Reclamación por denegación de acceso a la información pública por carácter abusivo de la solicitud

En conseqüència, en aquesta resolució centrarem l'atenció en la resta de les reclamacions presentades. Tercer. Efectuada la deliberació de l'assumpte en la sessió del dia de hui, s'adopta aquesta resolució sota els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. De conformitat amb el que es disposa en el seu article 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d'abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d'ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l'autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d'accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l'òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d'accés a la informació pública, amb caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre les seues funcions, l'article 48.1 del mateix text legal. Segon. L'article 38 de la Llei 1/2022 valenciana estableix que contra les resolucions de les sol·licituds d'accés a la informació podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèvia a la impugnació davant la jurisdicció contenciosa administrativa) davant el Consell Valencià de Transparència. Aquestes resolucions es regiran pel que es preveu en aquesta llei, i també pel que es disposa en la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l'administració destinatària de la sol·licitud d'accés a la informació pública objecte d’aquest recurs –Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica– es troba subjecta a les exigències de l’esmentada llei, en virtut del que es disposa en el seu article 3.1 apartat a), que fa referència de manera expressa a “l'Administració de la Generalitat”. Quart. Quant a la part reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que es preveu en l'article 38 de la Llei 1/2022, de 13 d'abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, atés que l'article 27 d'aquesta llei garanteix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització legalment constituïda, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei.” Cinqué. Finalment, en un principi i potencialment, la informació sol·licitada constitueix informació pública d'acord amb el que s'estableix en l'article 13 de la Llei 19/2013 de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s'entén per informació pública els continguts o documents, qualsevol que en siga el format o suport, que estiguen en poder de l'Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l'exercici de les seues funcions. Això sense perjudici que s’haja de valorar les circumstàncies que concorren en aquest cas. Sisé. Arribats a aquest punt, aquest Consell no pot desconéixer alguns elements de tot interés que afecten un nombre important de reclamacions per part de l’ara reclamant. Com a punt de partida, cal assenyalar que pel que consta a aquest Consell el reclamant ha interposat un total de 23 reclamacions, des que va començar l’any 2023, contra diferents subjectes obligats, com ara l'Ajuntament de Massalavés (expedients núm. 27, 39, 60, 83, 89 i 123), la Diputació de València (expedients núm. 21, 77, 98 i 133), i fins i tot contra la Mancomunitat de la Ribera Alta (expedient núm. 116) i l'IVACE (expedients núm. 38 i 61). I ja de manera concreta consten reclamacions contra les diferents conselleries de la Generalitat Valenciana: Conselleria d'Educació, Cultura i Esport (expedients núm. 20, 34, 106 i 134), Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica (expedients núm. 19 i 132), Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat (expedient núm. 117) i Conselleria d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica (expedients núm. 78 i 115), i també contra la Presidència de la Generalitat (expedient núm. 33). Cal insistir que aquestes dades són només les que consten pel que fa a reclamacions presentades a aquest Consell. I les reclamacions presentades a aquest Consell bé podrien considerar-se la punta d'un iceberg. De més rellevància pel que ara interessa seria comptar amb les dades del nombre de peticions d'informació presentades contra diversos subjectes obligats per la llei. Sí que ens consten dades respecte a les reclamacions presentades contra l'Ajuntament de Massalavés, en les al·legacions presentades de les quals en alguns dels expedients en què s'ha sol·licitat aquest tràmit informa que “des del 26 de desembre de 2022 fins a hui [l'escrit és de 22.03.2023], ha presentat 11 sol·licituds d'accés a la informació que suposen la revisió de 24 expedients gestionats per aquest ajuntament des de 2016 fins a 2022”. La qual cosa podríem entendre extrapolable a la resta de subjectes reclamats. Seté. Doncs bé, vist l'anterior, i com ja s'ha resolt anteriorment per aquest Consell en altres expedients promoguts pel mateix reclamant (resolucions 151/2022, 154/2022 i 158/2022 dictades en els expedients 5, 17 i 26 de 2022, i en molts altres), dels quals queda constància en l'oficina de suport al Consell de Transparència, les dades anteriors obliguen a analitzar aquest supòsit en el marc d'un context i un conjunt de peticions d'informació i aquesta anàlisi ha de partir de la inadmissió d’aquestes per abusives. Ara bé, com no podia ser d'una altra manera, cadascun d'aquests expedients són analitzats i resolts de manera independent i de conformitat amb totes les circumstàncies que puguen afectar el seu tractament jurídic. Cal recordar al reclamant el dret d'accés a la informació pública com un dels pilars que reforcen la transparència en l'activitat pública i que podem exercir tota la ciutadania sense necessitat de motivació. Però això no justifica que es puguen presentar indiscriminadament sol·licituds d'accés amb la finalitat d'obstaculitzar el normal funcionament de les administracions públiques, i així ho preveu la mateixa Llei 19/2013 com a causa d'inadmissió en el seu article 18.e) que tinguen un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència d'aquesta llei, i 44.5 del Decret 105/2017. El mateix article 49 del decret, que desenvolupa la Llei 2/2015, en l’apartat 2 considera que una sol·licitud té caràcter abusiu “quan persegueix clarament causar un perjudici o alteració il·legítims a l'òrgan o entitat a què es dirigeix o als seus titulars o dependents o hi ha desproporció entre la rellevància de la informació sol·licitada i el temps i els recursos necessaris per a obtindre-la”, i s’ha de tindre en compte també l'apartat 4, que estableix que “Si una mateixa persona o col·lectiu, en nom propi o en representació, presentara sol·licituds d'informació de manera indiscriminada, encara que no foren repetitives, es valorarà si tenen caràcter abusiu o busquen dificultar el funcionament normal de l'Administració”. Per la seua part, l'article 7 del nostre Codi civil disposa que “1. Els drets hauran d'exercitar-se de conformitat amb les exigències de la bona fe”. I que “2. La Llei no empara l'abús del dret o l'exercici antisocial d'aquest. Qualsevol acte o omissió que per la intenció del seu autor, pel seu objecte o per les circumstàncies en què es realitze sobrepasse manifestament els límits normals de l'exercici d'un dret, amb dany per a tercer, donarà lloc a la corresponent indemnització i a l'adopció de les mesures judicials o administratives que impedisquen la persistència en l'abús”. El Consell estatal de Transparència va dedicar el seu criteri interpretatiu Cl/003/2016, de 14 de juliol de 2016, a les causes d'inadmissió de sol·licituds d'informació: sol·licitud d'informació repetitiva o abusiva. I el punt de partida, d’acord amb el principi de transparència màxima no pot ser un altre que el d'una interpretació restrictiva d'aquesta causa d'inadmissió. Ara bé, el mateix Consell estatal fa referència al fet que és possible la consideració d'abusives de peticions “presentades anteriorment pel mateix o els mateixos sol·licitants”. I “A) Que l'exercici del dret siga abusiu qualitativament, no en sentit quantitatiu: el fet que una mateixa persona presente un nombre determinat de sol·licituds no determina necessàriament un exercici abusiu del dret, i B) Que l'exercici del dret puga considerar-se excessiu, és a dir, quan no arribe a conjugar-se amb la finalitat de la llei.” I són elements a tindre en compte dades sobre el conjunt de sol·licituds que porten al fet que “de ser atesa, requerira un tractament que obligara a paralitzar la resta de la gestió dels subjectes obligats a subministrar la informació, impedint l'atenció justa i equitativa del seu treball i el servei públic que tenen encomanat, i així resulte d'acord amb una ponderació raonada i basada en indicadors objectius”. Així mateix, que el conjunt de sol·licituds “supose un risc per als drets de tercers. Quan siga contrària a les normes, els costums o la bona fe”. Huité. Segons s'ha avançat, aquest Consell considera que la sol·licitud d'informació a què fa referència aquest expedient no pot ser analitzada de manera aïllada, sinó en un context i un conjunt. Aquest conjunt està determinat per les reclamacions presentades per la part actora i per les circumstàncies de la seua presentació en un breu període de temps i generant objectivament uns efectes ineludibles, com ho és la greu dificultat dels serveis administratius per al registre, tramitació, delimitació del sol·licitat, cerca de la informació requerida i redacció de les respostes oportunes. Aquesta reiteració orquestrada de l'exercici del dret porta a desvirtuar les finalitats del dret d'accés a la informació pública per les quals ha sigut reconegut constitucionalment i legalment. Amb tot encert, l'exposició de motius de la Llei 19/2013 afirma que “Només quan l'acció dels responsables públics se sotmet a escrutini, quan els ciutadans poden conéixer com es prenen les decisions que els afecten, com es manegen els fons públics o sota quins criteris actuen les nostres institucions podrem parlar de l'inici d'un procés en el qual els poders públics comencen a respondre a una societat que és crítica, exigent i que demana participació dels poders públics”. No obstant això, la presentació indiscriminada de sol·licituds d'informació, en general mesclades d'una miríada de pretensions i queixes, així com en alguns casos sol·licituds que s'acompanyen d'expressions no acceptables contra els servidors públics, de cap manera pot considerar-se que permet aconseguir aquestes finalitats de la llei. Aquest exercici del dret d'accés a la informació pública fa pensar en alguns casos que ni tan sols importa la resposta que brinda l'Administració, al temps de poder col·lapsar els serveis responsables. Tot això, comporta la inutilitat de l'exercici del dret per als qui l'exerceixen amb aquest abús, amén de les dificultats que altres ciutadans puguen exercir-lo eficaçment en llevar les capacitats dels subjectes obligats. Així les coses, i per a aquest cas, cal considerar que el reiterat exercici del dret pel subjecte assenyalat pot considerar-se abusiu i, per tant, era procedent la inadmissió de la sol·licitud d'informació per part del subjecte obligat i, ara, aquest Consell procedeix a desestimar la present reclamació. Nové. En relació amb les causes d'inadmissió, i concretament pel que fa a la que ara ens ocupa, no podem obviar el contingut de la Sentència 469/2021, de 17 de novembre de 2021, dictada per la secció huitena de l'Audiència Província de València (rotlle 219/2021), que en un cas similar considerava que s'estava produint “una campanya d'assetjament legal i administratiu” contra el subjecte obligat -que en aqueix cas era una associació- “amb la presentació continuada de denúncies, escrits i reclamacions del demandant en nom propi i com a representant de la seua esposa davant organismes oficials com ara l’Agència Tributària, la Seguretat Social, la Inspecció de Treball, la Conselleria d'Educació, l’Ajuntament d'Alzira, etc. qüestionant tots aquells aspectes que considerava el demandant que no s'ajustaven a la legalitat vigent, arribant a presentar sengles denúncies davant el Destacament de la Fiscalia a Alzira acusant la direcció del centre i de l'associació de cometre delictes de falsedat documental, encobriment, delicte d'activitats econòmiques, delicte d'associació per a delinquir, frau electoral, frau continuat en la contractació pública i malversació de cabals públics, entre altres.” Desé. Finalment, cal destacar que la presentació indiscriminada de reclamacions davant aquest òrgan de garantia per part del reclamant està obstaculitzant la gestió de la resta d'expedients oberts en aquest Consell a sol·licitud d'altres ciutadans i ocasionant-los un perjudici en la seua tramitació, per l'excés de recursos emprats per part d'aquest Consell en atendre les reclamacions formulades pel Sr. que, entenem, exerceix el dret d'accés a la informació pública de manera abusiva. Recordem que, com bé indica la Llei 19/2013, estatal, de transparència, en el seu preàmbul, la transparència i l'accés a la informació pública són eixos fonamentals de tota acció política i entre les seues finalitats està que els ciutadans poden conéixer com es prenen les decisions que els afecten o com es manegen els fons públics; drets ciutadans que, en molts casos com el present, resulten afectats i perjudicats per l'ús excessiu i abusiu que altres ciutadans com el reclamant fan d'aquests drets. Tenint en compte que els recursos de l'administració són limitats i amb vista a garantir els principis d'eficàcia i eficiència que han de regir l'activitat de l'Administració, és pel que aquest Consell considera que, en casos com el present, ha d'aplicar-se el ja esmentat article 49 del Decret 105/2017, que desenvolupa la Llei 2/2015, en l'apartat 2 de la qual es considera que una sol·licitud té caràcter abusiu, “quan persegueix clarament causar un perjudici o alteració il·legítims a l'òrgan o entitat al qual es dirigeix o als seus titulars o dependents o hi ha desproporció entre la rellevància de la informació sol·licitada i el temps i els recursos necessaris per a obtindre-la”, i, especialment, l'apartat 4 que estableix que “Si una mateixa persona o col·lectiu, en nom propi o en representació, presentara sol·licituds d'informació de manera indiscriminada, encara que no foren repetitives, es valorarà si tenen caràcter abusiu o busquen dificultar el funcionament normal de l'administració”. RESOLUCIÓ Atesos els antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda: Desestimar la reclamació número 19/2023 formulada pel Sr. contra la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, d’acord amb el que s’ha exposat en els fonamentes jurídics seté i huité de la present resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats des de l'endemà de la seua notificació, de conformitat amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA Ricardo García Macho