Solicitud de información sobre tasas de reciclaje y recaudación de la Agència de Residus de Catalunya

Resolució 75/2017, d'1 de març Nombre d'expedient de la reclamació: 7/2017. Administració reclamada: Agència de Residus de Catalunya. Informació reclamada: Aplicació de taxa al reciclatge de productes. Sentit de la Resolució: Desestimació. Resum: Els productors subjectes al principi de responsabilitat ampliada per motius ambientals són privats i també ho són els Sistemes Integrats de Gestió als quals poden encarregar el tractament dels seus productes; com que és una activitat privada que no constitueix servei públic, ni servei d'interès general, no està subjecta a les obligacions d'accés a la informació pública que estableix la LTAIPBG, ni és exigible a l'Administració que tingui ni faciliti informació sobre aquesta. Paraules clau: Agència de Residus de Catalunya. Medi ambient. Informació privada. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 10 gener 2017 entra a la GAIP la Reclamació 7/2017, presentada en relació amb la sol·licitud d'informació pública indicada en l'antecedent següent. La persona reclamant no vol seguir el procediment de mediació. 2. La persona reclamant, sense que consti en quina data, sol·licita a l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), a l'empara de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), la informació següent: "Llistat complet de tots els tipus d'elements que estan subjectes al pagament de taxa obligats per al reciclatge i quantitat que es paga per cada un quan es compren en un establiment públic. Quantitat d'euros que va recaptar aquesta Agència per aquest concepte durant l'any 2015, així com la seva destinació". 3. El 28 de novembre de 2016 el director de l'ARC dóna resposta a la sol·licitud d'informació anterior. Explica que els productors dels productes subjectes a la responsabilitat indicada per la sol·licitud poden assumir-se de forma individual o associant-se en algun Sistema Integrat de Gestió (SIG), i ha de comunicar a l'Administració l'opció escollida (la majoria s'han constituït en SIG). Els costos del tractament a aplicar els assumeixen els productors i els SIG solen fixar tarifes a aquests efectes i informar d'elles en les seves webs; en tot cas, aquesta informació afecta la competitivitat i és confidencial, de manera que no és coneguda per l'ARC. Facilita una llista dels SIG que operen a Catalunya, ordenada per productes (olis, piles i acumuladors, pneumàtics, envasos, medicaments, residus elèctrics i electrònics). Afirma que l'ARC no rep ingressos per aquest concepte. 4. La reclamació presentada el 10 gener 2017 afirma que no s'ha facilitat la informació sol·licitada i reclama la llista de tots els productes subjectes a taxa (s'entén que per raons ambientals i per al seu reciclatge o tractament) i la quantitat percebuda per cada empresa gestora i destinació dels diners recaptats. 5. El 17 de gener de 2017 la GAIP notifica a l'ARC la presentació d'aquesta Reclamació i li requereix que emeti un informe en un termini de 10 dies sobre aquesta, així com la tramesa de la còpia de l'expedient relatiu a la sol·licitud d'informació. En el moment de redactar aquesta Resolució la GAIP encara no ha rebut aquesta documentació. Fonaments jurídics 1. La informació sol·licitada és privada i la que posseeix l'Administració ja ha estat facilitada La resposta donada per l'ARC a la persona reclamant (antecedent 3) ja li facilita la informació pública sol·licitada. Efectivament, pot deduir-se de la resposta de l'Agència (tot i que fa gala d'una ambigüitat similar a la de la sol·licitud d'informació), que els productes afectats de responsabilitat ampliada del productor no estan subjectes a taxa (és a dir, a la primera part de la sol·licitud, la resposta seria cap element i cap quantitat), que la seva gestió és assumida individualment per cada productor o pel Sistema Integrat de Gestió (SIG) que decideixi voluntàriament, que els SIG estableixen lliurement les seves tarifes i que l'ARC no té competències per fixar aquestes tarifes, ni rep cap quantitat per a la gestió d'aquests productes; d’aquesta manera dóna resposta a la informació sol·licitada en tant que és coneguda per l'administració (és a dir, la resposta corresponent a la segona part de la sol·licitud seria zero euros). Tant els productors afectats pel criteri de responsabilitat ampliada dels seus productes, com els SIG, són empreses o entitats privades i l'activitat que desenvolupen no ha estat qualificada legalment de servei públic, ni de servei d'interès general (així es pot deduir clarament dels articles 22 i següents del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus), de manera que no els és aplicable l'article 3.1.d i e LTAIPBG, ni exigible que l'Administració tingui ni hagi de subministrar informació sobre la gestió d'aquestes activitats. En definitiva, la informació sol·licitada en un grau de detall superior al que ja ha estat facilitat no és informació pública, sinó privada. En vista de les anteriors consideracions, cal concloure que la LTAIPBG no reconeix cap dret d'accés a la informació sol·licitada, motiu pel qual ha de ser desestimada aquesta Reclamació. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L'article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP es publicaran al portal de la Comissió, prèvia dissociació de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d'1 de març de 2017, resol: 1. Desestimar la Reclamació 7/2017, perquè la informació pública sol·licitada ja ha estat facilitada per l'administració i la que es requereix amb més detall és informació privada. 2. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 7/2017 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Barcelona, 1 març 2017 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.