Solicitud de acceso a documentación judicial relativa al recurso contra el Decret 115/2022 y desestimación de la reclamación

Expedient núm. 135/2023 Resolució núm. 13/2024 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Sr. Ricardo García Macho Vocals: Sr. Lorenzo Cotino Hueso Sra. Sofía García Solís València, 31 de gener de 2024 Reclamant: Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Universitat de Miguel Hernández d’Elx VISTA la reclamació número 135/2023, interposada pel Sr. i formulada contra la Universitat de Miguel Hernández d’Elx, i sent ponent el president del Consell el Sr. Ricardo García Macho, s’adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que apareix en l’expedient, en data 8 de maig de 2023, el Sr. va presentar per via telemàtica, amb número de registre GVRTE/2023/1897524 , una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència. En esta reclamava contra la resolució de la Universitat de Miguel Hernández d’Elx, notificada l’11 d’abril de 2023, en què denega una sol·licitud d’accés a informació pública presentada pel reclamant en data 17 de març de 2023, amb número de registre e00017471942, en la qual demanava una informació determinada relativa a les actuacions dutes a terme per la Universitat de Miguel Hernández d’Elx enfront del Decret 115/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’autoritza la implantació del grau de Medicina en la Universitat d’Alacant. Concretament, sol·licitava el següent: “a) Còpia del recurs contenciós administratiu, presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, secció 4a, enfront del Decret 115/2020 [sic] –és de 2022–, de 5 d’agost. b) Còpia de la provisió judicial, que admeta a tràmit este recurs. c) Còpia de l’escrit en què se sol·licita la suspensió cautelar del decret esmentat del Consell.” Segon. En data 6 d’abril de 2023 i mitjançant la Resolució rectoral 00905/2023, dictada per la Sra. secretària general de la UMH, la Universitat de Miguel Hernández d’Elx resolia a esta sol·licitud d’accés a informació pública responent el següent: “[…] Considerant 4t. Contingut de la sol·licitud, exclusió motivada. Examinada la sol·licitud, en relació amb la normativa d’aplicació, s’hi observa que la informació sol·licitada se circumscriu exclusivament a documentació de caràcter judicial, d’un procediment actualment sub iudice, en què la UMH compareix en qualitat de demandant. La informació sol·licitada pel Sr no pot ser facilitada per esta administració universitària, ja que es tracta d’informació que suposa un perjuí per a la igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva, pressupost taxat en l’article 14.1.f de la Llei 19/2013. L’article 4.2 mateix del Reglament núm. 1049/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig, preveu una excepció a l’accés d’informació per al cas plantejat pel sol·licitant: “les institucions denegaran l’accés a un document la divulgació del qual supose un perjuí per a la protecció dels procediments judicials”. El Tribunal de Justícia de la UE ha assenyalat, en concordança amb el que s’ha dit anteriorment, que: “mentre es tramita el procediment judicial es presumix que l’accés als documents elaborats específicament per a este perjudica el principi d’igualtat d’armes i a la bona administració de justícia.” [STJ de 21 de setembre de 2010, assumptes acumulats C-514/0P, C-528/07 i C-532/07P]. […] RESOLC PRIMER. Denegar la sol·licitud d’informació pública en relació al procediment judicial, que es regix per esta administració universitària, per concórrer la causa prevista en l’article 14.1.f de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de conformitat amb els motius exposats en els fonaments jurídics d’esta resolució.” Tercer. A fi de donar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la deliberació d’esta resolució, per part d’este Consell es va procedir a concedir un tràmit d’audiència a la Universitat de Miguel Hernández d’Elx per via telemàtica, en què l’insta el dia 18 de maig de 2023 a formular les al·legacions que considere oportunes respecte de les qüestions indicades, així com a facilitar a este Consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que puga resultar rellevant, que es va rebre d’ofici el dia 23 de maig de 2023, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En data 13 de juny de 2023, amb número de registre REGAGE23e00038400699, es va rebre la contestació a este requeriment per part de la Universitat de Miguel Hernández d’Elx, en què es considerava procedent la inadmissió i es ratificaven en les causes d’inadmissió al·legades sobre la base de les següents: “AL·LEGACIONS ÚNICA: RATIFICACIÓ DE LES CAUSES D’INADMISSIÓ. INADMISSIÓ PROCEDENT Que esta universitat es ratifica en el pronunciament d’inadmissió contingut en l’RR 00905/2023, de 6 d’abril de 2023, denegatòria de la sol·licitud d’informació pública en relació al procediment judicial que seguix esta administració universitària, per concórrer la causa prevista en l’article 14.1.ƒ de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en què es va justificar de manera precisa que: “S’hi observa que la informació sol·licitada se circumscriu exclusivament a documentació de caràcter judicial, d’un procés actualment sub iudice, en què la UHM compareix en qualitat de demandant. La informació sol·licitada pel Sr. no pot ser facilitada per esta administració universitària, ja que es tracta d’informació que suposa un perjuí per a la igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva, pressupost taxat en l’article 14.1.f de la Llei 19/2013. L’article 4.2 mateix del Reglament núm. 1049/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de maig, preveu una excepció a l’accés d’informació per al cas plantejat pel sol·licitant: “Les institucions denegaran l’accés a un document la divulgació del qual supose un perjuí per a la protecció dels procediments judicials”. El Tribunal de Justícia de la UE ha assenyalat, en concordança amb el que s’ha dit anteriorment, que “mentre es tramita el procediment judicial es presumix que l’accés als documents elaborats específicament per a este perjudica el principi d’igualtat d’armes i la bona administració de justícia.” [STJ de 21 de setembre de 2010, assumptes acumulats C-514/ OP, C-528/07 i C-532/ 07P].” L’article 14.1.ƒ de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, assenyala que “el dret d’accés podrà ser limitat quan accedir a la informació supose un perjuí per a: la igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva”. Per tant, precisant com es modula este precepte per la doctrina del Consell de Transparència i Bon Govern, i prenent com a punt de partida la seua Resolució de 26 de juliol de 2018 (ref. R/289/2018), que recull una síntesi de l’abast d’esta limitació d’accés a la informació pública continguda en l’article 14.1.f de la Llei 19/2013, de 9 de desembre… […] Seguint els criteris interpretatius restrictius assenyalats anteriorment, hem de tindre en consideració que el sol·licitant no és una part judicial i, per tant, motivant de manera concreta, precisa i detallada els motius que porten a denegar l’accés a la informació sol·licitada a l’empara de l’article 14.1.f de la Llei 19/2013, s’ha d’assenyalar que: 1. El límit només afectaria la informació o la documentació pública elaborada expressament per a estos processos judicials concrets i mentre no hagen finalitzat mitjançant una sentència ferma, com ara els escrits processals de les parts, els mitjans de prova documental, testifical o pericial aportats o practicats i les resolucions judicials dictades en estos (provisions, actuacions i sentències). 2. La mera existència d’un procés judicial no finalitzat per sentència ferma no pot servir d’excusa per a denegar l’accés a la informació pública ja elaborada o existent amb anterioritat a la judicialització de l’assumpte que tinga relació amb els fets jutjats en este procés judicial. És a dir, s’ha de facilitar la informació o la documentació de data anterior a l’inici del procés. Circumstància que no concorre en este cas. 3. Es podria entregar la informació posterior a l’inici del procés que no ha sigut específicament elaborada per a este procés judicial, però la documentació a la qual se sol·licita una còpia no està afecta a esta causa. Per tot això, es considera que l’accés a la documentació sol·licitada, sent la documentació processal directament relacionada amb el procés judicial en curs i havent sigut elaborada ex professo per a este, ha de ser denegat per concórrer la causa prevista en l’article 14.1.ƒ de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, de conformitat amb els motius exposats anteriorment. D’altra banda, es pot considerar el pronunciament recollit en la Resolució del CTBG 934/2021, de data 30 de desembre de 2021, en què es fa referència al que disposa la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIBG, que assenyala que es regiran per la seua normativa específica, i per esta llei amb caràcter supletori, les matèries que tinguen previst un règim jurídic específic d’accés a la informació. I, en este sentit, s’hi assenyala que: “Tenint en compte este criteri, cal analitzar a continuació si la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial (LOPJ) i el Reial decret 937/2003, de 18 de juliol, de modernització dels arxius judicials, contenen un procediment d’accés específic per a la informació, en els termes indicats abans. L’article 235 de l’LOPJ assenyala “l’accés a les resolucions judicials o a aspectes determinats d’estes, o a altres actuacions processals, pels qui no són part en el procediment i acrediten un interés legítim i directe, podrà dur-se a terme amb una dissociació prèvia, anonimització o una altra mesura de protecció de les dades de caràcter personal que estes contingueren i amb ple respecte al dret a la intimitat, als drets de les persones que requerisquen un deure especial de tutela o a la garantia de l’anonimat de les víctimes o perjudicats, quan siga procedent”. Com indica el reclamant mateix, este precepte s’ha d’entendre com referit a l’accés als arxius judicials com a conjunt de documents, processos, etc., ja conclusos. […] Segons el parer d’este Consell de Transparència, este conjunt de normes conté un procediment específic en matèria d’accés a la informació relativa a expedients que es troben en els arxius judicials. Cal citar la jurisprudència del Tribunal Suprem, en què ha analitzat i indicat els termes en els quals s’ha d’interpretar l’al·ludida DA 1a. Així, la sentència (contenciosa), sec. 3a, de 25-01-2021, núm. 66/2021, Recl. 6387/2019 expressa, entre altres aspectes, que es constituïx, per tant, l’LTAIBG com la normativa bàsica transversal que regula esta matèria, al mateix temps que complementa la resta de les normes. Les previsions de l’LTAIBG queden desplaçades, i en este cas actuen com a supletòries, quan una altra norma legal haja disposat un règim jurídic propi i específic d’accés a la informació, de conformitat amb el que establix la disposició addicional primera, apartat segon, de l’LTAIBG. Com vam dir en les nostres sentències d’11 de juny de 2020 (recurs 577/2019) i de 19 de novembre de 2020, esmentada anteriorment: (...) el desplaçament de les previsions contingudes en la Llei 19/2013 i, per tant, del règim jurídic general previst en esta norma, en tot el relatiu a l’accés a la informació pública, els seus límits i procediment que ha de seguir-se, exigix que una altra norma, de rang legal, incloga un règim propi i específic que permeta entendre que estem davant d’una regulació alternativa per les especialitats existents en un àmbit o matèria determinada, i així es crea una regulació autònoma en relació amb els subjectes legitimats i/o el contingut i límits de la informació que pot proporcionar-se (...) règim propi i específic d’accés a la informació, que determine els subjectes legitimats, el procediment, el contingut i límit de la informació accessible i altres aspectes de l’exercici del dret d’accés (...)”. Així mateix, la Sentència del Tribunal Suprem (contenciosa), sec. 3a, de 08-03-2021, núm. 314/2021, Recl. 1975/2020, argumenta “el desplaçament de les previsions que conté la Llei 19/2013 i, per tant del règim jurídic general previst en esta norma, en tot el relatiu a l’accés a la informació pública, els seus límits i el procediment que ha de seguir-se, exigix que una altra norma de rang legal incloga un règim propi i específic que permeta entendre que ens trobem davant d’una regulació alternativa per les especialitats existents en un àmbit o matèria determinada, i així es crea una regulació autònoma en relació amb els subjectes legitimats i/o el contingut i límits de la informació que poden proporcionar-se (...). Així, hem d’aclarir, en primer lloc, que, sens dubte, hi ha un règim específic propi quan en un sector determinat de l’ordenament jurídic hi ha una regulació completa que desenvolupa en este àmbit el dret d’accés a la informació per part o dels ciutadans en general o dels subjectes interessats. En estos supòsits és clar que este règim s’haurà d’aplicar amb caràcter preferent a la regulació de la Llei de transparència, que en tot cas serà d’aplicació supletòria per als aspectes que no han sigut previstos en tal regulació específica sempre, és clar, que resulten compatibles amb esta (...). No obstant això, més freqüent que una regulació alternativa completa és l’existència, en diversos àmbits sectorials, de disposicions, anteriors a la Llei de transparència, que contenen previsions que afecten el dret d’accés a la informació, molt especialment en relació amb els seus límits (...). Doncs bé, hem de precisar que en estos casos, encara que no es tracte de règims complets, estes regulacions parcials també resulten d’aplicació de conformitat amb el que disposa la disposició addicional de la Llei de transparència, que manté la seua aplicació supletòria en tota la resta, això és, el marc general del dret d’accés a la informació i la resta de la normativa establida en esta llei, a excepció del que ha quedat desplaçat per la regulació sectorial parcial. Resulta així, per tant, que quan la disposició addicional primera disposa que es regiran per la seua normativa específica les matèries que tinguen previst un règim jurídic propi d’accés a la informació, la remissió comprén també les regulacions sectorials que s’afecten aspectes rellevants del dret d’accés a la informació, com ho és el dels límits d’este, encara que no es configuren com un tractament global i sistemàtic del dret, i en tot cas la Llei de transparència queda com a regulació supletòria”. Per tant, d’acord amb els arguments exposats anteriorment, i tal com manté reiteradament este Consell de Transparència i Bon Govern, es considera que a la informació sol·licitada li és aplicable un règim específic d’accés i que, en conseqüència i derivat del que disposa la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIBG esmentada anteriorment, no són aplicables les disposicions de l’LTAIBG al cas analitzat.” Com s’hi pot observar, fins i tot sent aplicable el que disposa l’article 14.1.ƒ de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, és evident que la doctrina referida al règim contingut (en la DA 1a, apartat 2), pel que fa a la regulació específica de l’LOPJ, determina que l’accés a actuacions processals determinades, pels qui no són part en el procediment i acrediten un interés legítim i directe, podrà dur-se a terme en els termes previstos en esta, i només estarà referida a l’accés als arxius judicials com a conjunt de documents, processos, etc., ja conclusos. […] SOL·LICITE que, tenint per presentat este escrit, tinga per formulades les al·legacions que consten en el cos d’este, a fi que es tinguen en compte, es procedisca a admetre-les i, en mèrits de la seua virtut, després de la substanciació del procediment en forma legal, acorde desestimar íntegrament la reclamació formulada pel Sr. . Quart. En data 26 de juny de 2023, el Sr. aporta al Consell Valencià de Transparència una documentació nova al procediment; concretament, l’acte de data 2 de juny de 2023, dictat en la peça de mesures cautelars 4/000394/2022 del TSJ de la Comunitat Valenciana, sala contenciosa administrativa, secció quarta, pel qual s’acorda denegar la mesura cautelar sol·licitada per la UMH que consistix en la suspensió de l’execució de la disposició administrativa objecte d’impugnació que es referix al Decret 115/2022, de 5 d’agost, en relació amb la implantació del grau de Medicina en la Universitat d’Alacant. Quint. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este Consell, s’adopta la present resolució sota els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. Tal com disposa l’article 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació, podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèvia a la impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes resolucions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’este recurs –la Universitat de Miguel Hernández d’Elx– es troba subjecta a les exigències de la llei esmentada, en virtut del que disposa en l’article 3.1.a, que es referix de manera expressa a “les universitats públiques valencianes”. Quart. Quant al reclamant, es reconeix el dret del Sr. a acollir-se al que preveu l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, atés que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei”. Malgrat haver-ho sol·licitat en diverses ocasions, el reclamant no té la condició d’interessat en el procediment del qual forma part la documentació a la qual se sol·licita accés. Quint. Finalment, la informació sol·licitada constituïx informació pública, d’acord amb el que establix l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entenen per informació pública “els continguts o els documents, independentment del format o el suport que tinguen, que consten en poder de l’Administració i que s’hagen elaborat o adquirit en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana en l’article 7.4. Sext. Arribats a este punt, recordem que el que realment sol·licita el reclamant està relacionat directament, com ja s’ha indicat en l’antecedent primer, amb les actuacions dutes a terme per la Universitat de Miguel Hernández d’Elx enfront del Decret 115/2022, de 5 d’agost, del Consell, pel qual s’autoritza la implantació del grau de Medicina en la Universitat d’Alacant, i que es referixen, en concret, a la còpia dels documents següents: - recurs contenciós administratiu presentat davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, secció 4a, enfront del decret esmentat, - provisió judicial per la qual s’admet a tràmit este recurs, - escrit presentat per la UMH que sol·licite la suspensió cautelar del decret esmentat. Sobre això resol la UMH, mitjançant la Resolució rectoral 00905/2023, del 6 d’abril, que denega la sol·licitud d’accés, ja que es considera que es tracta d’informació relacionada amb el procediment judicial, i així concorre el límit que preveu l’article 14.1.f de la Llei 19/2013, de 9 de desembre. Concedit el tràmit d’al·legacions a la Universitat, esta no sols insistix en la concurrència d’este límit a l’exercici del dret d’accés, sinó que, a més, en justifica la denegació en què a la informació sol·licitada li és aplicable un règim específic d’accés derivat del que disposa la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIBG, i no es podran aplicar les disposicions de l’LTAIBG al cas analitzat. Entén que la regulació específica de l’LOPJ determina que l’accés a actuacions processals determinades, pels qui no són part en el procediment i acrediten un interés legítim i directe, podrà executar-se en els termes previstos en esta, i només estarà referida a l’accés als arxius judicials com a conjunt de documents, processos, etc., ja conclusos. Al marge de si, en el cas present, és procedent o no aplicar-hi un règim jurídic específic d’accés a la informació, atés que la informació se sol·licita a un subjecte obligat dels previstos en la Llei de transparència i no a un òrgan judicial, compartim completament el que argumenta la Universitat de Miguel Hernández en l’escrit d’al·legacions pel que fa a l’aplicació del límit previst en la lletra f de l’article 14 de la Llei 19/2013, tenint en compte que ens trobem davant de documentació que ha sigut elaborada expressament per al procediment judicial en curs, per la qual cosa és procedent desestimar la reclamació, i queda justificada la concurrència del límit al·legat per la universitat sempre que no finalitze el procediment judicial. En este mateix sentit s’ha pronunciat anteriorment este Consell en diverses resolucions, entre d’altres, Res. 13/2022, exp. 184/2021, Res. 55/2021, exp. 231/2020, R. 112/2021, exp. 252/2020, i l’aplicació d’este límit, en estos casos, és una doctrina consolidada d’este òrgan de garantia. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i als fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda Desestimar la reclamació presentada pel Sr. en data 8 de maig de 2023, amb número de registre GVRTE/2023/1897524, contra la resolució de la Universitat de Miguel Hernández d’Elx, de conformitat amb el que exposa el fonament jurídic sext d’esta resolució. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA Ricardo García Macho