Acceso a información sobre la relación de puestos de trabajo de la escala de soporte del cuerpo de Mossos d'Esquadra y resultado de estimación parcial

Resolució de 17 de març de 2016, d’estimació parcial de la Reclamació 6/2016 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge. Direcció General de Funció Pública. Informació reclamada: Diverses dades i informació relatives als llocs de treball de l’escala de suport del cos de Mossos d’Esquadra. Resum: Si concorren límits relacionats amb la protecció de dades personals, la manca de resolució expressa de la sol·licitud dins del mes següent a la seva presentació té efectes desestimatoris, de manera que no es produeix cap hipotètic acte presumpte estimatori amb efectes de vinculació de la resolució expressa posterior. El caràcter intern i de gestió del codi del lloc de treball no desmereix en absolut la seva condició d’informació pública i el corresponent interès públic en la seva eventual difusió, que pot ser útil als efectes de poder seguir i controlar millor la gestió del personal, cosa que constitueix una de les finalitats essencials de la legislació de transparència. La informació relativa a la provisió dels llocs de treball, inclosa la de si la persona nomenada té la condició de funcionària de carrera o no, ha de ser objecte de publicitat oficial o interna i de publicitat activa; sent així, amb més raó aquesta informació ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. La informació relativa al concepte o als motius de la reserva de plaça, si n’hi ha, pot comportar fàcilment l’accés a dades personals especialment protegides, ja que si el concepte és l’excedència forçosa, gairebé tots els motius que justifiquen la reserva o bé constitueixen dades personals especialment protegides, o hi són molt properes. No cal reiterar el trasllat a terceres persones afectades si ja s’ha donat al mateix col·lectiu, pel mateix motiu i dins d’un lapse breu de temps; en aquest cas, les eventuals al·legacions i oposicions a la difusió d’informació obtingudes arrel del trasllat es poden tenir en compte en el segon procediment. Paraules clau: Dades personals. Silenci administratiu. Terceres persones afectades. Oposició de tercers i execució. Personal. Relació de llocs de treball. Provisió de llocs de treball. Codi del lloc de treball. Ponent: Josep Mir Bagó. Antecedents 1. El 25 de gener de 2016 entra a la GAIP la Reclamació 6/2016 (que havia estat presentada al registre del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació el dia 21 del mateix mes), contra la desestimació parcial de la sol·licitud d’informació pública adreçada a la Direcció General de la Funció Pública (DGFP), que la mateixa persona reclamant havia formulat el 17 de novembre de 2015, en els termes que exposa l’antecedent següent. 2. El 17 de novembre de 2015 la persona reclamant va presentar al registre del Departament d’Interior una sol·licitud d’informació adreçada a la DGFP (al registre de la qual hi entrà el 20 de novembre), que demanava el següent: “Detall dels llocs de treball inclosos a la relació de llocs de treball (RLT) de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, l’accés als quals està reservat a funcionaris de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra, indicant per a cadascun dels llocs de treball la següent informació: 1. Codi del lloc 2. Indiqueu si el lloc actualment està cobert o vacant 3. En cas que estigui cobert, indiqueu l’última forma de provisió del lloc (d’acord amb les figures recollides en els articles 5 i 6 del Decret 123/1997) 4. Indiqueu si el lloc de treball l’ocupa actualment un o una funcionari o funcionària interí o interina o de carrera i per quin concepte està reservat 5. Indiqueu per aquells llocs de treball no coberts en propietat si existeix reserva del lloc per a un o una funcionari o funcionària de carrera i per quin concepte està reservat 6. Indicar si el lloc està actualment subjecte a amortització 7. Localitat d’ubicació 8. Departament al que està assignat 9. Direcció general a la que està assignat 10. Subdirecció general a la que està assignat 11. Servei al que està assignat 12. Requisits de titulació per a la seva provisió 13. Nivell del lloc 14. Complement específic assignat” La persona sol·licitant invoca expressament les Lleis 19/2013, de 9 de desembre, i 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), manifesta que el seu interès en aquesta informació és personal, que desitja rebre-la preferentment en suport informàtic (pdf, Excel o Word) i al seu correu electrònic i, subsidiàriament, en suport paper. 3. El 21 de desembre de 2015 la DGFP notifica a la persona reclamant, i en els següents termes, la seva resolució sobre la sol·licitud citada a l’antecedent 2: “adjunt us trameto la resolució on s’estima parcialment la sol·licitud d’accés a la informació que heu demanat, i en conseqüència es resol facilitar la informació detallada en els punts 2, 3, primera part del punt 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14 de la vostra sol·licitud”. Restarien denegades, per tant, les dades relatives al codi del lloc, a si el lloc és ocupat interinament o per funcionari o funcionària de carrera i als motius pels quals hi ha llocs reservats a personal funcionari de carrera. La denegació d’aquestes dades es justifica en els arguments següents: a) Que si bé les dades sol·licitades no són directament dades personals, del context es pot deduir fàcilment la identitat de les persones afectades i afectar el seu dret a la intimitat i a la protecció de dades de caràcter personal, de manera que cal ponderar la concurrència de límits d’accés a la informació sol·licitada. b) El detall sobre la condició de personal interí o funcionari no és informació merament identificativa, ja que el tipus de vincle de l’empleat públic amb l’Administració afecta directament la seva condició davant terceres persones i en el sí de l’organització. c) El detall sobre el concepte pel qual està reservat un lloc de treball suposa l’accés indirecte a dades personals especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG. d) El detall del codi del lloc de treball és una dada interna de l’Administració que permet accedir a informació relativa a les circumstàncies personals de qui ocupa cada lloc de treball. Es tracta, a més, d’una dada de caràcter intern i instrumental, de manera que han de prevaldre els interessos de les terceres persones afectades, que són els empleats i les empleades públiques, sobre l’interès públic o privat en la divulgació d’aquesta informació. 4. El 17 de gener de 2016 la persona sol·licitant presenta aquesta Reclamació, que entra a la GAIP el 25 de gener de 2016. El seu objecte és la impugnació de la resolució explicada a l’antecedent anterior, amb la finalitat d’obtenir la informació denegada o no facilitada per ella. Concretament, la persona reclamant sol·licita el lliurament de la informació següent: a) Codi del lloc de treball b) Forma de provisió, indicant no només la forma ordinària (que és el que havia fet la Resolució de la DGFP de 21 de desembre de 2015), sinó l’última forma de provisió, ordinària o no ordinària, amb què s’ha ocupat per funcionari o funcionària el lloc de treball, segons les figures previstes als articles 5 i 6 del Decret 123/1997. c) Indicar si el lloc de treball l’ocupa actualment una persona funcionària de carrera o interina. d) En el cas de llocs de treball reservats a funcionari o a funcionària de carrera, indicar el concepte pel qual està reservat. La Reclamació es basa en els fonaments següents: - Que la mateixa reclamació impugnada reconeix que les dades demanades no són personals, i que si ho fossin la DGFP hauria d’haver-ne donat trasllat a les terceres persones afectades, d’acord amb l’article 31 LTAIPBG. - Que segons l’article 24 LTAIPG, cal donar accés a la informació pública si conté dades personals merament identificatives i està directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració. - Que la sol·licitud d’informació no afecta dades especialment protegides per l’article 23 LTAIPBG. - Que no hi ha cap motiu que pugui justificar l’exclusió de la informació demanada ni ponderar el seu accés. 5. El Ple de la GAIP del dia 28 de gener de 2016 admet a tràmit aquesta Reclamació i així és comunicat a la persona reclamant i a la DGFP, a la qual es demana un informe sobre la Reclamació i còpia de l’expedient relatiu a la sol·licitud d’informació, que hauria de ser tramès a la GAIP dins del termini de 10 dies. 6. El 18 de febrer de 2016 la DGFP tramet a la GAIP el seu informe, on reitera substancialment, si bé amb un cert major detall, els arguments de l’antecedent 3 anterior. En relació amb la forma de provisió del lloc de treball, l’informe accepta de completar la informació facilitada i satisfer plenament la sol·licitud d’informació sobre aquesta qüestió. El 23 de febrer de 2016 la DGFP trasllada a la GAIP còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació. 7. El 18 de febrer de 2016, a la vista de l’informe de la DGFP, i atès que tant aquest informe, com la resolució de 21 de desembre de 2015, d’estimació parcial de la sol·licitud d’informació objecte d’aquesta Reclamació, invoquen dades personals per justificar la informació denegada, la GAIP trasllada l’expedient d’aquesta Reclamació a l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), sol·licitant-li l’informe previst a l’article 42.8 LTAIPBG. 8. El 4 de març de 2016 la GAIP rep l’informe de l’APDCAT sobre aquesta Reclamació; els seus aspectes més destacats són els següents: a) Pel que fa al codi del lloc de treball, vist que la persona sol·licitant de la informació afirma ser funcionària del mateix col·lectiu, de manera que el seu coneixement li permetria poder localitzar el lloc que li correspon dins del conjunt de llocs de l’escala de suport, i atès que aquesta informació és merament organitzativa, sense que generi una limitació excessiva del dret a la protecció de dades, es considera justificat de poder accedir-hi. b) L’ordenament jurídic vigent estableix principis i procediments específics de publicitat dels processos de provisió dels llocs de treball i dels nomenaments corresponents, de manera que la informació relativa al sistema de provisió emprat i a si qui ocupa el lloc és personal funcionari de carrera o interí són dades no només públiques, sinó que també han de ser objecte de publicació i de publicitat activa. c) En quant al concepte o als motius de la reserva de plaça, quan n’hi ha, no es pot descartar que inclogui o pugui dur a informació personal especialment protegida, de manera que només es pot facilitar previ consentiment de les persones afectades. En atenció a les anteriors consideracions, l’informe de l’APDCAT conclou que “el dret a la protecció de dades de caràcter personal no impedeix l’accés de qualsevol ciutadà a informació sobre els llocs de treball d’una determinada escala. Això inclouria la informació sol·licitada sobre el codi del lloc de treball, si el lloc està ocupat o vacant, si està ocupat per funcionari de carrera o interí i si existeix reserva de plaça. En canvi, la informació sobre el motiu de la reserva de plaça pot resultar desproporcionada, atesa l’afectació que pot tenir per a la vida privada de la persona afectada la revelació d’aquesta informació”. 9. L’11 de març de 2016 la persona reclamant exerceix el seu dret d’accedir a l’expedient d’aquesta Reclamació i hi formula al·legacions, amb l’objecte d’insistir, davant de les reserves de l’informe de l’APDCAT, en el seu dret a conèixer com a mínim el motiu genèric de la reserva de plaça, en els casos corresponents, dada que li és necessària en la seva condició de personal estatutari, per poder conèixer les seves possibilitats de mobilitat de cara els imminents concursos de trasllat. En aquest escrit la persona reclamant també al·lega que la DGFP no va resoldre la seva sol·licitud d’informació dins del termini d’un mes, de manera que s’hauria produït silenci administratiu positiu i per tant l’Administració no li podria denegar posteriorment la informació sol·licitada. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP La reclamació 6/2016 té per objecte una resolució d’estimació parcial d’una sol·licitud d’informació pública, dictada per la DGFP, del Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, Administració inclosa dins de l’àmbit d’aplicació de l’LTAIPBG. Atesos l’objecte i el subjecte passiu d’aquesta Reclamació, i d’acord amb el previst per l’article 39 LTAIPBG, la GAIP té competència per resoldre-la. 2. Silenci administratiu positiu i els seus efectes La sol·licitud d’informació que inicia el procés que acabarà portant a l’actual Reclamació es va presentar el dia 17 de novembre de 2015. De conformitat amb el previst per l’article 33.1 LTAIPBG, la seva resolució havia de ser notificada com a molt tard el 18 de desembre del mateix any. Atès que la resolució de la DGFP que l’estima parcialment no és dictada fins el 21 de desembre, cal entendre que es va produir silenci administratiu. L’article 35.1 LTAIPBG estableix la regla general del silenci administratiu positiu si les sol·licituds d’accés a la informació pública no són resoltes en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà de la seva presentació; tanmateix, l’apartat 2 del mateix precepte disposa que “no es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”. Per tant, els efectes del silenci administratiu produït degut a la manca de resolució dins de termini de la sol·licitud que ens ocupa no tenen perquè ser necessàriament estimatoris. Ho seran en aquells punts en què no concorrin límits legals a l’accés, en relació amb els quals la DGFP estaria obligada a lliurar la informació sol·licitada i estimada presumptament. Tanmateix, l’Administració no té cap obligació de donar informació afectada per límits legals a l’accés, sinó tot el contrari. En aquest cas, la resolució de la DGFP de 21 de desembre de 2015 estima només parcialment la sol·licitud d’informació pública, i motiva la desestimació parcial de la resta d’informació sol·licitada en la concurrència de límits relacionats amb la protecció de dades personals. En la mesura que es confirmi aquesta concurrència, la manca de resolució expressa de la sol·licitud dins del mes següent a la seva presentació no té efectes estimatoris, sinó desestimatoris, de manera que la persona reclamant no té raó quan al·lega, en relació amb aquesta informació denegada presumptament, un hipotètic acte presumpte estimatori amb efectes de vinculació de la resolució expressa posterior. Atès que el silenci administratiu produït, per les raons exposades, té en principi efectes desestimatoris, la resolució expressa posterior no està vinculada per cap acte presumpte previ (article 43.3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú). 3. Dades personals que poden limitar l’accés a la informació sol·licitada La DGFP justifica la denegació de les dades relatives al codi de lloc de treball, a la condició de funcionària o interina de la persona que l’ocupa i, en cas de reserva de lloc, al concepte o motiu de la reserva, amb l’argument que es tracta d’informació que, directament o indirecta, pot incloure o portar a dades personals, en algun cas fins i tot especialment protegides, cosa que comportaria la concurrència dels límits regulats pels articles 23 i 24 LTAIPBG. En relació amb cadascun dels tres tipus de dades denegades, i reiterant els criteris amb què la GAIP va aprovar la seva Resolució d’1 de març de 2016, d’estimació parcial de la Reclamació 34/2015, que tenia un objecte idèntic a la que ara ens ocupa, cal fer les següents consideracions: a) Sobre l’accés al codi del lloc de treball, i a més del que sobre aquesta qüestió ha manifestat l’APDCAT (antecedent 8.a), cal indicar, en relació amb els motius al·legats per la DGFP per denegar-lo (el caràcter intern i de gestió del codi i el risc que amb aquesta dada es puguin connectar totes les altres vinculades al lloc, fins a tenir un perfil complet de la persona que l’ocupa), en primer lloc, que el seu caràcter intern i de gestió no desmereix en absolut la seva condició d’informació pública i el corresponent interès públic en la seva eventual difusió. En segon lloc, i en quant al risc que pot suposar l’obtenció d’aquesta dada en relació amb la possibilitat d’accedir al perfil personal de la persona que ocupa cada lloc de treball, és de suposar que serà així només en la mesura que es disposi també de les claus per poder accedir a la base de dades del personal, cosa que ni es demana en aquest cas, ni és versemblant que la persona sol·licitant pugui obtenir. D’altra banda, a més de la utilitat assenyalada per l’informe de l’APDCAT, la divulgació del codi del lloc també pot ser útil als efectes de poder seguir i controlar millor la gestió del personal, cosa que constitueix una de les finalitats essencials de la legislació de transparència. Per tant, no és plausible que la difusió d’aquesta dada del codi dels llocs de treball afecti excessivament les dades personals de les persones que els ocupen, i en canvi pot ser informació rellevant als efectes de controlar la gestió pública, de manera que ha de prevaldre el dret d’accés. b) Sobre la informació relativa a si cada lloc de treball és ocupat per personal funcionari o interí, cal assenyalar que aquesta és una informació vinculada al procés de provisió de cada lloc de treball, i que en tot cas ha de figurar explícitament al corresponent nomenament. Per una banda, la legislació sobre funció pública (articles 55.2.a i b i 78 del Reial Decret Legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut de l’Empleat Públic, article 64 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública, articles 49.1, 72, 94.2 i 98.1 del Reglament general de provisió de llocs de treball i promoció professional dels funcionaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret 123/1997, de 13 de maig i el III Acord general sobre condicions de treball del personal en l’àmbit d’aplicació de la Mesa General de Negociació de l’Administració de la Generalitat, aprovat el 10 d’octubre de 2005 i actualment en vigència prorrogada) afirma clarament l’aplicació general de principis de publicitat en la provisió de llocs de treball de l’Administració de la Generalitat, i exigeix en tot cas la publicació oficial o interna (DOGC o ATRI, segons els casos) de tots els nomenaments de personal i de provisió de llocs de treball. A més, l’article 9.1.e LTAIPBG estableix que la informació relativa a l’organització institucional i l’estructura administrativa que l’Administració ha de fer pública en aplicació del principi de transparència ha d’incloure, entre altres dades, “les convocatòries i els resultats dels processos selectius de provisió i promoció del personal”. Per tant, la informació relativa a la provisió dels llocs de treball, inclosa la de si la persona nomenada té la condició de funcionària de carrera o no, ha de ser objecte de publicitat oficial o interna i de publicitat activa. Sent així, amb més raó aquesta informació ha de poder ser objecte del dret d’accés a la informació pública. Les mateixes consideracions i conclusions del paràgraf anterior es poden aplicar a la informació completa sobre la forma de provisió de cada lloc de treball, amb el benentès que l’informe de la DGFP accepta de facilitar-la (antecedent 4). c) Sobre el concepte o els motius de la reserva de plaça, si n’hi ha, cal tenir en compte que aquesta informació podria comportar fàcilment l’accés a dades personals especialment protegides, ja que si el concepte és l’excedència forçosa, gairebé tots els motius que justifiquen la reserva o bé constitueixen dades personals especialment protegides (víctimes de violència masclista o de terrorisme), o hi són molt properes (cura de familiars malalts). Aquest risc, afegit al fet que s’ha lliurat la informació relativa a l’existència de la reserva, satisfent d’aquesta manera parcialment la informació demanada, justifica la prevalença en aquest cas dels drets de les terceres persones afectades, de manera que aquesta informació només es pot lliurar si aquestes ho autoritzen expressament. 4. Consulta i oposició de les terceres persones afectades i execució de la Resolució Vist que la denegació d’informació que causa aquesta Reclamació es va justificar en els drets de terceres persones afectades (antecedent 3), la DGFP hauria d’haver aplicat l’article 31 LTAIPBG (“Si la sol·licitud d’informació pública pot afectar drets o interessos de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta llei, en el cas que els possibles afectats estiguin identificats o siguin fàcilment identificables se’ls ha de donar trasllat de la sol·licitud, i tenen un termini de deu dies per a presentar al·legacions si aquestes poden resultar determinants del sentit de la resolució”), o com a mínim justificar perquè no l’aplicava. Tanmateix, no consta que hagi fet cap de les dues coses. Davant d’aquesta mancança, que pot afectar el dret de les terceres persones afectades a formular al·legacions en defensa dels seus drets o interessos i a manifestar la seva oposició a la divulgació de la informació que les afecta, la GAIP ha acordat en altres casos (Resolucions sobre les Reclamacions 32, 33, 34 i 35/2015 i 3/2016) suplir-la i donar-los trasllat de la reclamació, d’acord amb el previst per l’article 42.3 LTAIPBG. A la vista d’aquests antecedents, en aquest cas caldria fer el mateix. Nogensmenys, cal tenir en compte que la sol·licitud d’informació que ara ens ocupa afecta el mateix col·lectiu (l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra) i demana les mateixes dades que la que va dur a la Reclamació 34/2015, de manera que els únics elements diferencials entre ambdues són els relatius al subjecte sol·licitant (si bé els dos comparteixen el fet de ser membres de l’escala de suport i invoquen el mateix tipus de drets i interessos per accedir a la informació sol·licitada) i a l’òrgan de l’Administració reclamada (la Direcció General de la Policia, en el cas de la Reclamació 34/2015, i la DGFP, en l’actual, ambdós de l’Administració de la Generalitat, i ambdós utilitzant una clara identitat de criteris i una literalitat d’arguments per denegar part de la informació sol·licitada). Cal assenyalar que en la tramitació de la Reclamació 34/2015 es va donar trasllat de la sol·licitud d’informació a tots els membres de l’escala de suport, que a partir del 3 de febrer de 2016 varen disposar de deu dies per formular al·legacions i per manifestar la seva oposició al lliurament de la informació demanada, cosa que uns quants d’ells varen fer (antecedents 9 i següents de la Resolució d’1 de març de 2016, d’estimació parcial de la Reclamació 34/2015). Tenint en compte tot l’anterior, la GAIP considera que la reiteració del tràmit de trasllat de la reclamació al mateix col·lectiu de 148 terceres persones afectades, que s’hauria d’haver fet als pocs dies d’haver acabat el relatiu a la Reclamació 34/2015, podria crear confusió i requerir un temps i uns recursos que es poden estalviar, ja que és raonable pensar que difícilment donaria lloc a uns resultats diferents dels produïts pel trasllat d’aquesta nova Reclamació. En atenció a aquestes consideracions, i en aplicació dels necessaris principis d’economia i simplicitat en la tramitació dels procediments administratius, la GAIP no complimenta en aquest cas el tràmit de l’article 42.3 LTAIPBG, si bé presumeix que són també aplicables a l’actual procediment les al·legacions formulades i les corresponents respostes de la GAIP amb ocasió de la Reclamació 34/2015 (antecedents 10 i 14 i FJ 5). Per les mateixes raons que s’acaben d’exposar, la GAIP també té en compte per a aquesta Reclamació les manifestacions d’oposició de diverses (tretze) persones afectades al lliurament de la informació sol·licitada, que es varen palesar en la tramitació de la Resolució d’1 de març de 2016, sobre la Reclamació 34/2016 (antecedent 10.d i e). Aquest fet requereix ponderar l’aplicació a aquest cas de l’article 34.3 LTAIPBG, segons el qual “si la resolució és estimatòria de la sol·licitud i hi ha hagut oposició de tercers, l’accés a la informació només es pot fer efectiu una vegada ha transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’hagi formalitzat o, en cas que s’hagi presentat aquest recurs, si no s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió o s’ha resolt aquest incident mantenint l’executivitat de l’acte administratiu”. Aquest precepte afecta la resolució dels procediments de sol·licitud d’accés a la informació pública, i la llei no en preveu cap de semblant per a les resolucions de reclamacions a la GAIP. Malgrat això, la finalitat que el justifica (protegir interessos de terceres persones afectades, evitant el lliurament d’informació controvertida mentre hi hagi la possibilitat d’una sentència judicial que la prohibeixi), pot concórrer igualment en el cas de les resolucions estimatòries de la GAIP, en la mesura que també són susceptibles de recurs contenciós administratiu. A més, en el cas que ens ocupa s’ha acreditat que part de la informació a què té dret la persona reclamant pot afectar dades personals, de manera que l’oposició d’algunes persones afectades a la seva difusió s’ha de considerar justificada. Per una altra banda, no podem ignorar que si la DGFP hagués complert el tràmit del trasllat de la sol·licitud d’informació pública a les terceres persones afectades, en el marc del procediment per resoldre-la, segurament s’haurien expressat en aquell moment les oposicions que més tard es palesarien davant la GAIP, de manera que la resolució corresponent hauria estat obligada a adoptar les mesures de l’article 34.3 LTAIPBG. Ateses les consideracions dels paràgrafs anteriors, i sense aprofundir sobre fins a quin punt el requeriment de l’article 34.3 LTAIPBG és de compliment obligat també per a les resolucions d’aquesta Comissió de Garantia, la GAIP considera necessari adoptar-lo expressament en aquesta Resolució, i així evitar difondre informació que més endavant una sentència judicial pugui qualificar com a protegida. Un cop presa la decisió d’adoptar aquesta mesura, cal plantejar si es pren en relació amb tota l’RLT, o se n’han d’excloure els llocs de treball els titulars dels quals no han manifestat la seva oposició al lliurament de les dades sol·licitades, o fins i tot han manifestat expressament la seva conformitat a la difusió d’aquestes dades. Ultra les dificultats operatives que comportaria distingir, en funció de les al·legacions presentades, entre els llocs de treball les dades sol·licitades dels quals es poden donar immediatament i aquells les dades dels quals només es poden donar un cop aquesta Resolució esdevingui ferma, la GAIP considera que cal donar prioritat a la coherència amb l’objecte de la sol·licitud d’informació pública, de manera que si aquest és el de determinades dades del conjunt de l’RLT de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra, el que procedeix és facilitar-les pel conjunt d’aquesta escala, i no de forma fraccionada i escalonada. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió [GAIP] les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el previst per l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, podent adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució: Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 17 de març de 2016, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 6/2016 i, en conseqüència, declarar que la persona reclamant té dret a què la DGFP li lliuri la informació següent, en relació amb els llocs de treball de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra: a) Codi del lloc de treball. b) Forma de provisió, indicant no només la forma ordinària (que és el que havia fet la Resolució de la DGFP de 21 de desembre de 2015), sinó l’última forma de provisió, ordinària o no ordinària, amb què s’ha ocupat per funcionari el lloc de treball, segons les figures previstes als articles 5 i 6 del Decret 123/1997. c) Indicar si el lloc de treball l’ocupa actualment una persona funcionària de carrera o interina. 2. Denegar la informació relativa al concepte o motiu pel qual estan reservats llocs de treball determinats de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra, atès que el seu coneixement podria dur a la difusió de dades personals especialment protegides. 3. Anular parcialment la Resolució de la DGFP de 21 de desembre de 2015, en tot allò que s’oposi a aquesta Resolució. 4. Declarar que la informació determinada a l’apartat 1 no es pot lliurar mentre no hagi transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu contra aquesta Resolució (dos mesos des de la seva notificació) sense que s’hagi formalitzat; a aquests efectes, s’entendrà complida aquesta condició si al finir el termini indicat cap de les persones afectades no acredita a la DGFP la seva interposició. De presentar-se aquest recurs, la reserva de lliurament de la informació es mantindrà únicament si la impugnació s’ha acompanyat de petició de mesures cautelars de suspensió i si el tribunal les atorga. 5. Requerir a la DGFP que en el termini màxim de cinc dies des de la notificació d’aquesta Resolució la traslladi, pel mitjà de comunicació interna que consideri adient, als membres de l’escala de suport del Cos de Mossos d’Esquadra, per tal que en tinguin coneixement als efectes de poder exercir les accions previstes a l’apartat anterior. 6. Requerir a la DGFP que en el termini màxim de quinze dies, a comptar des del decurs del termini assenyalat per l’apartat 4, lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 d’aquesta Resolució. 7. Requerir a la DGFP que informi la GAIP de les actuacions dutes a terme per a l’execució material d’aquesta Resolució. 8. Convidar a la persona reclamant que comuniqui a la GAIP qualsevol incidència que sorgeixi en l’execució d’aquesta Resolució i que pugui perjudicar els seus drets i interessos. 9. Declarar la finalització del procediment de Reclamació 6/2016 i disposar la publicació d’aquesta Resolució al web de la GAIP. Barcelona, 17 de març de 2016 Elisabet Samarra i Gallego Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.