adopció de mesures sancionadores. 5. Declarar la finalització del procediment de reclamació 14/2016 i ordena la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Barcelona, 5 de maig de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.