Pérdida de objeto 26/02/2026 · 59 días en resolverse

Reclamación por falta de respuesta a solicitud de informe post-emergencia finalizada por pérdida de objeto

Una persona física solicitó al Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya un informe post-emergencia. Ante la falta de respuesta, presentó una reclamación. La GAIP resuelve finalizar el procedimiento por pérdida sobrevenida del objeto, ya que la Administración respondió extemporáneamente informando de la inexistencia del documento.

Puntos clave de la argumentación

1 La Administración sostiene que no existe obligación legal general en la normativa de protección civil (Decret 30/2015 y Decret 155/2014) que obligue a la Generalitat a elaborar informes post-emergencia para cada episodio.
2 Se aclara que el derecho de petición bajo la Ley Orgánica 4/2001 no conlleva el derecho a obtener información concreta ni la obligación de la Administración de elaborar documentos inexistentes.
3 Cuando una petición tiene por objeto el acceso a información administrativa, el régimen jurídico aplicable es exclusivamente la Ley 19/2014, independientemente de la invocación de la Ley Orgánica 4/2001.
4 La GAIP considera que la respuesta de la Administración informando sobre la inexistencia del documento constituye una satisfacción extemporánea de la solicitud, eliminando la discrepancia jurídica.

Texto completo

Resolució 365/2026, de 26 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 2789/2025 Administració reclamada: Generalitat de Catalunya. Departament d’Interior i Seguretat Pública Informació reclamada: Informe posterior a una emergència. Sentit de la resolució: Finalització per la pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació Resum: Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha estimat la sol·licitud i facilitat a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. Examinada la resposta oferta per l’Administració i els termes de la SAIP registrada, aquesta Comissió entén que s’ha satisfet objectivament el dret d’accés a la persona reclamant de forma completa. Paraules clau: Generalitat de Catalunya. Interior seguretat pública. Persona física. Reclamació contra silenci. Lliurament extemporani. Pèrdua sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació. Dret de petició. Sense límits. Ponent: Clara I. Velasco Rico Antecedents 1. El 29 de desembre de entra a la GAIP la Reclamació 2789/2025 presentada per una persona física contra El Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent. 2. En data 23 de novembre de 2025 la persona reclamant sol·licita al Departament d’Interior i Seguretat Pública el següent: “SOLICITO: 1) Copia íntegra del informe post-emergencia. 2) Si está en elaboración, su estado, unidad responsable y fecha prevista. 3) Si no existe, comunicación formal indicando motivo y fundamento jurídico. 4) Que la presente petición se tramite según la Ley Orgánica 4/2001”. 3. La Reclamació presentada el 29 de desembre de 2025 indica que no s’hauria atès la SAIP registrada. 4. El 22 de gener de 2026 la GAIP admet provisionalment la Reclamació i informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 22 de gener de 2026 la GAIP comunica la Reclamació al Departament d’Interior i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació , així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. 6. En data 11 de febrer de 2026 la GAIP rep un informe del Departament Reclamant amb el contingut extractat següent: “Tercer. Sobre la inexistència de l’informe post-emergència sol·licitat La normativa vigent en matèria de protecció civil no estableix una obligació legal general que imposi a la Generalitat de Catalunya l’elaboració d’un informe post-emergència per a cada episodi d’emergència produït en un municipi. En particular, el Decret 30/2015, de 3 de març, imposa l’obligació d’elaborar un informe posterior a una emergència exclusivament als titulars d’activitats i centres obligats a disposar de mesures d’autoprotecció. Així mateix, el Decret 155/2014 regula les obligacions dels ens locals en matèria de planificació municipal de protecció civil, sense preveure l’elaboració d’informes post-emergència per part de la Generalitat. Ni la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, ni la normativa estatal bàsica en matèria de protecció civil estableixen una obligació general d’elaboració d’informes post-emergència per part de l’Administració de la Generalitat. En conseqüència, aquesta Direcció General no ha elaborat, no està elaborant ni està legalment obligada a elaborar un informe post-emergència específic sobre l’episodi del 12 de juliol de 2025, motiu pel qual el document sol·licitat no existeix i no pot ser objecte del dret d’accés. Quart. Sobre la invocació de la Llei orgànica 4/2001. La Llei orgànica 4/2001, de 12 de novembre, regula el dret de petició, entès com el dret de qualsevol persona a adreçar-se als poders públics per formular sol·licituds, suggeriments o queixes relatives a l’actuació administrativa, amb l’únic dret a obtenir una resposta formal. Aquest dret té una naturalesa diferent del dret d’accés a la informació pública i no comporta, en cap cas: − el dret a obtenir informació concreta, − l’accés a documentació administrativa, − ni l’obligació de l’Administració d’elaborar documents o informes inexistents. Quan una petició té per objecte l’accés a informació o documentació administrativa, el règim jurídic aplicable és exclusivament el previst a la Llei 19/2014, sense que la invocació de la Llei orgànica 4/2001 pugui alterar-ne l’abast, el procediment ni les obligacions materials de l’Administració”. Fonaments jurídics 1. Sobre la pèrdua de l’objecte de la Reclamació Els antecedents posen de manifest que l’Administració reclamada ha informat a la persona que la informació que demana és inexistent, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de febrer de 2026, resol per unanimitat: 1. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2789/2025 i publicar aquesta resolució al web de la GAIP. 2. Trametre a la persona reclamant juntament amb aquesta Resolució la documentació rebuda del Departament d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat de Catalunya en el marc d’aquest procediment. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.