Acceso a enunciados, criterios de corrección y exámenes anonimizados de un proceso selectivo del Ayuntamiento de Albal

Expedient núm. 391/2023 Resolució núm. 214/2024 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Sr. Ricardo García Macho Vocals: Sra. Emilia Bolinches Ribera Sr. Lorenzo Cotino Hueso Sra. Sofía García Solís València, 8 de novembre de 2024 Reclamant: Sra. Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament d’Albal VISTA la reclamació número 391/2023, interposada per la Sra. contra l’Ajuntament d’Albal, i amb la vocal del Consell, la Sra. Sofía García Solís, com a ponent, s’adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l’expedient, en data 29 de desembre de 2023, la Sra. va presentar per via telemàtica una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència, amb número de registre GVRTE/2023/5095028. En esta reclamava contra la falta de resposta de l’Ajuntament d’Albal a una sol·licitud d’accés a informació pública presentada el 31 de maig de 2023, amb número de registre d’entrada 2023E105531, en la qual demanava informació relativa al segon exercici del procés selectiu per a cobrir una plaça de tècnic/a de gestió administrativa de l’Ajuntament d’Albal. Concretament, en la seua sol·licitud exposava el següent: “Com a aspirant en el procés selectiu per a cobrir una plaça de tècnic/a d’administració general, A2, mitjançant el sistema de concurs oposició de l’Ajuntament d’Albal, i, per consegüent, amb la condició d’interessada en este procediment administratiu d’acord amb l’article 4 de la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i d’acord amb la legislació vigent en matèria de transparència i accés a la informació pública. Sol·licite una còpia de tots els exàmens del 2n exercici dels aspirants que l’hagen superat amb la dissociació deguda de les dades de caràcter personal. Així mateix, sol·licite que es remeta l’enunciat de l’exercici, així com els criteris de correcció. Esta sol·licitud està emparada, en primer lloc, per la Constitució, que reconeix als ciutadans la facultat d’accedir als documents que consten en els arxius i els registres públics i, en segon lloc, per la Sentència de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 6 de juny de 2005. Igualment, la Llei 39/2015 d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, articles 13 i 53.1.a, reconeix expressament el dret de l’interessat a accedir a la informació que contenen els expedients en els quals tinga esta condició. Així mateix, el Consell de Transparència i Bon Govern ha analitzat esta qüestió en diverses resolucions, entre altres, en l’R/0322/2016, de 17 d’octubre de 2016, en la qual indica que «si l’accés als exercicis escrits es proporciona sense identificar-ne l’autor, ens trobaríem davant d’un supòsit d’accés a la informació pública de l’LTAIBG, ja que es tracta d’informació que consta en poder d’una entitat a la qual li és aplicable la norma, i a la qual no li són aplicables, al nostre juí, cap dels límits a l’accés que esta preveu ni, eventualment, el dret a la protecció de dades de caràcter personal, atés que, com hem comentat, es tractaria d’informació que no identifica l’autor»”. Segon. A fi d’oferir una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la deliberació d’esta resolució, per part d’este consell es va concedir un tràmit d’audiència a l’Ajuntament d’Albal per via telemàtica, en el qual se li va instar, en data 10 de gener de 2024, a formular les al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, així com a facilitar a este consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el mateix dia 10 de gener, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En contestació a este requeriment, en data 6 de febrer de 2024, es rep en el Consell un escrit d’al·legacions presentat per l’Ajuntament d’Albal, amb el número de registre REGAGE24E00009162995, en el qual manifesta que: “Primera. La Sra. , en la seua condició d’aspirant admesa a formar part d’este procés selectiu, va ser convocada, juntament amb la resta d’aspirants, a la realització del primer exercici, obligatori i eliminatori, el 16 de febrer de 2023, i va obtindre una qualificació de 4,41 d’acord amb l’acta subscrita pel tribunal i l’edicte publicat en el tauló electrònic d’edictes (SITAE) el 22 de febrer de 2023. Segona. Totes les persones participants en el primer exercici van poder formular al·legacions durant un termini de tres dies hàbils després de la publicació, segons es preveia en la base octava de les que regien el procés selectiu. Tercera. No consta cap al·legació per part de la interessada a les qualificacions d’este primer exercici. Com que el caràcter d’este era obligatori i eliminatori per a les persones aspirants, esta aspirant va quedar fora del procés selectiu, ja que no va superar la puntuació mínima exigible en el primer exercici, des que va expirar el termini per a al·legar. Quarta. Una vegada es van examinar i resoldre, per part del tribunal qualificador, les al·legacions formulades per altres persones aspirants, segons consta en les actes de les dos sessions que es van dur a terme el 27 de febrer i el 3 de març de 2023, es va convocar els qui havien superat el primer exercici a fi d’efectuar el segon dels exercicis previstos en les bases. Este segon exercici va tindre lloc el dimarts 14 de març de 2023. Quinta. La reclamant actual en cap moment va expressar l’oposició a la qualificació que va obtindre en el primer exercici del procés selectiu, ni durant el termini habilitat a este efecte ni amb posterioritat, per la qual cosa consentix la pèrdua de la seua condició d’interessada en este expedient des del moment en què va quedar exclosa del procés, ja que no va obtindre la puntuació mínima necessària en el primer exercici. Sexta. Formulada la petició per via electrònica el 31 de maig de 2023 per a obtindre «una còpia de tots els exàmens del 2n exercici dels aspirants que l’hagen superat amb la dissociació deguda de les dades de caràcter personal» i «que es remeta l’enunciat de l’exercici, així com els criteris de correcció», esta s’havia d’haver considerat desestimada per simple silenci administratiu. Sèptima. No obstant això, esta sol·licitud s’ha resolt de manera extemporània amb l’argument de la improcedència de facilitar una còpia dels documents relatius a tercers participants en les fases restants d’un procés selectiu del qual la reclamant ja no formava part, i es va traslladar esta contestació a l’autora de la reclamació”. L’Ajuntament sol·licita que es considere la interessada com a contestada pel que fa al procés selectiu, i comprova que no constava cap al·legació per part de la interessada. Tercer. En data 13 de febrer 2024, el Consell Valencià de Transparència va remetre a la reclamant una notificació telemàtica, rebuda pel destinatari el mateix dia 13 de febrer, en la qual s’informava de les al·legacions efectuades per l’Ajuntament d’Albal i sol·licitava que comunicara al Consell si la seua petició d’accés a la documentació s’havia satisfet o si, per contra, entenia que no havia vist satisfetes les seues pretensions, i que, en este cas, havia de comunicar-ho al Consell per a continuar amb la tramitació de la reclamació, per a la qual cosa es concedia un termini de deu dies. També s’indicava que, en cas de no produir-se cap comunicació per la seua part en el termini indicat, s’entendria que havia vist satisfet el seu dret d’accés. El 22 de febrer de 2024, es va rebre en el Consell la resposta de la reclamant, amb número de registre GVRTE/2024/606715, en la qual manifesta la seua disconformitat, sobre la base del següent: “D’acord amb la comunicació rebuda el dia 13/02/2024 per part del Consell Valencià de Transparència, formule el meu total desacord amb la denegació total per part de l’Ajuntament d’Albal de l’accés a la informació pública sol·licitada: «una còpia de tots els exàmens del 2n exercici dels aspirants que l’hagen superat amb la dissociació deguda de les dades de caràcter personal» i «que es remeta l’enunciat de l’exercici, així com els criteris de correcció». En primer lloc, és indiscutible la meua condició d’interessada en este procés selectiu del qual sol·licite accés a informació, tal com determina l’article 53.1.a de la Llei 39/2015, pel qual s’establix el dret a conéixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació dels procediments en els quals tinguen la condició d’interessats; el sentit del silenci administratiu que corresponga, en cas que l’Administració no dicte ni notifique resolució expressa en termini; l’òrgan competent per a la instrucció, si és el cas, i la resolució, i els actes de tràmit dictats. Així mateix, també tindran dret a accedir i a obtindre una còpia dels documents continguts en els procediments mencionats. A més, cal recordar el principi general segons el qual totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, d’acord amb el que es disposa en l’article 105.b de la Constitució, així com en la Llei 19/2013, i no concorre en este cas cap dels supòsits que limiten el meu dret d’accés a la informació pública dels que s’enumeren en l’article 14 de la Llei 19/2013. De conformitat amb el Tribunal Suprem, els aspirants en un procés selectiu són interessats i, a més, estan legitimats a accedir i obtindre còpies dels casos pràctics dels altres opositors, i així ho determina en la Sentència de 6 de juny de 2005. Este criteri es reitera en la Sentència del Tribunal Suprem de 19 de juny de 2012 i en la de 3 d’octubre de 2013, entre altres. En segon lloc, l’article 23.2 de la CE garantix els principis d’igualtat, mèrit i capacitat com a eix sobre el qual es vertebra necessàriament tot el sistema d’accés a la funció pública. A més, el TREBEP obliga les administracions públiques a seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant procediments en els quals es garantisquen els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat, així com, entre altres, la transparència, la imparcialitat i la professionalitat dels membres dels òrgans de selecció. En este procés selectiu de l’Ajuntament d’Albal no es va publicar ni l’enunciat del segon exercici ni tampoc els criteris de correcció d’este, la qual cosa incomplix el principi de transparència i publicitat que ha de regir el procés selectiu. Per tot el que s’ha exposat, amb la condició d’interessada en este procediment i per la falta de transparència respecte a este exercici del procés selectiu mencionat per part del tribunal i de l’Ajuntament d’Albal, reitere la meua sol·licitud per a obtindre les còpies d’esta informació”. Quart. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data, este consell adopta la present resolució amb els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència en la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons arreplega, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació, podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèviament a la impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes reclamacions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’este recurs —l’Ajuntament d’Albal— es troba subjecte a les exigències de la llei mencionada, en virtut del que es disposa en l’art. 3.1.d, que es referix de manera expressa a “les entitats integrants de l’Administració local de la Comunitat Valenciana i les entitats del seu sector públic vinculades o dependents”. Quart. Quant a la reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que es preveu en l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, atés que l’article 27 d’esta llei garantix el dret d’accés a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment”, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei. En este cas, la reclamant manifesta que és interessada en el procediment, ja que va participar en el procés selectiu per a la cobertura en propietat d’una plaça de tècnic d’administració general, grup A, subgrup A2, per mitjà del sistema de concurs oposició, torn lliure. Quint. Finalment, la informació sol·licitada en principi constituïx informació pública, d’acord amb el que preveu l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entén per informació pública “els continguts o els documents, independentment del format o el suport que tinguen, que consten en l’Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana, en l’article 7.4. No obstant això, caldrà valorar cada cas concret. Sext. Entrant en el fons de l’assumpte, l’Ajuntament desestima la petició de la reclamant, ja que considera que no té la condició d’interessada en el procediment selectiu en el qual ha participat, perquè se la va apartar d’este per no haver superat alguna de les fases i no haver interposat cap recurs. Sobre esta qüestió, cal mencionar que l’accés a la informació per part dels aspirants d’un procés selectiu ja s’ha resolt, tant mitjançant resolucions del CVT com per la jurisprudència dels tribunals, en el sentit que s’especifica a continuació. En primer lloc, cal indicar que no hi ha cap precepte en l’LTAIPBG del qual es desprenga que el fet de tindre la condició o no de persona interessada en un procediment administratiu haja de ser un motiu d’inadmissió de les sol·licituds d’informació pública o de les reclamacions davant del Consell de Transparència de la CV, per la qual cosa, el fet que la sol·licitant no haja presentat un recurs administratiu en relació amb el procés selectiu en el qual ha participat no li impedix de cap manera utilitzar els mecanismes de la Llei de transparència, perquè el dret d’accés a la informació pública s’exercix amb independència de si esta informació forma part o no d’un procediment determinat. Tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Suprem han posat de manifest el caràcter antiformalista de qualsevol procediment administratiu en aplicació del principi pro actione, que exigix que els requisits necessaris d’una acció o d’una pretensió que la ciutadania fa valdre davant de l’Administració pública o de la jurisdicció contenciosa administrativa s’han d’interpretar de manera més favorable a l’exercici d’esta acció o pretensió (STS 76/2020, d’11 de juny, i STS 1721/2021, de 21 d’abril). Per tant, el fet que la reclamant no interposara un recurs administratiu contra les resolucions del procés selectiu que la van excloure per no haver superat algun dels exercicis no significa que no es dispose d’altres vies jurídiques per a reaccionar davant del que es poguera considerar injust. I això és així perquè és coherent amb l’article 105.b de la CE, i amb l’amplitud amb la qual la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, reconeix a les persones el dret d’accés a la informació pública, els arxius i els registres, d’acord amb el que es preveu en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, així com en la resta de l’ordenament jurídic. Este interés legítim és el que marca el dret dels ciutadans a accedir a la documentació que conste en poder de l’Administració, amb l’únic límit que s’establisca en les lleis, entre el qual no es troba el fet de no haver recorregut la qualificació del primer exercici i no haver sigut seleccionada en una de les proves del concurs oposició en el qual ha participat. En segon lloc, només caldria mencionar la recent Sentència de 19 de juny de 2023, dictada pel Jutjat Central Contenciós Administratiu núm. 2 de l’Audiència Nacional, que resol un supòsit en el qual se sol·licitaven els exàmens realitzats d’un concurs oposició en el qual el sol·licitant no havia participat i només invocava un interés particular (per a preparar-se millor per a presentar-se al seu examen). L’AN indica que “no falta l’interés públic en la informació sol·licitada, perquè permet conéixer els processos d’avaluació (amb les seues preguntes i respostes) d’accés a l’ocupació pública i, en particular, si són o no correctes. Al cap i a la fi, este fet redunda en un increment de la confiança dels ciutadans en el sistema de selecció dels empleats públics i de l’ajust als principis constitucionals de mèrit i capacitat”, i afig que “res no impedix el fet que un interés particular legítim sorgisca a l’hora de sol·licitar una informació com la que ens ocupa. Les raons per les quals se sol·licita la informació ni tan sols s’haurien de revelar. El Conveni del Consell d’Europa sobre Accés als Documents Públics de 2009, indica, en l’article 4.1., «que un sol·licitant no podrà ser obligat a manifestar les seues raons per a tindre accés a un document oficial». Per la seua part, l’article 17.3 de l’LTAIBG establix en esta mateixa línia que «el sol·licitant no està obligat a motivar la seua sol·licitud d’accés a la informació»”, i insistix en el caràcter restrictiu de les causes d’inadmissió i dels límits oposables davant de l’accés a la informació pública que el TS ha reiterat en sentències com l’STS 748/2020, d’11 de juny, o l’STS 1817/2020, de 29 de desembre, en què manifesta que “la formulació àmplia en el reconeixement i en la regulació legal del dret d’accés a la informació obliga a interpretar de manera estricta, si no restrictiva, tant les limitacions a eixe dret que es preveuen en l’article 14.1 de la Llei 19/2013 com les causes d’inadmissió de sol·licituds d’informació que apareixen enumerades en l’article 18.1, sense que calga acceptar limitacions que suposen un menyscapte injustificat i desproporcionat del dret d’accés a la informació”. Sèptim. Per tant, entrat en les peticions concretes i pel que fa al dret d’accés perquè l’Administració li facilite l’enunciat del segon exercici i els criteris de correcció, són nombroses les resolucions d’este consell que concedixen l’accés a eixa documentació. També és una qüestió que el TS ha resolt, entre altres, en la sentència 2487/2016, de 22 de novembre, en la qual afirma que els criteris de correcció s’han d’establir prèviament a la realització de les proves, així com que s’han de posar en coneixement dels aspirants anteriorment a estes, i conclou que “així mateix, els processos selectius es desenrotllen amb el principi de publicitat […] i precisament perquè la publicitat és una condició necessària per a assegurar el respecte als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, no es pot afirmar que hi haja fases dels processos selectius de caràcter privat, ni que els aspirants no tinguen dret a conéixer els exercicis d’aquells amb els quals competixen quan reclamen el seu dret fonamental a accedir a l’ocupació pública”. I pel que fa a l’accés als exàmens del 2n exercici dels aspirants que l’hagen superat, amb la dissociació de les dades personals, este consell ja ha resolt en altres ocasions, amb base en la jurisprudència del TS (STS de 6 de juny de 2005, de 3 d’octubre de 2013 i de 22 de novembre de 2016), que una persona que accedix a un procediment de concurrència competitiva té dret a obtindre una còpia de l’examen d’un altre concursant participant en el mateix procés selectiu, quan este ha aprovat i obtingut una puntuació superior a la del sol·licitant, perquè el dret d’accés a les dades personals de les persones seleccionades ha de prevaldre sobre el dret a protegir-les, ja que hi ha un interés públic innegable en el control de l’activitat administrativa en la selecció provisional de llocs de treball i que, a l’efecte de comparació, permeta establir la defensa de l’interessat amb vista a l’aplicació dels principis de mèrit i capacitat (Res. 46/2023, Res. 88/2023, Res. 104/2023, Res. 137/2023, Res. 242/2023...). Com hem indicat anteriorment, ens trobem davant d’un supòsit d’accés a la informació pública de la Llei 19/2013, ja que es tracta d’informació que consta en poder de l’Administració i no resulten aplicables cap dels límits a l’accés que esta preveu ni, eventualment, el dret a la protecció de dades de caràcter personal, atés que es tractaria d’informació en la qual s’han dissociat les dades personals. La Resolució del CTBG 322/2016 indica que “si l’accés als exercicis escrits es proporciona sense identificar-ne l’autor, ens trobaríem davant d’un supòsit d’accés a la informació pública de l’LTAIBG, ja que es tracta d’informació que consta en poder d’una entitat a la qual li és aplicable la norma, i no li són aplicables, al nostre juí, cap dels límits a l’accés que esta preveu ni, eventualment, el dret a la protecció de dades de caràcter personal atés que, com hem comentat, es tractaria d’informació que no identifica el seu autor”. Per tant, i amb l’aplicació d’estos criteris legals i jurisprudencials, s’estima esta reclamació i es reconeix el dret d’accés de la reclamant a la documentació sol·licitada, és a dir, l’enunciat del segon exercici, els criteris de correcció i la còpia dels exàmens del segon exercici dels aspirants que l’hagen superat amb la dissociació deguda de les dades de caràcter personal, ja que no s’aprecia cap límit o causa d’inadmissió que ho impedisca (articles 14, 15 i 18.1 de la Llei 19/2013). Octau. Per a finalitzar, és procedent recordar a l’Ajuntament d’Albal l’obligació de resoldre en termini de l’Administració, que arreplega amb caràcter general la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, que, en l’article 21, preveu l’obligació de l’Administració de dictar una resolució expressa i notificar-la en el termini màxim que fixa la norma reguladora corresponent, en tots els procediments. En el mateix sentit es pronuncia la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, que, en l’article 34.1, establix que “les sol·licituds d’accés a informació pública es resoldran i notificaran a la persona sol·licitant, i a les terceres persones afectades, en el termini màxim d’un mes comptat des que la sol·licitud haja entrat en el registre de l’administració o l’organisme competent”, i l’article 68.3 considera com a infracció lleu “b) l’incompliment injustificat de l’obligació de resoldre dins del termini la sol·licitud d’accés a la informació pública”. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i els fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda: Primer. Estimar la reclamació presentada per la Sra. contra l’Ajuntament d’Albal, d’acord amb la fonamentació jurídica que s’ha exposat. Segon. Instar la corporació municipal a, en el termini d’un mes des de la recepció d’esta resolució, dur a terme les actuacions necessàries per a complir amb el que s’establix en esta. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA