Acceso a llistados de ocupación del personal del Departamento de Salud Xàtiva-Ontinyent

Expedient núm. 47/2024 Resolució núm. 1/2025 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Ricardo García Macho Vocals: Emilia Bolinches Ribera Lorenzo Cotino Hueso Sofía García Solís València, 15 de gener de 2025 Reclamant: . Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Conselleria de Sanitat. VISTA la reclamació número 47/2024, interposada per , com a delegat sindical de CCOO del Departament de Salut Xàtiva-Ontinyent, contra la Conselleria de Sanitat, i com a ponent el president del Consell, Ricardo Garcia Macho, s'adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l'expedient, en data 26 de febrer de 2024 , en qualitat de delegat sindical de CCOO del Departament Xàtiva-Ontinyent, va presentar una reclamació per via telemàtica, amb número de registre GVRTE/2024/642073, davant del Consell Valencià de Transparència. En ella reclama contra l'estimació parcial de la Conselleria de Sanitat a una sol·licitud d'accés a informació pública presentada el 15 de febrer de 2024, en la qual demanava els llistats d'ocupació del personal del Departament de Salut de totes les categories professionals i en totes les situacions, incloent-hi els noms i cognoms dels treballadors, el DNI amb els números en les posicions 4, 5, 6 i 7, substituint la resta per asteriscos, i incloent-hi les places que no estigueren ocupades. Concretament sol·licitava el següent: “Els llistats d'ocupació del personal del departaments de salut, de totes les categories professionals i en totes les situacions (personal fix, interí, substitut, comissions de servici, reingressos provisionals, adscripcions funcionals, acumulació de tasques, contractes de guàrdies, etc., incloent-hi els noms i cognoms dels treballadors i treballadores, el DNI amb els números en les posicions 4, 5, 6 i 7, substituint per asteriscos la resta de posicions de números i lletra e incloent-hi les places que no estiguen ocupades. Esta petició es fa sobre la base que la finalitat és accedir a la informació que ens permeta l'adequat seguiment i control de la situació de les plantilles, del seu adequat dimensionament, de l'evolució de l'ocupació i seguiment de la temporalitat. Esta sol·licitud té base, també, en la Resolució núm. 243/2023, emesa pel Consell Valencià de Transparència amb data de 13 de febrer de 2024, en la qual detalla que el sindicat té el dret a rebre estos llistats amb els noms i cognoms dels treballadors i treballadores i part del DNI, que com diu la resolució: "l'obligatòria publicitat i transparència [...] han de regir qualsevol procediment de selecció del personal empleat públic, i així, este Consell considera que les dades identificatives relatives al nom i cognoms de les persones integrants dels llistats d'ocupació esmentats han de ser facilitats atés que formen part de l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan de què es tracte". Davant d'esta sol·licitud, la Conselleria de Sanitat, en el seu escrit de data 20 de febrer de 2024 resol la sol·licitud mitjançant una estimació parcial amb els següents arguments: “PRIMER. El Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, ho definix com "tota informació sobre una persona física identificada o identificable"; la qual cosa, traslladada al cas que ens ocupa, inclou, com a dades personals, tota la informació continguda en el llistat d'ocupació, ja que es vincula una persona concreta amb nom i cognoms. SEGON. El Tribunal Constitucional en la seua STC 292/2000, de 30 de novembre (RI 1.463/2000), aclarix que l'art. 18.4 de la CE "excedix l'àmbit propi del dret fonamental a la intimitat (art. 18.1 de la CE) i que també abasta les dades personals públiques que, pel fet de ser accessibles al coneixement de qualsevol, no escapen al poder de disposició de l'afectat perquè així ho garantix el seu dret a la protecció de dades” (FJ 6). Així i tot, el Tribunal Constitucional declara que este dret a la protecció de dades "no és il·limitat" i que "la Constitució ha volgut que la llei, i només la llei, puga fixar els límits a un dret fonamental. Els drets fonamentals poden cedir, per descomptat, davant de béns, i fins i tot interessos constitucionalment rellevants, sempre que la retallada que experimenten siga necessària per a aconseguir la finalitat legítima prevista, proporcionada per a aconseguir-la i, en tot cas, siga respectuós amb el contingut essencial del dret fonamental restringit" (FJ 11). En este sentit, l'art.8 de la Llei 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals disposa que "El tractament de dades personals només es podrà considerar fonamentat en el compliment d'una obligació legal exigible al responsable, en els termes previstos en l''article 6.1.e del Reglament (UE) 2016/679, quan així ho preveja una norma de dret de la Unió Europea o una norma amb rang de llei, que podrà determinar les condicions generals del tractament i els tipus de dades objecte d'este, així com les cessions que siguen procedents com a constància del compliment de l'obligació legal". En el cas que ens ocupa, la petició de la secció sindical suposaria una restricció del dret a la protecció de dades personals, emparada en l'exercici del dret a la llibertat sindical de l'art. 28 de la CE, desenrotllat per la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical, i el dret d'accés dels ciutadans als arxius i registres administratius previst en l'art. 105.b, desenrotllat per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Per tant, serà necessari atindre's al que es disposa en les normes esmentades i en la jurisprudència constitucional o del Tribunal Suprem per a discernir si el dret a la protecció de dades personals ha de cedir, per al cas concret, davant dels drets a la llibertat sindical i d'accés a la informació pública. TERCER. Sobre el dret a la protecció de dades personals en relació amb el dret a la llibertat sindical, l'ATC 29/2008 de 28 de gener, afirma que "l'art. 9 de la Llei 9/1987 (que no diferix en essència de les previsions de l'art. 40 de l’RDL 5/2015) no preveu la hipòtesi del subministrament d'informació generalitzada i indiscriminada de tots els aspectes relatius a la llista dels llocs de treball d'un determinat organisme públic, ni, encara menys, de determinades dades que afecten les situacions personals i individuals de tots i cada un dels funcionaris públics que els ocupen" (FJ-3). A més, en l’FJ-6 es conclou que "la sol·licitud formulada no sols era desproporcionada i no contemplada pel legislador, sinó que, a més, la petició cursada tampoc ha obeït a una necessitat degudament justificada sobre la qual sustentar una sol·licitud que arribara a sol·licitar este coneixement massiu de les dades com l'interessat, per a l'exercici de l'activitat sindical, que tampoc s'havia especificat en quin sentit pretenia dur-se a efecte". Més recentment i confirmant esta línia doctrinal, l’STS 427/2021 de 9 de febrer de la Sala Contenciosa es pronuncia davant d'una sol·licitud d'informació i documentació d'unes delegades sindicals que consistia en "... la relació de contractes de tots els facultatius de cada servici, especificant nom, tipus de contracte actual i data d'inici d'este ...". Sobre este supòsit, el Tribunal Suprem en el seu FD7 considera que "ni l'expressat article 10.3.1r (LOLS), ... ni l'art. 40.1.a esmentat (TREBEP) ... , descriuen un supòsit legalment previst que exceptue el consentiment dels interessats a l'efecte de l'article 11.2.a de la Llei de 1999, en un cas com l'examinat en què se sol·licita una quantiosa i indiscriminada cessió de dades, sense proporcionar una mínima explicació en la seua sol·licitud de la necessitat o rellevància d'estes dades per a l'exercici de les tasques sindicals". De l'exposat es pot deduir que la petició de la secció sindical del llistat d'ocupació de llocs sense el consentiment dels afectats, desvinculada de qualsevol justificació, no té empara legal en la LOLS ni en el TREBEP. Per tant, serà necessari atindre's a la finalitat manifestada per la secció sindical (control de la contractació), en els termes que considera la STS 427/2021 en el FJ6: "Resulta rellevant, per tant, que intervinga la deguda relació entre les dades personals del personal estatutari que se sol·liciten, amb la important funció sindical que es desenrotlla. De manera que únicament quan estes dades personals són necessàries per a l'exercici de les tasques sindicals, podrien considerar-se exceptuats del consentiment, però no quan es troben desvinculades o es desconega la seua relació, en no haver-se posat de manifest la seua connexió amb estes funcions sindicals". Arribats a este punt convé posar en relació les dades sol·licitades i la finalitat manifestada per la secció sindical amb els criteris establits pel Tribunal Constitucional: la necessitat per a aconseguir la fi legítima prevista, la proporcionalitat per a aconseguir-lo i, en tot cas, el respecte al contingut essencial del dret fonamental restringit. En este sentit i en primer lloc, no sembla que siga necessari accedir a la informació relativa al nom i cognoms de la totalitat de treballadors i treballadores del Departament de Salut, ja que el control esmentat de la contractació es pot fer efectiu mitjançant els procediments establits reglamentàriament en els arts. 24 i 25 del Decret 192/2017, d'1 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servici d'institucions sanitàries públiques del Sistema Valencià de Salut, desenrotllats per l'Orde 4/2019, de 14 de novembre, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual regula el procediment de selecció de personal temporal per a la cobertura de places estatutàries gestionades per la conselleria amb competències en matèria de sanitat i en què consta el nom i cognoms de les persones contractades, juntament amb la informació rellevant sobre la categoria professional, lloc de treball, relació jurídica i tipus de nomenament; així com el número d'orde que l'interessat ocupa en la llista d'ocupació temporal. En segon lloc, atés que el llistat d'ocupació inclou les dades personals de la totalitat de la plantilla i que les contractacions mensuals només afecten un número molt reduït de persones, tampoc sembla que hi haja una proporcionalitat entre les dades sol·licitades i les que legítimament es requerixen per a dur a terme la funció de control en matèria d'ocupació. En tercer lloc, resulta evident que es veu afectat el dret a la protecció de dades personals d'una gran part dels treballadors i les treballadores del Departament de Salut sense que això contribuïsca a l'exercici eficaç de les funcions sindicals. QUART. Quant al dret a la protecció de dades personals en relació amb el dret d'accés a la informació pública, òbviament, la informació continguda en els llistats d'ocupació té la consideració de dades personals en anar vinculada al nom i els cognoms de cada treballador i treballadora i, per tant, estan sotmeses a protecció en aplicació de l'article 18.4 de la CE. Per això, és necessari aplicar les disposicions que l'ordenament jurídic establix en matèria de protecció de dades personals i garantia de drets digitals i, en particular, el que es disposa en la DA 2 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals (LOPDPGDD) que remet a l'art. 15 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG) i, també, al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, general de protecció de dades (RGPD). Quant a l'art. 15 de la LTAIBG, hi ha dos apartats amb l'efecte de concedir l'accés a la informació sol·licitada: el 15.2 i el 15.3. A partir d'ací, cal aclarir quin apartat és el pertinent per a ser aplicat al nostre supòsit. En el cas de l'art. 15.2, cal destacar que el precepte fa referència a dades merament identificatives i, si és així, s'ha de concedir l'accés a la informació. Ara bé, les dades personals merament identificatives són el nom i els cognoms; però, com ja s'ha dit, la resta de les dades incloses en el llistat d'ocupació, en anar vinculades a la identificació del treballador, també són dades personals i no tenen caràcter merament identificatiu en el sentit de l'art. 15.2. Descartada l'aplicabilitat de l'apartat 2, l'art. 15.3 de la LTAIBG disposa que l'òrgan al qual es dirigisca la sol·licitud concedirà l'accés previ a la informació suficientment raonada de l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals aparegueren en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de l'empresa, fonamentada en tres aspectes: la justificació pels sol·licitants de la petició en l'exercici d'un dret; el menor perjuí dels drets dels afectats en cas que els documents únicament contingueren dades de caràcter merament identificatiu d'estes; i la major garantia de drets dels afectats en cas que les dades contingudes en el document puguen afectar la seua intimitat o la seua seguretat. Una ponderació que ja s'ha dut a afecte en l'apartat tercer tenint en compte la necessitat per a aconseguir la fi legítima prevista, la proporcionalitat per a aconseguir-lo i, en tot cas, el respecte al contingut essencial del dret fonamental restringit i el resultat del qual és desestimatori parcialment en descartar l'exclusió del nom i cognoms. QUINT. Dit això, cal recordar que la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en el seu article 18, "Causes d'inadmissió", especifica que s'inadmetran a tràmit mitjançant una resolució motivada, les sol·licituds que siguen manifestament repetitives o tinguen un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de l'aplicació de la present llei. En conseqüència, a la vista de les consideracions assenyalades, es pot concloure que la finalitat de transparència i les funcions sindicals de control dels òrgans de representació sobre el compliment de les normes vigents en matèria d'ocupació, estan suficientment garantides amb la publicació en el web dels corresponents llistats de contractació i la remissió de les còpies bàsiques dels nomenaments. Per ací qualsevol altra cessió d'informació, que, a més, inclou dades personals, es considera reiterativa i innecessària. No obstant això, els llistats d'ocupació esmentats poden facilitar-se anonimitzats; és a dir, substituint les dades identificatives per un número d'identificació personal exclusiu per a cada treballador, que el vincula amb el lloc de treball que ocupa a cada moment, per la qual cosa pot ser identificable, sempre que concórreguen raons objectives per les quals es puguen veure afectats drets laborals individuals subjectes a protecció legal i a la tutela judicial. Ara bé, com hem dit, són circumstàncies individuals que requerixen la identificació del treballador o treballadora, però en cap cas justifiquen la cessió massiva de dades identificatives de la resta de la plantilla. PER TANT, RESOLC Estimar parcialment la sol·licitud del delegat sindical de CCOO del Departament de Salut Xàtiva Ontinyent per la qual sol·licita els llistats d'ocupació del personal del Departament de Salut, concedint l'accés als llistats d'ocupació de llocs de treball anonimitzats del DS Xàtiva-Ontinyent, excloent les dades identificatives de les treballadores i treballadors i substituint-los pel número d'identificació personal (CIRO: llistats/llocs/ocupació actual sindicats)”. Segon. A fi de brindar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la deliberació d’esta resolució, este Consell va concedir un tràmit d'audiència a la Conselleria de Sanitat per via telemàtica, i se la va instar, amb data 7 de març de 2024, a formular les al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions indicades, així com a facilitar a este Consell qualsevol informació relativa a l'assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el 8 de març de 2024, segons el justificant de recepció que consta en l'expedient, sense que fins al moment s'haja rebut cap escrit al respecte. Tercer. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este Consell, en què la vocal Sofía García Solís s’absenta durant la discussió i l’estudi de l’expedient i s’absté de participar en la resolució que s’adopta per possibles interessos en conflicte, s’adopta la present resolució segons els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència en la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació podrà interposar-se reclamació potestativa (prèvia impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes reclamacions es regiran pel que es preveu en esta llei, així com pel que es disposa en la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l'administració destinatària de la sol·licitud d'accés a la informació pública objecte d’este recurs —la Conselleria de Sanitat— està subjecta a les exigències de l’esmentada llei, en virtut del que es disposa en el seu article 3.1.a, que fa referència de manera expressa a “l'Administració de la Generalitat”. Quart. Pel que fa al reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que es preveu en l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, atés que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització legalment constituïda, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei”. Cal assenyalar que el CVT, respecte de les sol·licituds d’accés a la informació pública presentades per representants sindicals, ha afirmat la seua competència per a la resolució de les reclamacions que es presenten en l’àmbit de l’exercici de l’acció sindical i entén, a més, que “el dret general d’accés a la informació pública que la Llei de transparència preveu per a qualsevol ciutadà o ciutadana, es veu reforçat en este cas pel caràcter de representant sindical de qui sol·licita la informació. Ara bé, este reforç no comporta que no s’aplique a este cas la normativa general que regula el procediment d’accés a la informació que preveu la Llei estatal 19/2013 i la Llei 2/2015 valenciana”. Este criteri es manté en repetides resolucions: Res. 31/2017 (exp. 100/2016, Res. 29/2019 (exp. 132/2018) i més recentment Res. 30/2023, Res. 54/2023, Res. 60/2023, Res. 69/2023, Res. 102/2023, Res. 165/2023, entre altres. Així ho confirma la Sentència del TSJ de Madrid núm. 522/2022, en l’FJ 10: “cal assenyalar que, per al total exercici de l’acció sindica, la Llei orgànica de llibertat sindicar atorga els delegats sindicals els mateixos drets i garanties que l’Estatut dels treballadors destina als membres dels comités d’empresa i a estos com a institucions de representació electiva dels treballadors. D’esta manera, mitjançant la remissió explícita al que es disposa en l’art. 64 de la LET, se’ls reconeix als delegats sindicals el dret a accedir a la mateixa documentació que l’empresa ha de posar a disposició del comité d’empresa...”. Quint. Finalment, la informació sol·licitada constituïx informació pública, d’acord amb el que s’establix en l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entenen per informació pública els "continguts o documents, independentment del seu format o suport, que figuren en poder de l’Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions". En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana en l’article 7.4. Sext. En el present cas, la reclamació se centra en la desestimació parcial de la sol·licitud d'accés a determinades dades (nom, cognoms i DNI) dels llistats d'ocupació. Així, el reclamant, com a delegat sindical, sol·licita els llistats d'ocupació del personal del Departament de Salut Xàtiva Ontinyent, de totes les categories professionals i en totes les situacions (personal fix, interí, substitut, comissions de servici, reingressos provisionals, adscripcions funcionals, acumulació de tasques, contractes de guàrdies, etc., incloent-hi els noms i cognoms dels treballadors i treballadores, el DNI amb els números en les posicions 4, 5, 6 i 7, substituint per asteriscos la resta de posicions de números i lletra e incloent-hi les places que no estiguen ocupades. La Conselleria, mitjançant resolució, estima parcialment la sol·licitud considerant, “que la finalitat de transparència i les funcions sindicals de control dels òrgans de representació sobre el compliment de les normes vigents en matèria d'ocupació, estan suficientment garantides amb la publicació en el web dels corresponents llistats de contractació i la remissió de les còpies bàsiques dels nomenaments. Per ací qualsevol altra cessió d'informació, que, a més, inclou dades personals, es considera reiterativa i innecessària. No obstant això, els llistats d'ocupació esmentats poden facilitar-se anonimitzats; és a dir, substituint les dades identificatives per un número d'identificació personal exclusiu per a cada treballador, que el vincula amb el lloc de treball que ocupa a cada moment, per la qual cosa pot ser identificable, sempre que concórreguen raons objectives per les quals es puguen veure afectats drets laborals individuals subjectes a protecció legal i a la tutela judicial. Ara bé, com hem dit, són circumstàncies individuals que requerixen la identificació del treballador o treballadora, però en cap cas justifiquen la cessió massiva de dades identificatives de la resta de la plantilla”. Referent a l'arreplegat en l'apartat 3r de la resolució de la Conselleria, cal manifestar que existix una confrontació entre el dret dels representants sindicals a l'exercici de la seua tasca representativa i de defensa dels treballadors que els garantix la LOLS i l'Estatut dels treballadors, ja que consideren que amb les dades que s'oferixen difícilment poden desenrotllar les funcions sindicals que les lleis els reconeixen, enfront del criteri que defén la Conselleria d'interpretar la sol·licitud de tals dades com a innecessària per considerar-la una cessió massiva de dades identificatives dels treballadors per a este exercici sindical; no obstant això, este Consell s'ha manifestat de manera reiterada en el sentit que l'article 27.1 de la Llei 1/2022, de transparència de la Comunitat Valenciana, establix que “Qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, té dret d'accés a la informació pública, mitjançant sol·licitud prèvia i sense més limitacions que les establides en la llei. Per a l'exercici d'este dret no és necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei." I, per tant, no és necessari motivar la sol·licitud d'accés a la informació pública; no obstant això, el reclamant sí que la motiva, fonamentant la mateixa en el dret que com a representant sindical li assistix per a poder desenrotllar la seua tasca reconeguda en la LOLS de la forma més eficaç i efectiva possible, manifestant que “la necessitat i finalitat de les dades sol·licitades no és una altra que accedir a la informació que ens permeta l'adequat seguiment i control de la situació de les plantilles, del seu adequat dimensionament, de l'evolució de l'ocupació i seguiment de la temporalitat. Tot això, amb la finalitat de poder complir amb els drets i les obligacions que la Constitució i la LOLS atorga a les organitzacions més representatives”. A més, és necessari assenyalar que, tal com este Consell ha resolt reiteradament en anteriors reclamacions en les quals intervenen representants sindicals, estos ostenten una posició reforçada d'accés a la informació pública, com a element que conforma la pròpia organització del treball als quals se'ls pressuposa un deure de sigil en la utilització de les dades que, per motiu del seu càrrec sindical, se'ls puga entregar. Els representants sindicals no són, per tant, elements aliens a l'organització, com podrien ser persones externes a esta. En conseqüència, este Consell considera que amb la finalitat manifestada per la secció sindical està més que justificada la seua sol·licitud d'accés a les dades concretes que es demanen. Sèptim. En el present cas, la Conselleria defén en la seua resolució que, respecte a les dades identificatives de la persona ocupant del lloc de treball i el seu DNI, ha de dur-se a terme la corresponent ponderació suficientment raonada, conforme a l'article 15.3 de la LTAIBG, de l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguen en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal, considerant el menor perjuí dels interessos dels afectats, la qual cosa ens porta a integrar el principi de minimització de dades de l’RGPD, així com els juís jurisprudencials d'idoneïtat, necessitat i proporcionalitat descartant l'aplicació de l'article 15.2 de la Llei de transparència de l'Estat. Afig, a més, que la doctrina del TC sobre el principi de proporcionalitat en la limitació de drets fonamentals establix que l'accés a dades personals ha de superar el juí d'idoneïtat, el juí de necessitat, i el juí de proporcionalitat. I, confirmant esta línia doctrinal, cita l’STS 427/2021, de 9 de febrer, de la Sala Contenciosa, que es pronuncia davant una sol·licitud d'informació i documentació d'unes delegades sindicals que consistia en: "sobre la base del dret d'informació que ens assistix com a representants sindicals d'esta àrea sanitària la relació de contractes de tots els facultatius de cada servici, especificant el nom, el tipus de contracte actual i la data d'inici..." . Sobre este supòsit, el Tribunal Suprem en el seu FD7 considera que "ni l'expressat article 10.3.1a, pel que fa a l'equiparació, a este efecte, dels delegats sindicals, amb els òrgans de representació que s'establisquen en les administracions públiques, respecte de l'accés a la mateixa informació i documentació, ni l'esmentat article 40.1.a, que assenyala com a funció dels delegats de personal rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l'evolució de les retribucions; evolució probable de l'ocupació en l'àmbit corresponent i programes de millora del rendiment, descriuen un supòsit legalment previst que exceptue el consentiment dels interessats a l'efecte de l'article 11.2.a de la Llei de 1999, en un cas com l'examinat en el qual se sol·licita una quantiosa i indiscriminada cessió de dades, sense proporcionar una mínima explicació, al temps de la seua sol·licitud, de la necessitat o rellevància d'eixes dades per a l'exercici de les seues tasques sindicals". Referint-se a la petició massiva de dades personals de tota la plantilla. Doncs bé, sobre este particular, i quant a la possible concurrència del límit de protecció de dades al·legat per la Conselleria en la seua resolució, conforme a l'article 15.3 de la Llei 19/2013, després de la minuciosa ponderació duta a terme, l'Administració considera la necessitat d'ocultar les dades identificatives de les persones integrants d'estos llistats, i el seu DNI. No obstant això, este Consell considera que el nom i cognoms dels integrants d'un llistat d'ocupació d'una administració pública complix les condicions perquè les dades que s'hi inclouen es consideren dades merament identificatives, que encaixen a la perfecció amb l'apartat 2 de l'article 15, que establix que “amb caràcter general, i llevat que en el cas concret prevalga la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits sobre l'interés públic en la divulgació que ho impedisca, es concedirà l'accés a informació que continga dades merament identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan”. En este sentit, i d'acord amb l'obligatòria publicitat i transparència que han de regir qualsevol procediment de selecció del personal empleat públic, considerem que les dades identificatives relatives al nom i cognoms de les persones integrants dels llistats d'ocupació esmentats han de ser facilitats en considerar que formen part de l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan de què es tracte. Criteri anteriorment mantingut per este òrgan de garantia en la Resolució 309/2022, de 12 de desembre, i en la Resolució núm. 243/2023, emesa pel Consell Valencià de Transparència amb data de 13 de febrer de 2024, en la qual detalla que el sindicat té el dret a rebre estos llistats amb els noms i cognoms dels treballadors i treballadores i part del DNI, que com diu la resolució, portada a col·lació pel sindicat reclamant, en el qual se sol·licitava el llistat d'ocupació i contractació mensual del departament corresponent amb DNI dels treballadors, i pel que respecta al “nom i cognoms dels treballadors contractats entenem que ha de ser considerada com una dada merament identificativa relacionada amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan, en el qual ha de prevaldre l'accés, conforme al que s'establix en l'article apartat 2 del ja esmentat article 15 de la Llei 19/2013”. Pel que fa al DNI de les persones ocupants dels llocs, pot facilitar-se seguint la recomanació de l'AEPD i això no afectaria l'accés a la informació, per la qual cosa entenem que ha de resoldre's en el mateix sentit que es va acordar en l'esmentada resolució, i “es proposa que el DNI dels treballadors solament continga les posicions 4, 5, 6 i 7 conforme a la recomanació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, substituint per asteriscos la resta de posicions de números i lletres, per la qual cosa la representant sindical és qui està proposant la protecció d'eixes dades de caràcter personal. A més, la informació sol·licitada és adequada, necessària i proporcionada a la funció de control dels representants legals dels treballadors”. Ara bé, si estes dades, en principi merament identificatives, relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan (nom, cognoms i DNI), es faciliten juntament amb la resta de la informació sol·licitada i ja facilitada, poden relacionar la persona amb una altra mena d'informació i, en eixe cas, podria procedir-se conforme al que es preveu en l'apartat 3 de l'article 15, i concedir l'accés prèvia ponderació suficientment raonada de l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguen en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. D'acord amb l'anterior i duta a terme, en el present cas, l'esmentada ponderació, este Consell considera que és evident l'interés públic en la divulgació de la informació que ostenta el reclamant com a representant sindical, que gaudix d'un dret reforçat d'accés a la informació, prevalent en este cas el dret fonamental de la llibertat sindical de l'article 23 de la CE sobre el dret a la protecció de dades de caràcter personal, havent de guardar el degut sigil amb la informació rebuda, i amb la prevenció de dissociar aquelles dades qualificades d'especial protecció de l'article 9 del RGPD. Octau. Sobre l'accés a dades personals merament identificatives en el context de l'organització i funcionament d'un òrgan públic destaca la sentència del Tribunal Suprem de 15 de juny de 2015 (STS 2570/2015). En esta sentència, el Tribunal Suprem va establir que la divulgació de dades merament identificatives, com ara noms i càrrecs de funcionaris públics, no vulnera la protecció de dades personals sempre que es realitze en el context de la transparència i l'accés a la informació pública. El Tribunal va argumentar que estes dades són necessàries per a garantir la transparència i el control democràtic de les institucions públiques, i que la seua divulgació no suposa una intromissió il·legítima en la privacitat dels individus. En este sentit també cal esmentar el criteri conjunt del Consell de Transparència i Bon Govern i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (CI/001/2015, de 24 de juny de 2015), ASSUMPTE: Abast de les obligacions dels òrgans, organismes i entitats del sector públic estatal en matèria d'accés a la informació pública sobre les seues relacions de llocs de treball (RPT), catàlegs, plantilles orgàniques, etc. i les retribucions dels seus empleats o funcionaris: "1. Informació referida a les RPT, catàlegs, plantilles orgàniques, etc. dels òrgans, organismes públics i entitats del sector públic estatal enumerats en l'article 2 de la LTAIBG. A. En principi i amb caràcter general, la informació referida a la RPT, catàleg o plantilla orgànica, amb o sense identificació dels empleats o funcionaris públics ocupants dels llocs, es consideren dades merament identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan de manera que, conforme a l'article 15, número 2, de la LTAIBG, i llevat que en el cas concret prevalga la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits sobre l'interés públic en la divulgació, es concedirà l'accés a la informació”. Sobre un assumpte idèntic al que ens ocupa, en què els delegats sindicals d'un altre departament de salut van sol·licitar idèntica informació a la Conselleria de Sanitat, la Sentència ferma núm. 196/2024, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 8 de València, dictada en el procediment abreujat núm. 361/2023, va estimar la demanda interposada pel sindicat actor, concloent, amb cita en la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, que resulta contrari al dret fonamental de la llibertat sindical el fet de denegar, per raó de la normativa sobre protecció de dades, cert tipus d'informació a un delegat sindical, perquè tant l'art. 10.3.1a de la Llei orgànica de llibertat sindical com l'art. 40.1 de l'EBEP atribuïxen drets d'informació als representants sindicals dels treballadors, que resulten essencials per a l'exercici de la seua tasca de control i defensa dels interessos dels treballadors, que hauran de considerar- se exceptuats del consentiment quan, com en el present cas, resulten necessaris per a poder comprovar si es respecta la llista d'ús de contractacions temporals, regulades per l'Orde 4/2019, de 14 de novembre i per tant els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, així com la plantilla de treballadors i la situació administrativa que es troba cada un d'ells. En conseqüència, han de facilitar-se els llistats d'ocupació de personal sense anonimitzar, excepte el que es preveu per al DNI -que únicament continga les posicions 4, 5, 6 i 7 conforme a la recomanació de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, substituint per asteriscos la resta de les posicions de números i lletres-, i sense que hagen de substituir-se les dades dels treballadors per un número d'identificació personal, amb l'advertiment del deure de guardar el corresponent sigil professional. Nové. Finalment, en la nostra tasca de consolidació de criteris, hem estudiat altres col·lectius de funcionaris públics a fi de conéixer quines dades es publiquen i si existix coincidència amb el criteri d'este Consell, i s'ha conclòs que en els llistats de l'escalafó de la carrera judicial, al qual es pot accedir a través d'este enllaç BOE-A-2024-8615 Acord de 24 d'abril de 2024, de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es publica l'Escalafó General de la Carrera Judicial, tancat al 31 de març de 2024, es publiquen els noms i cognoms dels jutges i magistrats, la data de naixement, els anys de carrera cursada en diferents àmbits i el jutjat actual en el qual desenrotllen la seua funció. Per tot això, no arribem a comprendre que es deneguen unes certes dades als representants sindicals que en altres col·lectius fins i tot estan publicades en el BOE per a coneixement de la totalitat dels ciutadans. Al mateix temps hem de posar de manifest que la Conselleria de Sanitat no va presentar cap al·legació davant d'este Consell Valencià de Transparència quan se li va donar l'opció de manifestar-se. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda Primer. Estimar la reclamació presentada amb data 26 de febrer de 2024 per , en qualitat de delegat sindical de CCOO del Departament Xàtiva-Ontinyent, contra la Conselleria de Sanitat, reconeixent el dret d'accés a les dades identificatives de les persones ocupants dels llocs (nom i cognoms), i s'haurà de facilitar-se el DNI conforme a la recomanació de l'AEPD, de manera que només continga les posicions 4, 5, 6 i 7, substituint per asteriscos la resta de posicions de números i lletres, segons el que es disposa en els fonaments jurídics sext, sèptim i octau. Segon. Instar la Conselleria de Sanitat perquè, en el termini d'un mes des de la notificació de la present resolució, facilite al reclamant la informació sol·licitada i no entregada, i comunique a este Consell les actuacions dutes a terme per a donar compliment als acords. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de ser notificada, de conformitat amb el que s'establix en els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA