Solicitud de información sobre la gestión y contratos del bicitancat de la plaza del Silenci con estimación parcial e inadmissión parcial

Resolució 128/2026 , de 29 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 2429/2025 Administració reclamada: Ajuntament de la Garriga Informació reclamada: Diversa en relació amb la gestió d’un bicitancat i el/els contracte/s vinculats. Sentit de la resolució: Estimació parcial, inadmissió parcial. Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. Pel que fa a la primera SAIP presentada (antecedent 2) aquesta Comissió, en els termes de les qüestions que es plantegen, no aprecia cap dels límits previstos a l’article 21.1 LTAIPBG ni tampoc la concurrència de dades personals. Per això, s’estima el dret d’accés a les qüestions que es plantegen en els ítems 1 (si funcionen les càmeres i si els registres eren entregats a la policia local per a la seva visualització), 2 (responsabilitat de l’Ajuntament sobre el servei), 4 (obligacions de l’Ajuntament), parcialment 5 (respecte a la garantia de les mesures de seguretat) i 6 (manteniment i seguretat de la instal·lació). Pel que fa a la segona SAIP (antecedent 3) i que fa referència als contractes vigents el novembre del 2024, tenint en compte que la informació que se sol·licita és informació que ha de constar tant en el contracte com en els plecs de clàusules i que aquesta informació està subjecte a publicitat activa s’estima el dret d’accés. En darrer termes, pel que fa a l’ítem 3 de la SAIP formulada el novembre de 2024 (com he de percebre l’espai...) i parcialment l’ítem 5 (aclariment de les responsabilitats) es demana que l’Ajuntament realitzi una valoració subjectiva sobre una percepció de les persones usuàries del servei bicitancat i un aclariment de les seves responsabilitats que té l’Ajuntament. És clar que el que està demanant la persona reclamant és una pretensió que no es pot emparar la Llei de transparència i, en conseqüència, és procedent inadmetre parcialment la Reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Mobilitat. Contractacions. Bicicletes. Tancats. Bici tancat. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Sense límits. Estimació parcial. Inadmissió parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 12 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2429/2025, presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament de la Garriga, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 27 de novembre de 2024 la persona reclamant presenta una instància, arran d’un robatori de la seva bicicleta en el bicitancat de la plaça del Silenci el dia 26 de novembre, en la qual demana: “[1]_Tenir informació sobre si les càmeres del bicitancat de la plaça del Silenci funcionen, així com els registres d¿entrada i sortida, i seran [s’entén que vol dir “i si eren”] entregats a la Policia Local per a la seva visualització. [2]_Si l¿Ajuntament és el gestor de les instal·lacions, quina responsabilitat concreta té sobre el servei? [3]_Si quan s¿inaugura es presenta com a «aparcament segur», amb «càmeres de videovigilància» i es «recomana» l¿ús del cadenat, com hem de percebre l¿espai els i les usuàries? [4]_Els i les usuàries tenim fins a 10 obligacions en el document de condicions d¿ús, quines són les de l¿Ajuntament? Perquè la deixadesa ha convertit aquest espai en un lloc idoni pels robatoris. [5]_Amb tot, voldria informació sobre la garantia de les mesures de seguretat que s¿han anunciat sobre l¿aparcament «segur», així com un aclariment sobre les responsabilitat de l¿Ajuntament sobretot en robatoris amb força, com sembla, que hi va haver el dia del meu robatori on la gàbia estava manipulada. [6]_Per promoure un municipi sostenible hi ha més feina a fer que una instal·lació en un a plaça, sinó que cal vetllar pel seu manteniment i seguretat. S¿ha fet? Quina previsió hi ha? [7]_L¿Ajuntament pot desentendre¿s d¿un robatori d¿unes instal·lacions municipals, sobretot després de presentarles com a «segures» amb «càmeres de videovigilància»....? ....”. 3. El 2 de juny de 2025 la persona reclamant presenta una nova instància en què demana la següent informació en relació amb els contractes vigents referents a la gestió de l ’aparcament de bicicletes el mes de novembre de 2024” “[1]_Quins contractes hi ha vigents el mes de novembre sobre la gestió de l¿aparcament de bicicletes de la plaça del Silenci? [2]_Qui són les empreses adjudicatàries? [3]_Quines funcions desenvolupa cadascuna de les empreses? [4]_Quina és la data d¿execució del contracte? [5]_Quin és el període de vigència?” 4. En la Reclamació presentada la persona reclamant manifesta que “L'objectiu d'aquestes preguntes és assegurar-me que les instal·lacions funcionaven correctament en el moment del robatori. Perquè, si jo hagués sabut que era un servei sense un contracte vigent, que no complia els requisits de seguretat que especificaven a la notícia de la inauguració,... segurament no hauria aparcat en aquest recinte. A més, es dóna el cas que un temps abans del robatori ja vaig avisar del mal estat del manteniment de bicitancat. Amb tot, no he rebut cap resposta concreta per part de l'Ajuntament de la Garriga sobre la gestió i els contractes en vigor. Una informació clau per presentar la meva argumentació per reclamar resposanbilitat patrimonial (ara he demanar que se suspengui el procés fins a resoldre l'última instància en què demano la informació).” 5. El 27 de novembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. L’1 de desembre de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de la Garriga i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret parcial a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - diversa en relació amb la gesó del bicitancat el novembre del 2024 -, si es disposa, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”, en aquest supòsit, la gestió d’un bicitancat. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG qualsevol persona hi té dret llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). És convenient recordar a l’Ajuntament que és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, dins el termini i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. Pel que fa a la primera SAIP presentada l’endemà del robatori (antecedent 2) aquesta Comissió, en els termes de les qüestions que es plantegen, no aprecia cap dels límits previstos a l’article 21.1 LTAIPBG ni tampoc la concurrència de dades personals. Per això, s’estima el dret d’accés a les qüestions que es plantegen en els ítems 1 (si funcionen les càmeres i si els registres eren entregats a la policia local per a la seva visualització), 2 (responsabilitat de l’Ajuntament sobre el servei), 4 (obligacions de l’Ajuntament), parcialment 5 (respecte a la garantia de les mesures de seguretat) i 6 (manteniment i seguretat de la instal·lació). Pel que fa a la segona SAIP presentada el juny del 2025 i que fa referència als contractes vigents el novembre del 2024, tenint en compte que la informació que se sol·licita és informació que ha de constar tant en el contracte com en els plecs de clàusules; que aquesta informació està subjecte a publicitat activa d’acord amb l’article 13.1.d) LTAIPBG i 43.3 del Decret 8/2021; i que, a més, l’apartat 4 del referit article 13 LTAIPBG incorpora que en els contractes de gestió de serveis públics (com és el cas) s’han de fer públiques, per a facilitar el coneixement als usuaris, les condicions i obligacions assumides pels gestors amb relació a la qualitat, l’accés al servei i els requisits de prestació del servei (a), els drets i els deures dels usuaris (b), les facultats d’inspecció, control i sanció que pot exercir l’Administració amb relació a la prestació del servei (c) i el procediment per a formular queixes o reclamacions (d), s’estima el dret d’accés a la informació relativa al/als contractes vigent/s el novembre del 2024. Si aquesta informació ja ha estat difosa o pública i s’hi pot accedir fàcilment, el lliurament es pot facilitar amb la indicació al sol·licitant de la font d’informació d’acord amb la previsió de l’article 36.1.b) LTAIPBG. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Sobre la inadmissió parcial de la reclamació L’article 53.3 DTAIP estableix que “no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent”. L’article 44 del Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP), estableix que la resolució de la Reclamació pot inadmetre, estimar o desestimar, totalment o parcial, la sol·licitud de reclamació i que ha de ser motivada i s'ha de basar en l'aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, i en la resta de l'ordenament jurídic. En l’ítem 3 de la SAIP formulada el novembre de 2024 (com he de percebre l’espai...) i parcialment l’ítem 5 (aclariment de les responsabilitats) es demana que l’Ajuntament realitzi una valoració subjectiva sobre una percepció de les persones usuàries del servei bicitancat i un aclariment de les seves responsabilitats que té l’Ajuntament. És clar que el que està demanant la p ersona reclamant és una pretensi ó que no es pot emparar la Llei de transparència perquè no es tracta d’informació pública (d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG) ni és preexistent (article 53.2 DTAIP) i comporta l’elaboració d’un informe justificatiu ad hoc. Ateses aquestes consideracions i d’acord amb el que estableix l’article 44.2 RGAIP és procedent inadmetre parcialment la Reclamació pel que fa a aquestes qüestions. 5. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització. Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atesos aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu o de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Plans de mobilitat (codi 0126) i Contractació de serveis (codi 0050). 6. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 7. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de gener de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 2429/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Inadmetre parcialment al Reclamació 2429/2025 pel que fa a les explicacions de la gestió municipal d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 3. Requerir a l’Ajuntament de la Garriga que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir a l’Ajuntament de la Garriga a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2429/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.