Acceso al expediente de aprobación e imposición de contribuciones especiales de la subzona C, fase II en Benidorm

Expedient núm. 293/2023 Resolució núm. 129/2024 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Sr. Ricardo García Macho Vocals: Sra. Emilia Bolinches Ribera Sr. Lorenzo Cotino Hueso Sra. Sofía García Solís València, 25 de juny de 2024 Reclamant: Camping Arena Blanca, S.A. Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de Benidorm Vista la reclamació número 293/2023, formulada pel Sr. en nom i representació de Camping Arena Blanca, S.A., contra l’Ajuntament de Benidorm, i com a ponent el vocal del Consell, el Sr. Lorenzo Cotino Hueso, s’adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. - Segons es desprén de la documentació que obra en l’expedient, amb data 25 de setembre de 2023, el Sr. en nom i representació de Camping Arena Blanca, S.A., segons consta acreditat en l’expedient, va presentar per via telemàtica una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència, amb número de registre GVRTE/2023/3943444. Reclama, amb esta, contra la resolució desestimatòria de l’Ajuntament de Benidorm a una sol·licitud d’informació pública presentada el 20 de juny de 2023, amb número de registre 22629/2023, en la qual demanava l’accés i l’obtenció de la còpia de l’expedient complet del procediment d’aprovació/imposició de contribucions especials de la subzona C, fase II. L’Ajuntament de Benidorm, mitjançant la Resolució de la Regidoria d’Hisenda, núm. 2695/2023, de 23 d’agost de 2023, notificada al reclamant en data 2 de setembre, acorda: “- DESESTIMAR la sol·licitud d’accés a l’expedient complet… pel fet que no disposa de la condició d’interessat en l’expedient de referència per sentència judicial ferma (TSJCV núm. 42 de 23/01/2004). - Subsidiàriament, INADMETRE la sol·licitud, en tractar-se d’informació per a la divulgació de la qual es necessita un gran esforç de reelaboració de la documentació pel fet que es tracta de documents no informatitzats, únicament escanejats, amb moltes dades personals que s’han de protegir, i, a més, el sol·licitant hauria d’assenyalar a quin document concret (i no l’expedient complet) desitja tindre accés, perquè s’estudie la possibilitat de reelaborar informàticament eixe document concret, ja que els documents, de manera generalitzada, no es poden consultar ni obtindre’n una còpia, perquè d’esta manera es contravé la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals”. Segon. - Contra esta resolució el reclamant presenta el seu escrit davant d’este Consell, en data 25 de setembre de 2023, en el qual manifesta: “- Pel que fa al pronunciament desestimatori: … L’acreditació de la condició d’interessat no resulta exigible, tenint en compte que l’accés a la informació sol·licitada es va fer a l’empara del que disposa l’article 13.d de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC). Este precepte reconeix el dret de tots els ciutadans “a l’accés a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i la resta de l’ordenament jurídic”. En este sentit, hem d’assenyalar que el dret d’accés que reconeix la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara en avant, LT) no es troba vinculat o supeditat al fet que la persona que fa la sol·licitud tinga la condició d’interessat. La prova inequívoca d’això és que el contingut de l’article 12 de la LT, dedicat a definir el “dret d’accés a la informació pública”, diu: “Totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, en els termes previstos en l’article 105.b de la Constitució Espanyola, desenvolupats per esta llei”. En relació a la previsió anterior, són diversos els pronunciaments judicials que han rebutjat la utilització del concepte “interessat” en l’àmbit d’aplicació de la LT. N’és un exemple la Sentència del Tribunal Suprem, de 16 d’octubre de 2017 (recurs núm. 75/2017). Com a única manera possible, els nostres tribunals han assumit la doctrina anterior. Així, en la seua Sentència, de 22 de febrer de 2018 (ECLI: ES: JCA:2018:1831), el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 8 de Sevilla… En termes idèntics es pronuncia el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de Lleó, en la seua Sentència, de 28 de juny de 2019 (ECLI:ES: JCA: 2019:6711)… L’anterior doctrina jurisprudencial permet comprovar que l’administració esmentada no pot denegar l’accés a l’expedient interessat, pel fet de considerar que el meu mandant no té la condició d’interessat (la qual s’ha demostrat, ut supra, que sí que l’ostenta), per la qual cosa ha de concedir-se l’accés interessat. - En relació amb el pronunciament d’inadmissió, declarat de manera subsidiària per la resolució impugnada, la improcedència d’este s’acredita d’acord amb les consideracions següents: 1. En primer lloc, hem d’advertir que, per mitjà de la sol·licitud d’accés, en cap moment es va sol·licitar la còpia completa de tota la documentació que obra en l’expedient. Només amb esta circumstància ja seria suficient per a demostrar el caràcter antijurídic de la decisió adoptada. La lectura de la sol·licitud formulada permet comprovar que inclou una primera petició d’accés a l’expedient, la qual es formula, precisament, per a poder determinar els documents la còpia dels quals se sol·licitaria després. D’esta manera, es demostra l’error de la resolució en qualificar d’“abusiva” la sol·licitud formulada. 2. En tot cas, si l’Ajuntament de Benidorm haguera dubtat sobre l’abast de la sol·licitud formulada pel meu mandant, hauria d’haver-nos interessat un aclariment que s’acompanyara, a este efecte, de l’índex de l’expedient (la qual cosa no hauria de suposar grans inconvenients, tenint en compte que es va haver de remetre judicialment). Si se’ns haguera permés accedir a l’expedient o s’haguera fet la petició d’aclariment esmentada (actuació a la qual estaria obligada l’administració en qüestió, en virtut dels principis de “servici efectiu als ciutadans” i “simplicitat, claredat i proximitat als ciutadans”), s’hauria comprovat que esta part, en principi, únicament té intenció d’obtindre una còpia dels informes, elaborats pels servicis tècnics, dels projectes que motiven la imposició de la contribució especial i de les resolucions aprovatòries. D’esta manera, esta part no tenia cap intenció de tindre accés al cens, a les liquidacions i a les notificacions efectuades als subjectes passius, uns documents que han de suposar el gruix de l’expedient. La digitalització d’estos documents és ben senzilla i no hauria de suposar cap gran inconvenient per a l’Ajuntament de Benidorm. D’esta manera, no hi ha fonament per a aplicar el límit a l’accés invocat per a justificar la inadmissió subsidiària de la sol·licitud d’accés i l’obtenció de la còpia. 3. En el que s’ha esmentat anteriorment, abunda el fet que la causa invocada per l’Ajuntament de Benidorm per a inadmetre la sol·licitud d’accés no va ser adduïda en el requeriment efectuat per a acreditar la condició d’interessat del meu mandant. En efecte, per mitjà de l’ofici de data 10 de juliol de 2023, esta part va ser requerida perquè en el termini de deu dies hàbils esmenara la sol·licitud d’accés a l’expedient d’ “aprovació/imposició de contribucions especials de la subzona C, fase II”, i aportara, amb esta finalitat, els documents que a continuació es relacionen: Justificació de la seua condició d’interessat en el procediment. Justificació d’acreditació de la representació del Sr. … D’esta manera, es comprova que l’Ajuntament de Benidorm en cap moment ha tingut la intenció de permetre l’accés a l’expedient sol·licitat pel meu mandant i que el límit invocat per a justificar la inadmissió subsidiària de la sol·licitud constituïx un subterfugi que tendix a dotar d’aparença de legalitat una decisió que, com hem vist, hauria d’haver sigut, com a mínim, estimada parcialment. Esta és la solució que imposa l’article 16 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual: “En els casos en què l’aplicació d’algun dels límits previstos en l’article 14 no afecte la totalitat de la informació, es concedirà l’accés parcial prèviament amb l’omissió de la informació afectada pel límit, llevat que d’este fet resulte una informació distorsionada o sense sentit. En este cas, al sol·licitant se li haurà d’indicar que una part de la informació s’ha omés”. Una previsió idèntica conté l’article 29 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, segons el qual: “Si la informació sol·licitada està afectada parcialment per alguna de les limitacions a les quals es referix l’article anterior, es facilitarà, sempre que siga possible, l’accés parcial, i s’ometrà la part afectada per la limitació, llevat que d’este fet resulte una informació distorsionada, equívoca o sense sentit. En este cas, al sol·licitant se li indicarà quina part de la informació s’ha omés”. Les circumstàncies anteriors haurien de motivar la revocació de l’acte impugnat i, a conseqüència d’això, acordar un dia i una hora perquè esta part, mitjançant les persones que ha designat, puga consultar i obtindre una còpia, com a mínim, parcial, dels documents que obren en l’expedient referenciat. En virtut d’això, SOL·LICITE que, una vegada presentat este escrit, l’admeta, considere com a interposada la RECLAMACIÓ contra la Resolució de la Regidoria d’Hisenda, núm. 2695/2023, de 23 d’agost de 2023 i, en mèrit de tot el que s’ha exposat, amb l’estimació prèvia d’este recurs, acorde (i) deixar sense efecte l’acte impugnat i revocar-lo, i (ii) assenyalar un dia i una hora perquè esta part, mitjançant les persones que ha designat, puga consultar i obtindre una còpia, com a mínim, parcial, dels documents que obren en l’expedient referenciat”. Tercer. - Amb la finalitat de brindar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant i amb caràcter previ a la deliberació d’esta resolució, per part d’este consell es va procedir a concedir un tràmit d’audiència a l’Ajuntament de Benidorm per via telemàtica, i se’l va instar, en data 27 d’octubre de 2023, a formular les al·legacions que considerara oportunes respecte a les qüestions referides, i també a facilitar a este consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, el qual es va rebre el dia 30 d’octubre, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En contestació a este requeriment, en data 6 de novembre de 2023 es rep en el consell l’escrit d’al·legacions de l’Ajuntament de Benidorm, en el qual manifesta el següent: “PRIMERA. - En el motiu ÚNIC de la reclamació s’argumenta que es té la condició d’interessat i que per això s’ha de tindre accés a l’expedient complet d’aprovació/imposició de les contribucions especials de la subzona C. El reclamant es contradiu en els seus arguments, ja que en el seu escrit d’accés a l’expedient indica que els terrenys que són propietat del meu mandant estan situats en la subzona C, fase II, però en via judicial va al·legar que els terrenys no es trobaven dins de la zona d’afecció del projecte de contribucions especials, de manera que va aconseguir, a més, un pronunciament judicial favorable pel qual s’establix que el carrer Severo Ochoa no podia ser objecte d’imposició de CE en relació a la mercantil de referència, en disposar de tots els servicis urbanístics abans de l’acord d’imposició de les contribucions especials. Resulta sorprenent que pretenga tindre la condició d’interessat en el procediment, però no de contribuent, sense considerar, de conformitat amb l’art. 4 de la LPAC 39/2015, que tinga esta condició. SEGONA. - Malgrat no ser interessat, respecte a la seua argumentació pel que fa al dret d’accés a la informació pública, ja es va resoldre que este accés s’havia d’inadmetre a causa del procés de “quasi reelaboració” que havia de fer este ajuntament, pel fet de tractar-se d’un expedient iniciat en el segle passat, amb documents en format no editable, elaborats en paper i en format PDF, sense comptar amb personal qualificat ni amb ferramentes informàtiques automàtiques que permeten eliminar les dades personals protegides dels centenars d’interessats/contribuents en l’expedient, amb la consideració d’estes dades tributàries com a susceptibles d’una protecció especial (conjuntament amb moltes dades personals). TERCERA. - El reclamant argumenta que “en cap moment es va sol·licitar la còpia completa de tota la documentació que obra en l’expedient”. Esta afirmació s’oposa fàcilment a la vista del DOCUMENT núm. 3, en el qual s’establix expressament la sol·licitud “que a l’empara del que establixen els articles 13.d i 53.1.a de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per mitjà d’este escrit sol·licite que se’ns facilite a mi i al meu advocat l’accés i l’obtenció de la còpia de l’expedient complet del procediment d’aprovació/imposició de contribucions especials de la subzona C, fase II”. En contestació al requeriment de data 10/07/2023 el reclamant insistix i reitera: “SOL·LICITE que, una vegada presentat este escrit juntament amb la documentació que l’acompanya, s’admeta, i en mèrit de tot el que s’exposa, acorde assenyalar un dia i una hora perquè esta part, per mitjà de les persones que ha designat, puga consultar i obtindre una còpia dels documents que obren en l’expedient referenciat”. No s’entén que es reclame davant del Consell de Transparència el fet que no s’ha sol·licitat la còpia completa de tota la documentació que obra en l’expedient, encara que així s’ha fet de manera expressa. Cal afegir que, encara que no es volguera la còpia completa de l’expedient, però sí la còpia d’alguns documents, s’estaria davant d’una causa d’inadmissió idèntica a l’esmentada anteriorment, ja que estos documents contenen dades protegides que haurien de ser tractades abans de qualsevol consulta presencial personal. QUARTA.- S’insistix en la petició de documentació, siga en format d’índex o de documents tècnics, projectes o resolucions aprovatòries (tots amb dades protegides), encara que es va tindre accés a estos documents en via judicial (procediment núm. 274/02 del JCA núm. 1 d’Alacant, recurs d’apel·lació 73/99 del TSJCV, sala contenciosa administrativa, secció 1a, per la qual cosa a esta Administració li és difícil inferir l’interés del reclamant quant a les seues peticions, tenint en compte la pèrdua de la seua condició d’interessat, per sentència judicial ferma, i que la documentació inicial de l’expedient ja va obrar en poder seu en l’expedient jurisdiccional, al qual podria acudir”. Quart. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este consell, s’adopta esta resolució amb els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons arreplega, entre altres funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022, valenciana, establix que, contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació, es podrà interposar una reclamació potestativa (de manera prèvia a la impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes reclamacions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’este recurs (Ajuntament de Benidorm) està subjecta a les exigències de la llei esmentada, en virtut del que disposa l’article 3.1.d, que es referix, de manera expressa, a “les entitats integrants de l’Administració local de la Comunitat Valenciana i les entitats del seu sector públic, vinculades o dependents”. Quart. Pel que fa al reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que preveu l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, ja que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, sense que calga motivar la sol·licitud ni invocar la llei”. Quint. Finalment, la informació sol·licitada en principi constituïx informació pública, d’acord amb el que preveu l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entén per informació pública “els continguts o els documents, independentment del format o el suport que tinguen, que consten en l’Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana en l’article 7.4. No obstant això, caldrà atendre les circumstàncies que concórreguen en este cas concret. Recordem que la informació que se sol·licita és de contingut urbanístic, i en matèria urbanística és evident l’interés públic en l’accés a la informació, encara que això no implica, tanmateix, la necessitat de comptar amb un títol de legitimació per a l’accés a dades personals, segons els termes de l’article 15 de la Llei 19/2013, així com a raó, si és el cas, de la condició d’interessat en l’expedient concret, en virtut de l’article 53 de la Llei 39/2015, com més avant s’exposa. Sext. Arribats a este punt, segons el que s’ha vist en els antecedents es tracta de la sol·licitud d’accés a la informació feta pel Sr. en nom i representació de Camping Arena Blanca, S.A., contra l’Ajuntament de Benidorm, en data 20 de juny de 2023, amb número de registre 22629/2023, en la qual demanava l’accés i l’obtenció d’una còpia de l’expedient complet del procediment d’aprovació/imposició de contribucions especials de la subzona C, fase II, a l’Ajuntament de Benidorm. El primer que es procedix a assenyalar és el fet que el reclamant no ostenta la condició d’interessat en relació amb la informació que sol·licita. Per a este efecte cal tindre en compte que hi hagué un procediment, el núm. 274/02 del JCA núm. 1 d’Alacant, recurs d’apel·lació 73/99 del TSJCV, de la sala contenciosa administrativa, secció 1a, que va concloure amb una sentència judicial ferma (TSJCV, núm. 42, de 23/01/2004). Amb este mateix, i segons l’Administració, es va perdre la condició d’interessat. En la mateixa sentència de primera instància, núm. 117/03 del JCA d’Alacant, s’establix que “en l’expedient no és possible constatar l’existència d’este benefici especial a favor de la mercantil actora, perquè les obres que s’identifiquen amb caràcter general per a un sector no beneficien, concretament, la recurrent, en la mesura que, segons es referix i es comprova per la certificació del Sr. secretari de la Diputació Provincial d’Alacant, la zona va ser objecte d’urbanització en diferents fases de 1997 a 1999. D’una anàlisi atenta d’esta prova es pot deduir que esta es referix a un projecte d’obres complementàries a les d’urbanització de penetració del Racó de l’Oix, les quals únicament incidixen sobre la carretera CV-766 , que confronta amb alguns dels límits de la subzona C, fase II, però no tenen res a vore amb la zona de referència, sinó que pertanyen a un programa de manteniment de carreteres comarcals de la Diputació”. La Sentència núm. 42/2004 del TSJCV confirma el que s’ha esmentat anteriorment, i establix que el carrer Severo Ochoa no podia ser objecte d’imposició de CE en relació a la mercantil de referència, ja que disposava de tots els servicis urbanístics abans de l’acord d’imposició de les contribucions especials. Per este motiu, i tenint en compte que l’interessat no pot anar contra les seues afirmacions i els seus actes, els quals obren en l’expedient contenciós administratiu, no es considera vàlida l’afirmació sobre que els terrenys propietat d’este estiguen situats en la subzona C, fase II, de manera que no té la condició d’interessat en el procediment, de conformitat amb l’article 4 de la LPAC 39/2015. Com ja se sap, la legislació de transparència no exigix, de cap manera, la condició d’interessat per a l’accés a la informació pública. No obstant això, esta condició d’interessat o de no interessat en l’expedient (article 53 de la Llei 39/2015 LPAC) sí que pot tindre incidència a l’hora de determinar el grau d’accés a la informació sol·licitada i la ponderació amb altres drets i interessos concurrents, com, per exemple, en relació amb l’accés a dades personals. Com hem assenyalat de manera reiterada, quan el sol·licitant és una persona interessada en el procediment, hi ha una connexió particular del dret d’accés a la informació amb el dret d’accés a l’expedient (art. 53.1.a de la Llei 39/2015), en relació amb el que es disposa en l’apt. 1r de la DA 1a de la Llei 19/2013. Com a conseqüència, es dona un “règim d’accés especialment privilegiat” quan un ciutadà que sol·licita una informació determinada, i que exercix el dret d’accés, no ostenta la posició jurídica d’interessat en l’expedient, de manera que s’entén que esta posició jurídica afavorix les possibilitats d’accés a la informació (Res. 18/2023, Res. 47/2023, Res. 58/2023, Res. 92/2023, i Res. 114/2023, entre altres). I en este cas, segons s’ha vist, no es dona esta condició, per la qual cosa es tracta, sense ambages, d’un dret d’accés a la informació pública baix el règim general de la Llei 19/2013. Sèptim. L’Ajuntament de Benidorm afirma que l’expedient que se sol·licita implica una quantitat ingent de material i indica que està escanejat, però que no compta amb el personal suficient per a l’anonimització de les dades que s’hi puguen trobar. En concret, en el doc. 6 d’al·legacions s’afirma que “l’expedient d’aprovació/imposició de les CE es va iniciar l’any 1997, i que compta amb milers de pàgines i tots els documents fins a la data de la ST JCV de 23/01/2004, en la qual es declara que la mercantil Camping Arena Blanca no ha de contribuir mitjançant CE, que es van elaborar en paper i es troben escanejats en format PDF, però que esta no compta amb personal qualificat ni amb ferramentes informàtiques automàtiques que permeten eliminar les dades personals, protegides, dels centenars d’interessats/contribuents en l’expedient. Així, quan el nombre de dades personals siga molt alt per l’excessiva informació requerida i, per tant, ens trobem davant d’una ingent quantitat de dades personals i no resulte fàcil esta anonimització (per la falta de mitjans o per altres circumstàncies), cal tindre present el que declara la SAN, de 19 d’octubre de 2019, és a dir, que este procés pot donar lloc a una “quasi reelaboració”, amb la qual sí que podria haver-hi, en estos punts, un motiu justificat d’inadmissió”. D’esta manera, hi ha una situació problemàtica pel fet que la reclamant sol·licita l’accés a tot l’expedient, encara que este expedient és molt ampli i inclou dades personals. Si la reclamant fora interessada en l’expedient, no hi hauria problema quant a l’accés a les dades personals no especialment protegides. No obstant això, encara que no està interessada en l’expedient, no és possible reconéixer el dret d’accés generalitzat a les nombroses dades personals que puga haver-hi en l’expedient. Com ja se sap, l’article 15 de la Llei 19/2013 oferix una solució teòrica: l’anonimització de les dades personals que figuren en l’expedient. Tot i això, cal tindre ben present la doctrina que va assentar este consell en la important Resolució núm. 60/2017, de 21 de setembre de 2017, l’Expedient 103/2016 (cas Costa Marine). En esta vam tindre l’ocasió d’analitzar en profunditat el problema que a vegades suposa la càrrega administrativa a causa de l’anàlisi i la facilitació d’un accés parcial o anonimitzat, ja que si és desproporcionada podria considerar-se, directament, baix els paràmetres amb què es denega l’accés per la concurrència de drets o pels interessos dels articles 14 i 15 de la Llei 19/2013. En concret, assenyalem que: La Llei 19/2013 regula expressament la possibilitat de reconéixer l’accés parcial a la informació sol·licitada (art. 16), així com la possibilitat d’anonimització de la informació (articles 5. 3 i 15. 4). Tant una opció com l’altra resulten, en general i en molts casos, camins adequats per a la conciliació proporcional de l’accés sol·licitat i els drets, béns i interessos que poden justificar-ne l’excepció o la restricció. Ara bé, no ha d’obviar-se que, en el moment de facilitar la informació, estes possibilitats impliquen una anàlisi minuciosa de la informació sol·licitada per a detectar si cal restringir l’accés a alguns documents sol·licitats i, especialment, a alguna informació determinada que estos contenen. La restricció parcial i el mateix procés d’anonimització són gestions administratives importants que poden implicar molts esforços, barreres i dificultats per a l’Administració o per al subjecte obligat. Estes dificultats poden trobar-se, entre altres motius, segons el tipus de suport amb què estiga disponible la informació (per exemple, una gravació de vídeo, la qual implica exigències i requeriments contundents per tal d’anonimitzar-la). També resultarà diferent que la informació estiga en un suport (com ara paper o una imatge de document) en el qual no es puguen manejar diversos camps o resulte molt difícil manejar- los. Este fet és diferent dels supòsits en els quals la informació es gestione en bases de dades, en què, pels camps, pels etiquetatges o per altres mitjans, siga més fàcil categoritzar i, si és el cas, restringir certa informació. També el tipus d’informació o documentació de què es tracte, per la seua pròpia naturalesa administrativa o jurídica, pot exigir una avaluació molt minuciosa de totes les dades personals o, si és el cas, de la informació afectada pels interessos de l’article 14 de la Llei 19/2013. I, òbviament, en cada cas pot variar, i molt, el volum i la complexitat de la informació. Estos i altres factors implicaran que la labor d’avaluació i restricció parcial o anonimització siga també molt variable. Estos elements que implica la càrrega administrativa per tal de facilitar l’accés parcial o l’anonimització, també han de tindre’s en compte en el moment d’efectuar la valoració, i també si cal considerar el caràcter abusiu de la sol·licitud i la possible inadmissió d’esta. Fer-ho de manera diferent portaria a la situació absurda en la qual una càrrega de treball desproporcionada i no assumible per l’Administració puga provocar que es permeta la inadmissió d’una sol·licitud, però que haja d’assumir-se qualsevol càrrega (per ingent i desproporcionada que fora esta) per a poder facilitar la informació. També pot considerar-se en este cas que, si l’anàlisi i la selecció de la informació a la qual es permet l’accés parcial o l’anonimització de dades personals representa una càrrega administrativa desproporcionada en relació amb el valor de la informació continguda en estos passatges, la conclusió pot ser la denegació d’esta informació, no tant per la via de la inadmissió, sinó directament per l’excepció concreta de què es tracte segons els articles 14 i 15 de la Llei 19/2013. Esta direcció, per exemple, s’apunta, per a l’àmbit de la UE, en l’Informe COM (2004) 45, de 30 de gener, sobre l’aplicació dels principis del Reglament (CE) núm. 1049/2001, pàgina 9. Octau. En este cas, com que no està interessat en l’expedient, no és possible reconéixer un accés generalitzat que obligue a una desproporcionada càrrega administrativa d’anonimització. No obstant això, en esta resolució tampoc cal concloure en què procedix una desestimació. En este punt, tenint en compte les actuacions i l’expedient, el mateix reclamant, en el seu escrit dirigit a este Consell, concreta la seua sol·licitud d’informació i manifesta que “…esta part, en principi, únicament té la intenció d’obtindre una còpia dels informes elaborats pels servicis tècnics dels projectes que motiven la imposició de les contribucions especials i de les resolucions aprovatòries”. “D’esta manera, esta part no tenia cap intenció de tindre accés al cens, a les liquidacions i a les notificacions efectuades als subjectes passius, uns documents que han de suposar el gruix de l’expedient. La digitalització d’estos documents és ben senzilla i no hauria de suposar cap gran inconvenient per a l’Ajuntament de Benidorm. D’esta manera, no hi ha cap fonament per a aplicar el límit a l’accés invocat per a justificar la inadmissió subsidiària de la sol·licitud d’accés i obtenció de la còpia.” Per tant, este consell considera que cal una estimació parcial del dret d’accés a la informació pública, de manera que, en principi, s’ha de facilitar l’accés a: - Còpia dels informes elaborats pels servicis tècnics - Projectes que motiven la imposició de les contribucions especials - Resolucions aprovatòries. Ara bé, per a l’accés a esta informació concreta, esta haurà de ser anonimitzada degudament perquè no s’hi incloguen dades personals de tercers. RESOLUCIÓ Tenint en compte els antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda: Primer. Estimar parcialment la reclamació, de data 25 de setembre de 2023, presentada pel Sr. , en nom i representació de Camping Arena Blanca, S.A., davant del Consell Valencià de Transparència, de manera que s’ha de facilitar l’accés anonimitzat sense dades personals de tercers a: la còpia dels informes elaborats pels servicis tècnics, els projectes que motiven la imposició de les contribucions especials i les resolucions aprovatòries, tot això segons els termes del FJ 8é d’esta resolució. Segon. Instar l’Ajuntament de Benidorm perquè, en el termini d’un mes des de la recepció d’esta resolució, facilite al reclamant la informació sol·licitada i l’accés a esta, i perquè comunique a este consell les actuacions dutes a terme per a complir els acords. Tercer. Convidar el sol·licitant a comunicar a este consell qualsevol incidència que sorgisca respecte a l’execució d’esta resolució, que poguera perjudicar els seus drets i interessos. Contra esta resolució, que acaba amb la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA