Sol·licitud de certificacions de resolucions municipals sobre construcció de pàrquing, llicència d'obres i imposicions a termini fix en entitat (Exp. 173-2017).

Expedient núm. 173/2017 Resolució núm. 17/2019 CONSELL DE TRANSPARÈNCIA, ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA I BON GOVERN DE LA COMUNITAT VALENCIANA COMISSIÓ EXECUTIVA President: Ricardo García Macho Vocals: Emilia Bolinches Ribera Lorenzo Cotino Hueso Carlos Flores Juberías València, 24 de gener de 2019 Reclamant: . Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de Miramar. VISTA la reclamació número 173/2017, interposada per , formulada contra l'Ajuntament de Miramar, i com a ponent la vocal Emilia Bolinches Ribera, s'adopta la següent: RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l'expedient, amb data 27 de desembre de 2017, l'ara reclamant, , va presentar davant el Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern una reclamació contra l'Ajuntament de Miramar. En aquesta manifestava que l'Ajuntament de Miramar no havia contestat dos escrits de sol·licitud de la informació següent: “1. Certificat de totes les resolucions o acords realitzats en els quals es va aprovar la construcció d'aquest (pàrquing de camions situat al polígon industrial de Miramar) i el tancament d'aquest, així com les realitzades per a efectuar els pagaments d'aquestes obres. 2. Certificat de la resolució per la qual es va concedir llicència d'obres per a la construcció de l'habitatge abans descrit, és a dir, al carrer , propietat de 3. Certificat de les resolucions o acords pels quals es va decidir realitzar imposicions a termini fix en 2013 en l'entitat financera , que segons consta en el portal del Tribunal de Comptes té moviments de fins a 3.800.000 €, quantitat molt superior al pressupost anual municipal.” Segon. Amb data 9 de gener de 2018, la Comissió Executiva del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern va remetre a l'Ajuntament de Miramar un escrit pel qual se li atorgava, abans de la resolució de la reclamació presentada per , tràmit d'audiència per un termini de quinze dies, perquè poguera formular les al·legacions que considerara oportunes, com també facilitar qualsevol informació relativa a la reclamació que poguera resultar rellevant. Aquest escrit va tindre entrada a l'Ajuntament de Miramar el dia 15 de gener de 2018. Tercer. En resposta a l'escrit de la Comissió Executiva pel qual s'atorgava tràmit d'audiència, l'Ajuntament de Miramar va remetre un escrit d'al·legacions el 13 de març de 2018, rebut en el Consell de Transparència el dia 15 de març, en el qual es responia, entre altres coses, el següent: «- Que l'article 18.1.a de la Llei 19/2.013, de transparència de l'Estat, estableix que s'inadmetran a tràmit mitjançant resolució motivada les sol·licituds que es referisquen a informació que estiga en curs d'elaboració o de publicació general. La informació de publicació general integra la «publicitat activa» que han d'efectuar les entitats de l'Administració local i que està regulada en els articles 5 i següents de la Llei 19/2013, de transparència de l'Estat, com també en els articles 8 i següents de la Llei 2/2015, de transparència de la Comunitat Valenciana. Que la informació sol·licitada per , referida a la construcció del polígon industrial de Miramar -urbanística-, com la que fa referència als comptes bancaris -informació econòmica-, és informació general que encaixa amb el que és objecte de publicitat activa de l'Ajuntament. Que reconeix en la seua sol·licitud que ha recaptat informació del compte bancari des del Portal del Tribunal de Comptes, on figura publicada com a conseqüència de la remissió efectuada per l'Ajuntament per a la seua publicació. Que, en definitiva, en tractar-se d'informació general que va ser objecte de publicitat activa per part de l'Ajuntament de Miramar concorre causa d'inadmissió de la sol·licitud, per aquest motiu es demana que per part del Consell de Transparència es declare la inadmissió de la reclamació formulada per , i ordene l'arxivament de les actuacions. - Que l'article 18.1.e de la Llei 19/2013, de transparència de l'Estat, estableix que s'inadmetran a tràmit mitjançant resolució motivada les sol·licituds que siguen manifestament repetitives o tinguen caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència de la llei. Que en l'apartat 4 de l’article 49 del reglament de la Llei de transparència de la Comunitat Valenciana, Decret 105/2017, s'indica que: "Si una mateixa persona o col·lectiu, en nom propi o en representació, presenta sol·licituds d'informació de manera indiscriminada, encara que no siguen repetitives, es valorarà si tenen caràcter abusiu o busquen dificultar el funcionament normal de l'Administració.” Que aquesta última situació és la que es dóna en aquest cas, com s'aprecia de la relació de sol·licituds d'informació formulada a l'Ajuntament des de 2015 a 2017 per un col·lectiu de veïns entre els quals està i la regidora de l'Ajuntament . Que en aquesta relació de peticions s'aprecia com el dia 27 d'octubre de 2017 es registren idèntics escrits de sol·licitud d’ i , on demanen el mateix. Que han sigut moltes les ocasions en què ha sigut convocada per a rebre la informació sol·licitada i que sol·licitava de manera col·lectiva amb , i que només va comparéixer en dues ocasions l'any 2015. Que en totes les altres ocasions d'aquest mateix any, així com en els successius de 2016 i 2017, no va comparéixer per a veure els expedients i assenyalar els documents que li interessava obtindre còpia. Que, en definitiva, és clar el caràcter abusiu i obstaculitzador del funcionament normal de la corporació municipal, presentant sol·licituds sobre informació que és objecte de publicació general (publicitat activa), sobre informació a la qual el col·lectiu del qual forma part ha tingut accés, atesa la condició de regidora de , i que sol·licita de forma indiscriminada i sense que tinguen el més mínim interés sobre el seu contingut, ja que, com s'evidencia amb el seu comportament, ni es molesten a acudir a veure els expedients i indicar els documents sobre els quals obtindre còpia. Tot això evidencia clarament el seu caràcter abusiu, la qual cosa hauria de determinar la seua inadmissió. - Que la documentació que fa referència al polígon industrial de Miramar ja li va ser facilitada en el seu moment a , en ser part interessada en l'expedient urbanístic, i és abusiva la seua nova petició, ja que es va facilitar en el seu moment. Que va intervindre en el seu moment en l'expedient urbanístic del polígon industrial II les Vinyes, en presentació de son pare, , per a rebre notificació de l'obertura del període d'informació pública del PAI de la Unitat d'Execució; se li va notificar la resolució d'aprovació del projecte de resolució en la qual s'estimaven, fins i tot, al·legacions formulades per ell, la qual cosa denota un coneixement total i absolut de l'actuació urbanística; i la notificació de la resolució per la qual s’aprovava la liquidació definitiva del projecte de reparcel·lació.» Quart. Efectuada la deliberació de l'assumpte en diverses sessions d'aquesta comissió executiva, i sense que haja sigut possible complir el termini oportú a causa de les manques estructurals d'aquest òrgan, s'adopta aquesta resolució sota els següents: FONAMENTS JURÍDICS Primer. De conformitat amb l'article 24.1 en relació amb el 42.1 de la Llei 2/2015 de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana (d'ara endavant, Llei 2/2015 valenciana), l'òrgan competent per a resoldre les reclamacions que es presenten en el marc d'un procediment d'accés a la informació és la Comissió Executiva amb caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa. Segon. Així mateix, l'Administració destinatària de la sol·licitud d'accés a la informació pública objecte d’aquest recurs –l'Ajuntament de Miramar – està subjecta a les exigències de la llei esmentada, en virtut del que es disposa en l’article 2.1.d, que fa referència de manera expressa a “les entitats integrants de l'Administració local de la Comunitat Valenciana”. Tercer. Quant al reclamant, es reconeix el dret del Sr. a acollir-se al que es preveu en l'article 24 de la Llei 2/2015, de 2 d'abril, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana, atès que l'article 11 d'aquesta llei garanteix el dret a la informació pública de qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei. Quart. Entre les al·legacions esgrimides per l'Ajuntament cal destacar la de la informació que va ser objecte de caràcter general i de publicitat activa amb un argument encara que correcte mereix per part nostra una matisació important: segons el que es disposa en el Reglament valencià, article 56.5, ha d'indicar-se en quin lloc del web està disponible la informació, ja que si no es facilita, s’ha d'entendre que aquesta qüestió no està ben resolta per l'Ajuntament. És a dir, que el reclamant té dret a trobar fàcilment i amb rapidesa la informació sol·licitada en el web i, per això, és l'Ajuntament qui ha d'oferir-li no la genèrica afirmació que aquesta informació està en el web sinó exactament l'enllaç o enllaços concrets on es troba perquè el sol·licitant puga localitzar-la de manera clara i fàcil. Dit això, cal afirmar clarament que l'Ajuntament de Miramar no va contestar les peticions del reclamant i que l'al·lusió al fet que es tractava d'una petició d'informació general o econòmica que ja estava publicada en el web són les al·legacions realitzades a aquest Consell. El reclamant es va veure obligat a dirigir la seua petició a aquest consell davant la falta de resposta de l'Ajuntament. Cinqué. Ara estudiarem la petició del reclamant, senyor . Començarem per assenyalar el fet que el senyor va demanar una informació en qualitat d'interessat, la qual cosa degué sol·licitar-se en el marc del procediment esmentat. Encara que es fera o no es fera en aquell moment, res impedeix que ara el senyor puga demanar de nou la documentació que està en poder de l'Administració, en concret en poder de l'Ajuntament de Miramar. Però atés l'anàlisi de la seua petició s'observa que el senyor la realitza en format de “certificat”, que és una cosa diferent de la petició d'informació. El reclamant no demana una informació a la qual, si escau, tindria dret a accedir-hi, ni tampoc demana unes còpies d'aquesta informació. El senyor demana concretament “certificat” dels seus tres grans temes sol·licitats. Aquest consell ja ha afirmat en la nostra Resolució 3/2017 corresponent a l'expedient 48/2016, amb data 19.01.2017 que “el dret d'accés a la informació no cobreix el dret a obtindre “certificats” per part de l'Administració” (fonament jurídic 4t). Així mateix, en la nostra Resolució de data 10 de març de 2017 (fonament jurídic 7é) corresponent a l'expedient 29/2016, afirmem “que el requeriment de la informació de manera compulsada no està directament vinculat amb les exigències de la llei. L'Administració facilitarà la informació corresponent segons la legislació vigent.” Al temps, cal tindre en compte que el reclamant sembla que ja té molta de la informació respecte de la qual ara sol·licita el certificat. Per això s’entén que no és l'accés a la informació la pretensió, sinó el format “certificat”, per la qual cosa ha d'entendre's que el que demana ara és un acte diferent de l'accés a la informació. I si queda fora del dret d'accés a la informació, aquest consell no és competent per a aquesta petició. El certificat pot estudiar-se com a acte administratiu acreditatiu d'un fet el coneixement del qual consta a aquell que certifica, o com a document públic administratiu si ha sigut expedit vàlidament, i estableix la connexió, a més, amb el dret a la informació del qual aquell és un instrument. El certificat és un acte jurídic de coneixement: el fedatari coneix alguna cosa i d'això dóna fe i aquesta fe produeix el valor de veritat rotunda, no absoluta, ja que, si es demostra falsedat, pot ser anul·lada. El fedatari, quan exercita la seua activitat, només té dues possibilitats: la fe documental i la de fets. La fe documental és la que es basa en documents preexistents, que estan en el seu poder o que pot analitzar-los, per a arribar a la materialització final del certificat (Sentència del Tribunal Suprem d'1 de novembre de 1989). La fe de fets o fàctica és la que es produeix en la seua presència i, per tant, pot donar fe d'això (així succeeix amb la seua assistència a les sessions). De la mateixa manera pot certificar un fet produït en la seua presència. Per tant, en definitiva i a la vista de totes aquestes qüestions, aquest consell de transparència entén, d'una banda, que el peticionari, el Sr. , podria, si escau, tindre dret d'accés a la informació sol·licitada però no al format “certificat” i, d'una altra banda, que aquest format “certificat” segons consta en l'antecedent primer d'aquesta resolució, excedeix les competències que li faculten per al reconeixement de dret d'accés en el format concret sol·licitat pel reclamant, i queda en tot cas en mans de l'Ajuntament la valoració de si és susceptible o no de realitzar la modalitat sol·licitada. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i fonaments jurídics descrits és procedent: Primer. ESTIMAR la petició del senyor pel que fa a aquelles qüestions que l'Ajuntament de Miramar reconeix que han sigut objecte de publicitat activa, perquè li indiquen de manera clara i precisa on pot trobar la informació publicada. Segon. INADMETRE la petició relativa al certificat sol·licitat, tal com així ho demanda el senyor en l'antecedent primer d'aquesta resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptadors des de l'endemà a la notificació, de conformitat amb el que s'estableix en els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL DE TRANSPARÈNCIA, ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA I BON GOVERN Ricardo García Macho