Acceso a expedientes sancionadores por uso de contenedores de materiales de construcción y expedientes del mandato de Ramón Isidro

Expedient núm. 199/2024 Resolució núm. 141/2025 CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA President: Sr. Ricardo García Macho Vocals: Sra. Emilia Bolinches Ribera Sra. Sofía García Solís València, 26 de maig de 2025 Reclamant: Sr. Subjecte contra el qual es formula la reclamació: Ajuntament de València VISTA la reclamació número 199/2024, interposada pel Sr. , formulada contra l’Ajuntament de València, que actua com a ponent la vocal del Consell la Sra. Sofia García Solís, s’adopta la següent RESOLUCIÓ ANTECEDENTS Primer. Segons es desprén de la documentació que es troba en l’expedient, en data 20 de juny de 2024, el Sr. va presentar per via telemàtica, amb número de GVRTE/2024/2710973, una reclamació davant del Consell Valencià de Transparència. En esta reclama contra la inadmissió per l’Ajuntament de València d’una sol·licitud d’accés a informació pública presentada el 26 de març de 2024 amb número de registre I 00118 2024 070437, en la qual demanava informació sobre l’accés als expedients complets de restauració de la legalitat urbanística i/o sancionadors de la policia local o/i l’administració referent a sancions imposades per la utilització de contenidors de materials de construcció o bastides sense permís i que infringixen diverses ordenances. Concretament, sol·licitava el següent: “Accés als expedients complets de restauració de la legalitat urbanística i/o sancionadors de la policia local o/i l’administració referent a sancions imposades per la utilització de contenidors de materials de construcció o bastides sense permís i que infringisquen les ordenances de: - Ordenança reguladora de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial de béns de domini públic municipal amb mercaderies, materials de construcció, llocs, barracons, espectacles i altres instal·lacions anàlogues. - Ordenança municipal de neteja urbana. D’altra banda, he de dir que un dels objectius que m’agradaria aconseguir en este treball és acostar d’una manera més senzilla les actuacions i els procediments que cal seguir a l’hora d’imposar una infracció per contenidors instaurats de manera il·legal en la via, en les administracions locals reduïdes o que no tenen recursos. Per a acabar, m’agradaria vore una mostra d’uns 5-10 expedients (o més, depenent de si puc aconseguir accés al procediment), si és possible, i ampliar en cas de ser necessari. En concret, m’interessa tindre expedients tan actuals com siga possible dels anys 2023 i 2024, i, a banda, accés a expedients que quan va ser el moment es van posar en el mandat de Ramón Isidro, ja que he llegit en notícies antigues en què anys arrere això va suposar un problema, i va caldre vore de quina manera es van sancionar les conductes i com es va abordar esta problemàtica, si des d’un vessant d’infracció al domini públic o aplicant la normativa de trànsit”. Segon. Esta sol·licitud d’accés és resolta per l’Ajuntament de València mitjançant la Resolució CC- 1089 del 18/06/2024, que inadmet la sol·licitud en els termes següents: “… II. Resposta denegatòria a la sol·licitud d’accés. Motivació d’esta. El dret d’accés regulat en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara en avant, també, LTr) no és un dret universal, absolut o il·limitat. Per contra, es troba sotmés a les prescripcions i les limitacions previstes en el nostre ordenament jurídic, com recorda l’STS 140/2023, de 7 febrer. RJ 2023\1007, quan diu: “L’article 105.b de la CE, com hem avançat abans, donada la seua caracterització i ubicació sistemàtiques en la Constitució, no reconeix un dret fonamental. És un dret subjectiu que es pot exercir davant de les administracions públiques, d’acord amb la norma legal de desenrotllament, que és la Llei 19/2013 (RCL 2013, 1772), que per això no té dret de llei orgànica. Doncs bé, l’article 14 de la llei mencionada establix els límits que naturalment resulten d’aplicació en el cas examinat. Este dret de l’article 105.b se situa, com hem avançat abans, fora del perímetre de protecció que establix l’article 53.2 de la CE. L’encert en les decisions sobre el dret d’accés descansa en el coneixement precís dels fets rellevants del cas concret, entre els quals es troben la finalitat del seu exercici i els interessos concurrents (no sols del sol·licitant, sinó també de tercers, per a ponderar els uns amb els altres i els riscos de danys que tots estos poden haver de suportar. Esta tasca, ineludible, constituïx el denominat “test del desvalor”, imprescindible per a poder conjugar amb encert els fets i els fonaments de dret o motius jurídics aplicables i, així, poder decidir ajustant-se a la legalitat. En tot cas, la resolució sobre el dret d’accés requerix la ponderació entre l’interés públic i la justificació del sol·licitant, concretada, en este cas, en la condició que té d’investigador (article 15.3.b), Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (d’ara en avant, també, LTr). El coneixement de la tramitació dels expedients sancionadors el facilita el Portal de l’Ajuntament de València, que publica tota la normativa sectorial reguladora de la matèria; així mateix, este ajuntament publica el catàleg de procediments i la memòria de les diverses unitats administratives corresponent a exercicis vençuts. Amb això se satisfà plenament la finalitat investigadora invocada, en l’àmbit de la qual no s’entén compresa la fiscalització en la legalitat de la tramitació, qüestió d’interés públic que determina que no puga accedir-se al que s’ha sol·licitat. Sobretot, respecte d’expedients més recents, en els quals o la potestat sancionadora encara no s’ha esgotat, o respecte dels quals les causes de revisió puguen trobar-se obertes. En este sentit, podria considerar-se concurrent la causa d’inadmissió prevista en la lletra e de l’article 18, apartat 1, de l’LTr, ja que esta sol·licitud excedix, abusivament, la finalitat de transparència d’eixa mateixa llei. Per este, es considerarà improcedent accedir a expedients referits “al mandat” d’una persona concreta, edil d’este ajuntament fa bastants anys. Quant a això últim, la improcedència de l’accés es deu també a la falta d’un nexe motivador entre l’interés investigador i l’al·lusió a esta persona, la menció mateixa de la qual implica per si mateix la concurrència potencial de drets i interessos legítims d’esta amb els del sol·licitant, la ponderació del qual serà necessària, considerant els diversos límits previstos a este efecte, en particular, en els articles 14 i 15 de l’LTr. A això cal afegir la improcedència d’accedir a eixa sol·licitud i la concurrència de la causa d’inadmissió prevista en l’article 18, apartat 1, lletra d LTr, ja que és necessària una acció prèvia de reelaboració. En contestació al que indica el Servici de Procediment Sancionador, facilitem les dades de la memòria del Servici de Procediment Sancionador dels anys 2021 i 2022, que té relació amb la informació sol·licitada… -aporta una taula amb dades numèriques de 2021 i 2022. Fonament de dret És aplicable la normativa següent: a) Llei 39/2015, de procediment administratiu comú de les administracions públiques. Especialment l’article 88.6, que regula el contingut de la resolució que posa fi al procediment: Article 88. Contingut 6. L’acceptació d’informes o dictàmens servirà de motivació a la resolució quan s’incorporen en el text d’esta. b) Llei 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. c) Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació i bon govern (LTAIBG). Article 18. Causes d’inadmissió 1. S’inadmetran a tràmit, mitjançant una resolució motivada, entre altres, les sol·licituds: c) Relatives a informació per a la divulgació de la qual siga necessària una acció prèvia de reelaboració. e) Que siguen manifestament repetitives o tinguen un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de l’aplicació de la present llei (... )”. Resulten d’aplicació les previsions contingudes en el criteri interpretatiu CI/003/2016 del Consell de Transparència i Bon Govern segons el qual una sol·licitud pot entendre’s abusiva quan es dona alguna de les circumstàncies següents: “- Amb caràcter general, en els casos en què puga considerar inclosa en el concepte d’abús de dret arrabassat en l’article 7.2 del Codi Civil i avalat per la jurisprudència, això és: “Tot acte o omissió que, per la intenció del seu autor, pel seu objecte o per les circumstàncies en què es realitzen manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret”. - Quan, si és atesa, requerisca un tractament que obligue a paralitzar la resta de la gestió dels subjectes obligats a subministrar la informació, que impedisca l’atenció justa i equitativa del seu treball i el servici públic que tenen encomanat, i així resulte d’acord amb una ponderació raonada i basada en indicadors objectius. - Quan supose un risc per als drets de tercers. - Quan siga contrària a les normes, els costums o la bona fe.” I es conclou el següent: *L’LTAIBG permet invocar els conceptes de sol·licitud repetitiva o abusiva per a qualificar una sol·licitud determinada d’accés a la informació. *Les administracions i les entitats incloses en l’àmbit d’aplicació de la llei han de tindre en compte que les causes d’inadmissió han d’aplicar-se de manera restrictiva i, quan siguen aplicables, hauran d’expressar els motius que ho justifiquen. *En tot cas, la concurrència de les causes d’inadmissió a què es referisca este criteri interpretatiu va requerir en els dos casos la concurrència de dos requisits. A) En el cas de la reiteració, la sol·licitud no sols ha de ser reiterativa, sinó que esta circumstància ha de ser manifesta, i B) En el cas de la sol·licitud abusiva, esta no sols ha de ser qualitativament abusiva, sinó que, a més, no ha d’estar justificada amb la finalitat de la llei. d) Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i participació ciutadana de la Comunitat Valenciana. e) Reglament municipal de govern obert: Transparència (BOP de 08/07/2020). f) L’article 43 del Reglament de govern obert: Transparència establix que “l’organització competent per a resoldre les sol·licituds d’accés a la informació serà l’alcaldia i, si és el cas, la persona titular de la regidoria que tinga la delegació de competència en matèria de transparència (...)”, corresponent al Sr. regidor Juan Carlos Caballero Montañés per delegació conferida mitjançant la Resolució núm. 81 de 27 de març de 2024. Per tot el que s’ha exposat, ES RESOL: Primer. Inadmetre la sol·licitud en els termes exposats en el cos d’esta resolució. Segon. Notificar esta resolució a la persona interessada als efectes legals oportuns”. Tercer. Contra esta resolució el reclamant presenta l’escrit de reclamació davant d’este consell el dia 20 de juny de 2024, en què manifesta la disconformitat amb esta amb una argumentació extensa que consta en l’expedient i de la qual s’arrepleguen els principals arguments jurídics, a continuació: “… Respecte de la invocació de l’article 14; el Consell de Transparència i Bon Govern, en el seu criteri interpretatiu CI/002/2015, establix que els límits de l’article 14, en primer lloc, poden operar de manera potestativa, és a dir, no pot haver-hi una aplicació automàtica d’estos. I, en segon lloc, establix a l’òrgan que despatxe la demanda el deure de valorar si les dades de caràcter personal en relació amb l’article 3 de l’LOPD són danyoses o suposen un perjuí concret (es parla del test del mal) i, en este cas, no operarà ni automàticament a favor de la denegació ni absolutament en relació als continguts, és a dir, que, com s’establix més avant, suposarà l’accés parcial i la justificació raonada de la denegació, en este punt es parla del test de l’interés públic, conceptes que reiteren la necessitat de denegar raonadament la limitació d’este dret, i esta part s’indicarà en la resolució. Per tant, veiem que els articles 14 i 15 operen respecte del resguard d’una certa informació, i no com una causa denegatòria a l’ús, malgrat que els apartats e i g de l’article 14 ens conviden a fer-ho en relació amb la disciplina urbanística, estos operaran com un límit parcial a l’accés en el sentit d’impedir que es concedisca informació sensible que puga suposar un greuge a l’infractor (dades identificatives i personals), més enllà del dret a conéixer el procediment en estat de tràmit i obtindre accés als documents elaborats per l’Administració. Cal recordar que el Tribunal Suprem ha acceptat accedir als projectes d’obres (STS de 26 de febrer de 1998 i STSJ de Madrid de 9 de febrer de 2005) i, per tant, estos límits operen de manera molt discreta. En definitiva, no sé quins interessos i drets legítims de la persona danye, si tan sols faig referència al mandat amb la finalitat de situar el període temporal dels expedients dels quals el susdit edil no és interessat ni denunciat, ni denunciant, i, per tant, no apareixerà en l’expedient sinó com a òrgan de resolució, si és el cas. D’altra banda, no veig cap interés públic a impedir l’accés als expedients d’eixos anys en concret. QUINT. S’al·ludix al criteri de reelaboració de l’article 18 (...A això cal afegir que la improcedència d’accedir a eixa sol·licitud la concurrència de la causa d’inadmissió prevista en l’article 18, apartat 1, lletra d LTr, ja que és necessària una acció prèvia de reelaboració.”...), però sense determinar quina acció de reelaboració han de fer, o que siga motiu de denegació. Sobre esta, i tenint coneixement que este òrgan coneix de sobres els criteris (en els quals es basa tant el meu treball de final de màster com este escrit) per a al·legar l’acció de reelaboració i amb coneixement que esta s’utilitza de manera recurrent per part de les administracions públiques com a criteri de denegació genèric, m’agradaria afegir que: Primer, l’apartat d invocat en la resolució exposa aquelles: dirigides a un òrgan en el poder del qual no es trobe la informació quan es desconega el competent. Per la qual cosa, invocant l’apartat d, dubte, fins i tot, que ni tan sols han llegit la meua petició... Referent a l’LTr, s’al·ludixen en la resolució els apartats c i e com a causa d’inadmissió, i se secunden en el criteri CI/003/2016 del Consell de Transparència i Bon Govern per a entendre la sol·licitud abusiva per sobrepassar el límit normal de l’exercici d’un dret. No obstant això, no exposen una causa real de per què s’invoquen o la raó de ser dels apartats c i e de l’article 18 de la llei. Respecte de l’apartat c, podem suposar que este apartat de l’LTr es configura com un verdader motiu de causa d’inadmissió enfront de les peticions, ja que es configura com l’únic, en principi, si suposa una causa d’inadmissió total a la informació. Cal puntualitzar que, l’STS 1547/2017, de 16 d’octubre. ROJ: STS 3530/2017 - ECLI:ES:TS:2017:3530 esgrimix que: la causa d’inadmissió de les sol·licituds d’informació que preveu l’article 18.1.c de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, no opera quan qui invoca esta causa d’inadmissió no justifique de manera clara i suficient que resulte necessari eixe tractament previ o la reelaboració de la informació, cosa que no ha succeït en este cas. Respecte de la reelaboració, segons , suposarien fets d’esta causa d’inadmissió: la necessitat de canviar el format d’origen inicial (no es dona), que es requerisca un procés tècnic (no es dona); quan es requerisca un tractament nou de la informació (no es dona); quan es requerisca utilitzar diverses fonts d’informació distintes (no es dona), o quan no es tinguen mitjans tècnics per a extraure la informació sol·licitada o base informàtica per a extraure les dades sol·licitades (no es dona, els expedients estan informatitzats); en definitiva, la falta de recursos per part d’eixa administració per a obtindre eixa informació (no es dona); en cas que la informació varie de manera constant (no es dona); o quan requerisca treball de busca manual d’expedients arxivats amb un lapse temporal ampli (no es dona), o que es requerisca una activitat d’anàlisi o d’interpretació (no es dona); quan la informació requerisca elaborar-se expressament per a atendre la sol·licitud o elaboració ad hoc per a atendre la petició formulada (no es dona). Supòsits que, baix la meua opinió modesta, tampoc s’observen en la resolució, i va reiterar que els expedients sol·licitats estan informatitzats i són d’accés fàcil per al departament competent, a més, es pot donar accés als expedients al departament que els sol·licite, i es poden visualitzar i, fins i tot, copiar, els documents per a la informació sensible. En conclusió, és requisit sine qua non fonamentar i no sols invocar la causa d’inadmissió de l’article 18.1.c que, d’altra banda, previsiblement, haurà d’estar fundada en algun dels supòsits al·ludits per . SEXT. S’al·ludix a l’interés públic, però, no obstant això, no entenc quin mal pot causar a l’interés públic l’accés als expedients amb finalitats investigatives i de divulgació jurídica, en este cas. Sobretot, en l’àmbit local, en què es pretenen analitzar les solucions jurídiques per a facilitar, mitjançant este treball, la comprensió dels procediments. Causa que és més d’interés general que l’al·ludida per l’òrgan que resol; és molt injust. D’altra banda, s’al·ludix també a l’article 7.2 del Codi Civil, que preveu la bona fe com a requisit per a l’exercici d’un dret. Amb tots els respectes, no entenc que amb la justificació aportada per la UNIR (fins d’investigació) es considere que hi ha mala fe en l’exercici d’un dret, que, d’altra banda, no requerix motivació, la qual igualment he aportat. No sé en què es basa l’Excel·lentíssim Ajuntament de València per a vore mala fe i abús del dret en la meua pretensió. Respecte a les pretensions de la ciutadania i l’observança de la legalitat en l’àmbit urbanístic; l’article 105.b de la CE reconeix “als ciutadans” l’accés als arxius i als registres administratius, així com ho fa l’LPACAP en l’article 13, en què reconeix que qui es relacione amb l’Administració pública té dret a accedir a la informació pública, arxius i registres, d’acord amb el que preveu la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, junt amb la resta de l’ordenament jurídic. Per això, com que és diferent dels drets del 53 de l’LPACAP, es dona a l’Administració el termini d’un mes per a resoldre i no els 10 dies que tenen els denunciats en este cas perquè l’Administració els facilite els documents que es troben en el seu expedient. Sobre la base de la sentència STS 670/2022, de 2 de juny. ROJ: STS 2272/2022 - ECLI:ES:TS:2022:2272 i les disposicions que s’acompanyen, es reconeix el dret de qualsevol persona, sense més motivació que la d’exercir el seu dret de petició, a obtindre l’accés a la documentació que es troba en mans de l’Administració pública, sense que esta puga negar-se a això, sinó per motius estrictament taxats i motivats. És a dir, no li val a l’Administració negar l’accés a un expedient sobre la base d’un motiu de denegació genèric o ambigu. Per tant, com a ciutadans tenim un dret d’accés per se. En última instància . 2007), equipara este dret a la legitimació en l’orde jurisdiccional (Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, article 19.1.h, i és suficient el mer interés de legalitat per part de la ciutadana, que es positivitza en l’article 62 del TRLSRU, i es configura dins de l’acció pública. Respecte dels procediments que poden estar en curs, l’STS 1575/2022, de 28 de novembre. ROJ: STS 4434/2022 - ECLI:ES:TS:2022:4434 fixa un criteri d’accés, ja que reconeix este dret (accés a la informació pública) en procediments en curs, ja que en el fonament jurídic tercer el configura com un mitjà de control de la legalitat. Per tant, tant si és denunciant, denunciat com interessat, el dret a l’accés a la informació pública, respecte dels documents emesos per part de l’Administració d’un expedient en curs o finalitzat, serà el mateix, ja que com que tenim la condició de denunciat tenim els drets de l’article 27 i 53 de l’LPACAP, i en un supòsit distint (interessat), els de la legislació aplicable en matèria d’accés a la informació pública, la Constitució Espanyola i el TRLSRU. Tercer. A fi de donar una resposta adequada a la sol·licitud del reclamant, amb caràcter previ a la deliberació d’esta resolució, per part d’este consell es va procedir a concedir tràmit d’audiència a l’Ajuntament de València per via telemàtica, que l’instava mitjançant un escrit del 23 de juliol de 2024 perquè en un termini de quinze dies hàbils puga formular les al·legacions que considerara oportunes respecte de les qüestions referides, així com a facilitar a este consell qualsevol informació relativa a l’assumpte que puga resultar rellevant, ofici rebut el mateix dia 23 de juliol de 2024, segons el justificant de recepció que consta en l’expedient. En contestació a este requeriment amb data 9 de setembre de 2024, i número de registre GVSIR/2024/217409, es rep un escrit extens d’al·legacions per part de l’Ajuntament de València, els fonaments jurídics del qual són els que s’exposen a continuació: “QUART. Es procedix a sol·licitar la informació al Servici Central de Procediment Sancionador, que bàsicament com a conclusió indica el següent: “El coneixement de la tramitació dels expedients sancionadors el facilita el Portal de l’Ajuntament de València, que publica tota la normativa sectorial reguladora de la matèria; així mateix, este ajuntament publica el seu catàleg de procediments i la memòria de les diverses unitats administratives corresponent a exercicis vençuts. Amb això se satisfà plenament la finalitat investigadora invocada, en l’àmbit de la qual no s’entén compresa la fiscalització en la legalitat de la tramitació, qüestió d’interés públic que determina que no puga accedir-se al que s’ha sol·licitat. Sobretot, respecte d’expedients més recents, en els quals bé la potestat sancionadora encara no s’ha esgotat, o respecte dels quals les vies de revisió puguen trobar-se obertes. En este sentit, podria considerar-se concurrent la causa d’inadmissió prevista en la lletra e de l’article 18, apartat 1, de l’LTr, ja que esta sol·licitud excedix, abusivament, la finalitat de transparència d’eixa mateixa llei. Pel mateix, es considera improcedent accedir a expedients referits “al mandat” d’una persona concreta, edil d’este ajuntament fa ja bastants anys. Quant a això últim, la improcedència de l’accés es deu també a la falta d’un nexe motivador entre l’interés investigador i l’al·lusió a esta persona, la menció mateixa de la qual implica per si mateix la potencial concurrència de drets i interessos legítims d’esta amb els del sol·licitant, la ponderació del qual serà necessària, considerant els diversos límits previstos a este efecte, en particular, en els articles 14 i 15 de l’LTr. A això cal afegir la improcedència d’accedir a eixa sol·licitud de la concurrència de la causa d’inadmissió prevista en l’article 18, apartat 1, lletra d LTr, ja que és ser necessària una acció prèvia de reelaboració.” En aplicació del que preveu l’apartat 6 de l’article 88 de la Llei 39/2015, en relació amb el contingut de la resolució, “L’acceptació d’informes o dictàmens servirà de motivació a la resolució quan s’incorporen en el text d’esta”. L’informe emés pel Servici Central de Procediment Sancionador motiva la inadmissió de la sol·licitud d’accés als expedients sancionadors sobre la base dels articles de la Llei de transparència que hem assenyalat, en què destaquen especialment els articles 14 i 15 de la Llei 19/2013. Concretament, en l’apartat 1 lletres e i g de l’article 14 s’establixen com a límits al dret d’accés: e) La prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris g) Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control. En tot cas, tal com indica el mateix precepte, l’aplicació dels límits serà justificada i proporcionada al seu objecte i finalitat de protecció, i atendrà les circumstàncies del cas concret, especialment la concurrència d’un interés públic o privat superior que justifique l’accés. L’article 15 regula, per la seua part, la protecció de dades personals, sent clar respecte als expedients sancionadors (15.1 segon paràgraf in fine): “Si la informació (…) conté dades relatives a la comissió d’infraccions (…) administratives que no comporten l’amonestació pública a l’infractor, l’accés només es podrà autoritzar en cas que es compte amb el consentiment exprés de l’afectat o si aquell està emparat per una norma amb rang de llei”. A més, cal destacar d’este article 15 altres determinacions rellevants en este cas: “3. Quan la informació sol·licitada no continga dades especialment protegides, l’òrgan al qual es dirigisca la sol·licitud concedirà l’accés amb la ponderació prèvia raonada suficientment de l’interés públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguen en la informació sol·licitada, en particular, el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. Per a realitzar la ponderació citada, este òrgan prendrà particularment en consideració els criteris següents: b) La justificació pels sol·licitants de la seua petició en l’exercici d’un dret o el fet que tinguen la condició d’investigadors i motiven l’accés en fins històrics, científics o estadístics”. Cal dir que s’ha tingut en compte la posició d’investigador del sol·licitant des d’esta secció de transparència al llarg de la instrucció dels expedients en qüestió, si bé, com indica el Servici Central del Procediment Sancionador, hi ha qüestions determinades respecte a la sol·licitud inicial com la identificació d’un regidor en concret que no queden motivades suficientment en una petició genèrica que no obtindrien cobertura en el certificat de persona que es troba fent un treball acadèmic, si bé, en la reclamació presentada davant del Consell Valencià de Transparència, sí que motiva i justifica, circumstància que no va fer davant d’esta administració. D’altra banda, el Servici Central de Procediment Sancionador assenyala l’article 18.d que correspon a la causa d’inadmissió, “Relatives a informació per a la divulgació de la qual siga necessària una acció prèvia de reelaboració”, que identifica en l’informe per més que no corresponga a l’apartat d, sinó al c, sent clar l’error en la transcripció. Assenyalat l’error, no hi ha més a dir en este punt, les errates evidents en la transcripció no tenen més transcendència, atés que el sentit està determinat en la lletra mateixa de la informació traslladada, tal com s’assenyala. Finalment, i al fil de l’informe que estem analitzant i amb el qual el reclamant no està conforme, cal assenyalar que la unitat administrativa li indica que el procediment, la instrucció i el possible contingut dels actes administratius està determinat (en aplicació del principi de legalitat que informa l’actuació administrativa) en la normativa d’aplicació. Efectivament, tal com assenyala l’informe, i partint del que indica el sol·licitant, li interessava l’aplicació de dos ordenances concretes: l’ordenança municipal de neteja urbana, que regula el règim sancionador en el títol VII, i l’ordenança reguladora de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial de béns de domini públic municipal amb mercaderies, materials de construcció, llocs, barracons, espectacles i altres instal·lacions anàlogues, que ho preveu en el títol VIII. Per tant, està publicat el procediment que se seguix i la normativa que s’aplica, el contingut dels actes el determina l’ordenament jurídic i si eixe és el motiu de la seua investigació les fonts ordinàries de les normes i el catàleg de procediments efectivament li donen la informació necessària, atés que el caràcter d’investigador del reclamant li presumix coneixement en el maneig d’estes. Per això, la resolució es va motivar amb els arguments del Servici Central de Procediment Sancionador. QUINT. Respecte de la resta de les al·legacions del reclamant, és necessari fer diverses consideracions centrant-nos en les que tenen a vore amb l’exercici del dret d’accés a la informació pública regulat en la normativa sectorial de transparència. - Al·ludix en l’escrit de reclamació davant del Consell Valencià de Transparència que no entén l’aplicació del principi jurídic indeterminat d’interés públic com a límit al dret d’accés a la informació pública quan esta protecció és legalment obligatòria per a l’Administració. L’interés que li assistix particularment en l’objecte del seu treball no necessàriament es considera d’interés públic, més aïna particular, i no és superior a la resta d’interessos en joc tant de l’aplicació del principi de legalitat que assistix a l’Administració com als particulars interessats en els possibles expedients indeterminats als quals de manera genèrica vol accedir. - Fa menció als articles 105.b CE i 13 de la Llei 39/2015, però ho fa de manera esbiaixada. Es reconeix efectivament el dret d’accés als arxius i registres als ciutadans constitucionalment, però en els termes previstos en la llei. De manera semblant es pronuncia el 13 de la Llei 39/2015, es reconeix com un dret dels ciutadans amb capacitat d’obrar en els termes de la Llei 19/2013. És important esta apreciació perquè el dret d’accés no és absolut i les mateixes normes que reconeixen el dret de manera positiva indexen en els límits del seu exercici, que vindran establits en la llei. No tota la informació que hi ha en poder de l’Administració és susceptible de traslladar-se de manera indiscriminada, no perdem de vista que l’Administració pública és la gran garant de l’interés general i dels drets dels particulars la custòdia dels quals li correspon. Tota limitació a l’exercici d’este dret està prevista en la legislació i consta en les resolucions. - Sosté, així mateix, que el fi últim és controlar l’acció de l’Administració i comprovar que s’ha ajustat a dret; és una altra apreciació de la qual es té notícia amb la lectura de la reclamació. I això perquè la motivació expressada en les sol·licituds presentades per dret d’accés (encara que no obligatòria com sabem) era la de conéixer el procediment per a tindre mostres d’actes administratius per al seu treball d’investigació. […].” Quart. Efectuada la deliberació de l’assumpte en la sessió del dia de la data d’este Consell, s’adopta la present resolució amb els següents FONAMENTS JURÍDICS Primer. D’acord amb el que disposa l’art. 47.1 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de la Generalitat, de transparència i bon govern de la Comunitat Valenciana (d’ara en avant, Llei 1/2022 valenciana), “el Consell Valencià de Transparència és l’autoritat de garantia en matèria de transparència a la Comunitat Valenciana. Té com a finalitat garantir el dret d’accés a la informació pública i vetlar pel compliment de les obligacions de publicitat activa”, i és l’òrgan competent per a “resoldre les reclamacions contra les resolucions en matèria d’accés a la informació pública, amb caràcter previ a la impugnació en la jurisdicció contenciosa administrativa”, segons arreplega, entre les seues funcions, l’article 48.1 del mateix text legal. Segon. L’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana establix que, contra les resolucions de les sol·licituds d’accés a la informació, podrà interposar-se una reclamació potestativa (prèviament a la impugnació davant de la jurisdicció contenciosa administrativa) davant del Consell Valencià de Transparència. Estes resolucions s’han de regir pel que preveu esta llei, així com pel que disposa la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Tercer. Així mateix, l’administració destinatària de la sol·licitud d’accés a la informació pública objecte d’este recurs —l’Ajuntament de València— està subjecta a les exigències de la llei citada, en virtut del que disposa l’article 3.1.d, que es referix de manera expressa a “les entitats integrants de l’Administració local de la Comunitat Valenciana”. Quart. Pel que fa a la part reclamant, es reconeix el seu dret a acollir-se al que preveu l’article 38 de la Llei 1/2022 valenciana, atés que l’article 27 d’esta llei garantix el dret a la informació pública de “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització constituïda legalment, sense que siga necessari motivar la sol·licitud ni invocar la llei”. Quint. Finalment, la informació sol·licitada en principi constituïx informació pública, d’acord amb el que preveu l’article 13 de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual s’entén per informació pública “els continguts o els documents, independentment del format o el suport que tinguen, que consten en l’Administració i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions”. En els mateixos termes es pronuncia la Llei 1/2022 valenciana, en l’article 7.4. No obstant això, caldrà atendre les circumstàncies d’este cas concret. Sext. Segons es desprén dels antecedents, el reclamant, adduint la seua condició d’investigador que es troba cursant el treball fi de màster consistent en l’estudi de l’àmbit sancionador en les entitats locals, sol·licita a l’Ajuntament de València el següent: “a) Accés als expedients complets de restauració de la legalitat urbanística i/o sancionadors de la Policia Local i/o l’Administració referents a sancions imposades per la utilització de contenidors de materials de construcció o bastides sense permís i que infringisquen les ordenances de: - Ordenança reguladora de les taxes per utilització privativa o aprofitament especial de béns de domini públic municipal amb mercaderies, materials de construcció, llocs, barracons, espectacles i altres instal·lacions anàlogues. - ORDENANÇA MUNICIPAL DE NETEJA URBANA M’agradaria vore una mostra d’uns 5-10 expedients (o més, depenent de si puc aconseguir accés al procediment), si és possible, i ampliar en cas de ser necessari. En concret, m’interessa tindre expedients tan actuals com siga possible dels anys 2023 i 2024, i b) a banda, accés a expedients que en el seu moment es van posar en el mandat de Ramón Isidro”. Esta sol·licitud és inadmesa per l’Ajuntament de València mitjançant resolució de data 19 de juny de 2024 sobre la base del següent: a) “El coneixement de la tramitació dels expedients sancionadors el facilita el Portal de l’Ajuntament de València, que publica tota la normativa sectorial reguladora de la matèria; així mateix, este ajuntament publica el catàleg de procediments i la memòria de les diverses unitats administratives corresponent a exercicis vençuts. Amb això, se satisfà plenament la finalitat investigadora invocada, en l’àmbit de la qual no s’entén compresa la fiscalització en la legalitat de la tramitació, qüestió d’interés públic que determina que no puga accedir-se al que s’ha sol·licitat. Sobretot, respecte d’expedients més recents, en els quals bé la potestat sancionadora encara no s’ha esgotat, o respecte dels quals els procediments de revisió puguen trobar-se oberts. En este sentit, podria considerar-se concurrent la causa d’inadmissió prevista en la lletra e de l’article 18, apartat 1, de l’LTr, ja que esta sol·licitud excedix, abusivament, la finalitat de transparència d’eixa mateixa llei. b) Per este, es considerarà improcedent accedir a expedients referits “al mandat” d’una persona concreta, edil d’este ajuntament fa bastants anys. Quant a això últim, la improcedència de l’accés es deu també a la falta d’un nexe motivador entre l’interés investigador i l’al·lusió a esta persona, la menció mateixa de la qual implica per si mateix la concurrència potencial de drets i interessos legítims d’esta amb els del sol·licitant, la ponderació del qual serà necessària, considerant els diversos límits previstos a este efecte, en particular, en els articles 14 i 15 de l’LTr. A més, cal afegir la improcedència d’accedir a eixa sol·licitud i la concurrència de la causa d’inadmissió prevista en l’article 18, apartat 1, lletra d LTr, ja que és necessària una acció prèvia de reelaboració”. Arribats a este punt, este Consell ha de valorar el que s’ha argumentat per les parts en este procediment, respecte de la sol·licitud formulada pel reclamant; si bé se li reconeix la condició d’investigador, no es pot presentar una sol·licitud reclamant el dret d’accés a la informació pública, sense una concreció respecte del que se sol·licita. La sol·licitud d’accés, així com la reclamació, és dispersa, falta concreció i trasllada a la part reclamada la possibilitat de concedir l’accés a allò que es considere convenient, incomplint així el que es preveu en l’article 31.3.b de la Llei 1/2022, de transparència de la Comunitat Valenciana, que establix que “b) La informació a la qual se sol·licita l’accés. En tot cas, s’ha d’incloure una descripció adequada de la informació sol·licitada, sense que siga obligatori exposar els motius pels quals se sol·licita la informació”. La reclamació té totes les característiques del que en l’àmbit anglosaxó es denomina fishing expedition o expedició de pesca, en què el reclamant ho demana tot, i així en algun lloc trobarà el que busca. Sobre este particular, ja s’ha pronunciat este Consell en altres resolucions anteriors en el sentit de considerar abusiva una sol·licitud d’accés per fishing expedition o sol·licitud aleatòria amb la finalitat de “pescar” alguna informació que puga ser rellevant. En estos casos, este òrgan de garantia considera que seria procedent inadmetre la sol·licitud per abusiva, ja que, com que no concreta la petició, és impossible per a este Consell determinar la possible aplicació de causes d’inadmissió o límits que puguen afectar el dret d’accés, atés que es tracta d’una petició genèrica i es desconeix el contingut exacte de la informació sol·licitada, sense perjuí que puga sol·licitar la informació de manera més concreta i específica. És el que succeïx en el present cas, en el qual ens trobem davant d’una investigació o sol·licitud d’informació indiscriminada, sense un objectiu específic o una sospita concreta. És una pràctica que és considerada abusiva o excessiva en la busca d’informació arreplegada en l’article 18.1.e de la Llei 19/2013, de transparència de l’Estat. Per part seua, el CI 3/2016, del Consell de Transparència i Bon Govern de l’Estat, ve a definir la causa d’inadmissió de les sol·licituds d’accés a la informació pública com a abusiva “tot acte o omissió que, per la intenció del seu autor, pel seu objecte o per les circumstàncies en què es realitze sobrepasse manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret”. Així, respecte d’este motiu d’inadmissió, per tant, compartim el criteri al·legat per l’Ajuntament de València de considerar com a abusiva la sol·licitud formulada. Hem d’afegir que l’accés a les ordenances municipals, als procediments i al coneixement de la legislació d’àmbit local que afecten el que s’ha sol·licitat en honor de la labor investigadora es troba publicat i, per tant, d’accés a la totalitat dels ciutadans, com indica el mateix ajuntament en la seua resolució. Sobre el que ha instat el reclamant al sol·licitar 5 o 10 expedients dels anys 2023 o 2024, l’Ajuntament de València respon que no es pot facilitar això, pel fet que pot ser que hi haja expedients sancionadors que encara no hagen finalitzat o que estiguen en procés, i en este cas és aplicable la causa d’inadmissió de l’article 18.1.a “informació que estiga en procés d’elaboració o publicació”, sent, a més, aplicable el límit de l’article 14.1.g de la Llei 19/2013, perquè l’accés pot suposar un perjuí per a “g) Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control”, per la qual cosa, com este Consell desconeix els expedients en concret als quals se sol·licita l’accés, per no estar detallats en la sol·licitud inicial, és procedent desestimar la reclamació. Sèptim. Pel que fa a la sol·licitud d’accés als expedients de l’època del Sr. Ramón Isidro, antic regidor de l’Ajuntament de València, cal manifestar que ocorre exactament el mateix, desconeixem la concreció de la informació pública que se sol·licita, per la qual cosa, aplicant el que s’ha exposat en el fonament jurídic anterior, no és possible estimar la reclamació. No obstant això, no compartix este Consell la causa d’inadmissió al·legada per l’Ajuntament de València en relació amb este apartat, perquè de la sol·licitud d’accés a la informació pública no es pot deduir que la divulgació de la informació que se sol·licite necessite una acció prèvia de “reelaboració”, segons arreplega l’article 18.1.c de la Llei 19/2013, de transparència de l’Estat. Octau. Sobre el que s’ha exposat per l’Ajuntament de València en les seues al·legacions (apartat sext), en relació amb una nova sol·licitud d’accés a informació pública presentada pel reclamant en data 21 de juny de 2024, un dia després de la presentació de la reclamació que ara ens ocupa, res ha de manifestar este Consell al respecte, atés que no s’ha presentat cap reclamació davant d’este òrgan de garantia referida a eixa nova sol·licitud. RESOLUCIÓ Tenint en compte els antecedents i fonaments jurídics descrits, el Consell Valencià de Transparència acorda: Desestimar la reclamació presentada pel Sr. en data 20 de juny de 2024, amb número de registre GVRTE/2024/2710973, contra l’Ajuntament de València, segons el que es disposa en els fonaments jurídics sext i sèptim de la present resolució. Contra esta resolució, que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar un recurs contenciós administratiu davant de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en el termini de dos mesos, comptats des de l’endemà de la notificació, de conformitat amb el que establixen els articles 10 i 46 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. EL PRESIDENT DEL CONSELL VALENCIÀ DE TRANSPARÈNCIA