Se solicitó al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya información sobre licencias y establecimientos de naturaleza sexual. El reclamante solicitó mediación tras una respuesta insuficiente. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento debido a que las partes alcanzaron un acuerdo de mediación satisfactorio y conforme a la ley.
Puntos clave de la argumentación
1
El artículo 42.5 de la LTAIPBG establece que el acuerdo alcanzado entre las partes en un procedimiento de mediación pone fin al procedimiento, siempre que no sea contrario al ordenamiento jurídico.
2
La GAIP es competente para resolver la reclamación ya que deriva de una solicitud de acceso a la información pública según los artículos 39.1 LTAIPBG y 29 RGAIP.
3
El derecho de acceso a la información pública solo puede ser denegado o restringido por las causas expresamente establecidas en las leyes.
4
Las limitaciones legales al derecho de acceso deben interpretarse restrictivamente en beneficio del derecho y no pueden ampliarse por analogía.
5
La administración no dispone de potestad discrecional para aplicar límites al acceso a la información y debe motivar debidamente la causa y el límite aplicado.
Texto completo
Resolució 1218/2024, de 3 d’octubre
Número d’expedient de la Reclamació: 831/2024
Administració reclamada: Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya
Informació reclamada: Diversa, sobre establiment d’activitats de naturalesa sexual
Sentit de la resolució: Finalització per acord de mediació.
Resum: L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un
procediment de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament
jurídic. Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada,
degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a
aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la informació de què disposa la
GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic ni als
interessos generals, per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació.
Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior. Activitats de naturalesa
sexual. Establiments. Llicències. Mediació. Acord de mediació.
Ponent i mediador: Josep Ramon Barberà i Gomis
Antecedents
El 10 de juny de 2024 entra a la GAIP la Reclamació 831/2024, presentada contra el
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada
a l’antecedent següent. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst
a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de
la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 31 d’abril de 2024 la persona reclamant sol·licita al Departament d’Interior la informació
següent: Locals amb llicència d'activitat de naturalesa sexual. El decret 112/2010, de 31
d'agost, pel qual s'aprova el Reglament d'espectacles públics i activitats recreatives, al seu
article 41, regula de facto l’existència i el funcionament de locals on s’hi duen a terme
activitats de naturalesa sexual, i estableix que aquests requeriran d’una llicència municipal
per operar i caldrà que compleixen amb totes les normatives. En relació als establiments i
locals de Catalunya sol·licitem que es respongui a les següents qüestions:
1) Quantes llicències s’han atorgat a locals i/o establiments on s’hi duen a terme activitats de naturalesa sexual des de 2010 fins a l’actualitat a Catalunya?
2) Quants locals i/o establiments operen actualment amb una llicència d’activitat de
naturalesa sexual a Catalunya? Des de quin any la tenen concedida? Quins són aquests
locals o establiments?
3) Té constància la Generalitat de l’existència de locals i/o establiments on s’hi duen a
terme activitats de naturalesa sexual que operin sota altres tipus de llicència d’activitats?
Quins són aquests locals i sota quina llicència operen? Des de quin any la tenen
concedida?
4) Té constància la Generalitat de l’existència de locals i/o establiments on s’hi duen a
terme activitats de naturalesa sexual abans de l’aprovació del Decret 112/2010?
5) Té constància la Generalitat de l’existència de locals, establiments o altres tipus d’espais
(pisos, carrers, etc.) on s’hi duen a terme activitats de naturalesa sense llicència?
6) Existeix algun protocol a la Generalitat per coordinar-se amb altres administracions
(Policia Local, Policia Nacional, Mossos d’Esquadra...) per prevenir o actuar contra la
prostitució?”.
El 13 de maig de 2024 el Departament d’Interior resol la sol·licitud transcrita a l’antecedent
anterior facilitant el Protocol de protecció de les víctimes de tràfic d’éssers humans a
Catalunya de 17 d’octubre de 2013 i adjuntant un escrit de consideracions sobre la
sol·licitud d’accés a informació subscrit per la Directora general d’Administració de
Seguretat on s’exposa: “En relació amb les qüestions plantejades relatives al títol habilitant
sota el qual operen els establiments on es desenvolupen activitats de naturalesa sexual,
escau fer les consideracions següents:
Primera. El “catàleg d’espectacles públics, activitats recreatives i dels establiments i espais
oberts al públic on aquests es duen a terme” contingut a l’annex I del Reglament
d’espectacles públics i activitats recreatives, aprovat pel Decret 112/2010, de 31 d’agost
(en endavant, REPAR) inclou els anomenats “establiments públics amb reservats
annexos”, definits com aquells en els quals es “realitzen activitats de naturalesa sexual i
que són exercides de manera lliure i independent pel prestador o la prestadora del servei
amb altres persones, a canvi d’una contraprestació econòmica, i sota la seva
responsabilitat, sense que hi hagi cap vincle de subordinació pel que respecta a l’elecció de
l’activitat”. Es classifiquen en:
- Local amb reservats annexos, que pot disposar de servei de bar, amb ambientació
musical per mitjans mecànics, sense pista de ball o espai assimilable,
- Local amb reservats annexos que ofereix actuacions i espectacles eròtics, i disposa
d'escenari, amb pista de ball o sense, de vestuari per a les persones actuants, de cadires i
taules per a les persones espectadores i de servei de bar.
Segona. Atès l’anterior, els establiments a què s’acaba de fer referència formen part de
l’àmbit d’aplicació de la normativa reguladora dels espectacles públics i de les activitats
recreatives, en concret la Llei 11/2009, del 6 de juliol, de regulació administrativa dels
espectacles públics i les activitats recreatives, i del REPAR, sens perjudici que els puguin
ser d’aplicació altres normes de caràcter general.
D’acord amb aquesta normativa, s’ha de remarcar que el règim d’obertura d’aquest tipus
d’establiments és, exclusivament, el de llicència municipal.
Cal esmentar que, en la mateixa línia, en la normativa que era vigent amb anterioritat a
l’exposada, en concret en el Decret 217/2002, d’1 d’agost, pel qual es regulen els locals de
pública concurrència on s’exerceix la prostitució, també s’establia que “els locals on es
prestin serveis de naturalesa sexual han de disposar de llicència municipal específica per
realitzar aquest tipus d’activitat, sens perjudici de la necessitat d’obtenir altres
autoritzacions o llicències previstes en la normativa vigent”.
Tercera. D’acord amb l’apartat b) de l’article 2 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, la
informació pública és “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions,
inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix
aquesta llei”.
L’apartat 1 de l’article 53 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret
d'accés a la informació pública, disposa, entre d’altres qüestions, que “De conformitat amb
l'article 2.b de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, la informació pública objecte del dret
d'accés inclou tota la informació, qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions.”
L’apartat 2 del mateix precepte concreta, però, que “En tot cas, la informació pública
objecte del dret d'accés ha de ser temporalment preexistent a la presentació de la sol·licitud
d'accés (...)”.
Quarta. Com a continuació del que s’ha exposat, pel que fa a la informació sol·licitada per
l’Associació Dones Feministes de Catalunya consistent, per una banda, en un seguit de
dades sobre el nombre de llicències atorgades a establiments oberts al públic en què
s’exerceixen activitats de naturalesa sexual i, per altra banda, el detall de quins són
aquests establiments, s’ha de remarcar que, atès que el règim d’intervenció administrativa
correspon sempre a l’ajuntament del lloc en què estigui ubicat l’establiment, és cada
ajuntament, i no la Generalitat de Catalunya, l’Administració pública que disposa de la
informació sol·licitada.
Cinquena. Queda fora de l’àmbit d’acció de la Direcció General d’Administració de
Seguretat la resta de qüestions plantejades en la sol·licitud d’accés a la informació pública,
relatives a la possible prestació de serveis de naturalesa sexual en altres tipus de locals,
establiments o espais (com ara habitatges particulars o la via pública), així com sobre
protocols interadministratius en aquesta matèria”.
La Reclamació presentada el 10 de juny de 2024 indica: “En relació a les diverses
qüestions 1 i 2 plantejades sobre les llicències d’activitats de naturalesa sexual, considerem
que: La informació sol·licitada, concretament la relativa al total de locals i/o establiments
amb llicència d’activitats de naturalesa sexual que hi ha a Catalunya registrats des de l’any
2010, és una informació que hauria de constar a algun registre de la Generalitat de
Catalunya.
Si bé és cert que es tracta de llicències municipals, és pràcticament impossible que
puguem obtenir aquesta informació demanant les dades a tots i cadascun dels Ajuntaments
de Catalunya. Per aquest motiu hem considerat que aquesta informació hauria d'estar
centralitzada en algun registre al Departament corresponent de la Generalitat de Catalunya,
seguint la lògica d'interoperabilitat de les administracions públiques en relació a la
informació de què disposen.
Considerem que s’hauria de donar resposta al menys al total de locals amb aquesta
llicència que hi ha registrats a Catalunya i quins són aquests locals. Ens agradaria conèixer
aquesta informació el més detallada possible, per municipis, comarques i/o províncies”.
El 2 de juliol de 2024 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El mateix 2 de juliol de 2024 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li
requereix que, en un termini de 5 dies, faciliti a la Comissió les dades necessàries per a la
convocatòria de la mediació sol·licitada per la persona reclamant.
El 15 de juliol de 2024 la GAIP convoca la primera sessió de mediació per al dia 22 de juliol
a les 9.00 hores
En data 22 de juliol de 2024 es celebra la mediació programada, que acaba en un acord de
mediació que s’adjunta a aquesta resolució.
S’assoleix la signatura de l’acta i de l’acord per la part reclamant i per la part reclamada els dies 21 d’agost i 22 de setembre de 2024, respectivament.
En la mateixa data de 22 de setembre, la part reclamant fa constar que:
“Recentment, la Generalitat de Catalunya ha respost a ambdues qüestions amb els
documents que també adjuntem, a saber:
● Que l'OGE tampoc disposa de la informació sol·licitada.
● Un excel amb el nombre d'expedients incoats per Mossos d'Esquadra a locals on s'hi
duen a terme activitats de naturalesa sexual, la data i l'import de les sancions, desagregat
per demarcació, sense detallar quins són aquests locals on s'han dut a terme aquestes
actuacions dels cossos de seguretat.
Donat que la informació sobre els expedients de Mossos no era d'interès en sí, sinó una via
alternativa per conèixer la relació de locals on s'hi duen a terme activitats de naturalesa
sexual, considerem que la informació tramesa, on hi manca el detall quins són els locals als
que fan referència els expedients detallats, no satisfà l'acord de la mediació i per tant el
nostre dret d'accés a la informació pública”.
El 27 de setembre de 2024, i per indicació del mediador, els serveis tècnics de la GAIP es
posen en contacte amb la part reclamant i li senyalen que la qüestió referida no va ser
objecte de l’acord de mediació del 22 de juliol. Tanmateix, li fan avinent que es pot
presentar una nova sol·licitud d’accés amb l’objecte específic que creguin oportú.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i
concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que
substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat
reconegut expressament o presumpta. D’acord amb aquests preceptes, la GAIP és competent
per tramitar i resoldre aquesta Reclamació, ja que deriva d’una sol·licitud d’informació pública.
L’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que
es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les
condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix
la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa
la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”.
Segons l’article 18.1 LTAIPBG, “Les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a
què fa referència l’article 2.b, a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona
jurídica legalment constituïda”. I l’article 20.1 de la mateixa llei afegeix que “El dret d’accés a la
informació pública es garanteix a totes les persones, d’acord amb el que estableix aquesta llei.
El dret d’accés a la informació pública només pot ésser denegat o restringit per les causes
expressament establertes per les lleis”.
Així mateix, els apartats 2 i 3 de l’article 20 LTAIPBG estableixen els següents requisits i criteris
per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública: “2. Les limitacions
legals al dret d’accés a la informació pública han d’ésser aplicades d’acord amb llur finalitat,
tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’han d’interpretar sempre
restrictivament en benefici d’aquest dret i no es poden ampliar per analogia. 3. Per a aplicar
límits al dret d’accés a la informació pública, l’Administració no disposa de potestat discrecional
i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. En la motivació cal explicitar el límit que
s’aplica i raonar degudament les causes que en fonamenten l’aplicació”.
2. Acord de mediació
L’article 42.5 LTAIPBG estableix que l’acord assolit per les parts en el marc d’un procediment
de mediació posa fi al procediment i en cap cas no pot ser contrari a l’ordenament jurídic.
Segons es desprèn de l’acta aixecada al finalitzar la sessió de mediació celebrada,
degudament signada pels assistents, les parts han assolit un acord, que consta annex a
aquesta Resolució, a satisfacció de la persona reclamant. Amb la informació de què disposa la
GAIP, no s’aprecia que aquest Acord contingui elements contraris a l’ordenament jurídic ni als
interessos generals, per la qual cosa correspon posar fi al procediment de reclamació.
3. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 3 d’octubre de 2024, resol per unanimitat:
1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 831/2024 amb l’acord de les parts
annex a aquesta Resolució.
2. Donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.
ACORD DE MEDIACIÓ
del 22 de juliol de 2024, relatiu a la Reclamació 831/2024
REUNITS
La persona reclamant,
...
En representació del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya,
...
ACORDEN
El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya es compromet a facilitar a la part
reclamant la informació següent amb anterioritat a la data del proper dia 16 de setembre de
2024:
- Informació resultant de la consulta al Departament d’Empresa i Treball relativa a les
categories de dades disponibles, a partir de la gestió de la Finestreta Única Empresarial,
relatives a les activitat de naturalesa sexual interessades per la part reclamant.
- Recompte del nombre d’actes d’inspecció rebudes per la presumpta infracció de la normativa
d’espectacles públics per part d’activitats de naturalesa sexual des de 2010 fins a l’actualitat,
desglossada per anys i en funció del servei territorial del Departament d’Interior que hagi
intervingut, amb indicació del nombre d’expedients sancionadors incoats i el nombre de
sancions imposades.
La part reclamant, mitjançant aquest acord de mediació es dona per satisfeta de la seva
reclamació en relació amb l’accés a la informació pública sol·licitada, sens perjudici de les
actuacions i accions ulteriors que li puguin correspondre.
L’administració reclamada es compromet a informar del compliment del present acord a la
GAIP un cop s’hagi fet efectiu, de conformitat amb el què estableix l’article 43.5 de la Llei
19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern,
comunicant-li expressament en un termini d’una setmana el seu compliment i els termes de la
seva execució.
El present Acord de mediació es regeix per la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern, i segueix el previst pel Manual de
mediació de la GAIP, els aspectes més destacats del qual són recollits per les adjuntes
“Característiques bàsiques del procediment de mediació per a l’accés a la informació pública”.
Tots aquests documents són coneguts per les parts i mereixen la seva conformitat.
L’acord es presentarà al Ple de la GAIP, a fi que aquesta en tingui coneixement, dicti la
resolució que posa fi al procediment de reclamació, ordeni la seva execució i la seva publicació
al web de la GAIP.
Firmes:
Consten les firmes