Estimada 05/02/2026 · 68 días en resolverse

Reclamación por silencio administrativo sobre licencia de actividad y normativa acústica de un establecimiento en Creixell, resuelta como estimatoria

Una persona física solicitó al Ayuntamiento de Creixell la licencia de actividad, horarios y cumplimiento de la normativa acústica de un bar-restaurante. Ante el silencio administrativo, la GAIP estima la reclamación y ordena el acceso a la información, condicionando la entrega de la licencia a la anonimización de datos personales de terceros.

Puntos clave de la argumentación

1 La información sobre el cumplimiento de la normativa acústica se califica como información ambiental según la Ley 27/2006 (LAIA), no concurriendo excepciones para denegar su acceso.
2 La licencia de actividad y los horarios son información pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG, y la Comisión no aprecia de oficio límites que justifiquen su denegación.
3 El acceso a la licencia de actividad debe realizarse mediante la previa anonimización de datos personales de terceros, ya que no son necesarios para conocer las condiciones de la actividad.
4 Se determina que la falta de respuesta y de remisión de informes por parte del Ayuntamiento constituye una falta de colaboración que no impide la resolución de la reclamación.
5 Se recuerda la obligatoriedad de los entes locales de disponer de un sistema de gestión documental que garantice la localización y recuperación de los expedientes administrativos.

Texto completo

Resolució 215/2026 , de 5 de febrer Número d’expedient de la Reclamació: 2666/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Creixell Informació reclamada: Llicència d’activitat, condicions i horaris autoritzats i compliment normativa acústica. Sentit de la resolució: Estimació. Resum: La informació reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. I la informació relacionada amb el compliment de la normativa acústica (soroll), d’acord amb l’article 2.3.b) de la Llei 27/2006 (LAIA) és informació ambiental i sobre la qual no recau cap de les excepcions previstes en l’article 13 de la referida legislació; per tant s’estima el dret d’accés a aquesta informació. Pel que fa a la resta (llicència d’activitat, condicions, horaris i actuacions musicals) i respecte als límits previstos en l’article 21.1 LTAIPBG aquesta Comissió, d’ofici, no n’aprecia cap que pugui afectar el lliurament de la informació reclamada. Pel que fa a les dades personals, tampoc s’aprecia que en la llicència d’activitat hi pugui haver dades afectades especialment protegides (article 23 LTAIPBG). Pel que fa a la resta de dades, si aquestes són dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, caldrà donar accés (article 24.1 LTAIPBG). Pel cas que hi puguin constar dades de terceres persones afectades, i d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG, aquesta Comissió considera que, tenint en compte l’interès que manifesta (veí adjacent) i la finalitat de la Llei de transparència, és pertinent estimar el dret d’accés amb la prèvia anonomització de les dades personals dels tercers afectats que puguin constar en aquesta informació donat que aquestes dades no són necessàries per a la finalitat perseguida, que és conèixer si es disposa d’activitat, amb quines condicions, quins horaris té autoritzats incloent les actuacions musicals. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Medi ambient. Activitats. Establiments. Restauració. Soroll. Horaris. Reclamació contra silenci. Sense límits. Manca de col·laboració. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 29 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2666/2025, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Creixell, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. 2. El 30 de setembre de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Creixell, en relació amb un bar restaurant, la següent informació: “1. Que se me informe por escrito del tipo de licencia de actividad con la que funciona el Restaurante/Bar XXX. 2. Que se me indiquen las condiciones y horarios de cierre autorizados, incluyendo la realización de actuaciones musicales los sábados por Ia noche. 3. Que se confirme que el establecimiento cumple la normativa acústica vigente, de modo que los niveles de ruido respeten los límites legales y no afecten al vecindario. Asimismo, como vecina colindante y residente, quiero señalar que la música en vivo se percibe con intensidad considerable en la vía pública, Ilegando a escucharse a varias calles de distancia, lo cual evidencia la relevancia de que se verifique el cumplimiento de la normativa acústica vigente.” 3. En la Reclamació presentada indica que anteriorment, el 30 de novembre de 2024, va presentar una petició d’informació en relació amb aquest establiment. Malgrat indicar que aporta les evidències de les dues peticions, només s’acredita el justificant del registre d’entrada de la descrita en l’antecedent anterior. 4. El 19 de desembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. La notificació va ser acceptada el dia 24. 5. El mateix 19 de desembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Creixell i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 5 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret a la informació sol·licitada La informació sol·licitada i reclamada, - llicència d’activitat, condicions i horaris autoritzats i compliment normativa acústica -, si es disposa, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. Cal afegir que, pel que respecte al compliment de la normativa acústica, s’ha de considerar que el soroll, d’acord amb l’article 2.3.b) de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIA) és informació ambiental. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). És convenient recordar a l’Ajuntament que és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. Dit això, i pel que fa al punt 3 de la SAIP (compliment de la normativa respecte al soroll) aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a aquesta informació ja que no està afectada per cap de les excepcions previstes en l’article 13 de la referida legislació ambiental (LAIA). En la resta d’informació sol·licitada (llicència d’activitat, condicions, horaris i actuacions musicals) i respecte als límits previstos en l’article 21.1 LTAIPBG que hi puguin concórrer, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. Aquesta Comissió, i ho reiterem, a manca d’haver pogut verificar-la de forma fefaent, d’ofici, no aprecia la concurrència de cap dels límits que pugui afectar el lliurament de la informació reclamada. Pel que fa a les dades personals, tampoc s’aprecia que en la llicència d’activitat hi pugui haver dades afectades especialment protegides d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. Pel que fa a la resta de dades, si aquestes són dades merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració, caldrà donar accés llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits (article 24.1 LTAIPBG). Pel cas que hi puguin constar dades de terceres persones afectades, i d’acord amb l’article 24.2 LTAIPBG, cal ponderar l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades tenint en compte, entre altres, la finalitat de l’accés i les garanties que s’ofereixen (article 24.2.b) LTAIPBG). En aquest supòsit, la persona reclamant manifesta ser veí adjacent de l’establiment i, per tant, persona afectada per les molèsties que pugui provocar l’activitat que es desenvolupa. Amb tot, i tenint en compte l’interès que manifesta i la finalitat de la Llei de transparència (establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública) aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés amb la prèvia anonomització de les dades personals dels tercers afectats que puguin constar en aquesta informació donat que aquestes dades no són necessàries per a la finalitat perseguida, que és conèixer si es disposa d’activitat, amb quines condicions, quins horaris té autoritzats incloent les actuacions musicals. És convenient advertir a l’Ajuntament, que atesa la manca de col·laboració, té la responsabilitat exclusiva a aplicar, si escau, el règim previst als articles 24 i 25 de l’LTAIPBG als efectes de complir amb la normativa relativa a la protecció de dades personals, en el moment d’executar d’aquesta resolució. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Regulació de l’impacte de les activitats (codi 0164) i la sèrie que correspongui en funció del tipus d’activitat. 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 5 de febrer de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 2666/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Creixell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament de Creixell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2666/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.