Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Santa Pola copia de dos registros de entrada relacionados con denuncias de acoso laboral. Ante la falta de respuesta, el Consell Valencià de Transparència estima la reclamación, obligando al ayuntamiento a facilitar la información (con disociación de datos personales) por prevalecer el derecho reforzado de acceso de los cargos electos.
Puntos clave de la argumentación
1
El Consejo reconoce que los cargos electos poseen un régimen cualificado y reforzado de acceso a la información para el ejercicio de su función institucional y de control.
2
Se desestima el argumento del Ayuntamiento sobre la existencia de un expediente reservado, ya que el concejal no es un sujeto ajeno a la organización y debe guardar el deber de sigilo inherente a su cargo.
3
Se rechaza la alegación de que la información deba solicitarse por vía judicial al estar el asunto en sede jurisdiccional, pues ello no anula el derecho de acceso administrativo.
4
La resolución establece que el derecho de acceso de los representantes políticos es un medio esencial para el ejercicio de sus funciones públicas, prevaleciendo sobre los límites generales de reserva administrativa.
Texto completo
Expedient núm. 42/2024
Resolució núm. 281/2024
CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA
President: Sr. Ricardo García Macho
Vocals:
Sra. Emilia Bolinches Ribera
Sr. Lorenzo Cotino Hueso
Sra. Sofía García Solís
València, 11 de desembre de 2024
Reclamant: Sr.
Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de Santa Pola
VISTA la reclamació número 42/2024, interposada pel Sr. formulada contra
l’Ajuntament de Santa Pola, i sent ponent el vocal del Consell el Sr. Lorenzo Cotino Hueso, s’adopta la
següent
RESOLUCIÓ
ANTECEDENTS
Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l’expedient, en data 16 de febrer de 2024
el Sr. en qualitat de regidor del grup municipal socialista de l’Ajuntament de
Santa Pola, va presentar per via telemàtica, amb número de registre GVRTE/2024/518993, una
reclamació davant del Consell Valencià de Transparència. En esta reclama contra la falta de resposta de
l’Ajuntament de Santa Pola a una sol·licitud d’accés a informació pública presentada el 9 de gener de
2024, amb número de registre 2024-E-RE-537, en la qual demanava accés i còpia dels registres
d’entrada 2024-E-RE-255 i 2024-E-RE-299.
Segons aclarix en la reclamació dirigida a este Consell, els registres d’entrada sobre els quals sol·licita
accés es referien al següent:
- ACCÉS I CÒPIA DEL REGISTRE D’ENTRADA 2024-E-RE-225, “Que he presentat una primera
demanda judicial contra i l’Aj. en el Jutjat i n’he donat compte també al
Ministeri Fiscal, per assetjament laboral. A partir d’eixe moment caldrà ajustar-se al que regule la
normativa judicial. Sol·licita: que tan prompte com el Jutjat ho requerisca a l’Aj., que es paralitzen totes
les vies de resolució internes fins a resolució judicial ferma”.
- ACCÉS I CÒPIA DEL REGISTRE D’ENTRADA 2024-E-RE-299, “Que he presentat una segona
demanda, en esta ocasió davant de la Inspecció Provincial de Treball d’Alacant, contra
per conductes d’assetjament laboral esdevingudes en l’Excel·lentíssim Ajuntament de Santa
Pola. Sol·licita: que totes les resolucions que adopte la Inspecció de Treball s’incorporen a l’expedient
disciplinari de personal 28483/2023, obert el dia 23/11/2023”.
Segon. A fi de brindar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la
deliberació d’esta resolució, este Consell va concedir tràmit d’audiència a l’Ajuntament de Santa Pola
per via telemàtica, i l’instava en data de 13 de març de 2024 a formular les al·legacions que considerara
oportunes respecte de les qüestions referides, així com a facilitar a este Consell qualsevol informació
relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut per l’Ajuntament el dia 14 de març, segons el
justificant de recepció que consta en l’expedient.
En contestació a este requeriment, en data 4 d’abril de 2024 es rep en el Consell Valencià de
Transparència un escrit d’al·legacions de l’Ajuntament de Santa Pola en què es manifesta el següent:
“1r. Que, després de realitzar l’oportuna comprovació i contrast de la informació amb el sol·licitant
d’esta, s’ha detectat una errata en la sol·licitud. En la instància presentada en data 09/01/2024, en la qual
el Sr. sol·licitava accés als registres d’entrada 2024-E-RE-255 i 2024-E RE-299, es
volia sol·licitar els registres d’entrada 2024-E-RE-225 i 2024-E-RE-299, i no el 2024-E-RE-255. Per
tant, farem referència a la informació inclosa en el registre d’entrada 2024-E-RE-225 (no a la del registre
núm. 2024-E-RE-255), que té relació amb la del registre d’entrada 2024-E RE-299.
2n. La informació objecte de la sol·licitud del Sr. regidor del grup municipal socialista
en l’Ajuntament de Santa Pola (registres d’entrada 2024-E-RE-225 i 2024-E-RE-299), està relacionada,
juntament amb altres registres d’entrada que el Sr. ha sol·licitat per les vies establides per a
exercir el dret d’accés a la informació pública, amb un expedient administratiu d’informació reservada,
al qual únicament té accés l’instructor del procediment i la secretària d’este, empleats públics designats
per a eixes comeses.
3r. A conseqüència de l’obertura del citat expedient d’informació reservada, els registres d’entrada
2024-E-RE-225 i 2024-E-RE-299, que estan inclosos en este, no es van posar a la disposició del Sr.
ni tampoc dels regidors que configuren l’equip de govern de la corporació municipal.
4t. L’Ajuntament no es nega a facilitar l’accés a la informació sol·licitada. Així es va manifestar en les
al·legacions formulades en les reclamacions núm. 377/2024, 367/2024 i 389/2024 —cal entendre del
2023—, amb la indicació que, una vegada es concloga l’expedient administratiu, amb la resolució que
s’adopte, es posarà en coneixement de tota la corporació municipal.
5t. Que abans de la finalització de l’expedient d’informació reservada el denunciant dels fets, a través
de les instàncies indicades (registres d’entrada núm. 2024-E-RE-225 i 2024-E-RE-299, i altres), ha
promogut una demanda contra este ajuntament, que per repartiment se seguix davant del Jutjat Social
núm. 1 d’Elx (Procediment en matèria de tutela de drets fonamentals (DFU) 000087/2024), i s’ha
assenyalat l’acte de conciliació i, successivament, l’acte del juí, en cas de no obtindre avinença, el
14/11/2024. Per tant, l’expedient de referència està en seu jurisdiccional.
Que, en conseqüència, qualsevol petició d’informació relativa al procediment jurisdiccional indicat ha
de formular-se per les vies i en els terminis que establix la Llei reguladora de la jurisdicció social o, en
defecte d’això, la Llei d’enjudiciament civil, d’aplicació supletòria en el que no dispose aquella, com a
règim especial d’accés, de conformitat amb la disposició addicional primera de la citada Llei 19/2013,
de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per la qual:
«Disposició addicional primera. Regulacions especials del dret d’accés a la informació pública.
1. La normativa reguladora del procediment administratiu corresponent serà l’aplicable a l’accés
per part de qui tinga la condició d’interessat en un procediment administratiu en curs als documents
que s’integren en este.
2. Es regiran per la seua normativa específica, i per esta llei amb caràcter supletori, les matèries
que tinguen previst un règim jurídic específic d’accés a la informació.
3. En este sentit, esta llei serà aplicable, en el que no prevegen les seues respectives normes
reguladores, a l’accés a la informació ambiental i a la destinada a la reutilització.»
L’assumpte es troba, per tant, en seu jurisdiccional, i ha de ser en el si d’este procediment de la
jurisdicció social a on es facilite la informació que el jutge requerisca. El contrari suposaria un risc cert
de retallar la igualtat de les parts en els processos judicials i de lesionar el dret fonamental a la tutela
judicial efectiva.
6t. Que l’article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, reconeix el
«dret a obtindre de l’alcalde o el president o de la comissió de govern tots els antecedents, les dades o
les informacions que estiguen en poder dels servicis de la corporació i resulten necessaris per a dur a
terme la seua funció.»
Per tant, no hi ha dubte que el dret d’informació que reconeix als membres de les corporacions locals
l’indicat article 77 de la citada Llei 7/1985, així com els articles 14, 15 i 16 de l’RD 2568/1986, pel qual
s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, és
imprescindible per a acomplir les seues funcions, i per esta raó s’ha de considerar una manifestació del
dret fonamental a participar en els assumptes públics proclamat en l’article 23.1CE.
No obstant això, la doctrina del Tribunal Constitucional és clara en este sentit, i aprecia en la Sentència
de 01/03/2012 (núm. 30/2012, recurs 5277/2011) «que només tenen rellevància constitucional els drets
i deures que afecten el nucli de la funció representativa i cita en este sentit l’STC 39/2008, de 10 de
març, i l’STEDH de 2 de març de 2010 (secció tercera), en relació amb l’article 3 del Protocol núm. 1,
addicional al Conveni europeu de drets humans. I, en el mateix sentit, cita l’STC 169/2009, de 9 de
juliol, que, en relació amb els membres d’una corporació provincial, destaca aspectes que formen part
del nucli fonamental de la funció representativa, com el de participar en l’activitat de control del govern
provincial, participar en les deliberacions del ple de la corporació, votar en els assumptes sotmesos a
votació en este òrgan i obtindre la informació necessària per a poder exercir les funcions anteriors, criteri
que es manté en l’STC 20/2011, de 14 de març, FJ 4.»
També el mateix Tribunal Constitucional, en la Sentència de 18/01/2012 (9/2012), fonament jurídic
quart, indica que «no qualsevol acte que afecte l’estatus jurídic aplicable al representant polític lesiona
el dret fonamental invocat, ‘perquè només posseïxen rellevància constitucional a este efecte els drets o
facultats atribuïts al representant que pertanguen al nucli de la seua funció representativa (SSTC
38/1999, de 22 de març, FJ 2; 107/2001, de 23 d’abril, FJ 3; 208/2003, d’1 de desembre, FJ 4; 141/2007,
de 18 de juny, FJ 3; i 169/2009, de 9 de juliol FJ 2)’, considerem aplicable ací la doctrina assentada per
l’STC 169/2009, de 9 de juliol, FJ 3, quant a les facultats que pertanyen al nucli inherent a la funció
representativa que correspon constitucionalment als membres d’una corporació provincial, això és, la
de participar en l’activitat de control del govern local (provincial, en aquell cas), la de participar en les
deliberacions del ple de la corporació i la de votar en els assumptes sotmesos a votació en este òrgan,
així com el dret a obtindre la informació necessària per a poder exercir les anteriors.»
7m. Aplicat al cas que ens ocupa, la informació sol·licitada no es considera necessària per a l’exercici
de la labor de control i fiscalització de l’equip de govern, atés que, una vegada resolt l’expedient
d’actuacions judicials seguit davant del Jutjat Social núm. 1 d’Elx (DFU núm. 000087/2024), i posat a
la disposició de tots els membres de la corporació municipal, com així es va fer saber al Sr.
encara que respecte de l’expedient administratiu, serà possible analitzar si l’Administració ha
actuat o no amb desviació de poder, és a dir, si ha seguit el mateix criteri que en la resolució d’altres
situacions similars, si s’han produït, a la del cas que ens ocupa.
8u. Que, per tant, una vegada l’expedient es troba en seu jurisdiccional, serà a la finalització d’este quan
es posaran a la disposició de tota la corporació municipal tant l’expedient administratiu com el
d’actuacions judicials.
Per tot el que s’ha exposat,
SOL·LICITEM que tinga per presentat este escrit i tinga per formulades les al·legacions que consten en
este, a fi que es tinguen en compte en l’expedient de referència i especialment en la resolució d’este”.
Tercer. Una vegada efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este Consell,
s’adopta esta resolució amb els següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. D’acord amb el que disposa l’article 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de
transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el
Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat
Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de
les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les
resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la
jurisdicció contenciosa administrativa”, segons arreplega, entre les seues funcions, l’article 48.1 del
mateix text legal.
Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds
d’accés a la informació, podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèviament a la impugnació
davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes
reclamacions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte
d’este recurs —l’Ajuntament de Santa Pola— està subjecta a les exigències de la llei mencionada, en
virtut del que disposa l’article 3.1.d, que es referix de manera expressa a “les entitats integrants de
l’Administració local de la Comunitat Valenciana”.
Quart. Pel que fa al reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que preveu l’article 38 de la Llei
1/2022 valenciana, ja que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol
ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment,
sense que calga motivar la sol·licitud ni invocar la llei”.
No hem d’oblidar que qui sol·licita la informació i presenta la reclamació ho fa en qualitat de regidor
de la corporació municipal, i sobre este particular ja s’ha pronunciat este Consell en nombroses ocasions.
Així, i pel que fa als càrrecs electes, el CVT considera, de la mateixa manera que altres òrgans de garantia
de la transparència, que ens trobem davant d’un règim qualificat d’accés a la informació per als regidors
i els diputats, que admet les seues reclamacions i les resol en el sentit que “és lògic que el dret d’accés
a la informació que es garantix a qualsevol ciutadà no tinga millors garanties que el dret reforçat d’accés
a la informació dels càrrecs electes en l’exercici de la seua funció institucional i del dret fonamental de
l’article 23.2 de la CE […]”. Per tant, el criteri d’este Consell és que l’aplicació de la Llei 19/2013 no
s’imposa ni substituïx els altres mecanismes que poden utilitzar igualment els càrrecs electes si ho
consideren adequat. Per això, la garantia del dret d’accés proporcionada per la reclamació davant d’este
Consell és aplicable en defensa de l’electe local a obtindre informació de la seua pròpia entitat sempre
que per a resoldre estes reclamacions s’aplique preferentment el dret a la informació que regula l’article
128 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, i la
resta de disposicions de la legislació de règim local que siguen aplicables, especialment si són més
favorables a l’accés, i només supletòriament les disposicions de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència”. Resolucions del Consell en esta matèria: Res. 155/2021, Res. 157/2021, Res. 174/2021,
Res. 178/2021, Res. 179/2021, Res. 182/2021, Res. 185, Res. 233/2021, Res. 237/2021 i Res. 240/2021.
La recent Sentència núm. 312/2022, de 10 de març, de la Sala Contenciosa Administrativa del TS,
dictada en recurs de cassació en interés de llei, en la qual, després de l’examen de les normes sobre
règim local en matèria d’accés a la informació dels membres de les corporacions locals (articles 77
LBRL i 14 a 16 ROF) en relació amb les normes sobre transparència (art. 23.1 i 24 i disposició addicional
primera de la Llei 19/2013, de TBG), conclou: “Establit el que s’ha mencionat anteriorment, hem de
recordar que, segons el que preveu la disposició addicional primera, punt 2, de la Llei 19/2013, les
matèries que tinguen previst un règim jurídic específic d’accés a la informació «es regiran per la seua
normativa específica, i per esta llei amb caràcter supletori». Ara bé, l’abast que atribuïx a esta expressió
la jurisprudència d’esta sala, que abans hem mencionat, fa concloure que el fet que en la normativa de
règim local hi haja una regulació específica, en el pla substantiu i procedimental, del dret d’accés a la
informació per part dels membres de la corporació, no exclou de cap manera que, amb independència
que es faça ús o no del recurs potestatiu de reposició, contra la resolució que denegue en tot o en part
l’accés a la informació, l’interessat puga formular la reclamació que regula l’article 24 de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”.
Quint. Finalment, la informació sol·licitada en principi constituïx informació pública, d’acord amb el
que preveu l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació
pública i bon govern, segons el qual s’entén per informació pública “els continguts o els documents,
independentment del seu format o suport, que consten en l’Administració i que s’hagen elaborat o
adquirit en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022
valenciana en l’article 7.4.
Sext. Arribats a este punt, cal tindre en compte, entre altres, els assumptes ja resolts pel CVT amb
identitat respecte del subjecte obligat i el reclamant i afinitat respecte de la informació sol·licitada. Els
dos van ser estimatoris. Així, en la Resolució núm. 187/2024, de 7 d’octubre, dictada en l’expedient
núm. 367/2023, es requeria el registre d’entrada 2023-E-RE-17033, l’accés sol·licitat del qual es referix
a una instància general en què, després d’una reunió mantinguda amb personal de l’Ajuntament el dia
17/10/2023 per a exposar els fets esdevinguts en el negociat de rendes i exaccions, “sol·licita tindre
coneixement de les mesures que s’han pres sobre esta qüestió, si és que se n’han pres, si s’ha
materialitzat algun acte administratiu relacionat amb eixa reunió o si s’ha incoat algun expedient”. En
aquell expedient, vinculat a un expedient d’informació reservada, requerit per un regidor, este Consell
va afirmar en el FJ 7m “tenint en compte la seua condició de regidor que li atorga un dret privilegiat
d’accés a la informació pública i que el que sol·licita es pot respondre amb un sí o un no, ja que no
demana ni l’acte administratiu ni l’expedient en si, sinó simplement si s’ha dictat algun acte o si s’ha
obert algun expedient, fet que és senzill de contestar. I respecte de si s’ha pres alguna mesura sobre esta
qüestió i, en cas afirmatiu, quines mesures s’han pres, tampoc sembla que siga procedent aplicar cap
límit a l’accés a esta informació si és que està en poder de la corporació”. Però anant més enllà, en un
cas posterior, l’accés sol·licitat i reconegut ja ho va ser en relació amb la informació sol·licitada, no
només sobre si s’havien pres mesures sobre esta qüestió o hi havia ulteriors actes administratius. Així,
en l’expedient núm. 389/2023 es van resoldre tres sol·licituds d’accés a informació pública presentades
el 21 de novembre de 2023, amb números de registre 2023-E-RE-17509, 2023-E-RE-17527 i 2023-E-
RE-17548, en les quals demanava accés i còpia dels registres d’entrada 2023-E-RE-17274, 2023-E-RE-
17207 i 2023-E-RE-17350 respectivament. En tots els casos, es va afirmar que no era procedent apreciar
la concurrència de causa d’inadmissió o límits dels articles 18, 14 i 15 de la Llei 19/2013, de
transparència de l’Estat. És per això que es va resoldre estimar la reclamació formulada, sempre que el
reclamant mantinga la condició de regidor.
Doncs bé, en aquell cas l’Ajuntament al·legava en bona part que concorria el límit que arreplega l’apartat
e de l’article 14 de la Llei 19/2013, de transparència estatal, relatiu al perjuí que l’accés a la informació
suposaria per a “la prevenció, la investigació i la sanció dels il·lícits penals, administratius o
disciplinaris”, ja que, segons al·legava l’Ajuntament, la informació objecte de la sol·licitud… està
relacionada amb un expedient administratiu d’informació reservada, al qual únicament té accés
l’instructor del procediment i la secretària d’este. S’afirma que no es nega a facilitar l’accés, però ja
quan concloga l’expedient administratiu. S’afirma també que qualsevol petició d’informació relativa al
procediment jurisdiccional indicat ha de formular-se per les vies i en els terminis que establix la Llei
reguladora de la jurisdicció social, o, en defecte d’això, la Llei d’enjudiciament.
No obstant això, este Consell no compartix este raonament i, respecte de la possible aplicació de límits
al dret d’accés als representants polítics, este Consell ha defés la inaplicabilitat d’estos, prenent com a
base el seu dret fonamental a la representació política atorgada per a participar en els assumptes públics.
Esta participació està indissolublement unida al dret d’accés a la informació com a mitjà essencial per a
l’exercici de les funcions públiques, també reconegut en la normativa de règim local. A més, el regidor
no es pot considerar un subjecte alié a l’organització i ha de guardar el deure de sigil inherent a càrrec
seu, tal com establix l’apartat 3 de l’article 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual
s’aprova el Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, “Els membres
de la corporació tenen el deure de guardar reserva en relació amb les informacions que se’ls faciliten
per a fer possible el desenrotllament de la seua funció, singularment de les que han de servir d’antecedent
per a decisions que encara estan pendents d’adoptar, així com per a evitar la reproducció de la
documentació que se’ls puga facilitar, en original o còpia, per al seu estudi”. En este sentit s’ha
manifestat de manera reiterada este Consell en la Res. 29/2023, Res. 42/2023, Res. 66/2023, Res.
93/2023, Res. 94/2023, Res. 169/2023, Res. 173/2023 i Res. 186/2023.
Així doncs, és procedent reconéixer el dret d’accés a la informació pública requerit, si bé serà procedent
amb dissociació de totes les dades que pertanguen a les categories especials de dades a què fa referència
l’article 9 RGPD.
Sèptim. Finalment, és procedent recordar a l’Ajuntament de Santa Pola l’obligació de resoldre de
l’Administració, arreplegada amb caràcter general per la Llei 39/2015, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, que en l’article 21 preveu l’obligació de l’Administració de
dictar una resolució expressa i notificar-la en el termini màxim fixat per la norma reguladora
corresponent, en tots els procediments. En el mateix sentit es pronuncia la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de
transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana, que en l’article 34.1 establix que “les sol·licituds
d’accés a informació pública s’han de resoldre i notificar a la persona sol·licitant, i a les terceres persones
afectades, en el termini màxim d’un mes comptador des que la sol·licitud s’haja registrat en el registre
de l’Administració o l’organisme competent”, i l’article 68.3 considera infracció lleu “b) l’incompliment
injustificat de l’obligació de resoldre en termini la sol·licitud d’accés a la informació pública”.
RESOLUCIÓ
En atenció als antecedents i els fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda:
Primer. Estimar la reclamació número 42/2024, interposada pel Sr. formulada
contra l’Ajuntament de Santa Pola, i reconéixer el dret d’accés a la informació sol·licitada, d’acord amb
el que exposa en el FJ 6t d’esta resolució.
Segon. Instar l’Ajuntament de Santa Pola que, en el termini d’un mes des de la recepció d’esta resolució,
facilite al reclamant la informació sol·licitada, així com a comunicar a este Consell les actuacions que
s’han dut a terme per a complir els acords.
Tercer. Convidar el sol·licitant al fet que comunique a este Consell qualsevol incidència que sorgisca
respecte de l’execució d’esta resolució i que puga perjudicar els seus drets i interessos.
Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós
administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos comptats des de l’endemà de la notificació, de
conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de
la jurisdicció contenciosa administrativa.
EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ
DE TRANSPARÈNCIA