Estimada parcialmente 15/01/2026 · 71 días en resolverse

Solicitud de expediente y acreditación de pago del Premio de Investigación Vila d'Olesa 2014 con estimación parcial

Un periodista solicitó al Ayuntamiento de Olesa de Montserrat el expediente del "Premi de Recerca Vila d'Olesa" de 2014 y la acreditación de sus obligaciones. Tras una entrega parcial de datos, la GAIP resuelve que debe prevalecer el interés público sobre la protección de datos personales para acreditar el pago del premio, estimando parcialmente la reclamación.

Puntos clave de la argumentación

1 La condición de periodista del solicitante refuerza la protección de la libertad de expresión y el papel de 'guardián público' para garantizar la rendición de cuentas de las autoridades.
2 El acceso a datos personales identificativos vinculados a la actividad pública debe permitirse según el artículo 24.1 de la LTAIPBG, salvo excepción justificada.
3 En la ponderación entre la protección de datos y el acceso a la información, prevalece el interés público cuando la finalidad es verificar el cumplimiento de obligaciones vinculadas a un premio público.
4 La falta de colaboración de la Administración al no remitir los informes requeridos por la GAIP no impide la resolución del procedimiento de reclamación.
5 La información solicitada es considerada pública al ser elaborada o poseída por la Administración como consecuencia de sus funciones según el artículo 2.b de la LTAIPBG.

Texto completo

Resolució 80/2026, de 15 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 2392/20525 Administració reclamada: Ajuntament d’Olesa de Montserrat Informació reclamada: Expedient de concessió del "Premi de Recerca Vila d'Olesa" de l'any 2014 incloent la documentació que acrediti el compliment de les obligacions del premiat, o bé les actuacions que hagi dut a terme per garantir-lo. Sentit de la resolució: Pèrdua parcial, estimació parcial Resum: En el marc d’aquest procediment la persona reclamant ha comunicat que se li ha lliurat parcialment la informació sol·licitada; aquest fet comporta la pèrdua parcial de l’objecte de la Reclamació. Malgrat això, manifesta que no se li ha lliurat informació essencial, com és l’acreditació de la persona premiada l’any 2014 del comprovant de pagament. Aquesta informació, si es disposa, és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin. Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada, aquesta Comissió no aprecia, d’ofici, l’existència dels límits previstos en l’article 21 LTAIPBG. Quant a les dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que sí que poden constar en la informació sol·licitada, d’acord amb el que determina l’article 24.1 LTAIPBG, s’ha de donar accés. Pel que fa a d’altra informació que contingui dades personals no incloses en l’article 23, caldrà tenir en compte l’article 24.2 LTAIPBG. Així, tenint en compte que la persona reclamant pretén verificar el compliment de les obligacions del premiat i la percepció del premi vinculat a aquestes obligacions, aquesta Comissió considera que ha de prevaler l’interès públic en l’accés a la informació sol·licitada, ja que la petició s’ajusta a la finalitat de la Llei de transparència. Per tant, s’estima parcialment el dret d’accés a la informació sol·licitada. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Periodistes. Cultura. Premis. Recerca Reclamació contra silenci. Manca de col·laboració. Sense límits. Dades personals. Ponderació. Interès públic. Pèrdua parcial. Estimació parcial. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedents 1. El 5 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2392/2025, presentada per una persona física, en qualitat de periodista i membre de l'equip d'investigació de Teleolesa, contra l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que no ha rebut cap resposta per part de l’Administració. 2. El 6 de juliol de 2025 la persona ara reclamant va presentar una sol·licitud d'accés a la informació pública (SAIP) a l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat, com a membre de l’equip d’investigació de Teleolesa, en què demana en relació amb el Premi de Recerca Vila d’Olesa 2014 el següent: “1. Accés i còpia de l'expedient administratiu complet relacionat amb la concessió del "Premi de Recerca Vila d'Olesa" de l'any 2014, que inclogui, entre d'altres: ○ La convocatòria oficial i les bases reguladores del premi per a aquella edició. ○ L'acta del jurat amb la resolució de la concessió del premi al Sr. XXXX. ○ El justificant de la dotació econòmica del premi. ○ Qualsevol altre informe o documentació associada a aquest expedient. 2. Accés a la documentació que acrediti el compliment de les obligacions del premiat, particularment la que fa referència al lliurament de l'obra per a la seva publicació i al dipòsit de la mateixa a l'Arxiu Històric Municipal d'Olesa de Montserrat. 3. En cas que l'obra no hagi estat publicada o dipositada a l'arxiu, sol·licitem informació sobre les actuacions que hagi dut a terme l'Ajuntament per garantir el compliment de les bases del premi.” 3. El 20 de novembre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 3. El 24 de novembre la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre-la. 4. El 14 de gener de 2026 la persona reclamant comunica a aquesta Comissió que l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat ha respost malgrat “la documentació facilitada és incompleta, ja que manca informació essencial. En concret, no s’aclareix de manera explícita si XXX va percebre finalment l’import del premi. La resposta es limita a indicar que en va resultar guanyador, però no consta cap comprovant de pagament al seu nom. En canvi, sí que s’adjunten els rebuts corresponents a altres premiats.” 5. Pel que fa a l’informe requerit per aquesta Comissió a l’Ajuntament, vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la documentació requerida a l’Administració. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i 29 del Decret 111/2017, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Comissió de Garantia del Dret d'Accés a la Informació Pública (RGAIP) aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació pública i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tant a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. 2. Manca de col·laboració de l’Administració L’antecedent 6 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre la condició de periodista de la persona reclamant La LTAIPBG no fa cap diferència en relació a les persones que eventualment puguin exercir el dret d’accés a la informació pública davant dels subjectes obligats per la Llei a atendre les seves sol·licituds. La Llei reconeix el dret a totes les persones majors de 16 anys, i, en principi, la condició de periodista de la persona reclamant no hauria de tenir incidència en com les administracions públiques resolen la seva sol·licitud o reclamació d’accés a la informació. Amb tot, ja existeixen resolucions de l’Audiència Nacional i del Tribunal Suprem on es posa de manifest que: “Cuando el solicitante de información es un periodista deben redoblarse estas cautelas para no interferir en la libertad de expresión y comunicación libre de información de los medios de comunicación, derechos fundamentales protegidos constitucionalmente” (Vegeu, per totes, la STS 1256/2021 - ECLI:ES:TS:2021:1256). Aquesta doctrina és del tot coherent amb la pronunciada pel Tribunal Europeu de Dret Humans, per exemple, en la seva resolució relativa al cas de Szurovecz v. Hungary de data 8 de octubre de 2019 on sentencia el següent: “(...) la recopilació prèvia d'informació és un pas preparatori essencial al periodisme i és una part inherent i protegida de la llibertat de premsa. Els obstacles generats per dificultar l'accés a la informació d'interès públic poden dissuadir els qui treballen als mitjans de comunicació o en àmbits que reivindiquin aquests assumptes. Com a conseqüència, és possible que ja no puguin exercir el seu paper fonamental com a “guardians públics”, i la seva capacitat per facilitar informació precisa i fiable es pot veure afectada negativament (…) El paper de “guardià” dels mitjans de comunicació adquireix especial importància en tals contextos, ja que la seva presència és una garantia que les autoritats poden rendir comptes per les seves conductes (…) el Tribunal està convençut que l'informe que el demandant pretenia preparar feia referència a una qüestió d'interès públic, on hi havia poc marge per a les restriccions a la llibertat d’expressió en virtut de l’article 10, apartat 2, del Conveni Europeu de Drets Humans (…)”. (La traducció és nostra). 4. Sobre la pèrdua parcial de la Reclamació D’acord amb la informació tramesa per la persona reclamant, l’Administració ha lliurat parcialment a la persona reclamant la informació sol·licitada, en el marc d’aquest procediment. Aquest fet suposa la satisfacció parcial extemporània de la sol·licitud d’informació el qual deriva la Reclamació i comporta la pèrdua parcial d’objecte d’aquesta, ja que s’han esvaït els motius de discrepància jurídica que la justificaven. En aquestes circumstàncies, és procedent finalitzar parcialment la Reclamació, sense necessitat de fer cap declaració sobre l’abast del dret d’accés exercit. 5. Sobre el dret parcial a la informació sol·licitada i límits La informació sol·licitada i reclamada, - diversa en relació amb la concessió del "Premi de Recerca Vila d'Olesa" de l'any 2014 -, si es disposa, és informació pública d’acord amb el que estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i condicions regulats per la pròpia Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). És convenient recordar a l’Ajuntament que és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i forma escaient, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. Tal i com es desprèn del fonament jurídic anterior, i per la informació rebuda per la persona reclamant, l’Ajuntament hauria lliurat parcialment la informació però manca allò que considera essencial que és si el guanyador de la convocatòria de 2014 fa percebre finalment l’import del premi. Quant als límits que puguin concórrer en la informació sol·licitada, atès que l’Ajuntament no n’ha invocat cap, pertoca a aquesta Comissió la seva valoració de forma exclusiva. La informació sol·licitada, i a manca d’haver pogut verificar de forma fefaent per la manca de col·laboració de l’Administració, aquesta Comissió, d’ofici, no constata l’existència dels límits previstos en l’article 21 LTAIPBG en la informació que no ha estat lliurada. Pel que fa a la protecció de dades, tampoc és previsible que en aquesta informació hi hagi dades especialment protegides d’acord amb l’article 23 LTAIPBG. Quant a les dades personals merament identificatives relacionades amb l’organització, el funcionament o l’activitat pública de l’Administració que sí que poden constar en la informació sol·licitada, d’acord amb el que determina l’article 24.1 LTAIPBG, s’ha de donar accés llevat que, excepcionalment, en el cas concret hagi de prevaler la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits, extrem que haurà de verificar l’Ajuntament. Pel que fa a d’altra informació que contingui dades personals no incloses en l’article 23, caldrà tenir en compte l’article 24.2 LTAIPBG que determina es pot donar accés a la informació, amb la prèvia ponderació raonada de l’interès públic en la divulgació i els drets de les persones afectades. Per a dur a terme aquesta ponderació s’ha de tenir en compte, entre altres, el temps transcorregut (24.2.a) i la finalitat de l’accés, especialment si té una finalitat històrica, estadística o científica, i les garanties que s’ofereixin (article 24.2.b). Així, tenint en compte que la persona reclamant pretén verificar el compliment de les obligacions del premiat i la percepció del premi vinculat a aquestes obligacions, aquesta Comissió considera que ha de prevaler l’interès públic en l’accés a la informació sol·licitada, ja que la petició s’ajusta a la finalitat de la Llei de transparència que “és establir un sistema de relació entre les persones i l’Administració pública i els altres subjectes obligats, fonamentat en el coneixement de l’activitat pública, la incentivació de la participació ciutadana, la millora de la qualitat de la informació pública i de la gestió administrativa i la garantia del retiment de comptes i de la responsabilitat en la gestió pública” (article 1.2). Per tant, s’estima el dret d’accés a la informació sol·licitada i que no ha estat lliurada (acreditació del pagament a la persona premiada el 2014). Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 6. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents modificada per la Llei 20/2015, de 29 de juliol estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). En l’àmbit de la Generalitat, les seves entitats autònomes, empreses públiques i consorcis amb participació majoritària de la Generalitat, el SGD es regula pel Decret 76/1996, de 5 de març, pel qual es regula el sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. I l’article 67 i 68 del Decret 76/2020, de 4 d'agost, d'Administració digital estableix que el SGD garanteix el compliment de la política de gestió documental i arxiu i que els sistemes d'informació i aplicacions de gestió han d'emprar preferentment les eines de gestió documental corporatives. I en cas d'emprar solucions no corporatives, aquestes han de garantir el seu compliment. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperativitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de documents. Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Promoció de la cultura, la recerca i la creativitat (codi 0215), sèrie Organització de concursos i premis (2762). 7. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 8. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de gener de 2026, resol per unanimitat: 1. Declarar la pèrdua parcial sobrevinguda de l’objecte de la Reclamació 1685/2025 en relació d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 4. 2. Estimar parcialment a Reclamació 2392/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 5. 3. Requerir al Ajuntament d’Olesa de Montserrat que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 4. Requerir al Ajuntament d’Olesa de Montserrat a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 5. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 6. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2392/2025 i donar publicitat d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.