Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Tortosa el expediente de una subvención para la recogida puerta a puerta. Ante la falta de respuesta, la GAIP estima la reclamación basándose en el derecho de acceso de los electos locales, obligando al Ayuntamiento a entregar la información si esta existe, ya que no se han identificado límites legales que justifiquen su denegación.
Puntos clave de la argumentación
1
Las reclamaciones de electos locales son admisibles mediante la aplicación supletoria de la legislación de transparencia y el régimen jurídico local.
2
El artículo 164.1 del TRLMRLC otorga a los miembros de corporaciones locales el derecho a obtener cualquier antecedente o dato necesario para el desarrollo de su función.
3
La denegación de información a electos locales solo es procedente mediante resolución motivada que acredite vulneración de derechos fundamentales, secretos oficiales o secreto sumarial.
4
La falta de colaboración del Ayuntamiento al no remitir el informe solicitado a la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
5
La información solicitada se clasifica como pública según el artículo 2.b de la LTAIPBG al ser documentos elaborados por la Administración en el ejercicio de sus funciones.
Texto completo
Resolució 236/2026, de 12 de febrer
Número d’expedient de la Reclamació: 2520/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Tortosa
Informació reclamada: Expedient d’una subvenció.
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada relativa a un expedient de subvenció, és
informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i en no identificar aquesta Comissió cap
limitació que pugui restringir el dret d’accés de l’electe reconegut a l’article 164 TRLMRLC es
considera procedent declarar el dret del regidor reclamant a la informació sol·licitada. Haurà de
ser l’Ajuntament que no ha col·laborat amb aquesta Comissió amb l’emissió del corresponent
informe, que haurà de valorar en lliurar la informació la concurrència de límits que puguin
restringir legítimament l’accés demanat. Per al cas de que no disposi de la informació
demanada, així ho haurà de declarar sense restar obligat l’Ajuntament a la seva elaboració per
atendre aquesta reclamació.
Paraules clau: Ajuntaments. Electe. Subvencions. Reclamació contra silenci. Manca
col·laboració. Sense límits. Estimació.
Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco
Antecedents
El 21 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2520/2025, presentada per un
electe de l’Ajuntament de Tortosa, contra aquest ajuntament, en relació amb la sol·licitud
indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i del Reglament de la
GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).
El 29 d’octubre de 2025 l’electe reclamant presenta a l’Ajuntament de Tortosa una
sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP), en la qual es manifesta en els termes
següents “Sol·licitem còpia de l'expedient relatiu a la "subvenció per fer la recollida porta a
porta" anunciada pel regidor en la junta de coordinació de barris del 4 d'agost del 2025”.
A la reclamació l’electe reclamant manifesta que no s’ha lliurat la informació demanada.
El 4 de desembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa al
reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica
que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment
administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment
que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració
reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
El 4 de desembre de 2025 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Tortosa i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un
informe sobre la Reclamació, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de
la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la
Reclamació.
A data de la resolució aquesta Comissió no disposa de cap indicació.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació
pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria
d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser
objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la
Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la
informació pública que regula aquest títol”.
La reclamació es presenta per una electa del mateix Ajuntament i com ja s’ha reconegut
àmpliament per aquesta Comissió i la jurisprudència són admissibles les reclamacions dels
electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara
de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials
d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de
transparència i accés a la informació pública.
D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per
una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera,
apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164
TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i
supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del
dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP).
L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret
a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots
els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i
són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la
confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers”
(article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a
obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les
sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament
té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC);
d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
2. Manca col·laboració de l’Administració reclamada
Els antecedents posen de manifest que l’Ajuntament no aporta a aquest procediment la
documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4
RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució
impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la
reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució
del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada
s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”).
Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Ajuntament amb
l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la
informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en
compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència
de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament
que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la
Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”.
3. Sobre el dret d’accés a la informació pública sol·licitada
L’objecte de la reclamació és la petició d’informació sobre un expedient de subvenció per fer la
recollida porta a porta anunciada per un regidor en la junta de coordinació de barris del 4
d'agost del 2025.
Aquesta informació és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG quan estableix que
és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a
conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li
subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir
en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les
administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres
persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
Cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació i així,
l’article 164.1 TRLMRLC disposa que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a
obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les
informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al
desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de
publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC).
D’acord amb això, els electes locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i
només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a
formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret
constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de
matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article
164.3 TRLMRLC).
Donat que aquesta Comissió no ha pogut apreciar la concurrència de cap límit d’accés
previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés, atès que no ha
pogut disposar de l’informe de l’Ajuntament, haurà de ser aquesta administració la que ponderi
la seva concurrència si s’escau.
D’acord amb l’exposat, aquesta Comissió declara el dret de l’electe reclamant a la informació
sol·licitada respecte de l’expedient de subvenció referit si es que aquesta informació existeix
prèviament elaborada i en poder de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o
de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta
resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió
documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels
titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el
tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les
obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests
són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de
procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents
electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les
prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors
de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint
criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i
incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió
de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les
administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica
de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels
funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció
pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció
superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest
mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de
l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una
sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable
primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les
empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de
Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés,
avaluació i tria de documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas
que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament
classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a
referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar
classificada dins el nivell Subvencions (codi 0099), sèrie subvencions rebudes per la corporació
local d’una altra administració (2240).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les
actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les
resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les
efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les
seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu
Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords
de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones
interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la
desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article
77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la
informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG).
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que
els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la
Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió
de 12 de febrer de 2026, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 2520/2025 i declara el dret de l’electe reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Tortosa que lliuri a la persona reclamant la informació indicada
a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies.
3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la
persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions
dutes a terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es
produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2520/2025 i disposar la publicació
d’aquesta resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant
festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva
notificació per l’Administració reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la
informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el
termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la
Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne
a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant
pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi
plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada,
d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP.
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu
declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article
29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot
interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i
directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la
resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.