Reclamación de acceso a informes de calidad ambiental del suelo y aguas subterráneas del Consorci del Besòs, resuelta con estimación

Resolució 145/2026 , de 29 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 2556/2025 Administració reclamada: Consorci del Besòs Informació reclamada: Informe de caracterització completa de la qualitat ambiental del sòl i les aigües subterrànies i document complementari sobre accions correctores . Sentit de la resolució: Estimació. Resum: Ens trobem en un supòsit d’informació ambiental (article 2.3 LAIMA) i es regeix pel règim especial de la Llei 27/2006 i, en caràcter supletori, per la Llei de transparència. Per tant, en principi, s’hauria de tenir accés d’acord amb l’article 3 de la LAIMA si és que no concorren limitacions que ho impedeixin. L’Administració no ha invocat cap de les excepcions a l’obligació de facilitar la informació ambiental referides en l’article 13 de la Llei 27/2006. S’ha limitat a desestimar la sol·licitud per considerar que “la sol·licitud afecta informació en fase d’elaboració o revisió” (invocant l’article 18.1.c) LTAIPBGE) perquè “els documents sol·licitats contenen informació tècnica molt específica que, en l’actualitat, no reflecteix l’estat real ni complet del projecte, atès que s’han produït modificacions i actuacions posteriors” i la seva divulgació “podria generar interpretacions errònies, desinformació i alarma social”. La literalitat de l’article invocat de l’LTAIPBGE diu “c) Relatives a informació per a la divulgació de la qual sigui necessària una acció prèvia de reelaboració”, que no és el supòsit que ens ocupa i aquesta Comissió entén que es refereix a l’apartat a) del referit article que diu “Que es refereixin a informació que estigui en curs d’elaboració o de publicació general”, sense cap referència a informació en fase de “revisió”. Quan a l’LTAIPBG s’estableix que s’han d’inadmetre quan es demanin notes, esborranys, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic (29.1.a); o si la informació que demanen és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins el termini de tres mesos (29.1.c). I pel que fa a la LAIMA, l’article 13.1 considera que les autoritats públiques poden denegar les sol·licituds d'informació ambiental quan es donin, entre altres circumstàncies “d) Que la sol·licitud es refereixi a material en curs d'elaboració o a documents o dades inconcluses (.../...)”. En qualsevol cas, el motiu per no atendre el dret és que la informació està en fase d’elaboració o revisió, però el cas és que la persona reclamada demana dos documents molt concrets i que han estat fruit d’un encàrrec fet per l’Administració, que un cop fineix l’encàrrec i es lliura el document a l’Administració, complet i tancat que motivarà el pagament de la contraprestació econòmica pactada entre les parts, no es pot afirmar que sigui un document de treball intern de l’Administració ni una informació en fase d’elaboració o revisió. A més, aquesta informació té rellevància o interès públic, i prova d’això són les actuacions fetes i en procés per part de l’Administració. En conclusió, la informació demanada és informació pública d’acord amb l’article 2 LTAIPBG, i més concretament informació de caràcter ambiental, ja que es refereix al coneixement de l’estat del sòl i les aigües subterrànies (article 2.3 a) Llei 27/2006); els documents són documents conclosos i no estan subjectes a cap de les limitacions de l’article 13 de la LAIMA. Per tant, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació sol·licitada i advertir a la persona reclamant que en els documents sol·licitats no es “reflecteix l’estat real ni complet del projecte, atès que s’han produït modificacions i actuacions posteriors”, sinó que reflecteixen l’estat d’un moment concret. Paraules clau: Consorcis. Persones físiques. Medi Ambient. Informes. Informació ambiental. Documents en elaboració. Documents en revisió. Reclamació contra silenci. Desestimació tardana. Sense límits. Règims especials. Estimació . Ponent: Mercè Aymerich i Boltà. Antecedents 1. El 22 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2556/2025, presentada per una persona física contra el Consorci del Besòs en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. 2. El 2 d’octubre de 2025 la persona ara reclamant sol·licita al Consorci del Besòs accés “al l'informe citat a la memòria del Consorci del 2020: “Caracterización completa de la calidad ambiental del suelo y las aguas subterráneas del frente litoral” (DAC- 08-133-19) i Document complementari sobre accions correctores (DAC-08-133-19).” 3. El 9 de desembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 4. El 10 de desembre de 2025 la GAIP comunica la Reclamació al Consorci del Besòs i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. El 12 de gener de 2026 el Consorci tramet a aquesta Comissió la informació requerida. De l’informe tècnic emès per a resoldre SAIP s'extreu que el fort temporal al litoral metropolità de Barcelona el 20 de gener de 2017 “va provocar la ruptura del col·lector interceptor de Llevant en dos trams d’aquest sector. Els treballs d’urgència per a la seva reparació van finalitzar el 30 de gener. Durant l’excavació per a la construcció d’un “by -pass” temporal es va evidenciar la presència de sòls impactats per pirites, associades a les activitats industrials històriques que s’havien realitzat en dècades anteriors en l’entorn d’aquest sector del front litoral.” Aquesta constatació va derivar que el Consorci (en coordinació amb el Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPAMA) i els ajuntaments afectats) assumís “el compromís d’elaborar un estudi previ per determinar l’abast i el grau de contaminació, amb l’objectiu de planificar les tasques de descontaminació i recuperació” i el 2017 s’encarreguen diferents estudis. El més rellevant va ser la “Investigació preliminar de la qualitat ambiental del sòl del front litoral entre Sant Adrià de Besòs i el Port de Badalona” (11/2017). A més, “es disposava de la informació extreta durant les tasques de reparació del col·lector interceptor de Llevant, així com dues cales efectuades pel Consorci del Besòs el febrer de 2018. Els resultats van confirmar que la qualitat ambiental dels sòls presentava nivells d’impacte superiors als admissibles per a ús urbà. En conseqüència, el 4 de juny de 2018, els ajuntaments de Sant Adrià i Badalona van sol·licitar a l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) la declaració i delimitació dels sòls contaminats i el requeriment als propietaris per a la seva descontaminació. Mitjançant informe tècnic de 28 de setembre de 2018, l’ARC va indicar que la investigació preliminar no delimitava adequadament l’afectació en superfície ni en profunditat, requerint una investigació detallada i una avaluació de risc ambiental, d’acord amb la Llei 22/2011, de residus i sòls contaminats. Inicialment, l’estudi només havia d’incloure fins a la part de l’antiga Akzo Nobel, però l’Ajuntament de Sant Adrià va sol·licitar que s’inclogués la zona de la platja del Litoral, anomenada a partir d’ara àmbit E. Per acord entre administracions, el Consorci del Besòs va adjudicar els treballs següents: o Estudi d’investigació complementària: caracterització completa de la qualitat ambiental del sòl i les aigües subterrànies. o Avaluació de risc per a usuaris del passeig i la platja. o Avantprojecte de descontaminació del front litoral. Durant els mesos de novembre i desembre de 2019 es realitzen les 72 cales i la instal·lació dels 10 piezòmetres. Els resultats obtinguts van confirmar la presència de pirites i nivells d’arsènic (As), coure (Cu) i plom (Pb) per sobre dels Nivells Genèrics de Referència (NGR) establerts al RD 9/2005, de 14 de gener. També es van detectar afectacions en parcel·les de la darrera platja. En conseqüència, es van desprendre tota una sèrie d’actuacions que encara es troben en procés de desenvolupament donada la complexitat dels processos i l’alta implicació de finançament. L’avantprojecte de neteja analitzava diferents solucions per assolir la neteja en funció de la composició dels sòls impactats i el seu tractament posterior. Estimava en aquell moment unes despeses associades d’entre 25- 45 milions d’euros. Les actuacions continuen en curs, amb endarreriments derivats per exemple, per fenòmens naturals (temporals Ciaràn i Nelson) que van obligar a noves licitacions per part del Ministeri el desembre de 2024. Actualment, els diferents àmbits definits a l’IQS es troben en fases diverses de seguiment i d’execució, principalment sota la competència del Ministeri, atès que afecten la zona marítim terrestre [a continuació es fa referència a la SAIP]”. I formula les següents consideracions: “La sol·licitud es refereix a uns treballs realitzats entre finals de 2019 i principis de 2020. Amb posterioritat s’han dut a terme noves caracteritzacions d’alguns dels àmbits inclosos, així com actuacions complementàries derivades dels diferents requeriments de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC). Actualment el procés de descontaminació del front litoral continua en curs, amb àmbits en diferent grau d’execució i seguiment per part de les administracions competents. Els documents sol·licitats contenen informació tècnica molt específica que, en l’actualitat, no reflecteix l’estat real ni complet del projecte, atès que s’han produït modificacions i actuacions posteriors. La seva divulgació podria generar interpretacions errònies, desinformació i alarma social, en no recollir el grau actual de compliment dels requeriments administratius ni la situació actual de la qualitat del sòl.” I proposa denegar la SAIP, d’acord amb l’article 18.1.c) de la Ley 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i el bon govern, “que la sol·licitud afecta informació en fase d’elaboració o revisió, la qual cosa constitueix causa d’inadmissió. Així mateix, es té en compte la necessitat de garantir una comunicació veraç i actualitzada sobre un tema ambiental sensible.” En l’informe jurídic es recull la legislació aplicable i el dret d’accés a la informació pública i conclou “En el cas que ens ocupa, d’acord amb l’exposat al informe tècnic de data 23.12.2025 que consta a l’expedient, “es considera que la sol·licitud afecta informació en fase d’elaboració o revisió. La qual cosa constitueix causa d’inadmissió”, proposant en aquest sentit la denegació de la sol·licitud d’accés al document sol·licitat”. El Director general del Consorci, en data 12 de gener de 2026, resol desestimar la SAIP. S’aporta la notificació de la proposta a la persona sol·licitant però no s’acredita l’evidència de la notificació. 5. El 14 de gener de 2026 aquesta Comissió trasllada aquesta informació a la persona reclamant per al seu coneixement. 6. El mateix dia 14 la persona reclamant presenta al·legacions en el sentit següent: 6.1 Sobre l’existència material i definitiva de la informació: considera que no concórrer causa d’inadmissió; “ l’informe sol·licitat va ser conclòs fa anys, disposant d’un cos tècnic i uns annexos que ja han adquirit la seva forma definitiva. El fet que se n’hagin derivat accions posteriors no altera el seu estat de “document acabat”. 6.2 Distinció entre “Procediment” i “Informació: “Encara que l’expedient administratiu global pogués seguir obert, l'informe tècnic sol·licitat és una peça documental ja finalitzada. Una interpretació literal de la norma indica que el que ha d’estar en fase d’elaboració és la documentació concreta sol·licitada, no el marc administratiu dins del qual es troba la mateixa.” 6.3 Inexistència de perjudici i dret d’accés parcial: “Atès que es tracta d’un informe de fa anys, no s’entén com el seu lliurament pot interferir en processos actuals de presa de decisions. Tanmateix, si l’organisme considerés que alguna part accessòria del mateix estigués pendent de modificació, s’hauria d’haver aplicat el Principi de Divisibilitat, atorgant accés a la part de l’informe i annexos que ja són definitius, en lloc d’una inadmissió total”. 6.4 Manca de motivació: la resolució cita la causa d’inadmissió de forma genèrica sense acreditar fefaentment quines fases de redacció resten perquè l’informe es consideri finalitzat.” Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública El dret d’accés a la informació ambiental forma part del contingut indispensable per a gaudir d’un medi ambient adequat d’acord amb l’article 45 de la Constitució (CE) i així s’ha reconegut al Conveni de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides sobre Accés a la informació, la participació del públic en la presa de decisions i l’accés a la justícia en matèria de medi ambient, Conveni Aarhus de 25 de juny de 1998, i a l’àmbit de la Unió Europea es reconeix a les Directives 2003/4 i 2003/35. La Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d'accés a la informació, de participació pública i d'accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIMA), incorpora un règim especialment obert de difusió i accés a la informació mediambiental, en consonància amb la jurisprudència comunitària majoritària (Títol II, articles 5 a 19 de la Llei 27/2006), però no preveu una via de reclamació específica davant d’una autoritat independent i es limita a establir una remissió al sistema general de recursos administratius i judicials previstos amb caràcter general. Les normes de transparència i accés a la informació en preveure autoritats independents com a mecanismes de tutela específics per a la garantia del dret d’accés a la informació pública ho refereixen amb caràcter general, i en principi, no inclouen cap distinció respecte del sector material de l’activitat pública sobre el qual es projecta la seva competència. Malgrat això, per les matèries que tenen establert un règim d’accés especial regulat per llur normativa específica, l’aplicació de la norma de transparència és de caràcter supletori (disposició addicional primera apartat segon LTAIPBG i disposició addicional primera, paràgraf tercer de la Llei 19/2023, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern estatal). És per això que aquesta Comissió ha entès, des dels seus inicis, que l’accés a la informació sobre medi ambient esdevé un àmbit d’accés a la informació pública la garantia del qual li correspon tutelar si és que, de forma voluntària, s’hi adrecen per reclamar la seva preservació (Resolució 325/2017, de 22 de setembre, Resolució 36/2018, de 2 de març, Resolució 340/2019, de 6 de juny, Resolució 1034/21, de 25 de novembre, i més recentment la Resolució 897/2025 de 19 de juny entre d’altres). D’acord amb l’exposat la GAIP es considera competent per a conèixer d’aquesta reclamació d’acord amb la disposició addicional primera, apartat segon de l’LTAIPBG, esdevenint d’aplicació preferent la regulació especial establerta per les normes específiques ambientals en aquest cas, que en aquest cas és la Llei 27/2006. L’ LTAIPBG s’aplicaria a les qüestions que no són objecte de regulació especial per part d’aquesta norma ambiental ara d’aplicació preferent. En conseqüència, i com ja ha manifestat en diverses resolucions aquesta Comissió, en tot cas, és procedent l’aplicació del procediment previst a l’LTAIPBG pel que es refereix a la tramitació de la reclamació. 2. Sobre el dret a la informació sol·licitada i la causa de desestimació invocada La informació sol·licitada – informe de caracterització completa de la qualitat ambiental del sòl i les aigües subterrànies i document complementari sobre accions correctores – és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). D ’acord amb els articles 18.1 i 22 .1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). I com a principi general, l’article 20.1 LTAIPBG aquestes limitacions han de ser aplicades d'acord amb la seva finalitat, tenint en compte les circumstàncies de cada cas concret, s’ han d'interpretar sempre restrictivament en benefici d'aquest dret i no es poden ampliar per analogia. Cal fer avinent que el Consorci del Besòs és, d’acord amb els seus estatuts, “un ens amb caràcter local adscrit a l’Ajuntament de Barcelona, constituït amb l’objecte de gestionar serveis i realitzar actuacions urbanístiques, en l’àmbit social, cultural i de desenvolupament econòmic, d’interès per als ens consorciats, en els termes de l’article 57 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, i del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril” i, per tant, és un subjecte obligat per l’LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. En primer lloc, i respecte al règim aplicable al dret d’accés a informació ambiental, la Disposició Addicional 1a, apartat 3 de la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i el bon govern (LTAIPBGE) estableix que “aquesta Llei és aplicable, en el que no preveuen les seves respectives normes reguladores, a l’accés a la informació ambiental i a la destinada a la reutilització”; i la Disposició Addicional 1a, apartat 2 de la LTAIPBG estableix, també, el caràcter supletori de la Llei de transparència per a l’accés a la informació públ ica en les matèries que tenen establert un règim especial d’accés. I respecte a l’aplicació de l’estatal i/o la llei autonòmica de transparència, ens remetem allò que aquesta Comissió ha expressat en diferents ocasions i més concretament al Dictamen núm. 2/2021 aprovat pel Ple de 14 d’abril . L’article 2.3 de la Llei 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (LAIMA) defineix la informació ambiental com a “qualsevol informació en forma escrita, visual, sonora, electrònica o en qualsevol altra forma que versi sobre les qüestions següents: a) L'estat dels elements del medi ambient, com l'aire i l'atmosfera, l'aigua, el sòl, la terra, els paisatges i els https://consorcibesos.cat/estatuts/ [consultat el 21/01/2026] espais naturals, incloses les zones humides i les zones marines i costaneres, la diversitat biològica i els seus components, inclosos els organismes modificats genèticament; i la interacció entre aquests elements. b) Els factors, com ara substàncies, energia, soroll, radiacions o residus, inclosos els residus radioactius, emissions, abocaments i altres alliberaments al medi ambient, que afectin o puguin afectar els elements del medi ambient esmentats a la lletra a. c) Les mesures, incloses les mesures administratives, com ara polítiques, normes, plans, programes, acords en matèria de medi ambient i activitats que afectin o puguin afectar els elements i factors esmentats a les lletres a i b, així com les activitats o mesures destinades a protegir aquests elements. d) Els informes sobre l'execució de la legislació mediambiental. e) Les anàlisis de la relació cost-benefici i altres anàlisis i supòsits de caràcter econòmic utilitzats en la presa de decisions relatives a les mesures i activitats esmentades a la lletra c, i f) L'estat de la salut i seguretat de les persones, inclosa, si s'escau, la contaminació de la cadena alimentària, condicions de vida humana, béns del patrimoni històric, cultural i artístic i construccions, quan es vegin o es puguin veure afectats per l'estat dels elements del medi ambient esmentats a la lletra a o, a través d'aquests elements, per qualsevol dels aspectes esmentats a les lletres b i c.” Així doncs, la informació reclamada se circumscriu clarament en una petició d’informació de caràcter ambiental a la que, en principi, s’hauria de tenir accés d’acord amb l’article 3 de la LAIMA si és que no concorren limitacions que ho impedeixin. Respecte a les excepcions a l’obligació de facilitar la informació ambiental referides en l’article 13 de la Llei 27/2006, l’Administració no n’ha invocat cap. De fet, ni tan sols ha fet referència a aquesta regulació específica al dret d’accés a la informació. L’administració reclamada ha considerat pertinent desestimar la sol·licitud per considerar que “la sol·licitud afecta informació en fase d’elaboració o revisió” (invocant l’article 18.1.c) LTAIPBGE) perquè “els documents sol·licitats contenen informació tècnica molt específica que, en l’actualitat, no reflecteix l’estat real ni complet del projecte, atès que s’han produït modificacions i actuacions posteriors” i la seva divulgació “podria generar interpretacions errònies, desinformació i alarma social” (antecedent 7). La literalitat de l’article invocat de l’LTAIPBGE diu “c) Relatives a informació per a la divulgació de la qual sigui necessària una acció prèvia de reelaboració”, que no és el supòsit que ens ocupa i aquesta Comissió entén que es refereix a l’apartat a) del referit article que diu “Que es refereixin a informació que estigui en curs d’elaboració o de publicació general”, sense cap referència a informació en fase de “revisió”. L’article 29 de l’LTAIPBG, relatiu a la inadmissió de les sol·licituds, estableix que s’han d’inadmetre quan es demanin notes, esborranys, opinions o qualsevol document de treball intern sense rellevància o interès públic (29.1.a); o si la informació que demanen és en fase d’elaboració i s’ha de fer pública, d’acord amb les obligacions de transparència del títol II, dins el termini de tres mesos (29.1.c). I pel que fa a la LAIMA, l’article 13.1 considera que les autoritats públiques poden denegar les sol·licituds d'informació ambiental quan es donin, entre altres circumstàncies “d) Que la sol·licitud es refereixi a material en curs d'elaboració o a documents o dades inconcluses. Per aquests últims s'entenen aquells sobre els quals l'autoritat pública estigui treballant activament. Si la denegació es basa en aquest motiu, l'autoritat pública competent ha d'esmentar en la denegació l'autoritat que està preparant el material i informar el sol·licitant sobre el temps previst per acabar la seva elaboració” . En qualsevol cas, el motiu per no atendre el dret, com ja hem indicat, és que la informació està en fase d’elaboració o revisió, però el cas és que la persona reclamant demana dos documents molt concrets i que han estat fruit d’un encàrrec fet per l’Administrac ió. Quan fineix l’encàrrec i es lliura el document a l’Administració, document complet i tancat que motivarà el pagament de la contraprestació econòmica pactada entre les parts, no es pot afirmar que sigui un document de treball intern de l’Administració ni una informació en fase d’elaboració o revisió. Afegir, a més, que perquè una informació es pugui considerar “de treball intern” aquesta no ha de tenir rellevància o interès públic. És clar que en aquest supòsit no es donen aquestes circumstàncies. Certament, els treballs encarregats han comportat l’elaboració de documents (dos dels quals són objecte d’aquesta reclamació) que ha derivat a l’activació d’actuacions concretes per part de l’Administració (com així es constata en l’informe tècnic) per millorar les condicions del subsol i les aigües subterrànies per la presència de contaminants i, malgrat que aquestes actuacions no han finalitzat per les circumstàncies descrites en l’informe (transcrit en l’antecedent 7), té rellevància i interès públic. Si consideréssim que és una informació “en fase d’elaboració”, com afirma l’Administració, d’acord amb l’article 29.1.c) LTAIPBG aquesta s’hauria d’haver fet pública en el termini de tres mesos. En conclusió, la informació demanada és informació pública d’acord amb l’article 2 LTAIPBG, i més concretament informació de caràcter ambiental, ja que es refereix al coneixement de l’estat del sòl i les aigües subterrànies (article 2.3 a) Llei 27/2006); els documents són documents conclosos i no estan subjectes a cap de les limitacions de l’article 13 de la LAIMA. Per tant, aquesta Comissió considera pertinent estimar el dret d’accés a la informació sol·licitada i advertir a la persona reclamant que en els documents sol·licitats no es “reflecteix l’estat real ni complet del projecte, atès que s’han produït modificacions i actuacions posteriors”, sinó que reflecteixen l’estat d’un moment concret. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de gener de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 2556/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir al Consorci del Besòs que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir al Consorci del Besòs a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2566/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar -ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.