Reclamación por acceso a información sobre la tasa de gestión de residuos en solares sin edificar en Pallejà y resultado estimatorio

Resolució 73/2026, de 15 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 2176/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Pallejà Informació reclamada: Nova taxa de residus a solars sense edificar. Sentit de la resolució: Estimació Resum: Es reconeix el dret a obtenir la informació publica demanada que, a més de consistir en informació publica d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG, és també informació ambiental d’acord amb l’article 3 de la Llei 27/20 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora las Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE). Pel que respecta a l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació, atesa la manca d’informe de l’Ajuntament, no s’ha pogut advertir la presencia de cap element que permeti limitar l’abast del dret d’accés a la informació que es reconeix en aquesta resolució. Correspondrà a l’Ajuntament vetllar per la correcta aplicació dels articles 21, 23 i 24 i 31 de la LTAIPBG, en relació a eventuals límits que es puguin detectar així com de la concurrència d’interessos de tercers afectats per la sol·licitud d’accés a la informació pública. Tot això en el benentès de que l’Administració disposi de la informació demanada. Per al cas que no disposi de la informació, així ho haurà de fer constar sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar la informació per satisfer la reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Persones físiques. Taxa gestió residus. Reclamació contra silenci. Manca col·laboració. Manca acord de mediació. Informació ambiental. Estimació. Sense límits. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco Antecedents 1. El 25 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2176/2025, presentada per una persona física contra l’Ajuntament de Pallejà en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, i demana que es tramiti procediment de mediació previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 7 de setembre de 2025 la persona reclamant sol·licita a l’Ajuntament de Pallejà informació sobre la taxa residus Via Sobrerroca 20 en els termes següents: “Sol·licito: 1. Que es justifiqui amb prova documental la raó de la taxa per gestió de residus domèstics als solars o immobles urbans sense edificar, que no generen cap tipus de residu com els definits a la Llei 7/2022, de 8 d'abril, BOE núm. 85, 09/04/2022. 2. Que es justifiqui amb prova documental les raons per establir greuges comparatius amb la mateixa taxa aplicada als habitatges de Pallejà que, a diferència dels solars, sí te en compte el valor cadastral. 3. Que es justifiqui amb prova documental si l’Ajuntament de Pallejà compleix l’Article 25 de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, BOE núm. 85, 09/04/2022 en el seu apartat 2 (Recollida separada de residus per a la seva valorització). 4. Que es justifiqui amb prova documental si l’Ajuntament de Pallejà compleix l’objectiu de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, BOE núm. 85, 09/04/2022 de prioritzar els models de recollida més eficients, com el porta a porta o l'ús de contenidors tancats o intel·ligents que garanteixin ràtios de recollida similars. 5. Que es justifiqui amb prova documental si l’Ajuntament de Pallejà ha fet alguna comunicació o reunió amb els veïns i veïnes per comunicar l’abast, raons i objectius de la taxa per gestió de residus domèstics..” Aquesta sol·licitud d’informació sobre la taxa de gestió de residus, es realitza conjuntament amb la petició del reclamant que demana també l’exempció de l’esmentada taxa per gestió de residus domèstics del solar situat a Via Sobrerroca 20 de Pallejà. Fonamenta ambdues peticions en consideracions que es refereixen, en síntesi, a les previsions de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, que considera que no determina una única modalitat per portar a terme les recollides separades de les diferents fraccions dels residus de competència local, i que s'han d'adaptar a les circumstàncies de cada entitat local. Que els sistemes de pagament per generació de residus que imposin taxes als productors de residus, han d’establir-se segons la quantitat real de residus generats i proporcionin incentius per a la separació en origen dels residus reciclables i per a la reducció dels residus mesclats. Considera, també, que d’acord amb la Llei 7/2022 “ 1.Qui contamina paga, i s’impulsa l’economia circular que, en el cas dels residus, implica generar menys residus i pagar per generació, de manera que paga menys qui menys residus genera. 2. Les entitats locals han de prioritzar els models de recollida més eficients, com el porta a porta o l'ús de contenidors tancats o intel·ligents que garanteixin ràtios de recollida similars. 3. Es defineixen els residus domèstics com residus perillosos o no perillosos generats a les llars com a conseqüència de les activitats domèstiques. 4. L’esperit de la Llei estableix que les taxes i/o prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari dels ens locals per a l’exercici 2022 han de ser diferenciades i no deficitàries, és a dir, han de cobrir el cost total de la recollida, transport i tractament dels residus”. Segons exposa, ha “rebut la notificació d’una nova taxa de residus domèstics per un solar sense edificar de la meva propietat a Via Sobrerroca 20 de Fontpineda i fa al·legacions respecte de l’import, el regim previst per a tots els solars o immobles urbans de Pallejà, independentment de la seva superfície o valor cadastral i afegeix que l’ordenança fiscal de l’Ajuntament de Pallejà inclou en el punt 3, una definició de residu que no està contemplada en la definició de residu de la Llei 7/2022, i també emfasitza sobre el que l’ordenança preveu per a les taxes per la prestació del servei de gestió de residus municipals. Fa referencia al greuge comparatiu respecte a tots els habitatges de Pallejà que han estat taxats d’acord amb el valor cadastral que considera “crea un sistema injust de taxació dels solars respecte dels habitatges i crea també una indefensió greu del contribuent respecte de decisions arbitraries de l’Ajuntament de Pallejà.” Recorda que segons la Llei 7/2022, de 8 d'abril, l’Ajuntament de Pallejà hauria d’haver implementat el porta a porta o l'ús de contenidors tancats o intel·ligents que no s’han establert, aquests dos tipus de recollida de residus, per la qual cosa ni els solars ni els habitatges es beneficien de l’objectiu de la Llei. Afegeix que “Referent a la qüestió informativa, aquesta taxa m’ha arribat sense cap avís previ de l’Ajuntament de Pallejà. Donat l’impacte social i econòmic als veïns i veïnes s’hagués hagut d’explicar en un comunicat específic o en una reunió informativa.” 3. La Reclamació presentada el 25 d’octubre de 2025 indica que “En data 7 de setembre de 2025 vaig presentar una instància a l'Ajuntament de Pallejà referent a una nova taxa de residus a solars sense edificar. Vaig fer varies preguntes en relació a aquesta taxa. A data de 25 d'octubre de 2025 no he rebut cap resposta per part de l'Ajuntament. Adjunto la instància i el rebut conforme la vaig presentar.” 4. El 31 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 5. El 31 d’octubre de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Pallejà i s’informa que per petició expressa del reclamant es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de la LTAIPBG i articles 36 a 41 del RGAIP, i als efectes de convocar una propera sessió de mediació es demanen dades identificatives i de contacte de les persones que representarien a l’Ajuntament i dues possibles dates de la seva convocatòria per a poder celebrar la sessió de mediació, en el termini de 5 dies. En la mateixa data també s’informa a al reclamant. 6. L’11 de novembre de 2025 es reitera la petició de dades per a la convocatòria d’una sessió de mediació formulada a l’Ajuntament de Pallejà el 31 d’octubre de 2025 als efectes d’insistir en la convocatòria d’una sessió de mediació i es demana informe sobre el posicionament de l’Administració en relació amb la Reclamació esmentada i respecte la sol·licitud d'accés a la informació pública (SAIP), així com l'expedient complet relatiu a la SAIP tramitada i la identificació de les terceres persones afectades per la informació l'accés a la qual es reclama, si n'hi hagués, en el termini de 15 dies. 7. El 5 de desembre de 2025 el vocal mediador emet certificació d’acord amb l’article 37.5 RGAIP i dona per acabada la mediació per la manca de col·laboració de l’Ajuntament de Pallejà en la convocatòria de la sessió de mediació que es notifica a les parts el 9 de desembre de 2025. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública D’acord amb l’article 39.1 de la Llei 19/2014, LTAIPBG i 29 del RGAIP aquesta Comissió és competent per tramitar i resoldre aquesta Reclamació. L’article 2.b i c LTAIPBG defineixen la informació publica i preveuen el dret d’accés a les persones per a sol·licitar i obtenir-la que d’acord amb l’article 18.1 LTAIPBG, tan a títol individual o en nom i representació de qualsevol persona jurídica legalment constituïda. L’article 20 LTAIPBG preveu els requisits i criteris per a l’aplicació dels límits legals al dret d’accés a la informació pública, que l’Administració no disposa de potestat discrecional i ha d’indicar en cada cas els motius que ho justifiquen. Els articles 21 i 22 LTAIPBG estableixen que aquests límits no són d’aplicació automàtica i absoluta i han de ser aplicats d’acord amb criteris de proporcionalitat i temporalitat i han d’atendre les circumstàncies de cada cas concret, especialment la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifiqui l’accés a la informació. La reclamació reuneix els requisits establerts als articles 42.1 LTAIPBG i 30, 31, 32 i 33 RGAIP i, per tant, és admissible a tràmit. 2. Manca de col·laboració de l’Administració Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment la documentació que li ha estat sol·licitada per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP (“La Comissió comunica la reclamació a l'òrgan o entitat que va dictar la resolució impugnada i li sol·licita una còpia completa i ordenada de l'expedient, un informe sobre la reclamació i tota la informació o els antecedents que puguin ésser rellevants per a la resolució del procediment de reclamació. La documentació, l'informe i la resta d'informació sol·licitada s'han de trametre a la Comissió en un termini màxim de quinze dies”). Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Sobre el dret d’accés a la informació pública sol·licitada i límits Pel que fa a la informació reclamada i no lliurada que es refereix a la prova documental d’un seguit de qüestions que es refereixen a la nova taxa de gestió de residus establerta per l’Ajuntament de Pallejà sobre solars sense edificar. Concretament es demana aquella “prova documental” sobre: la justificació de la raó de la taxa per gestió de residus domèstics als solars o immobles urbans sense edificar, que no generen cap tipus de residu com els definits a la Llei 7/2022, de 8 d'abril; sobre les raons per establir greuges comparatius amb la mateixa taxa aplicada als habitatges de Pallejà que, a diferència dels solars, sí te en compte el valor cadastral; respecte també la justificació de si l’Ajuntament de Pallejà compleix l’article 25, apartat 2 de la Llei 7/2022, (Recollida separada de residus per a la seva valorització); la justificació de si l’Ajuntament de Pallejà compleix l’objectiu de la Llei 7/2022, de 8 d'abril, de prioritzar els models de recollida més eficients, com el porta a porta o l'ús de contenidors tancats o intel·ligents que garanteixin ràtios de recollida similars, i finalment la prova documental també es demana sobre en relació a la justificació de si l’Ajuntament de Pallejà ha fet alguna comunicació o reunió amb els veïns i veïnes per comunicar l’abast, raons i objectius de la taxa per gestió de residus domèstics. D’acord amb aquesta extensa descripció, en definitiva el reclamant demana respecte de si l’Ajuntament disposa, de forma documentada, de l’acreditació dels aspectes plantejats sobre, d’una banda l’establiment del servei de gestió de residus d’una altra respecte de l’establiment de la taxa que ha comportat. Disposar dels antecedents demanats respecte d’aquestes actuacions és d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG informació pública, ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. La gestió dels residus sobre els quals es demana la documentació referida, es refereix a una competència municipal, per tant, d’un ens òbviament inclòs dins l’àmbit de l’Ajuntament que és un subjecte obligat per la LTAIPBG (art. 3.1) a atendre i resoldre, en temps i forma, les sol·licituds d’accés que li presentin les persones que exerceixen el seu dret d’accés a la informació pública. D’altra banda, cal tenir en consideració que la informació demanada que recau sobre la gestió dels residus, també concorre la perspectiva de seva consideració de ser informació ambiental atès allò previst a l’article 3 de la Llei estatal 27/2006, de 18 de juliol, per la qual es regulen els drets d’accés a la informació, de participació pública i d’accés a la justícia en matèria de medi ambient (incorpora las Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE). Aquesta referència és adient pel que es refereix, no només a les consideracions de fons que planteja el reclamant sobre l’establiment del sistema de recollida del residus, referits en la específica normativa que ho regula la Llei 7/2022, sobre els sistemes de recollida i la seva prelació en la selecció, i sobre els quals a aquesta Comissió no li correspon fer-hi pronunciament, sinó pel que es refereix a la vessant del deure d’informació que demana el reclamant sobre la seva justificació o deguda motivació, que l’Administració ha d’estar en condicions d’acreditar documentadament. Així, l’Administració ha de facilitar informació per al correcte exercici del dret d’accés a la informació ambiental i també pel que es refereix a donar consell i assessorament en la mesura del possible (article 5.1b de Llei 27/2006) i que inclouria la relativa a la informació sobre la normativa ambiental (article 7 de la Llei 27/2006). L’Ajuntament hauria de poder estar en condicions de donar accés a la documentació elaborada sobre l’establiment de la gestió de residus que ha comportat la previsió de la taxa corresponent; en aquest expedient és on hauria de constar aquelles referències que demana el reclamant sobre les circumstàncies i consideracions que han justificat aquesta decisió municipal. De la mateixa manera s’ha de considerar sobre la regulació de la taxa en la corresponent Ordenança fiscal, aquesta Comissió no veu cap impediment a que el reclamant pugi tenir accés a aquella documentació que ha servit per a la justificació de la seva regulació i que l’Ajuntament n’ha de disposar. D’acord amb els articles 18.1 i 20.1 LTAIPBG, qualsevol persona hi té dret, llevat que concorrin causes legals que en determinin la denegació o l’accés restringit i que s’han d’interpretar de manera proporcional a la seva finalitat i a la presència d’interessos públics i privats que hi concorrin (article 22.1 LTAIPBG). L’exercici del dret d’accés a la informació pública resta condicionat per l’eventual concurrència de límits que puguin justificar, d’acord amb les previsions de la LTAIPBG, un accés parcial o una denegació de l’accés a la informació. Així mateix, l’aplicació dels límits al dret d’accés i la determinació del seu abast s’han de realitzar prèvia ponderació dels béns jurídics protegits i dels interessos en presència. La Comissió no ha disposat de l’informe demanat a l’Ajuntament reclamat, en el present procediment, però no aprecia, a priori, que pugui concórrer cap limitació de les contingudes als articles 21,23 i 24 LTAIPBG, especialment pel que es refereix a aquella informació que pugi afectar a les dades de caràcter personal ja que aquesta informació es pot facilitar de forma anonimitzada, sense que s’hagi d’identificar als subjectes que puguin estar concernits per la informació demanada. D’altra banda, aquesta Comissió no ha pogut apreciar si concorren altres circumstàncies o presencia d’elements, atès l’ampli abast d’informació que es demana, que permeti limitar l’abast del dret d’accés a la informació que ara reconeixem a la persona reclamant. En aquest sentit, aquesta Comissió recorda, atesos els termes en què està formulada la SAIP i la Reclamació, que a l’Ajuntament correspon en exclusiva a l’hora de complir amb els mandats d’aquesta Resolució vetllar per la correcta aplicació dels articles 21, 23 i 24 i 31 de la LTAIPBG, en relació a eventuals límits al drets d’accés que hi puguin concórrer. D’acord amb tot l’exposat, la GAIP empara el dret d’accés de la persona reclamant en els termes expressats en aquest fonament jurídic i l’Ajuntament haurà de lliurar la informació si en disposa, ja que per al cas que no disposi de la informació així ho haurà de fer constar sense que quedi obligat per aquesta resolució a elaborar la informació per satisfer la reclamació. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de gener de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 2176/2025 i declara el dret de la persona reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 3. 2. Requerir a l’Ajuntament de Pallejà que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1, en el cas que en disposi, dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2176/2025 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP. Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir-ne la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.