Inadmisión de reclamación al Auditori de Barcelona por solicitar consulta jurídica en lugar de información pública

Resolució 1933/2025, de 26 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 2465/202 5 Administració reclamada: Auditori de Barcelona Informació reclamada: No és informació pública (consulta jurídica) . Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: En el cas actual, no es pretén pròpiament que l’administració reclamada proporcioni informació pública preexistent, sinó que doni resposta a una consulta sobre l’aplicació d’una norma determinada. Per tant, la reclamació no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés a aquesta. D’altra banda, no s’ha formalitzat degudament cap expedient d’accés a la informació pública, i per aquest motiu la Reclamació tampoc podria ser admesa. Paraules clau: Consorcis. Auditori de Catalunya. No es informació pública. Consulta jurídica. Correus electrònics. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents 1. El dia 15 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2465/2025, presentada contra l’Auditori de Barcelona. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). En la reclamació es demana quina normativa indica que “tenir una intervenció quirúrgica no és motiu de justificació per no poder fer un examen d’un procés selectiu” i s’aporten un conjunt de correus electrònics intercanviats amb el Departament de recursos humans de l’Auditori, on es formula la petició. Fonaments jurídics 1. Sobre la inadmissibilitat de la Reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. A més, l’article 2.c LTAIPBG defineix el dret d’accés a la informació pública com “el dret subjectiu que es reconeix a les persones per a sol·licitar i obtenir la informació pública, en els termes i les condicions regulats per aquesta llei”. Per la seva banda, l’apartat b del mateix precepte defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. D’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, “les persones tenen el dret d’accedir a la informació pública, a què fa referència l’article 2.b”. En la mesura que no s’adequa a les disposicions recollides en el paràgraf anterior, aquesta Reclamació ha de ser inadmesa perquè el seu objecte no consisteix en l'accés a informació pública, sinó que es plantegen altres pretensions de naturalesa diferent al dret d’accés a una informació l’existència de la qual sigui prèvia a la SAIP. Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en que l’Auditori doni resposta sobre l’aplicació d’una norma determinada. Com és prou notori, no es pretén pròpiament que l’administració reclamada proporcioni informació pública preexistent, sinó que respongui a una consulta. Per tant, la reclamació no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública i les pretensions de la persona reclamant no tenen empara en el dret d’accés. En particular, estaríem davant d’una causa específica d’inadmissió, atès que l'objecte de la sol·licitud és una consulta jurídica sobre la interpretació d’una norma determinada. Les mateixes raons per les quals l'article 29.2 LTAIPBG estableix la inadmissibilitat de les sol·licituds que demanen informes o formulen consultes jurídiques comporten la inadmissibilitat de les reclamacions prevista per l'article 33.2 RGAIP si el seu objecte no consisteix pròpiament en l'accés a informació pública, com succeeix en la consulta del cas que ens ocupa. D’altra banda, aquesta Comissió vol fer constar que també es dona un segon motiu d’inadmissió, atès que la reclamació no te per objecte una sol·licitud d’accés a la informació pública que compleixi amb els requisits establerts als articles 54 i 55 del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública (DTAIP), en relació amb allò disposat a l’article 26 LTAIPBG, quan fa referència a que les SAIPS han de ser nominades i s’hi ha d’haver comprovat, o almenys s’ha de poder comprovar, d’acord amb els mitjans establerts normativament, la identitat de la persona sol·licitant. Per contra, en el cas que ens ocupa s’aporten una sèrie de correus electrònics i no s’ha formalitzat degudament, per tant, cap expedient d’accés a la informació pública en relació amb aquest assumpte. En definitiva, i d’acord amb totes les consideracions efectuades, la Reclamació no pot ser admesa a tràmit. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 26 de novembre de 2025, resol per unanimitat 1. Inadmetre la reclamació 2465 /2025, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 1 2. Donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.