Acceso a información sobre complementos de productividad de la Policía Local de Alicante

Expedient núm. 278/2023 Resolució núm. 125/2024 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Sr. Ricardo García Macho Vocals: Sra. Emilia Bolinches Ribera Sr. Lorenzo Cotino Hueso Sra. Sofía García Solís València, 25 de juny de 2024 Reclamant: Sr. Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament d’Alacant VISTA la reclamació número 278/2023, formulada pel Sr. contra l’Ajuntament d’Alacant, i amb la vocal del Consell, la Sra. Sofía García Solís, com a ponent, s’adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l’expedient, en data 2 de setembre de 2023 el Sr. en qualitat de representant sindical del Sindicat SITAP (Sindicat Independent de Treballadors de l’Administració Pública), va presentar per via telemàtica una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència, amb número de registre GVRTE/2023/3667011. En esta reclamava contra la resolució d’inadmissió de l’Ajuntament d’Alacant a una sol·licitud d’accés a informació pública que es va presentar el 27 de juny de 2023, amb número de registre E2023080430, en la qual es demanava informació relativa als complements de productivitat retribuïts als funcionaris de la Policia Local d’Alacant durant els últims quatre anys. Concretament, sol·licitava el següent: “I. Des d’este sindicat som coneixedors que es retribuïx, per part de l’Ajuntament i de manera individualitzada, complementària i en concepte de productivitat, a diversos funcionaris de la Policia Local d’Alacant. En virtut de la qual cosa, SOL·LICITE: I. Sol·licite l’accés electrònic, i en cas que no hi haja un expedient electrònic, que es duga a terme mitjançant una compareixença, a tots els complements de productivitat que s’han retribuït de manera individualitzada a funcionaris de la Policia Local d’Alacant en el període dels últims quatre anys, a comptar des de la presentació d’esta reclamació. II. Sol·licite l’accés electrònic, i en cas que no hi haja un expedient electrònic, que es duga a terme mitjançant una compareixença, a tots els complements de productivitat que s’han retribuït a funcionaris de la Policia Local de l’Ajuntament d’Alacant en el període dels últims quatre anys, a comptar des de la presentació d’esta reclamació. Que esta informació és pública per a la resta dels funcionaris i representants sindicals, en virtut del que establix l’article 23.3.c de la Llei 30/1984. Que esta informació és pública, en virtut del que establix l’article 13 de la Llei 19/2013. Que este accés siga gratuït, en virtut del que establix l’article 36 de la Llei 1/2022 de la Generalitat Valenciana.” A esta sol·licitud respon l’Ajuntament d’Alacant per mitjà d’una resolució del regidor de Recursos Humans, de data 7 d’agost de 2023, en la qual es manifesta que: “[…] A este efecte s’ha de tindre en compte l’informe jurídic 0137/2010 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades sobre la interpretació de l’article 23.3.c de la Llei 30/1984 de mesures per a la reforma de la funció pública, en el qual es conclou que: «Encara que la Llei 7/2007 ha derogat l’últim incís de l’últim paràgraf de l’article 23.3.c de la Llei 30/1984, no s’ha produït este efecte pel que fa al primer incís, per la qual cosa no es genera la contradicció a la qual es referix la consulta. En conseqüència, els funcionaris del departament o organisme interessat poden tindre accés a les dades relacionades amb l’assignació del complement de productivitat d’acord amb el que es disposa en l’article 11.2.a de la Llei orgànica 15/1999 en relació amb el primer incís del precepte esmentat. Per contra, els representants sindicals no podran obtindre esta informació per als fins que els són propis sense que compten amb el consentiment de l’interessat, ja que s’ha derogat l’últim incís de l’últim paràgraf de l’article 23.3.c que s’ha esmentat abans. Així mateix, no és possible que els representats sindicals tracten estes dades, i s’ha d’entendre que ací es fa referència a les juntes de personal i seccions sindicals.» Seria convenient que s’adoptaren mesures que permeten conciliar el dret dels funcionaris a conéixer l’assignació del complement de productivitat amb el dret a la protecció de les dades de caràcter personal, i, d’esta manera, evitar l’exposició pública de la informació sense limitar-ne l’accés. A este efecte, en el servici d’RH, el departament d’RLT i de formació s’elabora mensualment la informació sobre les quanties que s’abonen a tots els empleats municipals en concepte de productivitat perquè es puguen consultar per part dels empleats de la corporació, amb la identificació prèvia, a la qual es pot accedir durant l’horari de funcionament d’este departament. L’alcalde és l’òrgan competent per a resoldre sobre l’accés a la informació pública, de conformitat amb el que es preveu en l’article 124.4.ñ de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i, per mitjà de la delegació efectuada pel Decret de data 19 de juliol de 2023, el regidor delegat de Recursos Humans. A conseqüència de tot el que s’ha exposat, resolc: Primer. Inadmetre la sol·licitud d’accés presentada pel Sr. com a representant del SITAP, pels motius que s’han exposat en el cos d’esta resolució. Segon. Notificar el Sr. […].” Segon. A fi d’oferir una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la deliberació d’esta resolució, este consell va procedir a concedir un tràmit d’audiència a l’Ajuntament d’Alacant per via telemàtica i se’l va instar, en data 7 de setembre de 2023, a formular les al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, així com a facilitar a este consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el dia 8 de setembre de 2023, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En resposta a este requeriment, amb data 14 de setembre de 2023 es rep en el Consell Valencià de Transparència un escrit d’al·legacions de l’Ajuntament d’Alacant, en el qual es remet la informació següent: “- Una còpia de la sol·licitud d’informació que va presentar el Sr. - Una còpia de la notificació de la resolució sobre la sol·licitud que va realitzar el Sr. . - Una còpia de l’informe jurídic núm. 0137/2010 de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades. Tercer. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este consell, s’adopta esta resolució amb els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons arreplega, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació, es podrà interposar una reclamació potestativa (prèviament a la impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes reclamacions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte del present recurs —l’Ajuntament d’Alacant— es troba subjecta a les exigències de la llei esmentada, en virtut del que disposa l’art. 3.1.d, que es referix de manera expressa a “les entitats integrants de l’Administració local de la Comunitat Valenciana”. Quart. Pel que fa al reclamant, es reconeix el dret a acollir-se al que preveu l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, ja que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, sense que calga motivar la sol·licitud ni invocar la llei”. En este cas, el reclamant sol·licita la informació en qualitat de secretari del Sindicat Independent de Treballadors d’Administracions Públiques. Pel que fa a les sol·licituds d’accés presentades per representants sindicals, este consell es pronuncia afirmant la seua competència per a la resolució de les reclamacions que es presenten “en l’àmbit de l’exercici de l’acció sindical” i manté el criteri que els representants sindicals tenen un dret d’accés qualificat com a representants dels treballadors. Cal esmentar les resolucions: Res. 30/2023, Res. 54/2023, Res. 60/2023, Res. 69/2023, Res. 102/2023, Res. 165/2023, entre altres. Ho confirma d’esta manera la sentència del TSJ de Madrid, Sentència 522/2022, en l’FJ 10m: “[...] cal destacar que, per a l’exercici total de l’acció sindical, la Llei orgànica de llibertat sindical atorga als delegats sindicals els mateixos drets i garanties que l’Estatut dels Treballadors concedix als membres de comités d’empresa i a estos com a institucions de representació electiva dels treballadors. D’esta manera, per mitjà de la remissió explícita al que es disposa en l’article 64 LET, es reconeix als delegats sindicals el dret a accedir a la mateixa documentació i informació que l’empresa pose a disposició del comité d’empresa […].” A sensu contrario, en els supòsits en què, malgrat la condició de representant sindical del reclamant, la informació sol·licitada no tinga relació amb l’exercici de l’acció sindical, el Consell considera que no correspon reconéixer-li eixe dret reforçat d’accés, per no reunir els pressupòsits de l’STS 1338/2020. A més, en este cas, el reclamant, com a policia local de l’Ajuntament d’Alacant, té la condició d’interessat i, per la particular connexió del dret d’accés a la informació amb el dret d’accés a l’expedient (art. 53.1.a Llei 39/2015), en relació amb el que es disposa en l’apartat 1r de la DA 1a de la Llei 19/2013, el Consell es reitera en el criteri de reconéixer un “règim especialment privilegiat d’accés” quan un ciutadà que sol·licita determinada informació per mitjà de l’exercici al dret d’accés exercix també la posició jurídica d’interessat en l’expedient, i s’entén que esta posició jurídica afavorix les possibilitats d’accés a la informació (Res. 18/2023, Res. 47/2023, Res. 58/2023, Res. 92/2023, i Res. 114/2023, entre moltes altres). Quint. Finalment, la informació sol·licitada constituïx informació pública, d’acord amb el que establix l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entén per informació pública “els continguts o els documents, independentment del format o el suport que tinguen, que consten en poder de l’Administració i que s’hagen elaborat o adquirit en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana, en l’article 7.4. En este cas, la sol·licitud d’informació cursada pel reclamant, a banda de constituir informació pública, s’emmarca dins de les relacions laborals que es mantenen entre els representants dels treballadors i els responsables de l’organisme i troba l’acomodament en el règim que constituïxen tant l’Estatut dels Treballadors (art. 62 i 64) com la Llei orgànica de llibertat sindical (art. 10), quant al personal laboral, i l’Estatut bàsic de l’empleat públic (art. 40), pel que fa al personal funcionari i estatutari. Este dret a rebre informació per part dels delegats sindicals té una connexió directa amb el dret dels treballadors a rebre informació remesa pel seu sindicat i, en conseqüència, l’empresari o l’administració s’han d’abstindre de desenrotllar qualsevol mena de conducta que puga impedir que es reba amb normalitat la informació, a fi de poder dur a terme el correcte desenrotllament de l’activitat sindical com a part fonamental de l’exercici del dret de llibertat sindical. A més, tal com sosté l’STS de 25 de gener de 2018, Rec. 30/2017, “[…] quan està en joc la llibertat sindical, les normes s’han d’interpretar en el sentit més favorable possible per al reconeixement d’este dret constitucional”. Sext. Pel que fa al motiu concret de la sol·licitud que planteja el reclamant en la seua condició de representant sindical del Sindicat SITAP de l’Ajuntament d’Alacant, la qual es referix al complement de productivitat dels funcionaris de la Policia Local dels últims quatre anys, la corporació municipal s’oposa per mitjà de la invocació de l’LOPD, ja que considera que en l’actualitat no hi ha cap empara legal que permeta l’accés que s’ha sol·licitat. En un assumpte similar al que es planteja ací, en el qual també se sostenia que, després de la derogació de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d’òrgans de representació, no hi ha cap norma que regule l’accés al complement de productivitat per part dels representants dels treballadors, este consell va tindre l’oportunitat de dictar la Resolució de l’expedient núm. 60/2019, en el qual, en l’FJ 7m, s’especificava el següent: “No es generava cap dubte amb la normativa anterior a l’entrada en vigor de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic, ja que en la Llei 30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a la reforma de la Funció Pública, i la Llei 9/1987, de 12 de juny, d’òrgans de representació, s’establia expressament la determinació de les condicions de treball i la participació del personal al servici de les administracions públiques.” Així, l’article 23.3.c de la Llei 30/1984 arreplega com a retribució complementària “el complement de productivitat destinat a retribuir el rendiment especial, l’activitat extraordinària i l’interés o iniciativa amb què el funcionari exercisca el seu treball [...]”, i afig “en tot cas, les quantitats que perceba cada funcionari per este concepte seran de coneixement públic dels altres funcionaris del departament o organisme interessat, així com dels representants sindicals”. Per altra banda, l’art. 9 de la Llei 9/1987 establix el dret de les juntes de personal i els delegats de personal (l’art. 10.3 de la Llei orgànica de llibertat sindical, atorga als delegats sindicals els mateixos drets que els òrgans de representació que s’establisquen en les administracions públiques) a “rebre informació, la qual s’ha de facilitar trimestralment, sobre la política del personal del departament, organisme o entitat local”, i a “tindre coneixement i ser escoltats en les qüestions i matèries següents: [...] c) Les quantitats que perceba cada funcionari per complement de productivitat”. La qüestió és si, després de l’entrada en vigor de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic, l’actual Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’estatut bàsic de l’empleat públic, en concret en l’article 40, encara s’atribuïx a les juntes de personal i els delegats de personal la funció específica que consistix a tindre coneixement de les quantitats que percep cada funcionari en concepte de complement de productivitat. Com ja s’ha indicat abans, l’article 40 especifica que les juntes de personal i els delegats de personal, si és el cas, tindran les funcions següents en els seus respectius àmbits: a) Rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, l’evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i programes de millora del rendiment. f) Col·laborar amb l’administració corresponent per a aconseguir que s’establisquen totes les mesures que procuren el manteniment i l’increment de la productivitat. Doncs bé, la doctrina que reconeixia que el dret dels sindicats a obtindre informació sobre el desenrotllament en la pràctica del complement de productivitat forma part del contingut addicional del dret fonamental a la llibertat sindical s’ha de sostindre igualment després de l’entrada en vigor de l’EBEP, i d’esta manera es reitera en la Sentència de 9.7.2009 del TSJ de Madrid, mentres estava en vigor l’EBEP, amb el suport de l’art. 40.1.a. És a dir, quan l’article 40 indica que les juntes de personal i els delegats de personal, si és el cas, tenen dret a rebre informació pel que fa a la política de personal, així com quant a les dades referents a l’evolució de les retribucions, l’evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i els programes de millora del rendiment, el que fa és reconéixer el dret a obtindre informació sobre el desenrotllament, en la pràctica, del complement de productivitat perquè forma part del contingut addicional del dret fonamental a la llibertat sindical. Com déiem, la Sentència núm. 968/2009, de 9 juliol (RJCA 2009/633), del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 9a), és clara quan indica que “tot el que s’hi argumentava es pot continuar sostenint a partir del que es disposa en l’art. 40.1.a de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic”. Observem què és el que establix la sentència esmentada: “I així, esta secció ja ha dictat diverses sentències en les quals es reconeixia que el dret dels sindicats a obtindre informació sobre el desenrotllament, en la pràctica, del complement de productivitat forma part del contingut addicional del dret fonamental a la llibertat sindical (entre altres, la nostra sentència de 6 de març de 2006, esmentada pel Jutjat, i, amb anterioritat i en el mateix sentit, la nostra sentència de 28 de juliol de 2003). Encara que en estes sentències la nostra argumentació es referia a l’art. 9 de la Llei 9/1987, de 12 de juny, d’òrgans de representació, determinació de les condicions de treball i participació del personal al servici de les administracions públiques, en relació amb l’art. 10.3 de la Llei orgànica de llibertat sindical, el que s’hi argumentava es pot continuar sostenint a partir del que disposa l’art. 40.1.a de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’estatut bàsic de l’empleat públic, en virtut del qual les juntes de personal i els delegats de personal (l’art. 10.3 de la Llei orgànica de llibertat sindical, atorga als delegats sindicals els mateixos drets i garanties que ostenten els òrgans de representació que s’establisquen en les administracions públiques) tenen dret a «rebre informació, sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l’evolució de les retribucions, l’evolució probable de l’ocupació en l’àmbit corresponent i els programes de millora del rendiment.» I de la lectura de les facultats sindicals descrites legalment queda clar, segons el criteri d’esta secció, que el sindicat apel·lant té dret, ex art. 28.1 CE, a obtindre la informació que s’ha sol·licitat per a conéixer el desenrotllament i l’aplicació en la pràctica per l’Ajuntament de Parla del complement de productivitat respecte dels funcionaris públics que hi presten el servici. En conseqüència, la informació sol·licitada pel sindicat apel·lat, i que no li ha proporcionat l’Ajuntament apel·lant, és «inexcusablement necessària perquè l’organització sindical puga realitzar les funcions que li són pròpies» (STC 188/95), fonament jurídic sext) i, a més, els aspectes concrets que s’han sol·licitat no es poden qualificar d’excessius o irracionals.” Finalment, i de conformitat amb el que s’establix en l’STS de 15 d’octubre de 2020, rec. cassació 3846/2019, com que es tracta d’una informació relativa a dades professionals no és necessari el tràmit d’audiència a tercers, amb l’única imposició legal del sigil professional. Sèptim. Així doncs, tenint en compte que la informació sol·licitada és informació pública presentada en el marc de les relacions laborals, la reclamació s’ha d’estimar, i s’ha de reconéixer el dret del sindicat al fet que esta li siga facilitada en format electrònic, i en cas que no existisca en este format, que se’l cite de compareixença tal com sol·licita, i se l’advertix de l’obligació de guardar el degut sigil professional. A més, s’afig que la informació se li ha de facilitar en els termes en què consten en l’Ajuntament, sense que per a això siga necessari dur a terme un treball de reelaboració. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i els fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda: Primer. Estimar la reclamació presentada pel Sr. contra l’Ajuntament d’Alacant en els termes que s’establixen en els FJ 6t i 7m d’esta resolució, i concedir l’accés a la informació que s’ha sol·licitat. Segon. Instar esta entitat a facilitar a l’interessat, en el termini màxim d’un mes, la informació sol·licitada l’accés a la qual es reconeix. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA