Inadmisión de reclamación por solicitud de acceso general al registro electrónico del Ayuntamiento de Cabacés

Resolució 1875/2025, de 20 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 2335/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Cabacés Informació reclamada: No és informació pública preexistent (petició d’accés general al registre). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La sol·licitud de la persona reclamant no reuneix el requisit establert a l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, consistent bàsicament en estar en poder de l’Administració i, en conseqüència, no te empara en el dret d’accés a aquesta, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG. Per tant, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP). Nogensmenys, aquesta Comissió desitja seguir expressant que no està a favor d’un sistema de relació en què el regidor hagi de demanar periòdicament la informació del registre d’entrades i sortides, en la mesura que es dificulta l’exercici dels drets de les persones electes i que es genera molta més feina burocràtica per a tothom. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Accés a registres. Informació pública preexistent. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis. Antecedents 1. El dia 1 de novembre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2335/2025, presentada per un regidor de l’Ajuntament de Cabacés contra el mateix ajuntament, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) presentada el dia 27 de setembre anterior. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Tant en la SAIP com en la reclamació, el regidor demana l’accés al sistema de registre general de ajuntament per via electrònica, en tant que té la condició de persona electa de la Corporació municipal. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. D’acord amb això, la GAIP és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b LTAIPBG defineix la informació pública com “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Com és prou sabut, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per un electe local, per bé que, de conformitat amb la Disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). Quant a la petició d’accés al registre general formulada per l’electe reclamant, hem de fer unes consideracions generals, d’acord amb el posicionament de la GAIP. En primer lloc, convé recordar que el Dictamen 07/2019, de 13 de desembre ja deia que “cal concloure que a la pregunta sobre si un regidor que no forma part del govern pot tenir accés al registre d’entrades i sortides, cal respondre que sí, sens perjudici de les cauteles que siguin necessàries per protegir i evitar difondre la informació afectada pels límits legals a l’accés que siguin d’aplicació”. Algunes resolucions de la GAIP es refereixen a l’aplicació del criteri contingut en el Dictamen esmentat, com ara la Resolució 10/2020, de 10 de gener o, més recentment, la Resolució 571/2024, de 2 de maig. Dit això, convé igualment posar en relleu que el dret d’accés a la informació té per objecte informació que estigui en poder de l’Administració (com clarament senyala l’article 2.b LTAIPBG, abans esmentat) i, naturalment, no té aquest caràcter una informació que encara no s’hagi elaborat, com seria el cas de la petició d’accés general al registre d’entrades i sortides efectuada en una SAIP, de cara al futur. En aquest sentit, el procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG referit. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres peticions que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública preexistent, fins i tot si es refereixen a la petició d’accés (futur i en general) al registre per part d’un electe, que implica en tot cas l’adopció d’un sistema de relacions entre la Corporació municipal i els seus membres, per part del propi Ajuntament. Efectivament, la pretensió de la part reclamant consisteix en una apel·lació genèrica a la garantia dels drets del regidor, sense cenyir-se a una determinada informació. En conseqüència, la sol·licitud de la persona reclamant no reuneix el requisit establert per l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, en el sentit que sigui preexistent a una sol·licitud d’accés (SAIP). D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació no pot ser admesa per la GAIP, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública preexistent. Nogensmenys, aquesta Comissió desitja seguir expressant que no està a favor d’un sistema de relació en què el regidor hagi de demanar periòdicament a l’Ajuntament la informació del registre d’entrades i sortides (per exemple, de la quinzena anterior), es tramiti la sol·licitud pels serveis municipals i eventualment es denegui i s’espera a què es reiteri la Reclamació davant la GAIP, perquè d’aquesta manera es dificulta l’exercici dels drets de les persones electes i es genera molta més feina burocràtica per a tothom. En altres paraules, la Comissió vol seguir posant de manifest (per totes, vegis la Resolució 138/2024, de 8 de febrer) que la carpeta del regidor/a (o qualsevol altra de semblant) és una eina tecnològica que implica que la informació ja no es troba en format físic i a la seu consistorial, sinó que està emmagatzemada en un espai accessible, en format digital i de manera immediata. La informació, doncs, és continguda tècnicament en funció de la infraestructura IT emprada per a cada administració (on premise, cloud o cloud hibrid). Aquesta eina permet l’accés al gestor d’expedients des de qualsevol lloc físic amb els mitjans tecnològics adequats, prèvia definició i configuració dels rols i permisos específics en funció de si es tracta de regidors/res amb delegacions de gestió o no i amb l’adequada classificació de la informació a partir del Quadre de Classificació Documental i la tipificació dels documents amb l’assignació del codi de tipologia documental, entre altres funcions. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 20 de novembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 2335/2025, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 1. 2. Donar publicitat de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.