Acceso a documentación de expedientes de información previa y disciplinarios del Colegio de Abogados de Castelló

Expedient núm. 259/2023 Resolució núm. 107/2024 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Sr. Ricardo García Macho Vocals: Sra. Emilia Bolinches Ribera Sr. Lorenzo Cotino Hueso Sra. Sofía García Solís València, 30 de maig de 2024 Reclamant: Sra. Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló VISTA la reclamació número 259/2023, formulada per la Sra. contra l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló i amb la vocal del Consell com a ponent, la Sra. Sofía García Solís, s’adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l’expedient, en data 10 d’agost de 2023, la Sra. , va presentar per via telemàtica una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència, amb número de registre GVRTE/2023/3444646. En esta reclama contra la resposta oferida per l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló, mitjançant l’Acord de 31 de juliol de 2023, i manifesta que no contesta la seua sol·licitud d’accés a informació pública presentada el 12 de juny de 2023, amb número de registre RE-000391, en la qual demanava, al marge d’altres qüestions que no són competència d’este consell, una còpia de la diversa documentació relativa als expedients d’informació prèvia núm. 38/2023 i núm. 39/2023 incoats per este col·legi. Concretament sol·licitava, respecte dels dos expedients: “- La resolució íntegra d’incoació del tràmit d’informació prèvia recaiguda en este expedient. - Els escrits d’al·legacions que s’hagen presentat o es presenten en este expedient per part del lletrat a què es referix el procediment. - La resolució íntegra que recaiga en este procediment de comprovació prèvia, i si és el cas, en el procediment disciplinari.” Segon. A fi d’oferir una resposta adequada a la sol·licitud de la reclamant, amb caràcter previ a la deliberació d’esta resolució, per part d’este consell es va procedir a concedir un tràmit d’audiència a l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló per via telemàtica, en què se l’instava, en data 12 de setembre de 2023, a formular les al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, i que facilitara a este consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el mateix dia 12 de setembre de 2023, segons justificant de recepció que consta en l’expedient. En data 18 de setembre de 2023 es va rebre la contestació a este requeriment per part de l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló, en el qual manifestava el següent: “[…] Primer. Que l’apartat primer de la disposició addicional primera de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern (d’ara en avant, LT) establix: Disposició addicional primera. Regulacions especials del dret d’accés a la informació pública. 1. La normativa reguladora del procediment administratiu corresponent serà l’aplicable a l’accés per part de qui tinga la condició d’interessat en un procediment administratiu en curs als documents que s’integren en este. És a dir, l’accés als documents integrants d’un procediment administratiu per part de qui tinga la condició d’interessat serà la que establix el procediment administratiu corresponent. Segon. Que l’article 4 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) definix el concepte d’interessat: […] Al seu torn, l’article 62.5 de l’LPAC establix que «la presentació d’una denúncia no conferix, per si mateixa, la condició d’interessat en el procediment». Al cap i a la fi, s’entén per denúncia «l’acte pel qual qualsevol persona, en compliment o no d’una obligació legal, posa en coneixement d’un òrgan administratiu l’existència d’un determinat fet que pot justificar que s’inicie d’ofici un procediment administratiu». La jurisprudència posterior a les disposicions assenyalades anteriorment, per la seua part, ha puntualitzat que l’interés legítim, en general, no és un mer interés per respectar la legalitat; és necessari que el denunciant es trobe en una relació especial amb l’objecte del procés o del procediment, que es concreta en la titularitat d’un interés directe, personal i legítim que puga afectar la resolució que es dicte (STS de 22 de novembre de 1996). En el mateix sentit, el Tribunal Suprem ha assenyalat que «el denunciant sí que està legitimat per a participar en el procediment sancionador i per a obtindre una resposta administrativa o jurisdiccional, per raó que una resolució estimatòria de les seues pretensions pot incidir positivament en l’esfera jurídica del denunciant» (STS de 21 de juliol de 1995, 25 i 31 d’octubre, 2 i 9 de novembre de 1996, i 21,24 i 29 de gener de 1997).” En conclusió, la presentació d’una denúncia no conferix, per si mateixa, la condició d’interessat en el procediment, però al denunciant se li ha de reconéixer l’estatus d’interessat sempre que en ell concórrega alguna de les situacions legitimadores expressades en l’article 4 que s’ha esmentat abans. Que, en este cas, la reclamant a este Consell Valencià de Transparència no té la condició d’interessada en el procediment deontològic instruït en este Il·lustre Col·legi d’Advocats, tot i haver presentat la Sra. la denúncia corresponent, perquè no es promouen drets o interessos legítims individuals, i es tracta d’un procediment administratiu sancionador en relació amb la conducta professional de determinats lletrats. La resolució que es puga dictar finalment, siga d’arxiu, siga de sanció, no influirà en res la seua esfera jurídica. Tercer. Que l’article 64 de l’LPAC establix que l’acord d’iniciació «es comunicarà al denunciant quan les normes reguladores del procediment així ho prevegen». Quart. Que el Reglament de procediment disciplinari de l’Advocacia, aprovat pel Ple de 27 de febrer de 2009, que es dicta en el desenvolupament de la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de col·legis professionals i de l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, establix quina és la informació que es facilita als denunciants en les actuacions que realitzen els col·legis d’advocats i els consells autonòmics a fi de depurar la responsabilitat disciplinària en què puguen incórrer els advocats, els col·legiats no exercents i els advocats inscrits en virtut del Reial decret 936/2001, de 3 d’agost, en cas d’infracció dels seus deures professionals, col·legials o deontològics. En este àmbit, s’establixen les següents: […] Quinta. Que en relació amb les excepcions que s’establixen en els articles 14 i 15 de l’LT, cal assenyalar que el contingut d’esta classe d’expedients administratius sancionadors afecta, en la pràctica totalitat dels casos, qüestions sotmeses al secret professional dels advocats (article 14.1.j), així com la investigació i sanció dels il·lícits disciplinaris (article 14.1.e), per la qual cosa en cap cas poden ser accessibles a tercers en la mesura que no afecten els seus interessos legítims en els termes que s’han exposat anteriorment, tot això en relació amb l’article 105.b CE que restringix expressament d’este àmbit «l’esbrinament dels delictes», i que la jurisprudència inveterada del TC estén al règim administratiu sancionador. D’acord amb tot això, este Il·lustre Col·legi d’Advocats entén que, de conformitat amb la normativa exposada i sense tindre la denunciant la condició d’interessada en els termes exposats, la informació que es pot facilitar en relació amb el procediment administratiu sancionador és l’assenyalada pel Reglament de procediment disciplinari de l’advocacia”. Tercer. Considerant el que s’establix en l’article 19.3 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que establix que “Si la informació sol·licitada poguera afectar drets o interessos de tercers, degudament identificats, se’ls concedirà un termini de quinze dies perquè puguen realitzar les al·legacions que consideren oportunes”, per part d’este consell es va procedir a donar trasllat, mitjançant un escrit de data 12 de setembre de 2023 al Sr. i al Sr. , rebut el dia 18 de setembre de 2023 i el 14 de setembre de 2023, respectivament, segons els justificants de recepció que consten en l’expedient, i sense que fins a la data s’haja rebut cap escrit en contestació a este requeriment. Quart. En data 23 de setembre de 2023 es rep en el Consell l’escrit de la reclamant en el qual sol·licita l’ampliació de la reclamació presentada en data 10 d’agost de 2023, sobre la base del fet que, en data 11 d’agost de 2023, la interessada va presentar una ampliació de la sol·licitud d’informació pública davant de l’ICACS en relació amb la informació que consta en els dos expedients esmentats (38/2023 i 39/2023), en la qual, a més del que es va sol·licitar inicialment, demana una còpia de les proves practicades de manera comuna en els dos procediments. Concretament, el contingut íntegre de la testifical de la Sra. i del lletrat Sr. , siga en suport d’àudio, siga en suport paper. A conseqüència d’esta ampliació de la reclamació, es va procedir, per part d’este consell, a concedir un nou tràmit d’audiència a l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló per via telemàtica, instant-lo, en data de 17 d’octubre de 2023, a formular les al·legacions que considerara oportunes respecte a l’ampliació de la reclamació, així com a facilitar a este consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el mateix dia 17 d’octubre de 2023, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En data 19 d’octubre de 2023 es rep contestació al tràmit d’audiència de l’ampliació de la reclamació per part de l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló, en el qual manifestava el següent: “[…] Este col·legi d’advocats ja va atendre el requeriment efectuat per vostés en data 12 de setembre de 2023 sobre la reclamació interposada davant del Consell Valencià de Transparència el 10 d’agost de 2023 per la contra este Col·legi d’Advocats de Castelló (d’ara en avant, ICACS). En resposta a este requeriment, l’ICACS els va manifestar, en l’escrit de data 18 de setembre de 2023 a les al·legacions del qual ens remetem, que, atés que la denunciant no té la condició d’interessada en els termes exposats en este escrit, la informació que es pot facilitar en relació amb el procediment administratiu sancionador era la que assenyalava el Reglament de procediment disciplinari de l’Advocacia. En conseqüència no hi ha cap obligació de facilitar a la denunciant les còpies de les testificals practicades. No obstant això, no hi ha cap inconvenient, per part de l’ICACS, de facilitar-los, a vostés, el resultat de la pràctica de la prova testifical practicada en el període d’informació prèvia 38/23, al qual es va acumular el 39/23, ja que tota la documentació consta incorporada a este expedient, el qual posem a la seua disposició perquè vostés, si així ho consideren, l’entreguen a la Sra. , per la qual cosa l’ICACS quedaria eximit de les possibles responsabilitats que es pogueren derivar davant de tercers, ja que existix informació sotmesa a secret professional que regix la relació entre FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons arreplega, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació, es podrà interposar una reclamació potestativa (prèviament a la impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes reclamacions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, la corporació destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’este recurs —l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló— està subjecte a les exigències de la Llei esmentada, en virtut del que es disposa en l’art. 3.1.f, que es referix de manera expressa a “Les corporacions de dret públic […], quant a les seues activitats subjectes a dret administratiu”. En relació amb este punt, este consell, en la seua resolució núm. 82/2019 de l’exp. núm. 40/2019, FJ 2n, considerava el següent: “Segon. La Llei 19/2013 de 9 de desembre, de transparència, en l’article 2.1.e relatiu al seu àmbit subjectiu d’aplicació inclou les corporacions de dret públic quant a les activitats subjectes a dret administratiu. No obstant això, pel que fa a l’article 2: 2n. Les corporacions de dret públic no es consideren, a l’efecte d’esta llei, com a Administració Pública. El mateix es disposa en l’article 2. 1.f de la Llei 2/2015 valenciana —actualment l’article 3.1.f de la Llei 1/2022— respecte de l’àmbit subjectiu d’aplicació respecte de les «Les corporacions de dret públic, quant a les seues activitats subjectes a dret administratiu». Referent als col·legis professionals, és procedent acudir a la nostra resolució núm. 24 de 3 de novembre de 2016 de referència en la matèria que resol l’expedient 16/2016. Com es va tindre l’oportunitat d’exposar en la resolució esmentada, els col·legis professionals, reconeguts per la mateixa Constitució (art. 36) i configurats legalment de manera general per la Llei 2/1974, de 13 de febrer, de col·legis professionals, compten amb una naturalesa singular en la seua configuració com a corporacions de dret públic de base privada que desenvolupen funcions públiques, la qual cosa es justifica pel compliment de diferents interessos públics (STC 89/1989, d’11 de maig, FJ 7 i recentment STC 3/2013, de 17 de gener, FJ 5). A la vista de la regulació bàsica, les seues funcions es referixen, de manera general, en l’article 5 (Llei 2/1974, de 13 de febrer), i els seus actes poden ser «recurribles davant de la jurisdicció contenciosa administrativa» «quan estiguen subjectes al Dret Administratiu» (art. 8), i en este àmbit s’ha d’entendre l’article 2.1.c de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, quan regula que «l’orde jurisdiccional contenciós administratiu coneixerà de les qüestions que se susciten en relació amb […] els actes i disposicions de les corporacions de dret públic, adoptats en l’exercici de les seues funcions públiques». L’STS de la Sala Tercera de 18 de juliol de 2008 (FJ 1r) recorda que els col·legis són corporacions públiques que «constituïxen una realitat jurídica de base associativa i règim particular diferent del de les associacions de naturalesa privada» (STC 5/96). El caràcter de corporacions públiques «no aconseguix enfosquir la naturalesa privada dels seus fins i comeses principals» (STC 20/88), i queda limitada l’equiparació a les administracions públiques de caràcter territorial «als sols aspectes organitzatius i competencials en els quals es concreta i singularitza la dimensió pública dels col·legis» (STC 87/89). Esta particular naturalesa i estes funcions imposen analitzar cada actuació col·legial concreta per a determinar si queda subjecta a dret públic, i per tant a la normativa de transparència. I amb este fi, cal tindre en compte la jurisprudència relativa a esta qüestió i que resulte aplicable, a la qual s’ha de fer menció. Quant a la transparència i el dret d’accés a la informació dels col·legis professionals, cal tindre en compte, entre altres, diverses resolucions del Consell estatal, com la Resolució del CTBG núm. 72, de 3 de juny de 2016; la núm. 80, de 30 de maig de 2016; la núm. 336, de data 22 de setembre de 2016; la núm. 72, de 3 de juny de 2016; la núm. 17, de 30 de març del 2016. En qualsevol cas, i per la gran proximitat amb este cas, cal tindre en compte les resolucions R/0125/2018 i R/0127/2018, relatives a informació general —no particular— sobre col·legiats. I, amb una afinitat especial amb la present, la R/0062/2017, de 5 de maig de 2017. Altres òrgans autonòmics també han dictat resolucions relatives als col·legis professionals, entre altres, la Resolució del Comissionat de Transparència i Accés a la Informació Pública de Canàries núm. 59/2016, de data 29 de març de 2017; la Resolució de la Comissió de Transparència de Castella i Lleó núm. 11, de 21 de febrer de 2017 i la núm. 14, de 16 de juny de 2016; la Resolució de la Comissió catalana de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) núm. 6, de data 10 de gener, i la núm. 16/2017, de 18 de gener; així com la Resolució del Consell de Transparència i Protecció de Dades d’Andalusia núm. 114/2016, de 30 de novembre. Així mateix, té interés l’estudi profús de la Comissió Jurídica del Consell General de l’Advocacia d’Espanya en l’Informe 2/2014 que emet la Comissió Jurídica sobre les obligacions de transparència dels col·legis d’advocats a la vista de l’aprovació de la Llei 19/2013 de 9 de desembre de transparència.” Quart. Quant al reclamant, es reconeix el dret que té d’acollir-se al que preveu l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, atés que l’article 27 d’esta llei garantix el dret d’accés a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment”, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei. Si entrem en matèria, en primer lloc, cal dilucidar si la Sra. té o no la condició d’interessada en el procediment que ens ocupa, ja que, segons les al·legacions realitzades pel Col·legi d’Advocats de Castelló, este és el principal fonament per a desestimar l’accés a la informació pública que se sol·licita. En este sentit, per al CVT, als mers efectes d’accedir a la informació este fet hauria de ser irrellevant, ja que la sol·licitant pot actuar com a ciutadana tant de manera individual com en representació, d’acord amb el que establix l’art. 27 de la Llei 1/2022 de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana: “Qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, té dret d’accés a la informació pública, mitjançant sol·licitud prèvia i sense més limitacions que les establides en la llei. Per a l’exercici d’este dret, no cal motivar la sol·licitud ni invocar la llei”. No obstant això, entenem que després d’haver analitzat la denúncia presentada per la reclamant, de la qual es deriva el procediment incoat per part del Col·legi d’Advocats de Castelló, així com d’haver adduït en el seu escrit la presència d’interessos en este procediment, i d’acord amb el que establix l’article 4 de la Llei 39/2015 de procediment administratiu comú “1. Es consideren interessats en el procediment administratiu: a) Els qui ho promoguen com a titulars de drets o interessos legítims individuals o col·lectius. b) Els qui, sense haver iniciat el procediment, tinguen drets que puguen resultar afectats per la decisió que s’adopte en este.” Este CVT ha d’entendre que la Sra. sí que té la condició d’interessada en el procediment seguit en el Col·legi d’Advocats de Castelló i que, per tant, té una posició privilegiada quant al dret d’informació reconegut en l’art. 27 de la Llei 1/2022 de transparència. Esta posició no desvirtua el que s’ha adduït en els diversos escrits d’al·legacions presentats pel Col·legi d’Advocats de Castelló en el sentit de plantejar l’article 62.5 de la Llei 39/2015, LPAC, el qual establix que “La presentació d’una denúncia no conferix, per si mateixa, la condició d’interessat en el procediment”, la qual cosa, si bé és certa, no és menys cert que, com que té interessos en conflicte, cal atendre la reclamació presentada com a part interessada en el procediment. En el cas concret que ens ocupa, la informació que conté l’expedient d’informació prèvia sol·licitat pot incloure documentació que afecte la seua esfera professional i personal, ja que les presumptes infraccions comeses pels advocats objecte de l’expedient informatiu poden perjudicar-la directament com a lletrada i com a usuària de la seua comunitat, ja que, segons indica, ha sigut la part contrària en determinats expedients judicials en què presumptament han ocorregut les infraccions denunciades contra els lletrats als quals se’ls ha obert el tràmit d’informació prèvia. Per tant, resulta evident que la reclamant és titular d’un interés legítim que pot haver-se vist afectat per les actuacions sol·licitades. En este sentit el TS ha assenyalat que “el denunciant sí que està legitimat per a participar en el procediment sancionador i per a obtindre una resposta administrativa o jurisdiccional, per raó que una resolució estimatòria de les seues pretensions pot incidir positivament en l’esfera jurídica del denunciant” (STS de 21 de juliol de 1995, 25 i 31 d’octubre, 2 i 9 de novembre de 1996 i 29 de gener de 1997). Quint. Finalment, la informació sol·licitada en principi constituïx informació pública, d’acord amb el que establix l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entén per informació pública “els continguts o documents, independentment del format o suport que tinguen, que consten en poder de l’Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana en l’article 7.4. No obstant això, caldrà atendre les circumstàncies que acompanyen este cas concret Sext. Per tant, cal centrar-se en la petició d’informació concreta per a, en primer terme, determinar si cal considerar que està vinculada a les funcions o les activitats públiques dels col·legis. I és que estes només són una part del total de les seues funcions, ja que les restants són de naturalesa privada i, per tant, no subjecta a la legislació de transparència. En este sentit, i acudint a la jurisprudència, cal assenyalar que l’STS de 18 juliol de 2008 (RJ 2008\3454) establix que “Per la seua naturalesa, són àmbits competencials o fins privats dels col·legis professionals els relatius a la protecció mutual i l’assistència social dels seus membres i la seua família, i el «pressupost» per al funcionament col·legial. Este pressupost s’integra per la previsió anual d’ingressos i gastos, el qual no és fiscalitzable per este orde jurisdiccional, la competència del qual es limita al control de la formació de voluntat de l’òrgan col·legial que aprova el pressupost: la junta general ordinària del col·legi corresponent. Per contra, constituïx una activitat col·legial administrativa subjecta al posterior control jurisdiccional contenciós administratiu: a) La col·legiació obligatòria (STC 194/98 [RTC 1998, 194]); b) Tot el seu règim electoral; c) El règim disciplinari; d) El visat col·legial dels treballs professionals dels col·legiats, quan així ho exigisquen els respectius estatuts; e) El règim de recursos contra els actes administratius dictats pels diferents òrgans col·legials, en l’àmbit de les seues competències, respecte dels seus col·legiats.” Per tant, com que la informació que se sol·licita és referent al règim disciplinari del Col·legi i atenent el que s’establix pel Tribunal Suprem en la sentència anterior, hem de considerar que la informació que se sol·licita, com que està sotmesa a l’àmbit de control jurisdiccional contenciós administratiu, prové d’una activitat pública del Col·legi i no privada, per la qual cosa cal considerar-la com a informació pública. Sèptim. Arribats a este punt, cal dilucidar amb tots els detalls el que reclama la “- La resolució íntegra d’incoació del tràmit d’informació prèvia recaiguda en este expedient”. Pel que fa a este tema, cal manifestar que, en cas que hi haja una resolució en el moment de presentar l’escrit de sol·licitud davant del Col·legi d’Advocats de Castelló, esta s’haurà d’entregar, en compliment de la Llei 1/2022 de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, i no s’apreciarà la concurrència de causa d’inadmissió o els límits que es preveuen en els articles 14, 15 i 18 de la Llei 19/2013, estatal de transparència. - “Els escrits d’al·legacions que s’hagen presentat o es presenten en este expedient per part del lletrat a què es referix el procediment.” En esta sol·licitud, s’observen dos parts: els escrits d’al·legacions que s’hagen presentat i que, per tant, consten en poder de la part reclamada, s’han d’entregar. Els que s’hagen de presentar posteriorment o que estiguen en curs d’elaboració, que no es poden entregar, ja que no consten en l’expedient en el moment de la sol·licitud, segons consta en l’article 18 de la Llei 1/2022 de transparència de la Comunitat Valenciana com a causa d’inadmissió. - “La resolució íntegra que recaiga en este procediment de comprovació prèvia, i si és el cas, en el procediment disciplinari.” Tenint en compte que esta resolució final del procediment de comprovació prèvia encara no s’ha dictat en el moment de presentar la sol·licitud d’informació, hem de reiterar allò que s’ha esmentat anteriorment, en el sentit que es tracta d’informació que no obra en poder del Col·legi i que, en conseqüència, no podrà entregar-se, ja que no n’hi ha o està en procés d’elaboració. Octau. Pel que fa a la primera ampliació de la sol·licitud d’informació que va realitzar la Sra. en data 23 de setembre de 2023, mitjançant la qual demana una còpia de les proves practicades de manera comuna a tots dos procediments, concretament el contingut íntegre de la testifical de la Sra. i del lletrat, Sr. , siga en suport d’àudio, siga en suport paper, este CVT entén que, com que es considera com a interessada en el procediment a la qual es reconeix un valor superior en matèria d’informació i com que es tracta de documentació de caràcter administratiu i no d’informació de matèria penal de caràcter jurisdiccional, la qual estaria sotmesa a límits d’accés, sense que este consell aprecie el límit al·legat per l’ICACS en l’escrit d’al·legacions, l’entitat reclamada tindrà l’obligació d’entregar la informació sol·licitada a la reclamant. Nové. Quant a la segona sol·licitud d’ampliació presentada en data 25 de febrer de 2024 per la Sra. en la qual s’interessa per accedir a un document determinat i perfectament identificat per la data i els firmants, “l’escrit de data 22 d’abril de 2021 aportat pels lletrats i firmat per la Junta Directiva de la comunitat d’usuaris de l’aparcament Rei en Jaume de Castelló, hem de manifestar que, en cas que conste en l’expedient referit, l’hauran d’entregar a la reclamant per tractar- se d’informació pública. Dècim. Pel que respecta a la formalització de l’accés a la informació, l’article 22.2 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern establix que “Si ha existit oposició de tercer, l’accés només tindrà lloc quan, després d’haver-se concedit este accés, haja transcorregut el termini per a interposar un recurs contenciós administratiu, sense que s’haja formalitzat o haja sigut resolt confirmant el dret a rebre la informació”. En els mateixos termes es pronuncien els articles 36 de la Llei 1/2022 valenciana, de transparència i 56.1 del decret 105/2017, de desenvolupament de la Llei 2/2015, i no consta a este consell que hi haja hagut oposició de tercers. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i els fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda: Primer. Estimar parcialment la reclamació presentada en data 10 d’agost de 2023 per la Sra. contra la resposta oferida per l’Il·ltre. Col·legi d’Advocats de Castelló, així com reconéixer el dret d’accés a la informació existent en l’expedient d’informació prèvia en el moment de presentar la sol·licitud, que, si és el cas, comprendrà la resolució d’incoació i les testificals practicades, així com el document de data 22 d’abril del 2021, en cas que existisca, tal com es preveu en els fonaments jurídics sèptim, octau i nové. Segon. Desestimar la reclamació referent a documents futurs que no s’hagen generat en el moment de presentar la sol·licitud davant de l’ICACS. Tercer. Instar l’ICACS a facilitar, en el termini d’un mes des de la recepció de la present resolució, la informació sol·licitada l’accés de la qual s’estima, i s’haurà de comunicar a este consell les actuacions dutes a terme per a complir els acords. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA