Un regidor del Ayuntamiento de Santa Pola solicitó acceso a un registro de entrada vinculado a un expediente de información reservada. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando que el asunto se encuentra en sede judicial. El Consell Valencià de Transparència estima la reclamación, reconociendo el derecho de acceso del concejal por su condición de representante político.
Puntos clave de la argumentación
1
El Consell Valencià de Transparència considera que los cargos electos gozan de un régimen cualificado de acceso a la información en el ejercicio de su función institucional.
2
Se establece que el derecho de acceso de los concejales es un medio esencial para el ejercicio de sus funciones públicas y la actividad de control del gobierno local.
3
La existencia de un proceso judicial no impide el acceso a información generada por la Administración, siempre que no sea documentación creada específicamente para la defensa en dicho proceso.
4
El deber de sigilo inherente al cargo de concejal garantiza que el acceso a la información no perjudique la organización municipal.
5
Se reconoce el derecho de acceso a la información solicitada, aunque con la reserva de disociar datos de categorías especiales según el RGPD.
Texto completo
Expedient núm. 55/2024
Resolució núm. 7/2025
CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA
President: Ricardo García Macho
Vocals:
Emilia Bolinches Ribera
Lorenzo Cotino Hueso
Sofía García Solís
València, 15 de gener de 2025
Reclamant:
Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de Santa Pola
VISTA la Reclamació número 55/2024, interposada per i formulada contra
l'Ajuntament de Santa Pola i com a ponent el vocal del Consell, Lorenzo Cotino Hueso, s'adopta la
següent
RESOLUCIÓ
ANTECEDENTS
Primer. Segons es desprén de la documentació que consta en l'expedient, amb data 5 de març de 2024
, com a regidor del Grup Municipal Socialista de l'Ajuntament de Santa Pola, va
presentar per via telemàtica, amb número de registre GVRTE/2024/779665, una reclamació davant del
Consell Valencià de Transparència. En ella reclama contra la resposta de l'Ajuntament de Santa Pola en
la qual es denega l'accés al registre d'entrada 2024-E-RE-1941, després d'haver presentat una sol·licitud
d'accés a informació pública el 29 de gener de 2024, amb número de registre 2024-E-RE-2038, en la
qual demanava accés i còpia d'este registre, a més dels registres d'entrada 2024-E-RE-1938 i 2014-S-
RE-2169.
Segons aclarix en la seua reclamació dirigida a este Consell, l'Ajuntament de Santa Pola respon a esta
sol·licitud en data 7 de febrer “concedint la informació dels registres d'entrada núm. 1938 i 2169,
denegant la informació del registre d'entrada núm. 1941 per formar part d'un expedient d'informació
reservada, comprometent-se a entregar esta informació quan estiga resolt l'esmentat expedient”.
Segon. A fi de brindar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la
deliberació de la present resolució, este Consell va concedir un tràmit d’audiència a l’Ajuntament de
Santa Pola per via telemàtica, en què li sol·licitava, amb data de 13 de març de 2024, que formulara les
al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions esmentades, així com que facilitara a
este Consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que poguera resultar rellevant, rebut per
l'Ajuntament el dia 14 de març, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient.
En resposta a este requeriment, amb data 4 d'abril de 2024 es rep en el Consell Valencià de Transparència
un escrit d'al·legacions de l'Ajuntament de Santa Pola, que manifesta el següent:
"1r. La informació objecte de la sol·licitud del senyor , regidor del Grup Municipal
Socialista en l'Ajuntament de Santa Pola (registres d'entrada 2024-E-RE-1941), està relacionada,
juntament amb altres registres d'entrada que el senyor ha sol·licitat per les vies establides per
a exercir el dret d'accés a la informació pública, amb un expedient administratiu d'informació reservada,
al qual únicament tenen accés l'instructor/a del procediment i el seu secretari o secretària, empleats
públics designats per a eixes comeses. En la indicada instància se sol·licitava també l'accés a altres dos
registres, un d'entrada i un altre d'eixida (2024-E-RE-1938 i 2014-S-RE-2169), als quals va tindre accés
el 7/02/2024.
2n. A conseqüència de l'obertura de l'esmentat expedient d'informació reservada, el registre d'entrada
2024-E-RE-1765, que està inclòs en este, no es va posar a la disposició del senyor , ni
tampoc dels regidors que configuren l'equip de govern de la corporació municipal.
3r. L'Ajuntament no es nega a facilitar l'accés a la informació sol·licitada. Així es va manifestar en les
al·legacions formulades en les reclamacions números 377/2024, 367/2024 i 389/2024, i va indicar que,
una vegada es concloga l'expedient administratiu, amb la resolució que s'adopte, es posarà en
coneixement de tota la corporació municipal.
4t. Que, abans de la finalització de l'expedient d'informació reservada, el denunciant dels fets, a través
de la indicada instància (registre d'entrada núm. 2024-E-RE-1765 i altres), ha promogut una demanda
contra este ajuntament, que per repartiment se seguix davant del Jutjat Social número 1 d'Elx
(procediment en matèria de tutela de drets fonamentals —DFU— 000087/2024). I s'ha assenyalat l'acte
de conciliació i, successivament, l'acte del juí, en cas de no obtindre avinença, per al 14 de novembre de
2024. Per tant, l'expedient a què es fa referència es troba en seu jurisdiccional.
Que, en conseqüència, qualsevol petició d'informació relativa al procediment jurisdiccional indicat ha
de formular-se per les vies i en els terminis que establix la Llei reguladora de la jurisdicció social, o si
no és possible, la Llei d'enjudiciament civil, d'aplicació supletòria en tot allò que no dispose aquella,
com a règim especial d'accés, de conformitat amb la disposició addicional primera de l'esmentada Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, per la qual:
«Disposició addicional primera. Regulacions especials del dret d'accés a la informació pública
1. La normativa reguladora del corresponent procediment administratiu serà l'aplicable a l'accés
per part dels qui tinguen la condició d'interessats en un procediment administratiu en curs als
documents que s'integren en este.
2. Es regiran per la seua normativa específica, i per esta llei amb caràcter supletori, aquelles
matèries que tinguen previst un règim jurídic específic d'accés a la informació.
3. En este sentit, esta llei serà aplicable, en tot allò que no preveuen les respectives normes
reguladores, a l'accés a la informació ambiental i a la destinada a la reutilització.»
Vist, per tant, que l'assumpte està en seu jurisdiccional, ha de ser en el si d'este procediment de la
jurisdicció social on es facilite la informació que el jutge requerisca. El contrari suposaria un risc cert
de retallar la igualtat de les parts en els processos judicials i de lesionar el dret fonamental a la tutela
judicial efectiva.
5t. Que l'article 77 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases de règim local, reconeix el
"dret a obtindre de l'alcalde o president o de la comissió de govern tots els antecedents, dades o
informacions que figuren en poder dels servicis de la corporació i siguen necessaris per al
desenrotllament de la seua funció."
Per tant, no hi ha cap dubte que el dret d'informació que reconeix als membres de les corporacions
l'indicat article 77 de la citada Llei 7/1985, així com els articles 14, 15 i 16 del Reial decret 2568/1986,
pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, és
imprescindible per a l'acompliment de les seues funcions i, per esta raó, ha de ser considerat com una
manifestació del dret fonamental a participar en els assumptes públics proclamat en l'article 23.1CE.
No obstant això, la doctrina del Tribunal Constitucional és clara en este sentit, que aprecia en la
Sentència d'1 de març de 2012 (núm. 30/2012, recurs 5277/2011) "que només tenen rellevància
constitucional els drets i deures que afecten el nucli de la funció representativa i cita en este sentit l'STC
39/2008, de 10 de març, i l'STEDH de 2 de març de 2010 (secció tercera), en relació amb l'article 3 del
Protocol número 1, addicional al Conveni europeu de drets humans. I, en el mateix sentit, cita l'STC
169/2009, de 9 de juliol, que, en relació amb els membres d'una corporació provincial, destaca aspectes
que formen part del nucli fonamental de la funció representativa, com el fet de participar en l'activitat
de control del govern provincial, de participar en les deliberacions del Ple de la corporació, de votar en
els assumptes sotmesos a votació en este òrgan i obtindre la informació necessària per a poder exercir
les funcions anteriors, criteri que resulta mantingut en l'STC 20/2011, de 14 de març, FJ 4."
També el mateix Tribunal Constitucional, en la Sentència de 18 de gener de 2012 (9/2012), en el
fonament jurídic quart, indica que "no qualsevol acte que afecte l'estatus jurídic aplicable al representant
polític lesiona el dret fonamental invocat, "perquè només posseïxen rellevància constitucional a estos
efectes els drets o facultats atribuïts al representant que pertanguen al nucli de la seua funció
representativa (SSTC 38/1999, de 22 de març, FJ 2; 107/2001, de 23 d'abril, FJ 3; 208/2003, d'1 de
desembre, FJ 4; 141/2007, de 18 de juny, FJ 3; i 169/2009, de 9 de juliol FJ 2)", considerem aplicable
ací la doctrina assentada per l'STC 169/2009, de 9 de juliol, FJ 3, quant a les facultats que pertanyen al
nucli inherent a la funció representativa que constitucionalment correspon als membres d'una corporació
provincial; això és, la de participar en l'activitat de control del govern local (provincial, en aquell cas)
la de participar en les deliberacions del ple de la corporació, la de votar en els assumptes sotmesos a
votació en este òrgan, així com el dret a obtindre la informació necessària per a poder exercir les
anteriors.»
6t. Aplicat al cas que ens ocupa, la informació sol·licitada no es considera necessària per a l'exercici de
la tasca de control i fiscalització de l'equip de govern, atés que, una vegada resolt l'expedient d'actuacions
judicials seguit davant del Jutjat Social número 1 d'Elx (DFU núm. 000087/2024), i posat a la disposició
de tots els membres de la corporació municipal, com així es va fer saber al senyor ,
encara que respecte a l'expedient administratiu, serà possible analitzar si l'Administració ha actuat o no
amb desviació de poder, és a dir, si ha seguit el mateix criteri que en la resolució d'altres situacions
similars, si s'hagueren produït, a la del cas que ens ocupa.
7m. Que, per tant, una vegada l'expedient es troba en seu jurisdiccional, serà quan este finalitze quan
que es posaran a la disposició de tota la corporació municipal tant l'expedient administratiu com el
d'actuacions judicials.
Per tot el que s’ha exposat,
SOL·LICITEM, que tinga per presentat este escrit i tinga per formulades les al·legacions que consten
en este, a fi que siguen tingudes en compte en l'expedient a què es fa referència i especialment en la
resolució d'este”.
Tercer. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este Consell, s’adopta la
present resolució segons els següents
FONAMENTS JURÍDICS
Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de
transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el
Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència en la Comunitat
Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de
les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les
resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la seua impugnació en la
jurisdicció contenciosa administrativa”, segons recull, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix
text legal.
Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que contra les resolucions de les sol·licituds
d’accés a la informació podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèvia impugnació davant de la
jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes
reclamacions es regiran pel que es preveu en esta llei, així com pel que es disposa en la Llei 19/2013,
de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública
objecte d’este recurs –l’Ajuntament de Santa Pola– està subjecta a les exigències de
l’esmentada llei, en virtut del que es disposa en l’article 3.1.d, que es referix de manera expressa
a “les entitats integrants de l’Administració local de la Comunitat Valenciana”.
Quart. Pel que fa al reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que es preveu en l’article 38 de la
Llei 1/2022 valenciana, atés que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de
“qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització legalment
constituïda, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei”.
No hem d'oblidar que qui sol·licita la informació i presenta la reclamació, ho fa en qualitat de regidor
de la corporació municipal, i sobre este particular ja s'ha pronunciat este Consell en nombroses ocasions.
Així, i pel que fa als càrrecs electes, el CVT considera, igual com altres òrgans de garantia de la
transparència, que ens trobem amb un règim qualificat d’accés a la informació per als regidors i diputats,
que admet les seues reclamacions i les resol en el sentit que “és lògic que el dret d’accés a la informació
que es garantix a qualsevol ciutadà no tinga millors garanties que el dret reforçat d’accés a la informació
dels càrrecs electes en l’exercici de la seua funció institucional i del dret fonamental de l’article 23.2 de
la CE…”. Així doncs, el criteri d’este Consell és que l’aplicació de la Llei 19/2013 no s’imposa ni
substituïx els altres mecanismes que poden utilitzar igualment els càrrecs electes si ho consideren
adequat. Per això, la garantia del dret d’accés proporcionada per la reclamació davant d’este Consell és
aplicable en defensa de l’electe local a obtindre informació de la seua pròpia entitat sempre que per a la
resolució d’estes reclamacions s’aplique preferentment el dret a la informació regulada per l’article 128
de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de règim local de la Comunitat Valenciana, i per les
altres disposicions de la legislació de règim local que siguen aplicables, especialment si són més
favorables a l’accés, i només supletòriament les disposicions de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de
transparència. Son nombroses les resolucions en les quals el reclamant és, a més, representant local; així,
recentment, entre moltes altres, cal citar les següents: Res. 27/2023, Res. 29/2023, Res. 55/2023, Res.
93/2023, Res. 155/2023, Res. 169/2023 i Res. 194/2023.
La recent Sentència número 312/2022, de 10 de març, de la Sala Contenciosa Administrativa del TS,
dictada en un recurs de cassació en interés de llei, en la qual, després d’examinades les normes sobre
règim local en matèria d’accés a la informació dels membres de les corporacions locals (articles 77
LBRL i 14 a 16 ROF) en relació amb les normes sobre transparència (articles 23.1 i 24 i disposició
addicional primera de la Llei 19/2013 de TBG), conclou: “Establit el que s’ha mencionat adés, hem de
recordar que, segons el que preveu la disposició addicional primera punt 2 de la Llei 19/2013, les
matèries que tinguen previst un règim jurídic específic d’accés a la informació “es regiran per la seua
normativa específica, i per esta llei amb caràcter supletori”. Ara bé, l’abast que atribuïx a esta expressió
la jurisprudència d’esta sala, que abans hem mencionat, fa concloure que el fet que en la normativa de
règim local hi haja una regulació específica, en el pla substantiu i procedimental, del dret d’accés a la
informació per part dels membres de la corporació, no exclou de cap manera que, amb independència
que es faça ús o no del recurs potestatiu de reposició contra la resolució que denegue en tot o en part
l’accés a la informació, l’interessat puga formular la reclamació que es regula en l’article 24 de la Llei
19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern”.
Quint. Finalment, la informació sol·licitada constituïx informació pública, d’acord amb el que s’establix
en l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i
bon govern, segons el qual s’entenen per informació pública els "continguts o documents,
independentment del seu format o suport, que figuren en poder de l’Administració i que hagen sigut
elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions". En els mateixos termes es pronuncia la Llei
1/2022 valenciana en l’article 7.4.
Sext. Arribats a este punt, cal tindre en compte, entre altres, els assumptes ja resolts pel CVT amb
identitat respecte del subjecte obligat i el reclamant i l'afinitat respecte de la informació sol·licitada, tots
estimatoris.
Així, en la Resolució número 187/2024, de 7 d'octubre, dictada en l'expedient número 367/2023, es
requeria el registre d'entrada 2023-E-RE-17033 l'accés del qual se sol·licita i que es referix a una
instància general en què, després d'una reunió mantinguda amb personal de l'Ajuntament el dia 17
d'octubre de 2023 per a exposar els fets esdevinguts en el negociat de rendes i exaccions, “sol·licita
tindre coneixement de les mesures que s'han pres al respecte, si és que s'han pres, si s'ha materialitzat
algun acte administratiu relacionat amb eixa reunió o si s'ha incoat algun expedient”. En aquell
l'expedient vinculat a un expedient d'informació reservada requerit per un regidor este Consell va afirmar
en el FJ 7m que “tenint en compte la seua condició de regidor que li atorga un dret privilegiat d'accés a
la informació pública i que el que sol·licita es pot respondre amb un sí o un no, ja que no demana ni
l'acte administratiu ni l'expedient en si, sinó simplement si s'ha dictat algun acte o si s'ha obert algun
expedient, cosa que és senzilla de contestar. I pel que fa a si s'ha pres alguna mesura al respecte i, en cas
afirmatiu, quines mesures s'han pres, tampoc sembla que siga procedent aplicar cap límit a l'accés a esta
informació si és que figura en poder de la corporació”.
Però anant més enllà, en un cas posterior, l'accés sol·licitat i reconegut ja ho va ser en relació amb la
informació sol·licitada, no sols sobre si s'havien pres mesures al respecte o hi havia ulteriors actes
administratius. Així, en l'expedient número 389/2023 es van resoldre tres sol·licituds d'accés a
informació pública presentades el 21 de novembre de 2023, amb números de registre 2023-E-RE-17509,
2023-E-RE-17527 i 2023-E-RE-17548, en les quals demanava l'accés i una còpia dels registres d'entrada
2023-E-RE-17274, 2023-E-RE-17207 i 2023-E-RE-17350 respectivament. En tots els casos es va
afirmar que no era procedent apreciar la concurrència d'una causa d'inadmissió o límits dels articles 18,
14 i 15 de la Llei 19/2013, de transparència, de l'Estat. És per això que es va resoldre estimar la
reclamació formulada, sempre que el reclamant mantinga la seua condició de regidor.
Doncs bé, en aquell cas l'Ajuntament al·legava en bona part que concorria el límit establit en l'apartat e
de l'article 14 de la llei 19/2013, de transparència estatal, relatiu al perjuí que l'accés a la informació
suposaria per a “la prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris”,
ja que, segons al·legava l'Ajuntament, la informació objecte de la sol·licitud … està relacionada amb un
expedient administratiu d'informació reservada, al qual únicament té accés l'instructor del procediment
i la secretària d'este. S'afirma que no es nega a facilitar l'accés, però ja quan concloga l'expedient
administratiu. S'afirma també que qualsevol petició d'informació relativa al procediment jurisdiccional
indicat ha de formular-se per les vies i en els terminis que establix la Llei reguladora de la jurisdicció
social, o si no és possible, la Llei d'enjudiciament.
No obstant això, este Consell no va compartir este raonament, i respecte a la possible aplicació de límits
al dret d'accés als representants polítics, este Consell ha estat defenent la inaplicabilitat d'estos, prenent
com a base el seu dret fonamental a la representació política atorgada per a participar en els assumptes
públics. Esta participació està indissolublement unida al dret d'accés a la informació com a mitjà
essencial per a l'exercici de les funcions públiques, també reconegut en la normativa de règim local. A
més, el regidor no pot ser considerat un subjecte alié a l'organització i ha de guardar el deure de sigil
inherent a càrrec seu, tal com s'establix en l'apartat 3 de l'article 16 del Reial decret 2568/1986, de 28 de
novembre, pel qual s'aprova el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats
locals, "Els membres de la corporació tenen el deure de guardar reserva en relació amb les informacions
que se'ls faciliten per a fer possible el desenrotllament de la seua funció, singularment de les que han de
servir d'antecedent per a decisions que encara es troben arracades d'adopció, així com per a evitar la
reproducció de la documentació que puga ser-los facilitada, en original o còpia, per al seu estudi". En
este sentit s'ha manifestat de forma reiterada este Consell en la Res. 29/2023, Res. 42/2023, Res.
66/2023, Res. 93/2023, Res. 94/2023, Res. 169/2023, Res. 173/2023, Res. 186/2023.
Sobre este raonament, en l'expedient número 42 resolt recentment per este Consell -en el qual el mateix
regidor sol·licitava de nou informació sobre un expedient d'informació reservada-, es va tornar a
reconéixer el dret d'accés a la informació pública requerit, si bé amb dissociació de totes les dades que
pertanguen a les categories especials de dades a què fa referència l'article 9 de l'RGPD.
Doncs bé, en el cas present, igual que en l'expedient 44, s'al·lega l'existència d'un procediment judicial.
I en el cas present s'afirma que “Trobant-se per tant l'assumpte en seu jurisdiccional, ha de ser en el si
d'este procediment de la jurisdicció social on es facilite la informació que el jutge requerisca. El contrari
suposaria un risc cert de retallar la igualtat de les parts en els processos judicials i de lesionar el dret
fonamental a la tutela judicial efectiva.”, Doncs bé, com assenyalem en resolució recent de l'expedient
44, és també coneguda i constant la doctrina aplicable per este Consell respecte de l'accés a informació
generada per l'Ajuntament en supòsits en els quals hi ha un procés judicial per el qual l'Ajuntament ha
de facilitar la informació sol·licitada i existent fins al moment de l'inici del procés judicial, sempre que
esta informació o documentació no haja sigut creada específicament per a este procés per l'Ajuntament,
com pogueren ser els informes per a preparar la defensa o representació de l'Ajuntament en el procés, la
qual cosa podria implicar una possible desigualtat de les parts en el procés.
Una vegada dit l'anterior, és procedent reconéixer el dret d'accés a la informació sol·licitat pel regidor,
amb reserva de les possibles dades de l'article 9 de l'RGPD que poguera haver-hi. Així mateix, i en tot
cas, és procedent recordar que l'accés a la informació la fa en la seua qualificada posició respecte del
dret d'accés i com a membre de l'organització municipal.
RESOLUCIÓ
En atenció als antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda
Primer. Estimar la reclamació número 55/2024, interposada per , formulada
contra l'Ajuntament de Santa Pola, reconeixent el dret d'accés a la informació sol·licitada, d'acord amb
el que exposa l’FJ 6t d'esta resolució.
Segon. Instar l’Ajuntament de Santa Pola perquè, en el termini d’un mes des de la notificació de la
present resolució, facilite al reclamant la informació sol·licitada i comunique a este Consell les
actuacions dutes a terme per a complir el que s’ha acordat.
Tercer. Convidar el sol·licitant a comunicar a este Consell qualsevol incidència que sorgisca respecte
de l’execució d’esta resolució i que puga perjudicar els seus drets i interessos.
Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar un recurs contenciós
administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la
Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos a comptar de l'endemà de ser notificada, de
conformitat amb el que s'establix en els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora
de la jurisdicció contenciosa administrativa.
EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ
DE TRANSPARÈNCIA