Estimada 19/02/2026 · 51 días en resolverse

Reclamación de acceso a documentación de reunión con comerciantes y resolución de estimación de la GAIP

Una persona electa solicitó al Ayuntamiento de las Franqueses del Vallès la documentación y conclusiones de una reunión con comerciantes. El Ayuntamiento denegó el acceso alegando que era un documento de trabajo interno. La GAIP estima la reclamación, considerando que la información es relevante y de interés público, especialmente para un miembro de la corporación.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de electo local no impide el uso de la vía de reclamación ante la GAIP, basándose en la aplicación supletoria de la legislación de transparencia y jurisprudencia del Tribunal Supremo.
2 Los miembros de las corporaciones locales tienen un derecho reforzado a obtener antecedentes y datos necesarios para el desarrollo de su función de control y participación política.
3 Para que un documento sea inadmisible por ser de 'trabajo interno' según el art. 29.1.a LTAIPBG, debe carecer de relevancia o interés público.
4 La documentación de la reunión es relevante ya que puede servir de base para futuras actuaciones municipales destinadas a dinamizar el comercio de proximidad y mejorar los servicios municipales.

Texto completo

Resolució 306/2026, de 19 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 2797/2025 Administració reclamada: Ajuntament de les Franqueses del Vallès Informació reclamada: Documentació de preparació d’una trobada, informació de les dinàmiques i a les conclusions o propostes de continuïtat. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En aquest supòsit, l’Ajuntament reconeix disposar d’un document resultant de la trobada amb els comerciants que “sintetitza els temes comentats durant la trobada” i invoca l’article 29.1.a) LTAIPBG per considerar que es tracta d’un document de treball intern sense rellevància o interès públic. La persona reclamant, com a electe, gaudeix del caràcter reforçat com a membre de la corporació. Aquesta trobada informal tenia per objectiu “establir noves sinergies i reforçar i millora l'oferta de serveis a les Franqueses” i es van compartir idees que es recullen en un document que, malgrat no ser un document aprovat, són ja conegudes pels participants i podrien ser la base per a futures actuacions municipals “per dinamitzar el comerç de proximitat i per millorar l’oferta dels serveis al municipi” i, per tant, poden ser rellevants i d’interès públic també per a tots els membres del consistori. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Dinamitzacions. Trobades. Comerç. Comerç local. Documents de treball. Interès públic. Rellevància. Reclamació contra comunicació substitutiva. Sense límits. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 30 de desembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2797/2025, presentada per una persona electa, en representació del grup municipal Sal-CUP-Amunt, contra l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 28 de novembre de 2025 la persona reclamant presenta a l’Ajuntament una sol·licitud d’informació pública (SAIP) demanant “Accés a la documentació de preparació de la trobada (dinàmiques a treballar), a la informació recollida de les diferents dinàmiques i a qualsevol altra que ja s'hagi elaborat, com poden ser conclusions o propostes de continuïtat.” Això en relació a una trobada el 29 de setembre de a Can Ribes entre representants polítics i tècnics del consistori amb comerciants. 3. El 30 de desembre de 2025 l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès respon la SAIP en els següents termes: “En relació amb la petició de tenir accés a la documentació de preparació i de qualsevol altra documentació resultant de la trobada de comerciants presentada per XXX per registre d’entrada núm. 2025-E-RE-7424 i data 28 de novembre de 2025, des de la Regidoria de Comerç volem precisar el següent: • La reunió tenia com a objectiu principal facilitar la coneixença entre comerços, compartir idees i fomentar la creació de sinergies entre els propis comerciants a la vegada que amb l’Associació de Comerciants i l'Ajuntament. • Amb la reunió no hi havia la voluntat d’elaborar cap document amb validesa oficial ni de generar acords formals. • El document resultant és únicament un recull de treball que sintetitza els temes comentats durant la trobada. No es tracta d’una sessió reglada ni amb acords aprovats que puguin donar lloc a un pla de treball, pla estratègic o operatiu. • No hi ha cap expedient administratiu obert vinculat a aquesta trobada. • A més a més, cal destacar que els assistents a la trobada no representaven la totalitat del col·lectiu de comerciants del municipi, sinó que van participar en nom propi. En conseqüència, el document resultant de la trobada té un caràcter informatiu i intern, sense validesa oficial ni vinculant; únicament reflecteix les idees compartides en un espai de trobada informal”. 4. En la Reclamació presentada, respecte a la resposta de l’Ajuntament, l’electa manifesta: “No em lliuren la documentació, que admeten tenir al seu poder, amb l'argument que "té un caràcter informatiu i intern, sense validesa oficial ni vinculant". Per a celebrar aquesta trobada i recollir aquesta informació s'hi han dedicat recursos materials i de personal, i se n'ha fet ressò al web municipal i en la premsa local. Tinc dret a poder-la veure: reforcen-vincles-per-impulsar-el-comerc-local.html# https:// www.somlesfranqueses.cat/noticia/107546/trobada-dels-comerciants-amb-representantsmunicipals? utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook I demano poder-hi tenir accés en format digital”. 5. El 15 de gener de 2026 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. 7. El 19 de gener de 2026 l’Ajuntament tramet a la GAIP la informació requerida. En l’informe, invocant l’article 29.1.a) LTAIPBG es conclou que “Des de les àrees de Govern Obert i Transparència i de Promoció Econòmica considerem atesa la sol·licitud d’accés a la informació pública. S’han donat a la regidora explicacions de la trobada i del seu contingut, així com de les característiques del document resultant: una síntesi dels temes tractats informalment en la trobada, sense validesa oficial ni vinculant, i amb un caràcter informatiu i de treball intern”. 8. El 22 de gener de 2026 la GAIP trasllada aquesta informació a la persona reclamant i li atorga un termini de 3 dies hàbils perquè comuniqui el que consideri pertinent, amb l’advertiment que si no ens comunica el contrari, entendrem que dona resposta a la sol·licitud d’informació pública, i finalitzarem el procediment per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la reclamació. La notificació va ser acceptada el dia 23. 9. I el mateix dia 23 la persona reclamant presenta la disconformitat perquè considera que no demana explicacions “ni verbals ni de cap mena, de la trobada ni del contingut, sinó poder accedir a la font original, al "document resultant" que aquest mateix informe afirma que existeix, i a qualsevol altra informació utilitzada i recollida durant la sessió de treball. En la resposta que se'm va donar inicialment i que l'informe recull, també s'afirmava l'existència d'un document, "que sintetitza els temes comentats durant la trobada". Segons la informació publicada a la premsa es van recollir valoracions sobre com es vol que sigui el comerç del municipi i es van identificar, per part dels assistents, quin eren els punts forts i febles del comerç del minicipi, a més de suggerir-se propostes de millora. Aquesta és la informació que es va recollir i és la que demano poder veure, encara que no sigui cap document formal ni tingui cap validesa oficial ni vinculant, i que els assistents no representessin la totalitat del col·lectiu de comerciants del municipi. En tant que electe, tinc dret a conèixer l'opinió de les persones que van participar en aquesta trobada organtizada pel consistori, fossin les que fossin, de la mateixa manera que hi han tingut accés els membres del govern que hi han participat o que hi han tingut accés posteriorment. Per tant, la meva petició NO ha estat atesa encara. Demano que continueu defensant els meus drets”. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent- se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció contenciosa administrativa. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació sol·licitada i reclamada, - documentació de preparació d’una trobada, informació de les dinàmiques i a les conclusions o propostes de continuïtat -, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). En aquest supòsit, l’Ajuntament reconeix disposar d’un document resultant de la trobada amb els comerciants que “sintetitza els temes comentats durant la trobada” i refereix, en la resposta donada a aquesta Comissió l’article 29.1.a) de la Llei 19/2014 que estableix la inadmissió de les SAIP “si demanen notes, esborranys, resums, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic”. Cal dir que la comunicació substitutiva a la SAIP, es pronuncia en termes similars a l’indicar que es tracta “únicament un recull de treball que sintetitza els temes comentats durant la trobada”. Així doncs, la qüestió principal a dirimir és si el document al qual la persona regidora demana poder tenir accés es pot considerar de treball o no. En primer lloc, recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació. En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). La normativa permet als regidors conèixer tota la informació que estigui en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). En segon lloc, i quant als límits, la GAIP no n’aprecia cap dels previstos a l’article 164.3 TRLMRLC. I l’Ajuntament tampoc n’ha invocat cap. En tercer lloc, i pel que fa a la consideració de la informació sol·licitada com a document de treball (en aplicació supletòria de la DA 1a LTAIPBG) cal assenyalar que, d’acord amb el que estableix l’article 29.1.a) LTAIPBG, per determinar la seva apreciació a més de consistir d’un document de treball intern no ha de tenir rellevància o interès públic (vegeu entre d’altres les resolucions 108/2022, de 10 de febrer, 1159/2023, de 30 de novembre i, més recentment, 2062/2025, de 4 de desembre, entre altres). L’article 65.1 DTAIP afegeix, als efectes del que preveu la lletra a) del referit article 29.1 LTAIPBG, la inadmissió de les SAIP quan tinguin per objecte informacions que: “a) Que continguin opinions o valoracions personals que hagin estat emeses al marge de l'àmbit de responsabilitat i funcions professionals pròpies del servidor públic que les subscriu i manquin de rellevància per a la transparència del procés de presa de decisions públiques. b) Que siguin esborranys de documents inconclusos sense entitat pròpia. c) Que consisteixin en comunicacions informals, o que es refereixin a aspectes organitzatius, o que no constitueixin tràmits del procediment”. En aquest cas, en aquesta trobada informal que es va publicitar a la pàgina web tenia per objectiu “establir noves sinergies i reforçar i millora l'oferta de serveis a les Franqueses” i es van compartir idees que es recullen en un document que, malgrat no ser un document aprovat, són ja conegudes pels participants i podrien ser la base per a futures actuacions municipals “per dinamitzar el comerç de proximitat i per millorar l’oferta dels serveis al municipi” i, per tant, poden ser rellevants i d’interès públic també per a tots els membres del consistori, com és el cas de la persona reclamant. Dit això, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a aquesta informació. Amb tot, convé recordar a la persona reclamant que ha de respectar la confidencialitat de la informació a què tingui accés per raó del seu càrrec si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l’ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu impulsar-el-comerc-local.html [consultat el 16/02/2026] (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de recull d’informació, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Dinamització empresarial (codi 0189). 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 19 de febrer de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 2797/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de les Franqueses del Vallès a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2797/0025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar- ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.