Reclamació contra denegació sol·licitud llistats ocupació personal Dp. Salut Alcoi

Expedient núm. 50/2024 Resolució núm. 3/2025 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Ricardo García Macho Vocals: Emilia Bolinches Ribera Lorenzo Cotino Hueso Sofía García Solís València, 15 de gener de 2025 Reclamant: Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Conselleria de Sanitat VISTA la Reclamació número 50/2024, interposada per , en qualitat de delegat sindical de CCOO, contra la Conselleria de Sanitat, i com a ponent el president del Consell, Ricardo García Macho, s'adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l'expedient, en data 29 de febrer de 2024 , en qualitat de delegat sindical de CCOO, va presentar per via telemàtica, amb número de registre GVRTE/2024/694761, una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència. En esta reclama contra la resposta oferida per la Conselleria de Sanitat a una sol·licitud d'accés a informació pública presentada el 3 de gener de 2024, en la qual demanava el llistat d'ocupació del Departament de Salut d'Alcoi, que incloguera determinades dades personals dels treballadors. Concretament sol·licitava el següent: “Ens dirigim a vosté en relació a 1a manera de sol·licitar el llistat d'ocupació del Departament, que ha de ser explícita sobre quines dades se sol·liciten i s'han de justificar la necessitat i finalitat de les dades sol·licitades per esta secció sindical. La necessitat i finalitat de les dades sol·licitades no és una altra que accedir a la informació que ens permeta el seguiment i control adequats de la situació de les plantilles, del seu dimensionament adequat, de l'evolució de l'ocupació i seguiment de la temporalitat. Tot això, amb la finalitat de poder complir amb els drets i les obligacions que la Constitució i la LOLS atorga a les organitzacions sindicals més representatives. Quant a la comunicació explícita de les dades que se sol·liciten, detallem a continuació la informació a la qual, com a mínim, necessitem tindre accés a través dels llistats d'ocupació per a l'adequat exercici de les funcions sindicals: • Centre de treball • Número de lloc, incloent-hi també els llocs no ocupats • Denominació del lloc • Categoria professional • DNI • Cognoms i nom • Data d'alta • Situació administrativa • Règim jurídic • Tipus d'ocupació Cal assenyalar que el Consell Valencià de Transparència s'ha pronunciat en diverses ocasions (citem la resolució núm. 309/2022, a tall d'exemple), reconeixent el dret d'accés a la informació sol·licitada als representants d'un sindicat que ostenta la condició de més representatiu, indicant expressament que no cal atorgar el mateix tractament a estos que al públic general, quant a protecció de dades es referix, ja que gaudixen d'un dret reforçat d'accés per a l'exercici de les seues funcions i, per tant resulta obligat pel deure de sigil professional”. A esta sol·licitud respon la Conselleria de Sanitat, mitjançant escrit firmat pel gerent del Departament de Salut d'Alcoi en data 23 de febrer de 2024, manifestant el següent: “En resposta al seu escrit de 3 de gener de 2024 en el qual ens sol·licitaven que els facilitàrem el llistat d'ocupació amb inclusió dels camps, entre altres, DNI i cognoms i nom, els indiquem que esta petició va ser tramitada al Servici de Negociació Col·lectiva, Retribucions i Condicions de Treball per a la seua valoració i idoneïtat quant a la inclusió d'estos camps en la informació que se'ls facilita des del Servici de Personal d'este centre. La resposta a esta consulta és la següent: "Cal concloure que no es considera justificada la petició massiva de dades personals de tot el personal; raó per la qual s'ha de procedir a facilitar els llistats d'ocupació de personal anonimitzats (GIR: llistats/llocs/ocupació actual sindicats), substituint el nom, cognoms i DNI dels treballadors i treballadores per un número d'identificació personal." En esta línia els informem que els llistats a què fa referència el paràgraf anterior es troben a la disposició de la Junta de Personal a primers de cada mes en la carpeta habilitada SINDICATS-JUNTA PERSONAL”. Segon. A fi de donar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la deliberació de la present resolució, este Consell va concedir un tràmit d’audiència a la Conselleria de Sanitat per via telemàtica, en què li sol·licitava, amb data de 7 de març de 2024, que formulara les al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, així com que facilitara a este Consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut el mateix dia 8 de març de 2024, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En resposta este requeriment, amb data 28 de març de 2024 el Consell Valencià de Transparència rep un escrit d'al·legacions de la Conselleria de Sanitat en el qual, entre altres arguments ja exposats en les respostes dirigides a la interessada, manifesta que: “… Primera. - Els fets se circumscriuen a la petició realitzada per la Secció Sindical de CCOO en el Departament de Salut d'Alcoi, amb data de 3 de gener de 2024, en la qual sol·licita el llistat d'ocupació de llocs del Departament. En la seua sol·licitud la Secció Sindical justifica la petició en els termes següents: La necessitat i finalitat de les dades sol·licitades no és una altra que accedir a la informació que ens permeta el seguiment i control adequats de la situació de les plantilles, del seu dimensionament adequat, de l'evolució de l'ocupació i seguiment de la temporalitat. Tot això, amb la finalitat de poder complir amb els drets i les obligacions que la Constitució i la LOLS atorga a les organitzacions sindicals més representatives. Quant a les dades sol·licitades manifesta que han de ser: Centre de treball, número de lloc incloent-hi també els llocs no ocupats, denominació del lloc, categoria professional, DNI, cognoms i nom, data d'alta, situació administrativa, règim jurídic i tipus d'ocupació (DOC.2). Segona. Limitant-nos a la petició dels llistats d'ocupació, resulta d'utilitat apuntar breument que, en el present cas, concorren les mateixes circumstàncies que en la petició que va donar lloc a la Resolució 243/2023 (exp. 164/2023). Una resolució amb la qual mantenim diferències de criteri i que han motivat la tramitació de la interposició de recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. En este sentit, les divergències radiquen en si l'art. 41 del TREBEP, sobre les funcions i garanties dels representants dels treballadors, empara una petició com la realitzada per l'organització sindical i si, des de la perspectiva de la Llei 19/2017 -19/2013-, és aplicable l'article 15.2 o l'art. 15.3; la qual cosa ens portaria, en primera instància, a decidir si es tracta de dades merament identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan (art. 15.2) o, si és el cas, si són dades no especialment protegides susceptibles de ponderació suficientment raonada de l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets de les persones afectades. Tercera. Resulta convenient, amb caràcter preliminar, delimitar el concepte de “dades personals” i l'abast de la seua protecció. Així, el Reglament (UE) 2016/679, del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, ho definix com "tota informació sobre una persona física identificada o identificable"; la qual cosa, traslladada al cas que ens ocupa, inclou, com a dades personals, tota la informació continguda en el llistat d'ocupació, ja que es vincula a una persona concreta amb nom i cognoms. En conseqüència, no estem davant d'una mera dada de caràcter identificatiu, sinó abans de res un conjunt de dades personals vinculades a una persona física identificada que configuren un perfil professional i laboral individualitzat. Les dades sol·licitades no es referixen únicament a la naturalesa del lloc de treball i el seu encaix en l'estructura organitzativa; també aporten informació sobre la seua ubicació, categoria professional, situació administrativa i tipologia de la relació laboral de la persona ocupant d'este lloc. Quant a l'abast del dret a la protecció de les dades personals establida en l'art. 18 de la CE, el Tribunal Constitucional en la seua STC 292/2000, de 30 de novembre (RI 1.463/2000) aclarix que l'art. 18.4 de la CE “excedix l'àmbit propi del dret fonamental a la intimitat (art. 18.1 de la CE) i que es traduïx en un dret de control sobre les dades relatives a la pròpia persona” (FJ 5). “Per consegüent, també abasta aquelles dades personals públiques que, pel fet de ser-ho, de ser accessibles al coneixement de qualsevol, no escapen al poder de disposició de l'afectat perquè així ho garantix el seu dret a la protecció de dades” (FJ 6). En este sentit, l'art.8 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia de drets digitals disposa que "El tractament de dades personals només es podrà considerar fonamentat en el compliment d'una obligació legal exigible al responsable, en els termes previstos en l'article 6.1.e del Reglament (UE) 2016/679, quan així ho preveja una norma de dret de la Unió Europea o una norma amb rang de llei, que podrà determinar les condicions generals del tractament i els tipus de dades objecte d'este, així com les cessions que siguen procedents com a conseqüència del compliment de l'obligació legal". En el cas que ens ocupa, la petició de la Secció Sindical de CCOO suposaria una restricció del dret a la protecció de dades personals, emparada en l'exercici del dret a la llibertat sindical de l'art. 28 de la CE, desenrotllat per la Llei orgànica 11/1985, de 2 d'agost, de llibertat sindical, i el dret d'accés dels ciutadans als arxius i registres administratius previst en l'art. 105.b, desenrotllat per la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Per tant, caldrà atindre's al que es disposa en les normes esmentades i en la jurisprudència constitucional o del Tribunal Suprem per a discernir si el dret a la protecció de dades personals ha de cedir, per al cas concret, davant dels drets a la llibertat sindical i d'accés a la informació pública. Quarta. Respecte al dret a la protecció de dades personals en relació amb el dret a la llibertat sindical, la Guia de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), La protecció de dades en les relacions laborals (2021), elaborada amb la participació tant del Ministeri de Treball i Economia Social com d'organitzacions empresarials (CEOE i CEPYME) i sindicals (UGT, CCOO) referix que el dret a la protecció de dades és contrari a una petició massiva de dades sobre les persones treballadores quan els sindicats no acrediten una necessitat degudament justificada i no s'especifique la finalitat per a la qual es requerixen tals dades, entenent-se per massiva no sols la quantitat de dades de diferent naturalesa, sinó també el nombre de treballadors afectats. Així mateix, l'ATC 29/2008 de 28 de gener, inadmet un recurs d'empara (2216/2005) per vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical en relació amb el dret a la protecció de dades de caràcter personal, en el qual s'analitza un supòsit en el qual se sol·licita, sense cap justificació, el llistat d'ocupació de llocs de treball. En ell s'afirma que, “l'art. 9 de la Llei 9/1987 (que no diferix en essència de les previsions de l'art. 40 del RDL 5/2015) no contempla la hipòtesi del subministrament d'una informació generalitzada i indiscriminada de tots els aspectes relatius a la llista de llocs de treball d'un determinat organisme públic, ni, molt menys, de determinades dades que afecten les situacions personals i individuals de tots i cada un dels funcionaris públics que els ocupen” (FJ 3). A més, en el FJ 6 es conclou que “no ha suposat, com pretén la recurrent en empara, una lesió de l'art. 28.1 en connexió amb l'art. 18.4.c perquè raonadament han exposat que la sol·licitud formulada no sols era desproporcionada i no contemplada pel legislador, sinó que a més tampoc la petició cursada ha obeït a una necessitat degudament justificada sobre la qual sustentar una comanda que arribara a assolir tal coneixement massiu de les dades com l'interessat, per a l'exercici de l'activitat sindical, que tampoc s'havia especificat en quin sentit pretenia dur-se a efecte”. Més recentment i confirmant esta línia doctrinal malgrat els canvis normatius haguts, la STS 427/2021 de 9 de febrer de la Sala Contenciosa es pronuncia davant d'una sol·licitud d'informació i documentació d'unes delegades sindicals que consistia en: "sobre la base del dret d'informació que ens assistix com a representants sindicals d'esta àrea sanitària la relació de contractes de tots els facultatius de cada servici, especificant el nom, el tipus de contracte actual i la data d'inici" Sobre este supòsit, el Tribunal Suprem en el FD 7 considera que “ni l'expressat en l'article 10.3.1a (LOLS), … , ni el citat article 40.1.a (TREBEP) que assenyala com a funció dels delegats de personal rebre informació sobre la política de personal, així com sobre les dades referents a l'evolució de les retribucions, evolució probable de l'ocupació en l'àmbit corresponent i programes de millora del rendiment, descriuen un supòsit legalment previst que exceptue el consentiment dels interessats a l'efecte de l'article 11.2.a de la Llei de 1999, en un cas com l'examinat en el qual se sol·licita una quantiosa i indiscriminada cessió de dades, sense proporcionar una mínima explicació, al temps de la seua sol·licitud, de la necessitat o rellevància d'eixes dades per a l'exercici de les seues tasques sindicals”. Del que s'ha 'exposat es pot deduir que la petició de la FSS CCOOPV del llistat d'ocupació de llocs sense el consentiment dels afectats, desvinculada de qualsevol altra justificació addicional, no té empara legal en la LOLS ni en el TREBEP i que la finalitat esgrimida per l'organització sindical (seguiment i control adequats de la situació de les plantilles, del seu dimensionament adequat, de l'evolució de l'ocupació i seguiment de la temporalitat) no proporciona major concreció al que es disposa en l'art. 40.1.a del TREBEP sobre l'evolució probable de l'ocupació. Així mateix, tampoc es justifica la necessitat i rellevància del nom, cognoms i DNI per a la consecució d'eixos fins. Per tant, caldrà atindre's a la finalitat manifestada per l'Organització Sindical, en els termes que considera la STS 427/2021 en el FJ 6: "Resulta rellevant, per tant, que intervinga la deguda relació entre les dades personals del personal estatutari que se sol·liciten, amb la important funció sindical que es desenrotlla. De manera que únicament quan estes dades personals són necessàries per a l'exercici de les tasques sindicals, podrien considerar-se exceptuades del consentiment, però no quan es troben desvinculades o es desconega la seua relació, en no haver-se posat de manifest la seua connexió amb estes funcions sindicals". Arribats a este punt convé posar en relació les dades sol·licitades i la finalitat manifestada per la secció sindical amb els criteris establits pel Tribunal Constitucional per a determinar si resulta procedent limitar el dret a la protecció de dades personals en favor del dret a la llibertat sindical: la necessitat per a aconseguir la fi legítima prevista, la proporcionalitat per a aconseguir-la i, en tot cas, el respecte amb el contingut essencial del dret fonamental restringit. En este sentit i, en primer lloc, no sembla que siga necessari accedir a la informació relativa al nom, cognoms i DNI de la totalitat del personal gestionat per la Conselleria de Sanitat, ja que la informació sobre l'evolució de l'ocupació pot veure's satisfeta amb la resta de dades que figuren en el llistat d'ocupació de llocs (vegeu Informe AEPD 437/2008, p.3 (DOC.3); Informe AEPD 91/2010, p.3) (DOC.4). No obstant això, si ens atenim al que es disposa en l'art. 40.1.e sobre la vigilància del compliment de les normes vigents en matèria d'ocupació, convé recordar que pot dur-se a efecte gràcies als mecanismes de publicitat i transparència arreplegats en els corresponents preceptes del Decret 192/2017, d'1 de desembre, del Consell, pel qual s'aprova el Reglament de selecció i provisió de personal estatutari al servici d'institucions sanitàries públiques del Sistema Valencià de Salut i en l'Orde 4/2019, de 14 de novembre, de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública, per la qual es regula el procediment de selecció de personal temporal per a la cobertura de places estatutàries gestionades per la conselleria amb competències en matèria de sanitat, on, efectivament, s'identifica al personal afectat en favor de preservar els principis d'accés a l'ocupació pública. Finalment, en cas que siga necessària una informació addicional no contemplada en les normes anteriors (comissió de servicis, reingressos provisionals, adscripcions funcionals, etc.), no s'aprecia cap inconvenient perquè puga ser facilitada sempre que es discrimine l'àmbit subjectiu, limitant-lo a cada supòsit concret i fonamentat en una necessitat objectiva. En segon lloc, atés que el llistat d'ocupació inclou les dades personals de la totalitat dels treballadors i treballadores, tampoc sembla que existisca una proporcionalitat entre les dades sol·licitades i els que legítimament es requerixen per a fer dur a terme la funció de control en matèria d'ocupació que, en tot cas, queda circumscrita al personal implicat en el procés de selecció o provisió de què es tracte. En tercer lloc, resulta evident que es veu afectat el dret a la protecció de dades personals dels treballadors i treballadores del Departament de Salut, sense que això contribuïsca a l'acompliment eficaç de les funcions sindicals, ja que (recordem de nou) les normes específiques en matèria d'ocupació garantixen, en cada cas, la publicitat necessària per a preservar els principis d'igualtat, mèrit i capacitat en l'accés a l'ocupació pública i el principi de legalitat que regix tota actuació de l'Administració. Finalment, i a tall de conclusió, es considera que no queda acreditat que el que es disposa en l'art. 41 del TREBEP sobre les funcions i garanties dels representants dels treballadors emparen una petició com la realitzada per l'organització sindical, en la mesura en què la justificació no aporta major claredat i concreció que el que es disposa en el citat precepte, ni de la necessitat de tals dades per a aconseguir la finalitat adduïda. Quinta. En referència al dret a la protecció de dades personals en relació amb el dret d'accés a la informació pública, cal assenyalar que la informació continguda en els llistats d'ocupació té la consideració de dades personals en anar vinculada al nom i cognoms de cada treballador i treballadora. Per això, es fa necessari aplicar el que es disposa en la DA 2 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDPGDD), que remet a l'art. 15 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG) i, també, al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016, general de protecció de dades (RGPD). Respecte a l'art. 15 de la LTAIBG, hi ha dos apartats que, amb caràcter excloent, resulten determinants a l'efecte de concedir l'accés a la informació sol·licitada: el 15.2 i el 15.3. A partir d'ací, convé esclarir quin d'ells és el de pertinent aplicació al nostre supòsit. En el cas de l'art. 15.2, cal destacar que el precepte es referix a dades merament identificatives i, en este cas, s'ha de concedir l'accés a la informació. Ara bé, les dades personals merament identificatives són el nom i els cognoms; però, com ja s'ha dit, la resta de les dades incloses en el llistat d'ocupació, en anar vinculades a la identificació del treballador, també són dades personals i no tenen caràcter merament identificatiu ni relacionat amb l'organització en el sentit de l'art. 15.2. Per això, cobra rellevància l'opció de l'art. 15.3, en la mesura en què es tracta, en el seu conjunt, de dades personals protegides, encara que no ho siguen d'una categoria d'especial protecció; com així ho entén la STS 427/2021 quan exigix que es justifique la necessitat d'una petició massiva i indiscriminada de dades personals. Una argumentació que també manté el Tribunal Constitucional en l'Acte 29/2008 quan referix que “les dades emparades són totes aquelles que identifiquen o permeten la identificació de la persona, i que puguen servir per a la confecció del seu perfil ideològic, racial, sexual, econòmic o de qualsevol altra índole, o que servisquen per a qualsevol altra utilitat que en determinades circumstàncies constituïsca una amenaça per a l'individu” (FJ 5). D'altra banda, l'opció preferent de l'art. 15.2 és delimitada per l'Agència d'Espanyola de Protecció de Dades i el Consell de Transparència i Bon Govern en el seu Criteri Interpretatiu CI/001/2015 de 24 de juny de 2015 (DOC.5), que el seu el text establix que: "En principi i amb caràcter general, la informació referida a la RPT, catàleg o plantilla orgànica, amb identificació dels empleats o funcionaris públics ocupants dels llocs o sense, es consideren dades merament identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan de manera que, conforme a l'article 15 número 2, de la LTAIBG […] es concedirà l'accés a la informació”. Tractant-se d'un criteri aplicable amb caràcter general, ha d'entendre's referit a la RPT tal com ve descrita en l'art. 74 del TREBEP, en la qual ha de constar: la denominació dels llocs, els grups de classificació professional, els cossos o escales … els sistemes de provisió, les retribucions complementàries i el nom i cognoms de la persona que els ocupa. Comparant esta informació amb les dades que se sol·liciten per l'organització sindical en el llistat d'ocupació (número de lloc incloent-hi també els llocs no ocupats, denominació del lloc, categoria professional, DNI, cognoms i nom, data d'alta, situació administrativa, règim jurídic i tipus d'ocupació) resulta obvi que, almenys, les dades relatives a DNI, data d'alta, situació administrativa i tipus d'ocupació no tenen la condició de dades identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan, per la qual cosa han de ser tractats com a dades personals i, en conseqüència, no incloses en l'àmbit d'aplicació de l'art. 15.2 de la LAITBG. D'altra banda, en relació amb la inclusió del DNI amb substitució d'algunes xifres per asteriscos, convé assenyalar que l'Orientació de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades per a l'aplicació de la disposició addicional sèptima de la LOPDGDD (DOC.6), en la qual es recomana que el DNI es facilite de manera que només es visualitzen els quatre dígits centrals, està referida a la “identificació dels interessats en les notificacions per mitjà d'anuncis i publicacions d'actes administratius”; un supòsit en el qual no es dona la identitat necessària per a ser aplicat al cas que ens ocupa, en la mesura que el dret accés a esta informació no es formula pels interessats, sinó per un tercer. A més, no cal dir que esta dada, el DNI parcialment encriptat, no resulta útil ni necessària per a la consecució dels fins manifestats per l'organització sindical en exercici de les seues funcions. Descartada l'aplicabilitat de l'apartat 2, l'art. 15.3 de la LTAIBG disposa que l'òrgan al qual es dirigisca la sol·licitud concedirà l'accés previ a la ponderació suficientment raonada de l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals aparegueren en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. En este sentit, la guia de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), La protecció de dades en les relacions laborals (2021), fa referència a la doctrina del TC sobre el principi de proporcionalitat en la limitació de drets fonamentals, en la qual s'establix que: la mesura (accés a dades personals) ha de superar el juí d'idoneïtat, “si tal mesura és susceptible d'aconseguir l'objectiu proposat”, el juí de necessitat, és a dir, que “la mesura és necessària, en el sentit que no existisca una altra mesura més moderada per a la consecució de tal propòsit amb igual eficàcia” i, finalment, el juí de proporcionalitat en sentit estricte, “si la mateixa és ponderada o equilibrada, per derivar-se d'ella més beneficis o avantatges per a l'interés general que perjuís sobre altres béns o valors en conflicte”. Aplicant el principi de proporcionalitat i considerant que la motivació de la sol·licitud i la informació continguda en el llistat d'ocupació transcendix el concepte de dades identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan, es pot concloure que: en primer lloc, l'accés a dades com el nom, cognoms i DNI de la totalitat de la plantilla és irrellevant per a aconseguir l'objectiu proposat en els termes genèrics en els quals es planteja, similars al que es disposa en l'art. 40.1.a del TREBEP i sense que es justifique la necessitat d'eixes dades, per la qual cosa no se supera el juí d'idoneïtat. En segon lloc, si la finalitat s'incardina en el control del compliment de les normes en matèria d'ocupació (art. 40.1.e del TREBEP), ja ha quedat acreditat que la informació necessària per a la seua implementació, inclosa la identificació dels treballadors i treballadores, és de coneixement públic d'acord amb les disposicions reglamentàries que resulten d'aplicació en cada cas, per la qual cosa tampoc se supera el juí de necessitat. En tercer lloc, no hi ha dubte que tampoc supera el juí de proporcionalitat estricta, en la mesura en què s'accedix a una informació que configura perfils laborals individualitzats de tots i cada un dels treballadors, sense que això contribuïsca eficaçment al desenrotllament de les funcions que l'ordenament atribuïx a les organitzacions sindicals i sense que es garantisca que esta informació no serà utilitzada per a fins diferents dels especificats. L'exposat ad supra se circumscriu al supòsit en què se sol·licita la inclusió del nom, cognoms i DNI complet. No obstant això, si entenem que la petició del DNI es referix a la seua versió parcialment encriptada, reiterem el ja exposat, en el sentit que la recomanació de l'AEPD ho és a l'efecte de la identificació dels interessats en les notificacions per mitjà d'anuncis i publicacions d'actes administratius; un supòsit no extrapolable al supòsit que ens ocupa i, a més, no resulta útil ni necessari per a la consecució dels fins manifestats per l'organització sindical en exercici de les seues funcions. Raons per les quals es va estimar parcialment la sol·licitud de l'organització sindical i es va facilitar el llistat d'ocupació anonimitzat: Tot això, sense perjuí que, davant de qualsevol altra petició la informació amb dades identificatives puga ser facilitada si es planteja en els termes del Criteri Interpretatiu CI/001/2015 de 24 de juny de 2015 de l'AEPD i del CTBG i amb la corresponent transposició de la definició de la RPT al concepte de plantilles del personal estatutari. Per tot el que s'ha exposat, que s'admeta el present escrit d'al·legacions, que les tinga en consideració i que resolga estimar-les”. Tercer. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este Consell, en què la vocal Sofía García Solís s’absenta durant la discussió i l’estudi de l’expedient i s’absté de participar en la resolució que s’adopte per possibles interessos en conflicte, s’adopta la present resolució segons els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència en la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la seua impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació podrà interposar-se reclamació potestativa (prèvia impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes reclamacions es regiran pel que es preveu en esta llei, així com pel que es disposa en la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l'administració destinatària de la sol·licitud d'accés a la informació pública objecte d’este recurs —la Conselleria de Sanitat— està subjecta a les exigències de l’esmentada llei, en virtut del que es disposa en el seu article 3.1.a, que fa referència de manera expressa a “l'Administració de la Generalitat”. Quart. Pel que fa al reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que es preveu en l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, atés que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització legalment constituïda, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei”. Cal assenyalar que el CVT, respecte de les sol·licituds d’accés a la informació pública presentades per representants sindicals, ha afirmat la seua competència per a la resolució de les reclamacions que es presenten en l’àmbit de l’exercici de l’acció sindical i entén, a més, que “el dret general d’accés a la informació pública que la Llei de transparència preveu per a qualsevol ciutadà o ciutadana, es veu reforçat en este cas pel caràcter de representant sindical de qui sol·licita la informació. Ara bé, este reforç no comporta que no s’aplique a este cas la normativa general que regula el procediment d’accés a la informació que preveu la Llei estatal 19/2013 i la Llei 2/2015 valenciana”. Este criteri es manté en repetides resolucions, de les quals citem les recents: Res. 30/2023, Res. 54/2023, Res. 60/2023, Res. 69/2023, Res. 102/2023, Res. 165/2023, entre altres. Així ho confirma la Sentència del TSJ de Madrid, Sentència 522/2022, en el FJ 10: "cal assenyalar que, per a l'exercici total de l'acció sindical, la Llei orgànica de llibertat sindical atorga als delegats sindicals iguals drets i garanties que l'Estatut dels treballadors destina als membres de comités d'empresa i a estos com a institucions de representació electiva dels treballadors. D'esta manera, a través de l'explícita remissió al que es disposa en l'article 64 LET, es reconeix als delegats sindicals el dret a accedir a la mateixa documentació i informació que l'empresa ha de posar a la disposició del Comité d'Empresa… Quint. Finalment, la informació sol·licitada constituïx informació pública, d’acord amb el que s’establix en l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entenen per informació pública els "continguts o documents, independentment del seu format o suport, que figuren en poder de l’Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions". En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana en l’article 7.4. Sext. En el present cas, el reclamant, en la seua qualitat de delegat sindical de CCOO, sol·licita els llistats d'ocupació del personal funcionari del Departament de Salut d'Alcoi, amb interés en el detall del centre de treball, número de lloc, incloent-hi els llocs no ocupats, denominació del lloc, categoria professional, DNI, cognoms i nom, data d'alta, situació administrativa, règim jurídic i tipus d'ocupació. La Conselleria, mitjançant resolució, estima parcialment la sol·licitud manifestant “… que no es considera justificada la petició massiva de dades personals de tot el personal, raó per la qual s'ha de procedir a facilitar els llistats d'ocupació de personal anonimitzats, substituint el nom, cognoms i DNI dels treballadors i treballadores per un número d'identificació personal”. Davant d'esta resolució, la representació sindical de CCOO presenta una reclamació davant d'este Consell al·legant que el fet de rebre la denominació dels llocs sense identitat els fa impossible dur a terme el seu treball. Traslladada la reclamació a la Conselleria de Sanitat instant-li perquè formule les al·legacions que estime convenient, ens remet un extens escrit en el qual, com hem vist, fonamenta la negativa a facilitar la informació sol·licitada, bàsicament, -d'una banda, en què la finalitat esgrimida per l'organització sindical no justifica la petició massiva de dades ni la necessitat i rellevància del nom, cognoms i DNI per a la consecució d'eixos fins; -d'una altra banda, en què la petició de la Secció Sindical de CCOO suposaria una restricció del dret a la protecció de dades personals, ja que la informació continguda en els llistats d'ocupació té la consideració de dades personals en anar vinculada al nom i cognoms de cada treballador i, en conseqüència, resultaria d'aplicació l'article 15.3 de la Llei 19/2013, que considera que per a concedir l'accés ha de dur-se a terme una prèvia ponderació suficientment raonada entre l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats. Sèptim. Sobre el primer argument relatiu a la finalitat esgrimida per l'organització sindical, la Conselleria manifesta que “el dret a la protecció de dades és contrari a una petició massiva de dades sobre les persones treballadores quan els sindicats no acrediten una necessitat degudament justificada i no s'especifique la finalitat per a la qual es requerixen eixes dades”. Afig el que s'argumenta en la STS 427/2021, de 9 de febrer, en la qual, davant d'una sol·licitud d'informació i documentació d'unes delegades sindicals de l'àrea sanitària que demanaven la relació de contractes de tots els facultatius de cada servici, especificant-hi nom, tipus de contracte actual i data d'inici, es va considerar que s'estava sol·licitant una quantiosa i indiscriminada cessió de dades, sense proporcionar una mínima explicació, al temps de la seua sol·licitud, de la necessitat o rellevància d'eixes dades per a l'exercici de les tasques sindicals. I continua al·legant la Conselleria que, en posar en relació les dades sol·licitades amb la finalitat manifestada per la secció sindical, no sembla que siga necessari accedir a la informació relativa al nom, cognoms i DNI de la totalitat del personal gestionat per la Conselleria de Sanitat, perquè entén que la informació sobre l'evolució de l'ocupació pot veure's satisfeta amb la resta de dades que figuren en el llistat d'ocupació de llocs, i que tampoc sembla que existisca una proporcionalitat entre les dades sol·licitades i les que legítimament es requerixen per a fer dur a terme la funció de control en matèria d'ocupació, i s'insistix en el fet que es veu afectat el dret a la protecció de dades personals dels treballadors del Departament de Salut, sense que quede acreditada la justificació de la necessitat de tals dades per a aconseguir la finalitat adduïda. Recordem, amb caràcter previ, que l'article 27.1 de la Llei 1/2022, de Transparència de la Comunitat Valenciana, establix que “Qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, té dret d'accés a la informació pública, mitjançant sol·licitud prèvia i sense més limitacions que les establides en la llei. Per a l'exercici d'este dret no és necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei." I, per tant, no és necessari motivar la sol·licitud d'accés a la informació pública; no obstant això, el reclamant sí que la motiva, fonamentant la mateixa en el dret que com a representant sindical li assistix per a poder desenrotllar la seua tasca reconeguda en la LOLS de la forma més eficaç i efectiva possible, manifestant que “la necessitat i finalitat de les dades sol·licitades no és una altra que accedir a la informació que ens permeta l'adequat seguiment i control de la situació de les plantilles, del seu adequat dimensionament, de l'evolució de l'ocupació i seguiment de la temporalitat. Tot això, amb la finalitat de poder complir amb els drets i les obligacions que la Constitució i la LOLS atorga a les organitzacions més representatives”. A més, és necessari assenyalar que, tal com este Consell ha resolt reiteradament en anteriors reclamacions en les quals intervenen representants sindicals, estos ostenten una posició reforçada d'accés a la informació pública, com a element que conforma la pròpia organització del treball als quals se'ls pressuposa un deure de sigil en la utilització de les dades que, per motiu del seu càrrec sindical, se'ls puga entregar. Els representants sindicals no són, per tant, elements aliens a l'organització, com podrien ser persones externes a esta. En conseqüència, este Consell considera que amb la finalitat manifestada per la secció sindical està més que justificada la seua sol·licitud d'accés a les dades concretes que es demanen. Octau. En segon lloc, la Conselleria adduïx que la petició de la Secció Sindical de CCOO suposaria una restricció del dret a la protecció de dades personals, ja que la informació continguda en els llistats d'ocupació té la consideració de dades personals en anar vinculada al nom i cognoms de cada treballador i que, per tant, no ens trobem davant d'una mera dada de caràcter identificatiu, sinó abans de res un conjunt de dades personals vinculades a una persona física identificada que configuren un perfil professional i laboral individualitzat. I en este sentit, la Conselleria entén que, en tractar-se de dades personals no especialment protegides, seria aplicable l'article 15.3 de la Llei 19/2013, de transparència estatal, que considera que per a concedir l'accés ha de dur-se a terme la prèvia ponderació suficientment raonada entre l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats. Esta qüestió ja ha sigut debatuda per este Consell en anteriors resolucions, concretament en la Resolució 243/2023 (exp. 164/2023), en la qual concorren idèntiques circumstàncies, que es troba pendent de recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i en la fonamentació de la qual este Consell argumentava el següent: “…que el nom i cognoms dels integrants d'un llistat d'ocupació d'una administració pública complix les condicions perquè les dades que s'hi inclouen es consideren dades merament identificatives, encaixant a la perfecció amb l'apartat 2 de l'article 15, que establix que “amb caràcter general, i llevat que en el cas concret prevalga la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits sobre l'interés públic en la divulgació que ho impedisca, es concedirà l'accés a informació que continga dades merament identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan”, i no resulta, per tant, aplicable en este cas l'apartat 3 del precepte esmentat al·legat per la Conselleria. En este mateix sentit es pronuncia el CTBG en el seu Criteri 04/2015 i l'AEPD. D'esta forma, entenem que el sindicat va justificar suficientment la necessitat d'estes dades per a l'exercici de l'acció sindical, quan la Conselleria li va requerir per a això. A més, cal considerar l'obligatòria publicitat i transparència que han de regir qualsevol procediment de selecció del personal empleat públic, i així, este Consell considera que les dades identificatives relatives al nom i cognoms de les persones integrants dels llistats d'ocupació esmentats han de ser facilitades, atés que formen part de l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan de què es tracte. Criteri anteriorment mantingut per este òrgan de garantia en la Resolució 309/2022, de 12 de desembre (portada a col·lació pel sindicat reclamant), en la qual se sol·licitava al Departament de Gandia el llistat d'ocupació i contractació mensual del departament amb DNI dels treballadors, i pel que respecta al “nom i cognoms dels treballadors contractats entenem que ha de ser considerat com una dada merament identificativa relacionada amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan, en el qual ha de prevaldre l'accés, conforme al que s'establix en l'article apartat 2 del ja esmentat article 15 de la llei 19/2013”. Pel que fa al DNI de les persones ocupants dels llocs, pot facilitar-se seguint la recomanació de l'AEPD i això no afectaria l'accés a la informació, per la qual cosa entenem que ha de resoldre's en el mateix sentit que es va acordar en l'esmentada resolució, i “es proposa que el DNI dels treballadors solament continga les posicions 4, 5, 6 i 7 conforme a la recomanació de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, substituint per asteriscos la resta de posicions de números i lletres, per la qual cosa la representant sindical és qui està proposant la protecció d'eixes dades de caràcter personal. A més, la informació sol·licitada és adequada, necessària i proporcionada a la funció de control dels representants legals dels treballadors”, i, per tant, en este apartat s'estima parcialment la reclamació”. Ara bé, si estes dades, en principi merament identificatives, relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan (nom, cognoms i DNI), es faciliten juntament amb la resta de la informació sol·licitada i ja facilitada, pot relacionar a la persona amb una altra mena d'informació i, en eixe cas, podria procedir-se conforme al que es preveu en l'apartat 3 de l'article 15, i concedir l'accés prèvia ponderació suficientment raonada de l'interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguen en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. D'acord amb l'anterior i duta a terme, en el present cas, l'esmentada ponderació, este Consell considera que és evident l'interés públic en la divulgació de la informació que ostenta el reclamant com a representant sindical, que gaudix d'un dret reforçat d'accés a la informació, prevalent en este cas el dret fonamental de la llibertat sindical de l'article 23 de la CE sobre el dret a la protecció de dades de caràcter personal, havent de guardar el degut sigil amb la informació rebuda, i amb la prevenció de dissociar aquelles dades qualificades d'especial protecció de l'article 9 de l’RGPD. Nové. Sobre l'accés a dades personals merament identificatives en el context de l'organització i funcionament d'un òrgan públic destaca la Sentència del Tribunal Suprem de 15 de juny de 2015 (STS 2570/2015). En esta sentència, el Tribunal Suprem va establir que la divulgació de dades merament identificatives, com ara noms i càrrecs de funcionaris públics, no vulnera la protecció de dades personals sempre que es realitze en el context de la transparència i l'accés a la informació pública. El Tribunal va argumentar que estes dades són necessàries per a garantir la transparència i el control democràtic de les institucions públiques, i que la seua divulgació no suposa una intromissió il·legítima en la privacitat dels individus. En este sentit també cal esmentar el criteri conjunt del Consell de Transparència i Bon Govern i l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (CI/001/2015, de 24 de juny de 2015), ASSUMPTE: Abast de les obligacions dels òrgans, organismes i entitats del sector públic estatal en matèria d'accés a la informació pública sobre les seues relacions de llocs de treball (RPT), catàlegs, plantilles orgàniques, etc. i les retribucions dels seus empleats o funcionaris: "1. Informació referida a les RPT, catàlegs, plantilles orgàniques, etc. dels òrgans, organismes públics i entitats del sector públic estatal enumerats en l'article 2 de la LTAIBG. A. En principi i amb caràcter general, la informació referida a l’RPT, catàleg o plantilla orgànica, amb identificació dels empleats o funcionaris públics ocupants dels llocs o sense, es consideren dades merament identificatives relacionades amb l'organització, funcionament o activitat pública de l'òrgan de manera que, conforme a l'article 15, número 2, de la LTAIBG, i llevat que en el cas concret prevalga la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits sobre l'interés públic en la divulgació, es concedirà l'accés a la informació”. Sobre un assumpte idèntic al qual ens ocupa, en què els delegats sindicals d'un altre departament de salut van sol·licitar idèntica informació a la Conselleria de Sanitat, la Sentència ferma núm. 196/2024, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 8 de València, dictada en el Procediment abreujat núm. 361/2023, va estimar la demanda interposada pel sindicat actor, concloent, amb cita en la doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem, que resulta contrari al dret fonamental de la llibertat sindical el fet de denegar, per raó de la normativa sobre protecció de dades, cert tipus d'informació a un delegat sindical, perquè tant l'art. 10.3.1a de la Llei orgànica de llibertat sindical com l'art. 40.1 de l'EBEP atribuïxen drets d'informació als representants sindicals dels treballadors, que resulten essencials per a l'exercici de la seua tasca de control i defensa dels interessos dels treballadors, que hauran de considerar-se exceptuats del consentiment quan, com en el present cas, resulten necessaris per a poder comprovar si es respecta la llista d'ús de contractacions temporals, regulades per l'Orde 4/2019, de 14 de novembre i per tant els principis d'igualtat, mèrit i capacitat, així com la plantilla de treballadors i la situació administrativa que es troba cada un d'ells. En conseqüència, han de facilitar-se els llistats d'ocupació de personal sense anonimitzar, excepte el que es preveu per al DNI -que únicament continga les posicions 4, 5, 6 i 7 conforme a la recomanació de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, substituint per asteriscos la resta de les posicions de números i lletres-, i sense que hagen de substituir-se les dades dels treballadors per un número d'identificació personal, amb l'advertiment del deure de guardar el corresponent sigil professional. Dècim. Finalment, en la nostra tasca de consolidació de criteris, hem estudiat altres col·lectius de funcionaris públics a fi de conéixer quines dades es publiquen i si existix coincidència amb el criteri d'este Consell, i s'ha conclòs que en els llistats de l'escalafó de la carrera judicial, al qual es pot accedir a través d'este enllaç BOE-A-2024-8615 Acord de 24 d'abril de 2024, de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial, pel qual es publica l'Escalafó General de la Carrera Judicial, tancat al 31 de març de 2024, es publiquen els noms i cognoms dels jutges i magistrats, la data de naixement, els anys de carrera cursada en diferents àmbits i el jutjat actual en el qual desenrotllen la seua funció. Per tot això, no arribem a comprendre que es deneguen unes certes dades als representants sindicals que en altres col·lectius fins i tot estan publicades en el BOE per a coneixement de la totalitat dels ciutadans. RESOLUCIÓ En atenció als antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda Primer. Estimar parcialment la reclamació presentada amb data 29 de febrer de 2024, per en qualitat de delegat sindical de CCOO, contra la Conselleria de Sanitat, reconeixent el dret d'accés a les dades de les persones ocupants dels llocs, incloent-hi nom i cognoms, i respecte al DNI, haurà de facilitar-se conforme a la recomanació de l'AEPD, de manera que només continga les posicions 4, 5, 6 i 7, substituint per asteriscos la resta de posicions de números i lletres, segons el que es disposa en els fonaments jurídics sèptim i octau de la present resolució. Segon. Instar la Conselleria de Sanitat perquè, en el termini d'un mes des de la notificació de la present resolució, facilite al reclamant la informació sol·licitada i no entregada, i comunique a este Consell les actuacions dutes a terme per a acomplir els acords. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de ser notificada, de conformitat amb el que s'establix en els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA