Reclamación contra el Ayuntamiento del Vendrell por el cobro de tasas de manipulación documental para anonimización de datos en solicitudes de acceso a la información

Resolució 2403/2025, d'11 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 2403/2025 Administració reclamada: Ajuntament del Vendrell Informació reclamada: Llicències de dues activitats, d’ampliació d’horari i projecte acústic. Sentit de la resolució: Estimació Resum: En aquest supòsit la reclamació no recau sobre l’exercici del dret que l’Ajuntament ja ha reconegut, sinó en el cobrament de taxes derivades dels treballs de manipulació documental per tal d’anonimitzar les dades de caràcter personal. L’article 37 LTAIPBG preveu els supòsits de gratuïtat i contraprestació en l’accés. En el cas que la consulta es faci en el lloc on es troba la informació, és a dir, l’Ajuntament, aquesta és gratuïta; i si aquesta és en format electrònic, igualment l’accés és gratuït i es realitza mitjançant el lliurament en aquest suport. Només pel cas d’expedició de còpies i transposició a formats diferents, l’administració pot revertir el seu cost. Són els casos en què la documentació és en suport paper i requereix un procés de digitalització per a canvi de format o viceversa. No hem d’oblidar que en el context de l’administració electrònica si la informació sol·licitada s’ha generat a partir de l’efectivitat de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), és a dir l’1 d’octubre de 2016, l’expedient s’ha d’haver generat en format electrònic i aquest, d’acord amb l’article 70.2, es configura a partir de documents electrònics. Per garantir la identitat i el contingut de les còpies electròniques o en paper, i per tant el seu caràcter de còpies autèntiques, les administracions públiques s’han d’ajustar al que preveuen l’ENI, l’ENS i les seves normes tècniques de desenvolupament. una Resolució de 19 de juliol de 2011 preveu la còpia electrònica parcial autèntica (capítol VI), que és un nou document electrònic que inclourà total o parcialment el contingut del document sobre el qual s’expedeixen i que compleixen amb el que s’estableix en la NTI de Document electrònic. Aquesta còpia parcial, si no hi ha canvi de format, continua essent un document electrònic i no està subjecte a taxes. Dit això i sense disposar d’informació concloent respecte al format original de la documentació sol·licitada (paper o electrònic) aquesta Comissió no pot més que estimar el dret d’accés d’acord amb les consideracions indicades. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Costos. Suports. Manipulació. Reclamació contra comunicació substitutiva. Còpia electrònica parcial autèntica. Digitalització. Suport paper. Document electrònic. Estimació. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 8 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2403/2025 , presentada per una persona interessada contra l’Ajuntament del Vendrell , en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que ha rebut cap resposta per part de l’Administració. 2. El 18 d’agost de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament del Vendrell la següent informació en relació amb l'establiment "El Casinet" i “la Marinada” “1r- Vista i còpia de la Llicencia i ampliació de l'activitat de restauració amb ambientació musical al Restaurant “el Casinet”; 2n- Vista i còpia de la Llicència d’ampliació d’horari a l’activitat de restauració del restaurant “el Casinet” 3r- Vista i còpia de la Llicència d’ampliació d’horari de l’activitat” la Marinada 2n- Vista i còpia del projecte acústic de l'activitat "El Casinet" segons Decret 112/2010; 3r- Vista i còpia del projecte acústic de l'activitat "La Marinada" segons Decret 112/2010” . 3. El 28 d’octubre de 2025 l’Ajuntament tramet comunicació substitutiva en els següents termes: “En relació amb la seva sol·licitud, amb registre d’entrada número E2025030379 referent a la petició del projecte d’activitat, us informem que, d’acord amb l’establert a l’article 6 de l’Ordenança Fiscal número 26, la manipulació de documents als efectes de donar compliment a la Llei de protecció de dades, ascendeix a una quantitat aproximada no inferior a 91,52 euros. Per tal de poder emetre la corresponent Carta de Pagament i iniciar els treballs sol·licitats, caldrà que ens confirmeu la vostra conformitat amb l’abonament de l’import esmentat”. 4. En relació amb aquesta resposta, la persona reclamant manifesta “ En la resposta, l’Ajuntament condiciona l’accés a la informació al pagament d’una taxa de 91,52 € , al·legant despeses de manipulació de documents i protecció de dades. Aquesta exigència no s’ajusta a la previsió legal de l’art. 37 de la Llei 19/2024, ja que la manipulació o anonimització dels documents forma part de les obligacions pròpies de l’Ajuntament i no pot repercutir-se al ciutadà.” I segueix: “Segons l’article 37 de la Llei 19/2014, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern: l’exercici del dret d’accés a la informació pública és gratuït, excepte que es generin despeses de reproducció de documents, còpies o suports materials, les quals han de ser raonables i proporcionades. L’Administració no pot condicionar l’acc és a quotes per manipulació de documents o procediments interns que siguin part de les obligacions de l’Administració. Per tant, l’exigència de 91,52 € no s’ajusta a la previsió legal, ja que la manipulació o anonimització dels documents forma part de les obligacions pròpies de l’Ajuntament i no pot repercutir -se al ciutadà” . 5. El 14 de novembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre- la. 7. El 21 de novembre de 2025 l’Ajuntament tramet l’informe requerit que invoca l’article 37.2 LTLAIPBG, l’article 72.5 del Decret 8/2021 i l’Ordenança fiscal 26 en relació amb la quota tributària per l’expedició de còpies i la manipulació d’aquestes a efectes de donar compliment amb la Llei de protecció de dades. I conclou: “L’abonament de la realització dels treballs de manipulació documental, per tal d’anonimitzar les dades de caràcter personal de la informació a subministrar a la sol.licitant, es troba ajustada al previst als preceptes legals d’aplicació expressats als fonaments de dret del present informe” . Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) a questa Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir -la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Sobre el cobrament de taxes en l’exercici del dret d’accés a la informació pública En aquest supòsit, tal com es desprèn dels antecedents, la reclamació no recau sobre l’exercici del dret que l’Ajuntament ja ha reconegut, sinó en el cobrament de taxes derivades dels treballs de manipulació documental per tal d’anonimitzar les dades de caràcter personal (vegeu antecedent 7). L’article 37 LTAIPBG estableix que: “1. L’accés a la informació pública és gratuït si les dades són consultades en el lloc on es troben dipositades, o bé si existeixen en format electrònic, cas en el qual han d’ésser lliurades per correu electrònic. 2. L’expedició de còpies i la transposició a formats diferents de l’original poden restar subjectes a una contraprestació econòmica, la qual no pot excedir el cost de l’operació” . Per tant, en el cas que la consulta es faci en el lloc on es troba la informació, és a dir, l’Ajuntament, aquesta és gratuïta; i si aquesta és en format electrònic, igualment l’accés és gratuït i es realitza mitjançant el lliurament en aquest suport. Només pel cas d’expedició de còpies i transposició a formats diferents, l’administració pot revertir el seu cost. Són els casos en què la documentació és en suport paper i requereix un procés de digitalització per a canvi de format o viceversa. En aquest supòsit l’Ajuntament justifica el cobrament pels treballs de manipulació que sembla que consisteix en els treballs per anonimitzar les dades de caràcter personal de la informació a subministrar. Doncs bé, aquesta manipulació en cap cas es pot considerar un canvi de format, ja que aquest queda circumscrit en passar un arxiu d’un tipus a un altre, per exemple de PDF a Word, de JPG a PNG o d’MP4 a MP3 o digitalitzar un document en paper per convertir-lo en un document electrònic amb el mateix contingut legal. No hem d’oblidar que en el context de l’administració electrònica si la informació sol·licitada s’ha generat a partir de l’efectivitat de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPACAP), és a dir l’1 d’octubre de 2016, l’expedient s’ha d’haver generat en format electrònic i aquest, d’acord amb l’article 70.2, es configura a partir de documents electrònics i les actuacions dels ens públics queden acreditades, amb plena validesa legal, en aquests documents electrònics (articles 26 i 34). Així mateix, d’acord amb l’article 27 LPACAP, pel cas que es requereixi còpia de documents, cada Administració ha de determinar els òrgans que tinguin atribuïdes la competència d’expedició de còpies autèntiques dels documents públics administratius o privats que tindran aquesta consideració sempre que en quedi garantida la identitat de l’òrgan que ha efectuat la còpia i el seu contingut i tindran la mateixa validesa i eficàcia que els documents originals. Per garantir la identitat i el contingut de les còpies electròniques o en paper, i per tant el seu caràcter de còpies autèntiques, les administracions públiques s’han d’ajustar al que preveuen l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, l’Esquema Nacional de Seguretat i les seves normes tècniques de desenvolupament. En el cas de les còpies electròniques d’un document electrònic original o d’una còpia electrònica autèntica, amb canvi de format o sense, han d’incloure les metadades que acreditin la seva condició de còpia i que es visualitzin en consultar el document. Pel cas que sigui necessari, la Resolución de 19 de julio de 2011, de la Secretaría de Estado para la Función Pública, por la que se aprueba la Norma Técnica de Interoperabilidad de Procedimientos de copiado auténtico y conversión entre documentos Electrónicos preveu la còpia electrònica parcial autèntica (capítol VI), que és un nou document electrònic que inclourà total o pariclament el contingut del document sobre el qual s’expedeixen i que compleixen amb el que s’estableix en la Norma Tècnica de Interoperabilitat de Document electrònic. Aquesta còpia parcial, si no hi ha canvi de format, continua essent un document electrònic i no està subjecte a taxes. Una darrera consideració: acceptar que el fet de manipular un document per l’anonimització de dades sense que sigui necessari el canvi de suport en els termes indicats anteriorment, equivaldria a acceptar la no gratuïtat en l’accés a la informació pública per a tota aquella informació que contingui qualsevol dada de caràcter personal. Dit això i sense disposar d’informació concloent respecte al format original de la documentació sol·licitada (paper o electrònic) aquesta Comissió no pot més que estimar el dret d’accés d’acord amb les consideracions indicades. És a dir, gratuïtat de l’accés a la informació si es tracta de suport paper i la consulta es fa in situ i si es tracta de documentació electrònica que requereixi la generació d’una còpia electrònica parcial autèntica; i amb contraprestació econòmica d’acord amb el que les OO.FF. pel cas que la persona reclamant manifesti expressament que, en el cas que el suport sigui en paper, opta per disposar d’una còpia autèntica parcial en format electrònic. 3. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 4. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d'11 de desembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 2403/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies d’acord amb les consideracions fetes en el fonament jurídic 2. 3. Requerir a l’Ajuntament del Vendrell a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2403/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.