Una ciudadana solicitó a la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública el acceso al expediente y criterios de cálculo de un pago por sentencia judicial. El Consejo Valenciano de Transparencia desestima la reclamación porque la solicitud se presentó a través del registro departamental interno, que no es una vía válida para comunicaciones personales.
Puntos clave de la argumentación
1
El registro departamental interno de la Generalitat es una aplicación para la gestión administrativa entre órganos y no constituye un canal válido para que los ciudadanos presenten solicitudes personales.
2
La utilización de modelos específicos de presentación de solicitudes establecidos por la Administración es obligatoria según el artículo 66.6 de la Ley 39/2015.
3
El principio antiformalista no excluye los mandatos del legislador ni la potestad autoorganizativa de la Administración en cuanto a los canales de entrada de solicitudes.
4
La solicitud de acceso a la información debe formularse preferentemente por vía electrónica a través de la sede electrónica o el portal de transparencia, y no mediante herramientas internas de gestión.
Texto completo
Que en cap cas hi ha falta de transparència i en el moment que la interessada presente una sol·licitud
per les vies oportunes, se li concedirà audiència i accés a l'expedient, però en cap cas se la informarà
dels funcionaris que han participat ni com s'han elaborat els documents, atés que no es tracta d'un
expedient en què se’n designe instructor, sinó el treball quotidià d'un equip de persones.
Que la Resolució se li va remetre en data 17/11/2022, registre d'eixida núm. 07SAL/2022/3210, encara
que no hi ha constància que s'haja retornat el justificant de recepció, per la qual cosa en data de 13 de
gener de 2023 se li torna a notificar, en aquesta ocasió via telemàtica, per carpeta del ciutadà. S'hi
adjunta el justificant de registre d'eixida i l'escrit del Departament de Salut Valencià, Arnau de
Vilanova-Llíria, així com justificant del Registre Telemàtic.
Que, pel que fa al pagament per execució de la sentència, aquesta dicta que es procedisca al pagament
de la quantitat que es “considere oportuna”, per la qual cosa tal com s'exposa en la resolució de
proposta de pagament, la quantitat que se li ha abonat és la que s'ha considerat oportuna tenint en
compte les incidències que en la resolució es reflecteixen pel que fa a la plaça que ocupava durant la
major part del període reclamat”.
Quart. Efectuada la deliberació de l'assumpte en la sessió del dia de la data d'aquest Consell, s'adopta
la present resolució sota els següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. De conformitat amb el que es disposa en l’article 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d'abril, de la
Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant, Llei 1/2022
valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l'autoritat de garantia en matèria de
transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d'accés a la informació
pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l'òrgan competent per a
“resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d'accés a la informació pública, amb
caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre
les seues funcions, l'article 48.1 del mateix text legal.
Segon. L'article 38 de la Llei 1/2022 valenciana estableix que contra les resolucions de les sol·licituds
d'accés a la informació podrà interposar-se reclamació potestativa (prèvia a la impugnació davant la
jurisdicció contenciosa administrativa) davant el Consell Valencià de Transparència. Aquestes
resolucions es regiran pel que es preveu en aquesta llei, i també pel que es disposa en la Llei 19/2013,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Tercer. Així mateix, l'administració destinatària de la sol·licitud d'accés a la informació pública objecte
d’aquest recurs –Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública– es troba subjecta a les exigències de
l’esmentada llei, en virtut del que es disposa en el seu article 3.1 apartat a), que fa referència de manera
expressa a “l’Administració de la Generalitat”.
Quart. Quant al reclamant, es reconeix el dret de la Sra. a acollir-
se al que es preveu en l'article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, atés que l'article 27 d'aquesta llei garanteix
el dret a la informació pública de qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de
qualsevol organització legalment constituïda, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar
la llei.
Cinqué. Finalment, i abans d'entrar a valorar si allò sol·licitat per la reclamant constitueix o no
informació pública, és necessari, com ja es va plantejar en l'expedient 204/2020 d'aquest Consell de
Transparència, Resolució núm. 76/2021, de 16 d'abril, fer una xicoteta anàlisi quant a la forma de
presentació de la sol·licitud, ja que es tracta d'una de les qüestions al·legades per la Direcció General de
Salut Pública i Addiccions.
Així, en aquest cas, la reclamant, després d'un procediment judicial amb resolució estimatòria, seguit
davant el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 7 de València, al setembre de 2022 rep l'abonament
d'una quantitat en concepte “d’abonament de sentències”. Atés que, segons manifesta en la seua
reclamació, la quantitat abonada difereix considerablement dels càlculs que assenyala la sentència i de
la que han percebut altres companys en la seua mateixa situació, sol·licita a la Direcció General de Salut
Pública, mitjançant la presentació d'un escrit signat a mà i sense data, accés al contingut de l'expedient,
còpia d’aquest i identificació dels funcionaris que han participat en la seua instrucció, i conéixer d’acord
amb quins criteris s'han efectuat els càlculs per a arribar a la conclusió que se m’ha de pagar la quantitat
abonada específicament i no una altra.
Aquesta sol·licitud, segons justificant del llibre registre departamental d'eixida que consta en l'expedient,
la remet en data 4 de novembre de 2022 i amb número de registre d'eixida 2022/1663/S, a través del
registre departamental de la Generalitat, des de la unitat departamental 07 S2032 Secció de Seguretat
Alimentària del Centre de Salut Pública de València, on exerceix les seues funcions com a personal de
la Generalitat, a la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut
Pública. Matisar que el registre departamental és una aplicació per la qual s'envien i reben
comunicacions entre les diferents conselleries i òrgans directius de la GVA. És un registre intern a través
del qual es notifiquen escrits i resolucions relacionats amb la gestió administrativa de la Generalitat, i al
qual té accés el personal d'aquesta administració.
En el cas abans esmentat (exp. 204/2020), similar al que ara es debat, es va presentar la sol·licitud
mitjançant un correu electrònic enviat a través de l'usuari personal del web institucional de la Universitat
de València al compte de contacte posat a disposició per l'òrgan competent en la pàgina web institucional
de la UV, i va considerar el reclamant que això era suficient i vàlid, basant-se en el que es preveu en les
lleis de transparència. No obstant això, per la seua part, la UV sostenia que el correu electrònic no és un
mitjà vàlid per a comunicar-se oficialment amb l'Administració, amb independència que s'utilitze a
efectes merament informatius, i que la sol·licitud d'informació ha de realitzar-se a través de les eines
establides per a això i preferentment per via electrònica, com prescrivia el llavors article 15 de la Llei
2/2015, indicant al sol·licitant que havia de procedir a formular la seua sol·licitud a través dels conductes
oficials que la llei estableix per a això.
En aqueix cas es va entrar a valorar si la presentació de la sol·licitud mitjançant la utilització del correu
electrònic havia de considerar-se o no encertada i vàlida, i si això ho extrapolem al cas que ara ens
ocupa, caldrà determinar si la presentació de la sol·licitud a través del registre departamental intern de
la Generalitat pot o no considerar-se presentada en la forma escaient.
Com ja es va indicar en aquell supòsit, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, de caràcter bàsic, en relació amb l'assistència en l'ús de mitjans
electrònics als interessats, estableix en l’article 12 “que les administracions públiques hauran
de garantir que els interessats puguen relacionar-se amb l'Administració a través de mitjans
electrònics, per a la qual cosa posaran a la seua disposició els canals d'accés que siguen necessaris,
així com els sistemes i aplicacions que en cada cas es determinen”. No obstant això, no és l'única via o
mitjà a través del qual els ciutadans poden dirigir-se i presentar documents a l'Administració, sinó que
també podran fer-ho a través de qualsevol de les vies previstes en l'article 16.4 de l’LPACAP.
Pel que fa a l'àmbit de la transparència, l'article 17.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, estableix que
la sol·licitud d'accés a informació pública podrà presentar-se “per qualsevol mitjà” que permeta tindre
constància de la identitat del sol·licitant; la informació que se sol·licita; una adreça de contacte,
preferentment electrònica, a l'efecte de comunicacions i, si escau, la modalitat que es preferisca per a
accedir a la informació sol·licitada. En els mateixos termes es pronuncia l'article 31 de la nova Llei
1/2022, valenciana, de transparència, modificat recentment per la Llei 8/2022, de 29 de desembre, que
estableix que el procediment per a l'exercici del dret d'accés s'inicia amb la presentació de la sol·licitud
corresponent, que s'ha de formular preferentment per “via electrònica” a través del portal de
transparència o la seu electrònica corresponent, sense perjudici que puga presentar-se per qualsevol
mitjà que permeta tindre constància del contingut que inclou l'apartat 3 d'aquest article, que són els
mateixos que en la Llei 19/2013, afegint-hi també l'òrgan administratiu o entitat al qual es dirigeix.
Doncs bé, del que s’ha exposat en ambdós articles entenem que quan es refereix a “per qualsevol mitjà”
ho és a qualsevol dels permesos en dret i que estiguen previstos en la llei, i no es poden presentar les
sol·licituds de dret d'accés de qualsevol manera i en la forma que a l'interessat li resulte més còmoda
perquè així ho considere. I per “via electrònica”, no s'està referint al correu electrònic ni a la plataforma
interna de la Generalitat, sinó a la seu o plataforma electrònica, que recull l'article 12 de la Llei 39/2015
i que les administracions públiques han de garantir a la ciutadania posant a la seua disposició els canals
d'accés necessaris i els sistemes i aplicacions que en cada cas es determinen, i la regulació del qual
s’estableix en el Decret 220/2014, de 12 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament
d'Administració electrònica de la Comunitat Valenciana.
Finalment, i pel que fa a l'existència de models específics per a procediments concrets, és important
destacar el que s'estableix en l'article 66.6 de la Llei 39/2015, “quan l'Administració en un procediment
concret establisca expressament models específics de presentació de sol·licituds, aquests seran d'ús
obligatori pels interessats”. En relació amb aquest article, la Generalitat compta amb un procediment i
un model de presentació específic per a accedir a la informació en la seua seu electrònica, i es podrà
accedir també a través del seu propi portal de transparència, per la qual cosa, d’acord amb el que es
disposa en aquest article, aquests models són d'ús obligatori pels interessats i, en conseqüència, la
reclamant hauria d’haver-los utilitzat.
Això tampoc atemptaria contra el “principi antiformalista” que regeix amb caràcter general el
procediment administratiu i, per tant, el procediment de les lleis de transparència, perquè quan en un
procediment concret l'Administració estableix una manera específica de presentació de sol·licituds, això
implica que les formalitats procedimentals tenen una naturalesa essencialment instrumental,
subordinada als principis que garantisquen els drets i l’eficàcia en el compliment dels interessos
generals. Es tracta, doncs, de posar la forma al servei d'altres valors superiors, de manera que servisca
com a instrument per al seu compliment. Aquesta qüestió procedimental pertany a la denominada
potestat autoorganizativa de l'Administració, que cedeix, en conseqüència, el denominat in dubio pro
actione a favor de la norma. L'Audiència Nacional ho resumeix en la Sentència 482/2018, de 6 de febrer,
núm. Rec. 63/2017, quan indica que “el principi antiformalista no pot arribar a excloure els propis
mandats del legislador”.
Sisé. Per tant, i de conformitat amb el que s’ha exposat, com a regla general el particular no pot utilitzar
els mitjans de comunicació amb l'Administració que li convinguen o que li resulten més còmodes, sinó
que ha d'utilitzar aquells registres públics que recull la llei, entre els quals no es troba el registre
departamental intern de la Generalitat, al qual, com hem dit, no té accés tota la ciutadania, sinó
únicament el personal d'aquesta administració, i no tot, només els que exerceixen funcions de registre
departamental. Així, en aquest cas, la reclamant va presentar el seu escrit de sol·licitud d'accés, sobre
una qüestió personal i particular, a través del registre departamental intern de la Generalitat en lloc de
fer-ho mitjançant la seu electrònica que la mateixa GVA posa a la disposició de la ciutadania per a la
tramitació de les seues sol·licituds i expedients.
El registre departamental de la GVA en cap cas pot considerar-se com una via vàlida per a la
comunicació personal del mateix personal de la Generalitat amb l'òrgan al qual es pretén dirigir. Això
és una cosa que ha de fer-se de manera externa i telemàtica, a través dels registres públics que la GVA
posa a la disposició dels ciutadans, com és la seu electrònica, mitjançant el tràmit Z (com així ho ha fet
en presentar la reclamació davant aquest Consell) o qualsevol altre específic de la gestió que es vulga
realitzar.
En conclusió, i atés que el registre a través del qual s'ha presentat la sol·licitud d'accés a la informació
no pot considerar-se via vàlida per a la presentació de sol·licituds i escrits personals davant aquesta
administració, ja que es tracta d'una aplicació departamental interna utilitzada pels òrgans administratius
de la Generalitat per a la gestió dels seus expedients administratius, és pel que és procedent, en aquest
cas, desestimar la present reclamació, sense entrar a valorar el contingut de la sol·licitud que, d'altra
banda, la Conselleria, segons manifesta en el seu escrit d'al·legacions, no té inconvenient a proporcionar
a la reclamant, i li concedirà audiència i accés a l'expedient en el mateix moment en què presente la
sol·licitud per les vies oportunes legalment establides.
RESOLUCIÓ
Atesos els antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda:
Desestimar la reclamació presentada per la Sra. el dia 23 de
desembre de 2022 contra la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, d’acord amb el que s’ha
exposat en els fonaments jurídics cinqué i sisé d’aquesta resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós
administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la seua notificació, de
conformitat amb el que s'estableix en els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora
de la jurisdicció contenciosa administrativa.
EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ
DE TRANSPARÈNCIA
Ricardo García Macho