Solicitud de expedientes de contratación de arquitecto municipal y resolución de estimación parcial por la GAIP

Resolució 125/2026 , de 29 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 2421/2025 Administració reclamada: Ajuntament d’Esterri de Cardós Informació reclamada: Còpia dels contractes i expedients administratius dels darrers vuit anys d’un arquitecte municipal. Sentit de la resolució: Estimació parcial. Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit. En primer lloc, la contractació pública és informació subjecte a publicitat activa d’acord amb el que estableix l’article 13.1.d) LTAIPBG; en segon lloc, la Taula d’accés i avaluació documental (TAAD 240, DOGC 7647) relativa als expedients de contractació de serveis, estableix com a criteri general d’accés, l’accés lliure, i en cas que concorri algun límit que hagi de prevaler accés parcial. L’article 24.1 LTAIPBG estableix que s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives; l’apartat 2 d’aquest mateix article estableix que si tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. En aquest supòsit, tenint en compte la finalitat de la Llei de transparència es considera que ha de prevaldre l’interès públic en la informació sol·licitada. Ara bé, la persona reclamant no és persona interessada en els procediments de contractació, sinó que el seu interès és constatar que en la data d’emissió de l’informe d’oposició el tècnic signant gaudia de l’habilitació necessària. En conseqüència, s’estima parcialment el dret d’accés als anuncis, plecs de clàusules administratives i tècniques i informes, contractes, modificacions i ampliacions, si escau, i informes justificatius respectius que li ha de permetre validar tant el procediment seguit com si el tècnic signant gaudia de la validació. Amb tot, caldrà igualment anonimitzar aquelles dades que puguin resultar excessives per la finalitat perseguida (com pot ser el DNI i les adreces postals i/o electròniques). Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Contractació administrativa. Serveis. Expedients. Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Sense límits. Publicitat activa. Dades personals. Ponderació. Interès públic. Estimació parcial. Trasllat a tercer. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. L’11 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2421/2025, presentada per una persona física contra el Ajuntament d’Esterri de Cardós, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. 2. El 18 de setembre de 2025 la persona ara reclamant presenta una instància a l’Ajuntament d’Esterri de Cardós demanant, arran d’un informe d’oposició a una inscripció de la base gràfica i major cabuda d’una finca al Registre de la Propietat, el següent: “còpia dels contractes i expedients administratius dels darrers vuit anys on consti la informació que recull l’article 118 de la LCSP dels contractes que habiliten a l’arquitecte XXX com a treballador de la corporació i amb especial interès el que l’habilitava en la data de redacció de l’informe d’oposició al registre de la propietat.” 4. El 24 de novembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 3. En la mateixa data de 24 de novembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 4 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret parcial a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - còpia dels contractes i expedients administratius dels darrers vuit anys d’un arquitecte municipal -, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). És convenient recordar a l’Ajuntament que és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, dins el termini i en la forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. Per l’exposició formulada per la persona reclamant, semblaria que s’està demanant accés als expedients de contractació de serveis d’una persona que exerceix les funcions d’arquitecte. I justifica la necessitat arran d’un informe d’oposició a una inscripció de la base gràfica i major cabuda d’una finca al Registre de la Propietat. En primer lloc, la contractació pública està subjecte a publicitat activa d’acord amb el que estableix l’article 13.1.d) LTAIPBG i ha d’incloure, entre altres, els contractes subscrits, amb la indicació de l’objecte, l’import de la licitació i d’adjudicació, el procediment utilitzat per a contractar i la identitat de l’adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d’adjudicació, el quadre comparatiu d’ofertes i les puntuacions respectives, i també els acords i informes tècnics del procés de contractació. Aquesta informació ha d’estar actualitzada i fer referència, com a mínim, als darrers cinc anys. A més, ha de constar en un espai diferenciat del Portal de la Transparència, configurat com una plataforma electrònica de publicitat específica en aquest àmbit (13.2) i la publicitat ha de ser constant i actualitzada (13.3). En segon lloc, la Taula d’accés i avaluació documental (TAAD 240, DOGC 7647) relativa als expedients de contractació de serveis, estableix com a criteri general d’accés, l’accés lliure, i en cas que concorri algun límit que hagi de prevaler accés parcial. I això perquè pot contenir dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració; i també altres dades personals, no especialment protegides; així com altra informació en què l’eventual accés podria comportar un perjudici per a altres drets o interessos. En aquest supòsit, la persona reclamant sol·licita accés als expedients dels darrers 8 anys. I es pot pressuposar que aquests expedients poden contenir més informació que la que ja està a subjecte a publicitat i sobre la qual, no concorren límits. Així i atès que l’Ajuntament no ha invocat cap límit perquè no ha col·laborat amb aquesta Comissió, pertoca fer-ne la valoració de forma exclusiva i sense haver pogut comprovar de forma fefaent el contingut de la informació sol·licitada. L’article 24.1 LTAIPBG estableix que s’ha de donar accés a la informació pública si es tracta d’informació directament relacionada amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que contingui dades personals merament identificatives llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits; l’apartat 2 d’aquest mateix article estableix que si tracta d’altra informació que conté dades personals no incloses a l’article 23, es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, el temps transcorregut (a) i la finalitat de l’accés (b). En aquest supòsit, considerant que la finalitat de la Llei és el coneixement de l’activitat pública, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i la responsabilitat de la gestió pública (article 1.2 LTAIPBG) es considera que ha de prevaldre l’interès públic en la informació sol·licitada. Ara bé, la persona reclamant no és persona interessada en els procediments de contractació, sinó que el seu interès és constatar que en la data d’emissió de l’informe d’oposició el tècnic signant gaudia de l’habilitació necessària. En conseqüència, s’estima parcialment el dret d’accés als anuncis, plecs de clàusules administratives i tècniques i informes, contractes, modificacions i ampliacions, si escau, i informes justificatius respectius que li ha de permetre validar tant el procediment seguit com si el tècnic signant gaudia de la validació. Amb tot, caldrà igualment anonimitzar aquelles dades que puguin resultar excessives per la finalitat perseguida (com pot ser el DNI i les adreces postals i/o electròniques). Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. I l’article 67 i 68 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. I en cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el seu compliment. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Contractació de serveis (codi 0050). 5. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 6. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 29 de gener de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar parcialment la Reclamació 2421 /2025 i declarar el dret de la persona d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3 . 2. Requerir a l’Ajuntament d’Esterri de Cardós que lliuri a la persona reclamant la informació indicada en l’apartat 1 dins el termini de quinze dies. 3. Requerir al Ajuntament d’Esterri de Cardós a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2421/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.