Expedients de depuració del personal de l’Ajuntament i altra documentació municipal dels anys 1936 a 1939.
Els Ajuntaments que tinguin dipositada documentació als arxius comarcals són competents per tramitar i resoldre les sol·licituds d’accés a informació referides a l’esmentada documentació que rebin aquests. Les resolucions sobre sol·licituds d’accés s’han de pronunciar de forma motivada sobre la totalitat de la informació demanada. L’accés a la documentació dipositada en els diversos arxius de Catalunya es regeix íntegrament per l’LTAIPBG. L’article 23 LTAIPBG només permet accedir a les dades personals especialment protegides de persones vives quan el sol·licitant compti amb el consentiment exprés i escrit de l’afectat i l’adjunti a la sol·licitud, sense admetre cap mena de ponderació amb eventuals interessos públics o privats favorables a l’accés. En particular, no fa cap excepció en funció del caràcter públic de la persona afectada, de la condició d’investigador de qui sol·licita l’accés, de les garanties de confidencialitat que aquest ofereixi, o del temps que hagi pogut transcórrer; tot i que sí són aplicables les excepcions previstes a l’article 15.1 de la Llei bàsica 19/2013. El dret fonamental a la protecció de dades és un dret personalíssim, que busca garantir l’autodeterminació informativa de les persones i que, com a tal, s’extingeix amb la seva mort. Tanmateix, l’article 36.1 de la Llei d’arxius, que segueix en vigor, impedeix accedir a dades personals especialment protegides de persones que han mort fa menys de vint-i-cinc anys. Segons aquest mateix precepte, quan es tingui la certesa que la persona ha mort, però es desconegui la data de la mort, només es podrà accedir a les seves dades especialment protegides quan hagin transcorregut cinquanta anys d’ençà de la producció del document que les contingui. Correspon a l’Administració que rep la sol·licitud d’accés comprovar si la persona afectada ha mort o no fa més de vint-i-cinc anys. Només es pot presumir la mort en cas de documents molt antics, en què apareguin dades de persones que han mort amb tota seguretat fa més de vint-i-cinc anys; a dia d’avui, seria el cas dels documents anteriors a 1876. Es pot accedir a la resta de dades personals (no especialment protegides) en haver transcorregut setanta-set anys des de la producció de la documentació que es vol consultar.