Inadmitida 13/11/2025 · 19 días en resolverse

Inadmisión de reclamación por solicitar exención de tasa de residuos en lugar de acceso a información pública

Una persona física solicitó al Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona la exención de la tasa de gestión de residuos domésticos. La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) decidió inadmitir la reclamación por no tratarse de una solicitud de acceso a información pública, sino de una petición de actuación administrativa.

Puntos clave de la argumentación

1 La competencia de la GAIP se limita a resolver reclamaciones sobre el derecho de acceso a la información pública según el artículo 7 del RGAIP.
2 Se define como información pública aquella elaborada por la Administración o en su poder como consecuencia de su actividad, conforme al artículo 2.b LTAIPBG.
3 No constituyen solicitudes de acceso a la información aquellas peticiones cuyo objeto sea que la Administración lleve a cabo cualquier actuación distinta a proporcionar información preexistente.
4 La solicitud de exención de una tasa tributaria escapa de las funciones de la Comisión al no buscar la obtención de información pública.
5 La reclamación es inadmisible según el artículo 33.2 RGAIP al no tener por objeto el derecho de acceso a la información pública.

Texto completo

Resolució 1826/2025, de 13 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 2177/2025 Administració reclamada: Organisme de Gestió Tributària. Diputació de Barcelona. Informació reclamada: Exempció d’una taxa (no és informació pública). Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. En el cas concret, es constata que la pretensió de la persona reclamant no és l’obtenció d’informació pública en els termes definits per la Llei de transparència, sinó l’exempció de la taxa de gestió de residus domèstics; una petició que clarament s’escapen de les funcions que són pròpies d’aquesta Comissió. Paraules clau: Consorcis. Persones físiques. Taxes. Residus. Exempcions. Reclamació contra silenci. No és informació pública. Inadmissió. Ponent: Mercè Aymerich i Boltà Antecedent El 25 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2177/2025, presentada per una persona física contra l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) de la Diputació de Barcelona, en relació amb un recurs de reposició . El 7 de setembre de 2025 la persona ara reclamant va presentar un Recurs de reposició per la taxa de gestió de residus domèstics a la gerència de l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT) de la Diputació de Barcelona en el qual es sol·licita: “L’exempció de la taxa per gestió de residus domèstics del solar situat a xxxx.” Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació En primer lloc, cal aclarir que la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública vetlla pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública i exerceix les funcions d’acord amb l’article 7 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol. Entre aquestes hi ha la de resoldre les reclamacions contra les resolucions expresses o presumptes i les comunicacions que substitueixin les resolucions en matèria d'accés a la informació pública (article 7.2 b del RGAIP) . En segon lloc, l’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. L’article 29 RGAIP desenvolupa aquest precepte i concreta que també poden ser objecte de reclamació davant la GAIP les comunicacions que substitueixin les resolucions i l’incompliment material del dret d’accés, quan aquest ha estat reconegut expressament o presumpta. D’acord amb l’article 2.b LTAIPBG s’entén per informació pública “la informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. L’article 53.3 del Decret 8/2021 afegeix que “no són sol·licituds d'accés a informació pública les sol·licituds o peticions que tinguin per objecte la pretensió que les administracions públiques duguin a terme qualsevol altra actuació diferent de la de proporcionar informació pública preexistent [.../...]”. En el cas concret, es constata que la pretensió de la persona reclamant no és l’obtenció d’informació pública en els termes definits per la Llei de transparència, sinó l’ exempció de la taxa de gestió de residus domèstics; una petició que clarament s’escapen de les funcions que són pròpies d’aquesta Comissió. Per tot això, és procedent inadmetre- la, d’acord amb l’article 33.2 RGAIP, que estableix la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d'accés a la informació pública. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 13 de novembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre a tràmit la reclamació 2177 /2025, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 1. 2. Declarar la finalització de la Reclamació 2177 /2025 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.