Un concejal solicitó al Ayuntamiento de Santa Pau datos sobre ingresos, facturas y contabilizaciones de la piscina municipal. Ante la falta de respuesta y colaboración del Ayuntamiento, la Comisión de Garantía del Derecho de Acceso a la Información Pública (GAIP) estima la reclamación, obligando a la entidad a entregar la información por ser pública y no existir límites legales.
Puntos clave de la argumentación
1
La GAIP es competente para resolver reclamaciones de electos locales, basándose en la aplicación supletoria de la normativa de transparencia y la jurisprudencia del Tribunal Supremo (Sentencia 312/2022).
2
La falta de colaboración de la Administración al no remitir los informes solicitados no impide la resolución de la reclamación según el artículo 33.7 RGAIP.
3
La información sobre ingresos y facturas de equipamientos públicos es considerada información pública conforme a los artículos 2.b y 53.1 de la LTAIPBG.
4
Se reconoce un carácter reforzado del derecho de acceso para los miembros de la corporación local, basándose en el artículo 164.1 TRLMRLC y el derecho fundamental de participación política (art. 23 CE).
5
La resolución subraya la obligatoriedad de los titulares de documentos públicos de disponer de un sistema de gestión documental (SGD) para garantizar la transparencia y la recuperación de la información.
Texto completo
Resolució 2214/2025, d'11 de desembre
Número d’expedient de la Reclamació: 2198/2025
Administració reclamada: Ajuntament de Santa Pau
Informació reclamada: Diversa en relació amb la piscina municipal (ingressos i comptabilització;
factura, en quina partida s’ha imputat i comptabilitzat; i on s’ha comptabilitzat un ingrés de 60,00€).
Sentit de la resolució: Estimació
Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública i d’acord amb els articles 18.1 i 20.1
LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la
denegació o l’accés restringit. En el cas que ens ocupa la GAIP no ha pogut comprovar fefaent la
concurrència de cap dels límits previstos perquè no ha accedit a la informació reclamada i, a més,
l’Ajuntament, com que no ha col·laborat tampoc ha defensat l’existència de cap element que permeti
limitar l’abast del dret d’accés a la informació. Amb tot, atesa la naturalesa de la informació reclamada, el
caràcter reforçat de la persona reclamant i les previsions de l’article 164.3 TRLMRLC, aquesta Comissió,
d’ofici, no n’aprecia cap. En conseqüència s’estima el dret d’accés a la informació sol·licitada.
Paraules clau: Ajuntament. Electes. Gestió econòmica. Ingressos. Factures. Equipaments públics.
Piscines. Reclamació contra silenci. Sense límits. Manca de col·laboració. Estimació.
Ponent: Mercè Aymerich i Boltà
Antecedents
1. El 27 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2198/2025, presentada per una persona
electa, en nom del grup municipal Junts x SantaPau, contra l’Ajuntament de Santa Pau, en relació
amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de
transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP,
aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). La persona reclamant manifesta que se li ha
lliurat la informació.
2. El 25 d’agost de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Santa Pau “- INGRESSOS
CORRESPONENTS A LA PISCINA 2024 ,ABONATS EN EFECTIU A AQUEST AJUNTAMENT, PLA
COMPTABLE ON ESTAN COMPTABILITZATS , I EL MAJOR DEL MATEIX, DEL 2024. - FACTURA
DE 5.000,00 EUROS DEL 2024 DE CONCEPTE "PISCINA" , A QUIN APARTAT PRESSUPOSTARI
HA ESTAT IMPUTAT I DETALL DE LA MATEIXA - PRESSUPOST DEL 2025 ,CAPITOL 3 INGRES
DE 60,00 EUROS (39903 - PISCINA), MAJOR ON ESTA COMPTABILITZAT ”.
3. El 31 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa la persona reclamant
sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a
persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de
transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi la GAIP
immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació
pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació.
4. En la mateixa data la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Santa Pau i li requereix que,
dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe, així com còpia
de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que
puguin ser rellevants per resoldre-la. Vençut el termini indicat, no consta a la GAIP la recepció de la
documentació requerida a l’Administració.
Fonaments jurídics
1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública
L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la
informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació
gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública,
encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula
aquest títol”.
La reclamació es presenta per part d’una persona regidora del mateix Ajuntament. Aquesta condició
d’electe local de la persona reclamant no és obstacle per a l’admissió a tràmit d’aquesta Reclamació, tal i
com la GAIP ve assenyalant en nombroses Resolucions - la primera de les quals la que va resoldre la
Reclamació 3/2016-, com ha estimat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en la seva
sentència 1074/2019, desestimatòria del recurs ordinari 334/2016, que precisament atacava la
competència de la GAIP per atendre reclamacions d’electes locals i negava l’admissibilitat de què els
electes locals poguessin emprar per a la defensa del seu dret d’accés la via de reclamació prevista a
l’LTAIPBG, sentència que va ser recorreguda davant del Tribunal Suprem, (rec. 3382/2020) i plenament
confirmada per l’alt tribunal en la seva Sentència 312/2022, de 10 de març de 2022, que estableix
jurisprudència sobre l’admissió de les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del
dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència
respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis
bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública.
El TSJC, en la Sentència 1074/2019, confirma la competència de la GAIP per atendre reclamacions dels
electes locals i valida que els electes locals puguin emprar la via de reclamació de l’LTAIPBG, remetent-
se als propis arguments i fonaments jurídics exposats per la GAIP en les resolucions recorregudes, que
es concreten en què tot i que la normativa de règim local (article 164 del Text Refós de la Llei Municipal i
de Règim Local de Catalunya, TRLMRLC, aprovat pel Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que cal
recordar que és anterior l’LTAIPBG) remet per a la seva garantia a la jurisdicció contenciosa
administrativa, el cert és que l’aplicació supletòria de la normativa de transparència expressament
establerta a la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG permet i legitima la intervenció
d’aquesta Comissió en garantia del dret d’accés de les persones regidores, si aquestes voluntàriament
opten per demanar la seva empara, sens perjudici del seu dret a obtenir la tutela de la jurisdicció
contenciosa administrativa.
2. Manca de col·laboració de l’Administració
L’antecedent 4 posa de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació
que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha
de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’administració amb l’efectivitat dels procediments
previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució
de la Reclamació ja que l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la
informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la
tramitació”.
3. Sobre el dret a la informació sol·licitada i límits
La informació sol·licitada i reclamada -ingressos i comptabilització; factura, en quina partida s’ha imputat i
comptabilitzat; i on s’ha comptabilitzat un ingrés 60,00€- és informació pública d’acord amb el que
estableix l’article 2.b LTAIPBG, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en
el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que
li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en
compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques
han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la
seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”.
L’LTAIPBG reconeix el dret subjectiu d’accés a la informació pública a qualsevol persona, en els termes i
condicions regulats per la mateixa Llei (art. 2.c). I d’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG,
qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés
restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos
públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG).
En primer lloc, cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació.
En aquest sentit, s’expressa l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les
corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els
antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són
necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el
fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). La
normativa permet als regidors conèixer tota la informació que està en mans dels serveis municipals i que
necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció, recordem-ho i subratllem-ho, que forma
part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE).
En el cas que ens ocupa la GAIP no ha pogut comprovar fefaent la concurrència de cap dels límits
previstos perquè no ha accedit a la informació reclamada i, a més, l’Ajuntament, com que no ha
col·laborat tampoc ha defensat l’existència de cap element que permeti limitar l’abast del dret d’accés a
la informació. Amb tot, atesa la naturalesa de la informació reclamada, el caràcter reforçat de la persona
reclamant i les previsions de l’article 164.3 TRLMRLC, aquesta Comissió, d’ofici, no n’aprecia cap.
En conseqüència, s’estima el dret d’accés a la informació sol·licitada. Per al cas que no es disposi de la
informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per
aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació.
4. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental
(SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria
La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de
documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte
dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i
que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars
(article 7 i 8).
La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de
les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i
conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i
documents.
Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades
i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i
cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de
consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat
que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o
informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i
publicitat (art. 19.3).
I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris
d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria
estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de
l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu
(article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la
documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i
responsable primer de la manca de localització.
Els documents produïts o rebuts per la Generalitat, els ens locals i les entitats autònomes, les empreses
públiques i les altres entitats que en depenen integren el patrimoni documental de Catalunya i en
conseqüència estan subjectes al Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de
documents.
Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que
existeixi, ha de formar part de diferents expedients administratius, que han d’estar perfectament
classificats de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. Com a referència i
seguint el model de Quadre de classificació per a l’Administració Local del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, aquesta documentació hauria d’estar classificada dins el nivell Gestió del
pressupost (0077).
5. Seguiment de l’execució
L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes
per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la
Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la
GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els
articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi
preveuen en cas d’incompliment.
L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de
mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades
ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest
requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser
qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser
sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). L’article 49.2 RGAIP preveu que, als
efectes anteriors, la Comissió pot posar aquests fets en coneixement dels òrgans competents per
ordenar la incoació del procediment sancionador corresponent a què fa referència l’article 86 LTAIPBG.
Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus
requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats.
6. Publicitat de les resolucions de la GAIP
L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió
previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals.
Resolució
Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió d'11 de
desembre de 2025, resol per unanimitat:
1. Estimar la Reclamació 2198/2025 i declarar el dret de la persona reclamant a la informació
sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3.
2. Requerir a l’Ajuntament de Santa Pau que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a
l’apartat 1 dins del termini màxim de quatre dies.
3. Requerir a l’Ajuntament de Santa Pau a informar la GAIP, dins del termini de quatre dies, de l’òrgan
o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a
terme per complir-la.
4. Convidar a la persona reclamant que informi la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb
motiu del compliment d’aquesta Resolució.
5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2198/2025. i donar publicitat d’aquesta
resolució al web de la GAIP.
Iolanda Pineda Balló
Presidenta
Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i
dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració
reclamada.
L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta
sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de
fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La
GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha
justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat.
Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-
ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la
Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k
RGAIP
Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de
drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de
13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin
transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment
d’aquesta Resolució.
Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb
la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.