Solicitud de facturas e informes de seguimiento y resultado por pérdida de objeto

Resolució 108/2019, de 28 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 3/2019 Administració reclamada: Ajuntament de Palau- solità i Plegamans Informació reclamada: Tres factures, encàrrecs i informes de seguiment. Sentit de la Resolució: Finalització per la pèrdua d’objecte de la Reclamació Resum: L’Administració reclamada i la GAIP ha n facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i així s’ha indicat a la persona reclamant, que no ho qüestiona dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Paraules clau: Ajuntament. Personal. Informes. Factures. Reclamació contra silenci. Límits. Dades personals especialment protegides. Ponent: Josep Mir Bagó Antecedents 1. El 3 de gener de 2019 entra a la GAIP la Reclamació 3/2019, presentada contra l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans, en relació amb la informació indicada a l’antecedent següent. La persona reclamant no sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 30 de novembre de 2018, dos membres de la Policia local de Palau- solità i Plegamans, un dels quals és la persona reclamant, després d’exposar que tenen indicis d’haver estat objecte de seguiment per encàrrec de l’Ajuntament mentre estaven en situació de baixa laboral, i d’invocar l’LTAIPBG, demanen: “- En relació amb el número d’operació 2016001711 i data de factura de 27.01.2016: el Departament, l’import i el text definidor de les tasques, així com l’informe d’encàrrec. - En relació amb el número d’operació 2016001233 i data de la factura del dia 2 de febrer: el Departament, l’import i el text definidor de les tasques, així com l’informe d’encàrrec. - En relació amb el número d’operació 2016001234 i data de la factura del dia 2 de febrer: el Departament, l’import i el text definidor de les tasques, així com l’informe d’encàrrec”. 3. La Reclamació presentada el 3 de gener de 2019 indica que la sol·licitud anterior no hauria estat contestada per l’Ajuntament. 4. El 4 de gener de 2019 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre ella, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la que deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 5. El 21 de gener de 2019 la GAIP rep l’informe municipal, que argumenta que la mateixa informació sol·licitada per les persones reclamants ho hauria estat per la representant del personal, en tres procediments que haurien dut a les reclamacions davant la GAIP 57/2016, 59/2016 i 60/2016, resoltes acumuladament per l’Acord de mediació fet públic per la Resolució de 13 de juliol de 2016. En compliment d’aquest Acord, l’Ajuntament hauria facilitat la informació sol·licitada a la representació del personal municipal i l’informe conclou que si els ara reclamants volen aquesta mateixa informació l’han de demanar als òrgans de representació del personal als quals s’hauria facilitat per l’Ajuntament . L’informe municipal assenyala també que “en especial cal tenir present allò que ja es va fer constar en l’informe 16/054, data 15 de juliol de 2016, pel Cap de serveis jurídics i recursos humans respecte de la petició d’ampliació d’informació i la documentació relativa a l’operació 2016001711” (aquest informe, consultat a l’expedient relatiu a la Reclamació 57/2016, argumenta que no es pot facilitar ampliació d’informació i la documentació relativa a l’operació 2016001711 perquè hi concorreria els límits de la seguretat pública, la investigació o sanció de sancions i el principi d’igualtat entre les parts, ja que aquesta operació estaria vinculada en processos judicials en tràmit). 6. El 22 de gener de 2019 la GAIP tramet l’informe municipal a les persones reclamants, a les que dona 10 dies per formular-hi al·legacions. 7. El 25 de gener de 2019 la GAIP rep les al·legacions d’una de les persones reclamants, que posen de manifest que precisament de la informació facilitada per la mediació de la GAIP indicada a l’antecedent 5 haurien tingut coneixement de la facturació per treballs de detectius privats i que fan la següent consideració: “els arguments donats en l’informe de data 15/07/2016 del Cap de Recursos Humans i Assessor jurídic senyor xxx, per tal de no facilitar informació i documentació relativa a l’operació 2016001711 s’han de considerar totalment improcedents si els seguiments a l’Inspector Cap i al sotasignat es va dur a terme. El fet de l’existència d’una querella criminal per presumpte assetjament laboral instruïda pels Jutjats de Sabadell, interposada per l’inspector i el sotasignat faria que aquests possibles seguiments haguessin hagut de ser comunicats a l’autoritat judicial en el seu dia”. I acaba sol·licitant a la GAIP: “Per tal de poder preservar i garantir els drets laborals i fonamentals de l’Inspector Cap de la Policia local i del sotasignat Sergent del mateix Cos, sol·licito li reclamin a l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans l’expedient íntegre de l’operació esmentada, en el qual s’incloguin tots els informes per l’encàrrec, tramitació i informe final del prestador del servei, així tots aquells documents que acreditin el compliment de la normativa referida a la prestació d’un servei de detectiu privat”. 8. El 30 de gener de 2019 la GAIP demana a l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans que concreti i, si s’escau, argumenti fins a quin punt en la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació hi poden concórrer els límits al dret d’accés de la seguretat pública, a la investigació i sanció d’infraccions i delictes i al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials, atesa la remissió que fa a un informe del 2016 que ens invocaven; la GAIP li recorda a l’Ajuntament que els límits invocats han de ser argumentats i concretats en relació amb les circumstàncies del cas i del moment en què s’invoquen. També li demana còpia de la informació sol·licitada per les persones reclamants, per tal de poder valorar la justificació dels límits invocats, amb el ben entès que la GAIP en garanteix la confidencialitat si la Resolució de la Reclamació no disposa altrament. 9. El 6 de febrer de 2019 la GAIP rep l’informe addicional sol·licitat, que manifesta el següent: - Respecte de l’argumentació relativa a que la sol·licitud d’informació de la que deriva la reclamació 3/201 9 hi poden concórrer els límits d’accés a la seguretat pública, a la investigació i sanció d’infraccions i delictes i al principi d’igualtat de les parts en els processos judicials, i atès que segons la legislació de transparència i accés a la informació pública, els límits invocats han de ser argumentats i concretats en relació amb les circumstàncies del cas i del moment en què s’invoquen, es fa constar que en l’informe de l’assessor jurídic i recursos humans de data 15 de juliol de 2016, s’indica que “l’operació 2016001711 està vinculada a la investigació o la sanció d’infraccions administratives i disciplinàries que podrien tenir repercussió en processos judicials en tràmit i quina posada en coneixement al peticionari de la informació, que representa a una de les parts en un d’aquests processos judicials podria alterar el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials, ja que podria, presumptament, disposar d’informació sensible abans del moment processal oportú per tenir-la, la qual cosa podria anar en detriment de la posició que defensa l’Ajuntament i desvirtuar el principi d’igualtat de les parts en els processos judicials i en conseqüència, de la tutela judicial efectiva, principi emparat judicialment. Que l’article 22 de la Llei 19/2014, disposa que per a l’aplicació dels límits al dret a la informació pública cal atendre a cada cas concret, i en especial la concurrència d’un interès públic o privat superior que no pas al que justifiqui l’accés a la informació, i donat que en cap cas la part peticionària ha motivat la seva petició, comporta que l’interès que defensa aquest Ajuntament, en el manteniment de la investigació, i en el seu cas, la sanció de presumptes infraccions administratives o disciplinàries, és superior al dret genèric i sense concretar de la part peticionària del dret a la informació, com també ho és el fet de l’existència d’actuacions que estan sub iudice quina informació que es pogués ara facilitar podria alterar, presumptament, el principi d’igualtat de les parts, ja que aquesta informació alteraria l’establert a la llei rituària corresponent pel que fa a la presentació i coneixement de les proves per les parts”. Les consideracions esmentades en aquest informe, es mantenen encara vigents en l’actualitat. (s’adjunta l’esmentat informe com a DOCUMENT 1, que consta també a les pàgines 16 i 17 de la documentació tramesa en data 21 de gener de 2019) - Adjunta la informació sol·licitada relativa a les operacions número 2016001233 i 2016001234 i part de la relativa a l’operació 2016001711. 10. El 15 de febrer de 2019 la GAIP pot constatar que l’informe de seguiment efectuat en execució de l’operació 2016001711 no té per objecte cap de les dues persones reclamants. 11. El 15 de febrer de 2019 la GAIP comunica a la persona reclamant el següent: “adjunto la informació que ens ha comunicat l’Ajuntament de Palau- solità i Plegamans, en relació amb la Reclamació 3/2019. Al nostre parer, ofereix la informació demanada per vostè en relació amb les operacions 2016001233 i 2016001234. També dóna informació sobre l’operació 2016001711, si bé en aquest darrer cas no se li podrà donar accés a l’informe de seguiment, perquè ni vostè ni l’altre sol·licitant en són l’objecte. Tenint això en compte, entenem que se li ha donat la informació sol·licitada a la que vostè té dret, de manera que si no ens argumenta el contrari en el termini de cinc dies finalitzarem la Reclamació”. Un cop transcorregut aquest termini no consta a la GAIP resposta de les persones reclamants. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast generals del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que es planteja en relació amb el silenci administratiu produït per no haver resolt en termini una sol·licitud prèvia d’informació pública. L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei. El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes expressament establertes per les lleis”. Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”. A més, els límits legals al dret d’accés a la informació pública no són d’aplicació automàtica i absoluta (l’encapçalament de l’article 21 LTAIPBG es refereix expressament a què els límits enumerats per aquest precepte “poden” dur a la denegació de l’accés sol·licitat), de manera que l’article 22 de la mateixa Llei requereix que siguin aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat: “Els límits aplicats al dret d’accés a la informació pública han d’ésser proporcionals a l’objecte i la finalitat de protecció. L’aplicació d’aquests límits ha d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Els límits del dret d’accés a la informació pública són temporals si així ho estableix la llei que els regula, i es mantenen mentre perduren les raons que en justifiquen l’aplicació”. 2. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada i la GAIP han facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment, i així s’ha indicat a la persona reclamant, que no ho qüestiona dins del termini que se li ha donat a aquests efectes. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació de la que deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit, ni de dur a terme el procediment de mediació sol·licitat per la persona reclamant. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 28 de febrer de 2019, resol per unanimitat: 1. Finalitzar la Reclamació 3/2019 per la pèrdua sobrevinguda del seu objecte. 2. Disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Per absència Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.