Reclamació per falta de resposta a sol·licitud d'informació sobre registres referits a drassana VATASA
Texto completo
Expedient núm. 121/2020
Resolució núm. 22/2021
CONSELL DE TRANSPARÈNCIA, ACCÉS A LA INFORMACIÓ PÚBLICA
I BON GOVERN DE LA COMUNITAT VALENCIANA
COMISSIÓ EXECUTIVA
President: Sr. Ricardo García Macho
Vocals:
Sra. Emilia Bolinches Ribera
Sr. Lorenzo Cotino Hueso
Sr. Carlos Flores Juberías
Sra. Sofía García Solís
A València, 29 de gener de 2021
Reclamant: Sr. .
Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de Santa Pola.
VISTA la reclamació número 121/2020, interposada pel Sr. , formulada contra
l'Ajuntament de Santa Pola, i sent-ne ponent la vocal del Consell, Sra. Sofía García Solís, s'adopta la
següent
RESOLUCIÓ
ANTECEDENTS
Primer. Segons es desprén de la documentació que hi ha en l'expedient, el 10 de juliol de 2020 el
Sr. , regidor del Grup Municipal Ciudadanos de l'Ajuntament de Santa Pola va
presentar per via electrònica en el Registre telemàtic de la Generalitat una reclamació contra l'Ajuntament
de Santa Pola amb número de registre GVRTE/2020/1052335, dirigida al Consell de Transparència, Accés
a la Informació Pública i Bon Govern de la Comunitat Valenciana. En aquesta manifestava que va
presentar una sol·licitud d'accés a informació pública davant l'Ajuntament de Santa Pola el dia 1 de juny de
2020 sense haver obtingut resposta, i exposava com a motivació el següent:
GVRTE/2020/1052335
En data 1 juny de 2020, amb número de registre 10.697 (doc. adjunt) vaig sol·licitar accés i còpia
en format digital d'uns registres d'entrada i eixida a l'Ajuntament de Santa Pola. Tots ells referits a
l'assumpte de la zona VATASA. Com a regidor tinc accés al llistat del registre però no al seu contingut. El
8 de juny 2020 vaig rebre una telefonada d'una funcionària que em va dir que tenia uns papers per a
recollir, malgrat que havia indicat clarament còpia en format digital. Vista la informació entregada, vaig
notar que en els registres 11675/2019 i 4791/2019 (pàg. 23 i 24 del doc. adjunt) no s'incloïen els
documents adjunts, es tractava únicament d'oficis de remissió i se n'excloïa els adjunts que
constitueixen la sol·licitud d'informació en si mateixa. Li ho vaig comentar a la funcionària i va dir que
intentaria aconseguir-ho, fins a hui no he rebut resposta. En data 16 juny 2020 i amb número de registre
12.173 (doc. adjunt) sol·licite que se'm remeta la informació anterior en format digital com s'havia
sol·licitat anteriorment, sense resposta.
Segon. En data 13 de juliol de 2019, la Comissió Executiva del Consell de Transparència, Accés a
la Informació Pública i Bon Govern va remetre per via telemàtica a l'Ajuntament de Santa Pola un escrit
pel qual se li atorgava tràmit d'audiència per un termini de quinze dies, perquè poguera formular les
al·legacions que considerara oportunes, així com aportar qualsevol informació sobre la reclamació que
considerara rellevant, escrit rebut a l'Ajuntament el 15 de juliol, tal com consta en el corresponent
justificant de recepció electrònic.
En resposta a aquest escrit, el 21 de desembre de 2020 l'Ajuntament de Santa Pola va respondre a
aquest Consell i va formular les al·legacions següents:
Per mitjà d’aquest escrit, i atenent la seua notificació de tràmit de requeriment d'informació i
formulació d'al·legacions referenciat amb núm. d’exp. 121/2020, servisca per a informar que segons
esmenta el reclamant que “...vaig notar que en els registres 11675/2019 i 4791/2019 no s'incloïen els
documents adjunts, es tractava únicament d'oficis de remissió i se n'excloïa els adjunts que constitueixen la
sol·licitud d'informació a aquesta”.., dir que aquesta documentació va ser posada a la disposició dels
regidors de la corporació després de la notificació de la convocatòria del Ple i tractat en aquest; tal com
es desprén d’ambdós registres d'eixida, ja que són certificats dels acords adoptats. I pel que fa a les còpies
dels registres que indica el reclamant, se li va entregar tot allò sol·licitat només va ser possible i de la
manera més ràpida, segons els mitjans de què disposava aquesta administració local per a això.
Esperem que estimen aquestes al·legacions i siga atesa la seua sol·licitud de facilitar la informació
necessària a aqueix Consell i ho puguen resoldre al més prompte possible. I indicar-los també que està en
l'esperit d'aquest equip de govern facilitar el dret d'accés a la informació a tots els grups municipals en la
mesura de les possibilitats d'aquesta administració local”.
Tercer. En data 22 de desembre de 2020, la Comissió Executiva del Consell va remetre al
reclamant notificació telemàtica, rebuda el dia 4 de gener de 2021, tal com consta en el corresponent
justificant de recepció electrònic, en la qual se l'informava de les al·legacions efectuades per l'Ajuntament
de Santa Pola, en què se sol·licitava que comunicara al Consell si la seua petició d'accés a la documentació
havia sigut satisfeta o si, per contra, entenia que no havia vist satisfetes les seues pretensions, i en aquest
cas havia de comunicar-ho al Consell per a continuar amb la tramitació de la reclamació, i se li concedia a
aquest efecte un termini de deu dies, i se li feia saber que, en cas de no produir-se comunicació per la seua
part en el termini indicat, s'entendria que havia vist satisfet el seu dret d'accés.
En resposta a la notificació de la Comissió Executiva, el reclamant va remetre a aquest Consell un
correu electrònic de data 14 de gener, en el qual informava que la seua petició d'accés a la documentació
no havia sigut satisfeta per l'Ajuntament de Santa Pola.
Efectuada la deliberació de l'assumpte en la sessió de data 29 de gener de 2021 d'aquesta Comissió
Executiva, sense que haja pogut complir-se el termini oportú, a causa de les manques estructurals d'aquest
òrgan, s'adopta la present resolució sota els següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. D’acord amb l'article 24.1 en relació amb el 42.1 de la Llei 2/2015, de transparència, bon
govern i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant Llei 2/2015 valenciana), l'òrgan
competent per a resoldre les reclamacions que es presenten en el marc d'un procediment d'accés a la
informació, és la Comissió Executiva, amb caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció
contenciosa administrativa.
Segon. Així mateix, l'administració destinatària de la sol·licitud d'accés a la informació pública
objecte d’aquest recurs –l'Ajuntament de Santa Pola– es troba subjecta a les exigències de l’esmentada llei,
en virtut del que es disposa en el seu article 2.1.d), que fa referència de manera expressa a les entitats
integrants de l'Administració local de la Comunitat Valenciana.
Tercer. En tercer lloc, i atés que l'article 11 de la Llei 2/2015 estableix, així mateix, que:
Qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització
legalment constituïda, té dret d'accés a la informació pública, mitjançant sol·licitud prèvia i sense més
limitacions que les previstes en la llei. Per a l'exercici d'aquest dret no serà necessari motivar la sol·licitud
ni invocar la llei.
Cal concloure que el reclamant es troba igualment legitimat per a instar l'acció garantista d'aquest
Consell a l'efecte de revertir eventualment la resposta suposadament incompleta de l'administració pública
reclamada. Més encara, concorrent en el reclamant la condició de membre de la corporació municipal de
Santa Pola, és procedent subratllar que el seu dret d'accés a la informació pública obté un reforçament
exprés del que s'estableix per l'article 23.1 de la Constitució, i pel conjunt de facultats que als electes locals
brinda la Llei reguladora de les bases de règim local.
Sobre el dret d'accés a la informació municipal per part dels regidors, aquest Consell ha tingut
ocasió de pronunciar-se en diverses resolucions, interpretant la normativa local i la de transparència en el
següent sentit. La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern, estableix en la seua DA1a, apartat 2n, que s’hauran de regir per la seua normativa específica, i per
aquesta llei amb caràcter supletori, aquelles matèries que tinguen previst un règim jurídic específic
d'accés a la informació. De conformitat amb allò regulat en l’esmentada DA, aquest Consell manté el
criteri que són admissibles les reclamacions plantejades enfront de la denegació o limitació d'accés a la
informació per l'aplicació subsidiària del règim de garantia a l'accés a la informació pública regulat en la
Llei 19/2013. Així doncs, a partir de la Resolució 6/2017 (exp. 15/2016), aquest Consell ha admés i resolt
les reclamacions dels regidors en relació amb la informació de la seua corporació. Per això es considera
rellevant assenyalar el fonament jurídic de les resolucions que fixen el criteri del CTCV:
Concorre el dret fonamental que li atorga l'article 23.2 de la Constitució Espanyola, així com l'article 77
de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, i els articles 14, 15 i 16 del Reial
decret 2568/1985, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim
jurídic de les entitats locals, que estableixen com s'ha d'exercir aqueix dret i les normes que han de
complir-se per a la seua execució. Aquest dret queda més reforçat encara si considerem la garantia que
s'ofereix en la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana,
que en l’article 128 determina el dret d'informació, clarament aplicable en aquest cas, mentre que en les
determinacions de la legislació de transparència, segons l'apartat segon de la disposició addicional
primera de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern, s'estableix que l'accés a la informació pública en les matèries que tenen un règim especial d'accés,
és regulat per la seua normativa específica i, amb caràcter supletori, per aquesta llei. I les sol·licituds
d'informació dels membres de les corporacions locals sobre matèries de l'administració respectiva
constitueixen un cas d'aplicació d'aquesta disposició, ja que tenen un règim especial d'accés.
Ara bé, atés que la regulació de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, ofereix i garanteix
una millor tutela del dret d'accés a la informació, així com la via de reclamació davant aquest Consell,
cosa que no abasta la Llei 8/2010, de règim local, és lògic que el dret d'accés a la informació que es
garanteix a qualsevol ciutadà no tinga millors garanties que el dret reforçat d'accés a la informació dels
càrrecs electes en l'exercici de la seua funció institucional i del dret fonamental de l'article 23.2 de la
Constitució Espanyola, tal com es va manifestar en la Resolució del Tribunal Suprem 2870/2015, de 15 de
juny, en expressar que l'accés a la informació i als documents públics no sols no podran ser inferiors als
que té ja a la seua disposició qualsevol ciutadà en virtut d'aqueixes lleis, sinó que han de suposar un plus
afegit imprescindible.
Així doncs, és criteri d'aquest Consell que l'aplicació de la Llei 19/2013 no s'imposa ni substitueix els
altres mecanismes que poden ser utilitzats igualment pels càrrecs electes, si ho consideren adequat. Per
això, la garantia del dret d'accés proporcionada per la reclamació davant aquest Consell és aplicable en
defensa de l'electe local a obtindre informació de la seua pròpia entitat, sempre que per a la resolució
d'aquestes reclamacions s'aplique preferentment el dret a la informació regulada per l'article 128 de la
Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, i per les altres
disposicions de la legislació de règim local que siguen aplicables, especialment si són més favorables a
l'accés, i només supletòriament les disposicions de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència.
Aquest criteri interpretatiu és el que manté aquest Consell en relació amb el dret d'accés dels
regidors a la informació pública i, en particular, entre altres resolucions, la Resolució 6/2017, exp. 15/2016;
Resolució 26, exp. 72/2016; Resolució 81/2017, exp. 7/2017; Resolució 30/2018, exp. 55/2017; Resolució
147/2018, exp. 149/2017; Resolució 6/2019, exp. 55/2018; Resolució 12/2020, exp. 117/2019.
En el mateix sentit s'ha manifestat la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació
Pública (GAIP), una de les resolucions de la qual va ser objecte de recurs per la Il·lma. Diputació de
Girona davant el TSJ de Catalunya, havent recaigut la Sentència núm. 1074/2019, de 19 de desembre,
dictada per la Sala Contenciosa Administrativa, en el recurs ordinari número 334/2016. La sentència
desestima el recurs promogut per la Diputació de Girona contra la GAIP i confirma el criteri mantingut per
l'òrgan de garantia, respecte a la interpretació de la DA1a de la Llei 19/2013. Seguint els fonaments de la
resolució de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, la sentència conclou en el
seu fonament cinqué que:
<<1a. Les resolucions de la GAIP indiquen que aquells que representen la ciutadania en les institucions
públiques no poden gaudir d'un dret d'accés a la documentació pública d'abast i qualitat inferior que quan
aquest mateix dret l'exerceixen els seus representants individualment considerats.
La disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2014, estableix que l'accés a la informació pública
en les matèries que tenen establit un règim d'accés especial es regularà per la seua normativa específica i
amb caràcter supletori per aquesta llei. Això vol dir que en l'àmbit local, les previsions que regulen l'accés
dels electes a la documentació corporativa (art. 77 de la Llei bàsica de règim local, art. 164 del text refós
de Llei municipal i de règim local de Catalunya i art. 14, 15 i 16 del Reglament d'organització,
funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat mitjançant el RD 2568/1986, de 28 de
novembre), s'han de completar amb les previsions de la Llei 19/2014. I amb més raó si tenim present:
- Que la Llei 19/2014 té la condició de norma reguladora dels drets, les obligacions i les garanties
essencials en les matèries que regula, que són aplicables amb caràcter general a l'actuació i el
funcionament de l'Administració (punt 1 de la DA final primera), i
- Que en aquest moment les lleis sectorials (les de règim local en serien un cas) s'han d'interpretar d'acord
amb el que estableix la Llei 19/2014 i, per al cas d'establir excepcions respecte al règim general, aquestes
han de ser explícites i respondre a una causa que les justifique (punt 2 de la DA primera).
2a. La reclamació al cas de la reclamació davant la GAIP, resulta compatible amb el règim ordinari
d'impugnació dels actes administratius dictats per les entitats locals>>.
Quart. L'exercici del dret a la participació política en l'àmbit local és un dret de configuració legal,
atés que l'article 77 de l’LBRL i els articles 14, 15 i 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel
qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, contenen el
règim jurídic de l'exercici d'aquest dret. Aquest dret d'informació dels regidors apareix estretament i
directament relacionat amb “el desenvolupament de la seua funció”, i molt especialment, amb les funcions
de “control i fiscalització dels òrgans de govern”. En el mateix sentit es manifesta l'article 128 de la Llei
8/2010, de 23 de juny, de règim local de la Comunitat Valenciana en el seu apartat 2.c).
Si bé és clara l'habilitació legal existent i, per tant, l'accés a la informació municipal, ha de
recordar-se que els drets fonamentals no són absoluts, com així ho ha declarat el TC en tantes ocasions,
assenyalant que quan concórreguen altres interessos constitucionals rellevants, haurà d'aplicar-se el principi
de proporcionalitat per a ponderar la solució més justa en cada cas. Per això que s’haja de realitzar una
ponderació entre l'accés a la informació municipal per part dels electes, vinculada al de participació
política i control de l'activitat municipal i el possible mal que causaria l'accés a determinades dades de les
persones físiques afectades, vinculades a la protecció de dades de caràcter personal, especialment el dret a
l'honor i la intimitat, i sense perjudici del respecte necessari dels límits legals aplicables al dret a la
informació dels membres de l'Ajuntament. A més, la normativa local imposa als membres de la Corporació
el deure de guardar reserva en relació a la informació que se'ls facilite per al desenvolupament de la seua
funció, especialment aquella que ha de servir d'antecedents per a les decisions pendents d'adopció. Així ho
ha resolt el Consell en altres resolucions, com la Resolució 158/2020, exp. 90/2020.
En conclusió, l'accés dels regidors a la informació municipal s’ha de satisfer d'una manera àmplia,
però sempre de forma reglada i controlada, complint l'Ajuntament la seua obligació de custòdia de la
informació dels administrats, i garantint en tot moment la traçabilitat de qualsevol tractament de les dades
protegides.
Finalment, de conformitat amb l'article 128.5é de la Llei 8/2010, de règim local de la Comunitat
Valenciana, els membres de la corporació hauran de respectar la confidencialitat de la informació a què
tinguen accés en virtut del càrrec sense donar-hi publicitat que poguera perjudicar els interessos de l'entitat
local o de tercers, i en seran directament responsables.
En definitiva, que la informació que obtinguen no puga ser utilitzada per a finalitats diferents de les
que van motivar el seu tractament.
Cinqué. Precisada la legitimació del sol·licitant i el seu dret d'accés reforçat, per ser membre de la
corporació municipal de l'Ajuntament de Santa Pola, hem d'entrar a determinar si la informació sol·licitada
(accés i còpia en format digital d'uns registres d'entrada i eixida a l'Ajuntament de Santa Pola. Tots ells
referits a l'assumpte de la zona VATASA. […] en els registres 11675/2019 i 4791/2019 no s'incloïen els
documents adjunts, es tractava únicament d'oficis de remissió i se n'excloïa els adjunts que constitueixen la
sol·licitud d'informació en si mateixa...), constitueix informació pública, d'acord amb el que s'estableix en
l'article 13 de la Llei 19/2013 de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon
govern, segons el qual s'entén per informació pública els continguts o documents, qualsevol que en siga el
format o suport, que hi ha en poder de l'Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l'exercici
de les seues funcions.
Comprovats els documents que el reclamant acompanya a la reclamació inicial i examinats els
registres que esmenta, 11675/2019 i 4791/2019, i que estan en les pàgines 33 i 34 (i no en les que per error
indica el sol·licitant -pàg. 23 i 24-), s'observa que realment són oficis de remissió en els quals es diu
adjuntar determinada documentació que pel que sembla no s'acompanya. És a dir:
Registre 11675/2019. Adjunte a aquest escrit l'Acord del Ple de l'Ajuntament en sessió ordinària celebrada
el dia 18 de desembre de 2019, en relació amb la sol·licitud de concessió administrativa de les
instal·lacions de l'antic varador "VATASA", i paralització de la demolició d'aquesta infraestructura.
S'acompanya aquest acord de la documentació següent:
1. Informe adjunt de l'enginyer tècnic agrícola de data 16 de desembre de 2019.
2. Informe adjunt emés pel Sr. , catedràtic de Zoologia de la Universitat d'Alacant i
director científic del Centre d'Investigació Marina de Santa Pola (CIMAR).
3. Estudi bàsic de dinàmica litoral en l'entorn de la drassana VATASA de l'Institut d'Ecologia Litoral.
4. Projecte, memòria i plans del projecte: “Campus esports marítims VATASA”.
5. Document de suport i compromís de participació al projecte, emés per la UMH - UNIVERSITAT
MIGUEL HERNÁNDEZ.
Registre 4791/2019. Adjunte a aquest escrit el certificat de l'Acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament, en
sessió ordinària celebrada el dia 29 de març de 2019, en el qual es va aprovar per unanimitat la moció
sobre la zona de VATASA.
Vist que tot el que s’havia d’haver adjuntat als oficis de remissió és informació que es troba en
poder de l'Ajuntament de Santa Pola i que es tracta de documents que han sigut elaborats o adquirits en
l'exercici de les seues funcions, concloem que tot això constitueix informació pública en els termes
previstos en les lleis de transparència, i l'accés a la qual ja va ser reconegut en el seu moment com
demostren els oficis de remissió, i que per error, descuit o oblit no s’hi van adjuntar.
Manifesta l'Ajuntament en el seu escrit d'al·legacions que aquesta documentació va ser posada a
la disposició dels regidors de la corporació després de la notificació de la convocatòria del Ple i tractat en
aquest; tal com es desprén d’ambdós registres d'eixida, ja que són certificats dels acords adoptats. I pel
que fa a les còpies dels registres que indica el reclamant, se li va entregat tot allò sol·licitat només va ser
possible i de la manera més ràpida, segons els mitjans de què disposava aquesta administració local per a
això.
D’acord amb el que ha exposat el subjecte obligat, que no aclareix gran cosa, i reconeixent el
reclamant no haver obtingut la documentació sol·licitada i vist que tot això és informació pública i que no
sembla resultar aplicables cap dels límits previstos en els articles 14 i 15 i cap causa d'inadmissió de
l'article 18 de la Llei 19/2013, entenem que aquesta informació s’hauria d’haver facilitat al sol·licitant en el
mateix moment en què la va sol·licitar, sense que haja de ser necessari arribar a reclamar-la davant aquest
Consell, i més tenint en compte el caràcter de representant local del reclamant, que com hem avançat li
atorga un dret privilegiat d'accés a la informació pública.
Per la seua part, el Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament
d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, en l’article 14.1 estableix que tots els
membres de les corporacions locals tenen dret a obtindre de l'alcalde o president o de la Comissió de
Govern tots els antecedents, dades o informacions que es troben en poder dels serveis de la corporació i
resulten necessaris per al desenvolupament de la seua funció, i més quan es tracta d'assumptes que se
sotmeten a debat i votació del Ple.
Sisé. Per la seua part, i pel que fa al format en què se sol·licita la informació, el reclamant
insisteix, i així ho fa constar en l’escrit de data 16 juny 2020, que se li remeta la informació sol·licitada en
format digital, i al·lega encertadament que es va sol·licitar expressament en aqueix format, sobre la base
de l'article 22.1 de la Llei 19/2013 i 36 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques.
La Llei 2/2015 valenciana es remet a l'article 22 de la Llei 19/2013 estatal en regular el règim
sobre la formalització de l'accés a la informació, que estableix en l’apartat 1 que L'accés a la informació es
realitzarà preferentment per via electrònica, excepte quan no siga possible o el sol·licitant haja assenyalat
expressament un altre mitjà....
De la mateixa manera es pronuncia el Decret 105/2017, de 28 de juliol, del Consell, de
desenvolupament de la Llei 2/2015, de 2 d'abril, de la Generalitat, en matèria de transparència i de
regulació del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, en l'article 56.3 en
manifestar que: “La posada a la disposició de la informació es realitzarà preferentment per via
electrònica, llevat que la informació no estiga disponible en aqueix format i no hi siga possible la seua
conversió o la persona sol·licitant haja assenyalat expressament un altre mitjà.
Quan per la seua complexitat o volum la informació fóra difícilment subministrable en un suport no
electrònic, l'administració contactarà amb la persona sol·licitant per a, bé mitjançant concreció de les
dades, bé mitjançant compareixença, bé per la seua acceptació d'un sistema o suport electrònic poguera
veure satisfet el seu dret.
Per tant, llevat que la documentació que segons el reclamant no li ha sigut entregada, no estiga
disponible en format electrònic i no siga possible la seua conversió a aquest, haurà de ser facilitada en
format electrònic, ja que no sols és la via assenyalada com a preferent per la normativa en matèria de
transparència, sinó que a més és la via triada pel reclamant perquè es duga a terme la formalització de
l'accés a la informació, i es recorda a l'Ajuntament de Santa Pola, de conformitat amb el que es disposa en
l'article 20.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, i l'article 17.4 de la Llei 2/2015, de 2 d'abril, la
necessitat de motivar la resolució si no és possible proporcionar la informació en la modalitat sol·licitada i
a la qual en principi es té dret. En el mateix sentit s'ha manifestat aquest Consell en altres ocasions, citant-
se, a tall d'exemple, la Resolució 53/2017, exp. 114/2016, FFJJ 4t i 5é; Resolució 118/2019, exp. 20/2019 i
Resolució 24/2020, exp. 146/2019.
Seté. Per a concloure, és procedent recordar a l'Ajuntament de Santa Pola l'obligació de resoldre de
l'Administració, recollida no sols amb caràcter general per la Llei 39/2015, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, que en l’article 21 preveu l'obligació de l'Administració de dictar
resolució expressa i notificar-la, en el termini màxim fixat per la norma reguladora corresponent, en tots els
procediments, i en aquest sentit l'article 17 de la Llei 2/2015, de transparència, bon govern i participació
ciutadana de la Comunitat Valenciana, estableix que les sol·licituds d'accés a informació pública, hauran
de resoldre's i notificar-se al sol·licitant i als tercers afectats que ho hagen sol·licitat en el termini màxim
d'un mes des de la recepció de la sol·licitud per l'òrgan competent per a resoldre. Així mateix, cal indicar
que l'article 31 de la Llei 2/2015, de transparència, bon govern i participació ciutadana de la Comunitat
Valenciana, qualifica com a infracció lleu “l'incompliment injustificat de l'obligació de resoldre en termini
la sol·licitud d'accés a la informació pública”, i com a greu “l'incompliment reiterat” d'aqueixa mateixa
obligació, i aquest Consell està habilitat per a instar la incoació d'expedients disciplinaris o sancionadors
d'acord amb les previsions del títol III de la llei indicada.
Huité. Per tot l'exposat, tenint en compte que concorren en el sol·licitant les posicions jurídiques de
ciutadà i de regidor, la qual cosa li atorga un règim especial que suposa un plus afegit en l'accés a la
informació, és procedent reconéixer el dret d'accés del reclamant a accedir a la informació sol·licitada, això
és, els documents que s’haurien d’haver adjuntat als registres 11675/2019 i 4791/2019, i que es detallen en
el FJ 5é, referits a l'assumpte de la zona VATASA. La còpia es facilitarà en format digital en els termes
exposats en l’FJ 6é. No es veuen límits a l'accés sol·licitat, màximament tractant-se d'un regidor. En
conseqüència, si n’hi haguera, només procediria anonimitzar les dades personals especialment protegides
per l'article 9 del Reglament europeu de protecció de dades.
RESOLUCIÓ
Atesos els antecedents i fonaments jurídics descrits, la Comissió Executiva del Consell de
Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern, acorda:
Primer. ESTIMAR la reclamació presentada pel Sr. contra l'Ajuntament
de Santa Pola el dia 10 de juliol de 2020 (GVRTE/2020/1052335), i reconéixer el dret d'accés a la
informació sol·licitada.
Segon. Instar l'Ajuntament de Santa Pola que facilite al reclamant aquesta informació en el termini
màxim d'un mes a comptar des de la notificació d'aquesta resolució.
Tercer. Convidar el reclamant que comunique a aquest Consell qualsevol incidència que sorgisca
respecte de l'execució d'aquesta resolució i que puga perjudicar els seus drets i interessos.
Quart. Instar l'Ajuntament de Santa Pola que informe aquest Consell de les actuacions dutes a
terme per a complir el que es disposa en aquesta resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs
contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la notificació, de
conformitat amb el que s'estableix en els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de
la jurisdicció contenciosa administrativa.
EL PRESIDENT DEL CONSELL DE TRANSPARÈNCIA, ACCÉS
A LA INFORMACIÓ PÚBLICA I BON GOVERN
Ricardo García Macho