Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Creixell la licencia de actividad, horarios y cumplimiento de la normativa acústica de un bar-restaurante. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena el acceso a la información, condicionando la entrega de la licencia a la anonimización de datos personales de terceros.
Puntos clave de la argumentación
1
La información sobre el cumplimiento de la normativa acústica se califica como información ambiental según la Ley 27/2006 (LAIA), no concurriendo excepciones para denegar su acceso.
2
La licencia de actividad y los horarios son información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG, y la Comisión no aprecia de oficio límites que justifiquen su denegación.
3
El acceso a la licencia de actividad debe realizarse mediante la previa anonimización de datos personales de terceros, ya que no son necesarios para conocer las condiciones de la actividad.
4
Se determina que la falta de respuesta y de remisión de informes por parte del Ayuntamiento constituye una falta de colaboración que no impide la resolución de la reclamación.
5
Se recuerda la obligatoriedad de los entes locales de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la localización y recuperación de los expedientes administrativos.
Texto completo
Resolució 215/2026 , de 5 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 2666/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Creixell
Informació reclamada: Llicència d’activitat, condicions i horaris autoritzats i compliment normativa
acústica.
Sentit de la resolució: Estimació.
Resum: La informació reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b
LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit. I la informació relacionada amb el compliment de la normativa
acústica (soroll), d’acord amb l’article 2.3.b) de la Llei 27/2006 (LAIA) és informació ambiental i
sobre la qual no recau cap de les excepcions previstes en l’article 13 de la referida legislació; per
tant s’estima el dret d’accés a aquesta informació. Pel que fa a la resta (llicència d’activitat,
condicions, horaris i actuacions musicals) i respecte als límits previstos en l’article 21.1 LTAIPBG
aquesta Comissió, d’ofici, no n’aprecia cap que pugui afectar el lliurament de la informació
reclamada. Pel que fa a les dades personals, tampoc s’aprecia que en la llicència d’activitat hi
pugui haver dades afectades especialment protegides (article 23 LTAIPBG). Pel que fa a la resta
de dades, si aquestes són dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el
funcionament o l’activitat pública de l’Administració, caldrà donar accés (article 24.1 LTAIPBG). Pel
cas que hi puguin constar dades de terceres persones afectades, i d’acord amb l’article 24.2
LTAIPBG, aquesta Comissió considera que, tenint en compte l’interès que manifesta (veí adjacent)
i la finalitat de la Llei de transparència, és pertinent estimar el dret d’accés amb la prèvia
anonomització de les dades personals dels tercers afectats que puguin constar en aquesta
informació donat que aquestes dades no són necessàries per a la finalitat perseguida, que és
conèixer si es disposa d’activitat, amb quines condicions, quins horaris té autoritzats incloent les
actuacions musicals.
Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Medi ambient. Activitats. Establiments.
Restauració. Soroll. Horaris. Reclamació contra silenci. Sense límits. Manca de col·laboració.
Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
1. El 29 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2666/2025, presentada per una
persona física contra l’Ajuntament de Creixell, en relació amb la sol·licitud indicada a
l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència,
accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel
Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut
cap resposta per part de l’Administració.
2. El 30 de setembre de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Creixell, en relació
amb un bar restaurant, la següent informació:
“1. Que se me informe por escrito del tipo de licencia de actividad con la que funciona el
Restaurante/Bar XXX.
2. Que se me indiquen las condiciones y horarios de cierre autorizados, incluyendo la
realización de actuaciones musicales los sábados por Ia noche.
3. Que se confirme que el establecimiento cumple la normativa acústica vigente, de modo que
los niveles de ruido respeten los límites legales y no afecten al vecindario.
Asimismo, como vecina colindante y residente, quiero señalar que la música en vivo se
percibe con intensidad considerable en la vía pública, Ilegando a escucharse a varias calles de
distancia, lo cual evidencia la relevancia de que se verifique el cumplimiento de la normativa
acústica vigente.”
3. En la Reclamació presentada indica que anteriorment, el 30 de novembre de 2024, va
presentar una petició d’informació en relació amb aquest establiment. Malgrat indicar que
aporta les evidències de les dues peticions, només s’acredita el justificant del registre
d’entrada de la descrita en l’antecedent anterior.
4. El 19 de desembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que
ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que
informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada
relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La notificació va ser
acceptada el dia 24.
5. El mateix 19 de desembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Creixell i li
requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en
general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. Vençut el termini indicat,
no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració .
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual
s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública
(RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i
c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a
sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i
representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda.
L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés
a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en
cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits
no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de
proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment
la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració
amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu
expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats
per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada
La informació sol·licitada i reclamada, - llicència d’activitat, condicions i horaris autoritzats i
compliment normativa acústica -, si es disposa, és informació pública d’acord amb el que estableix
l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el
seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la
que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions
públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a
conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
Cal afegir que, pel que respecte al compliment de la normativa acústica, s’ha de considerar que el
soroll, d’acord amb l’article 2.3.b) de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets
d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient
(LAIA) és informació ambiental.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els
termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a
la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
És convenient recordar a l’Ajuntament que és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a
atendre i resoldre, en temps i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les
persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública.
Dit això, i pel que fa al punt 3 de la SAIP (compliment de la normativa respecte al soroll) aquesta
Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a aquesta informació ja que no està afectada
per cap de les excepcions previstes en l’article 13 de la referida legislació ambiental (LAIA).
En la resta d’informació sol·licitada (llicència d’activitat, condicions, horaris i actuacions musicals) i
respecte als límits previstos en l’article 21.1 LTAIPBG que hi puguin concórrer, atès que
l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma
exclusiva. Aquesta Comissió, i ho reiterem, a manca d’haver pogut verificar-la de forma fefaent,
d’ofici, no aprecia la concurrència de cap dels límits que pugui afectar el lliurament de la informació
reclamada. Pel que fa a les dades personals, tampoc s’aprecia que en la llicència d’activitat hi
pugui haver dades afectades especialment protegides d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. Pel que
fa a la resta de dades, si aquestes són dades merament identificatives relacionades amb
l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, caldrà donar accés llevat que,
excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets
constitucionalment protegits (article 24.1 LTAIPBG). Pel cas que hi puguin constar dades de
terceres persones afectades, i d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG, cal ponderar l’interès públic en
la divulgació i els drets de les persones afectades tenint en compte, entre altres, la finalitat de
l’accés i les garanties que s’ofereixen (article 24.2.b) LTAIPBG). En aquest supòsit, la persona
reclamant manifesta ser veí adjacent de l’establiment i, per tant, persona afectada per les
molèsties que pugui provocar l’activitat que es desenvolupa. Amb tot, i tenint en compte l’interès
que manifesta i la finalitat de la Llei de transparència (establir un sistema de relació entre les
persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de
l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la
informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la
responsabilitat en la gestió pública) aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés
amb la prèvia anonomització de les dades personals dels tercers afectats que puguin constar en
aquesta informació donat que aquestes dades no són necessàries per a la finalitat perseguida, que
és conèixer si es disposa d’activitat, amb quines condicions, quins horaris té autoritzats incloent les
actuacions musicals.
És convenient advertir a l’Ajuntament, que atesa la manca de col·laboració, té la responsabilitat
exclusiva a aplicar, si escau, el règim previst als articles 24 i 25 de l’LTAIPBG als efectes de
complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar
d’aquesta resolució.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars
de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament
correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de
transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat
directa dels seus titulars (article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents
electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions
de la normativa en matèria d'arxius i documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de
dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris
temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi
índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents,
informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització
de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de
dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels
funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública
de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels
arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el
d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD,
impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima
sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius,
que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne,
si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a
l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta
documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Regulació de l’impacte de les activitats (codi
0164) i la sèrie que correspongui en funció del tipus d’activitat.
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions
dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les
persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions,
d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de
reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5
de febrer de 2026, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 2666/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Creixell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Creixell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de
l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les
actuacions dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi
amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2666/2025 i donar publicitat
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per
l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació.
Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la
Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de
dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant,
si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot
posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord
amb l’article 25.2.k RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1
de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar
després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a
l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.