Inadmisión de reclamación sobre precs y preguntes formuladas por un regidor al Ayuntamiento de Barcelona

Resolució 1764/2025 , de 06 de novembre Número d’expedient de la Reclamació: 2145/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Barcelona Informació reclamada: Precs i preguntes formulades per un regidor en un Consell municipal . Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La legislació de règim local (inclòs el ROM de l’Ajuntament de Barcelona) fa una regulació diferent, tant substantiva com de procediment, de les sol·licituds d’informació municipal i dels precs i preguntes. La GAIP no és competent en relació amb iniciatives d’electes locals que s’identifiquen com a precs o preguntes i que invoquen la normativa reguladora d’aquestes figures, encara que el seu contingut materialment pugui equipar-se al de les sol·licituds d’accés a informació. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Precs i preguntes. Reclamació contra silenci. Inadmissió. Ponent: Josep Ramon Barberà i Gomis Antecedents El dia 23 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2145 /2025 , presentada per un regidor de l’Ajuntament de Barcelona contra el mateix ajuntament, en relació amb unes preguntes formulades en un Consell municipal que es recullen en l’antecedent que segueix. La persona reclamant sol·licita el procediment de mediació previst a l’article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). Segons la documentació inicialment aportada per l’electe reclamant, es recull un escrit on s’hi pot llegir que “Per tot això, d'acord amb els articles 64.2 i 98 del Reglament Orgànic Municipal, formula la següent: Pregunta ¿Qué inmuebles de servicios sociales se utilizan actualmente por este Ayuntamiento para realizar empadronamientos de personas sin domicilio fijo y qué número de personas empadronadas hay en cada uno de ellos? Rogamos, también la respuesta detallada por escrito, clasificándolos por distritos. En caso de no dar tiempo a todo en la respuesta en el pleno, rogamos que al menos especifiquen verbalmente cada inmueble con más de 50 personas empadronadas sin domicilio fijo, sin dejar de presentarnos la información completa por escrito”. En data 29 d’octubre de 2025 la GAIP comunica a l’electe reclamant la necessitat que esmeni la documentació aportada, com a requisit previ per a la seva admissió a tràmit. En concret, li demana que aporti una còpia de la sol·licitud d’informació registrada que és objecte de reclamació, juntament amb el seu justificant de registre. En resposta a la petició anterior, el dia 4 de novembre l’electe reclamant aporta l’Acta corresponent a la sessió del Plenari del Consell Municipal de Barcelona, de 30 de maig de 2025, on es refereixen les preguntes recollides a l’antecedent número 2. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la Reclamació Convé recordar la doctrina de la GAIP pel que fa a la manca d’admissibilitat de dels precs i les preguntes formulades en els plens municipals, mantinguda sense variacions des de la Resolució 66/2017, de 22 de febrer. La normativa de règim local fa una regulació diferent per a les figures dels precs i de les preguntes de la que la mateixa legislació estableix per a l’accés dels electes locals a la informació. La LRBRL es refereix al dret dels electes a formular precs, preguntes i mocions (i també a sol·licitar sessions extraordinàries dels òrgans col·legiats dels que en són membres, a participar a les seves sessions i votacions, a conèixer amb antelació les convocatòries i a tenir a la seva disposició la documentació corresponent) al seu article 46; en canvi, el seu dret d’accés a la informació és regulat al 77, que obliga al govern municipal a resoldre les sol·licituds en el termini màxim de cinc dies. Aquesta dualitat en la regulació d’una i de les altres iniciatives es manifesta també a l’LMRLC, que dedica l’article 164 a regular amb un cert detall el dret dels electes locals a la informació, mentre que el seu dret a formular precs i preguntes i a la participació en els òrgans col·legiats és regulat a altres preceptes (articles 98 a 103 i 165). Coherentment amb la diversitat de regulacions legals que s’acaba d’assenyalar, el ROM de l’Ajuntament de Barcelona fa una regulació separada del dret dels seus regidors i regidores a la informació (que és objecte de regulació molt detallada per part del seu article 12, dins del Títol II del ROM, sobre regidors i regidores) i dels precs i preguntes (articles 64 i 98, dins del Títol IV, relatiu al règim de funcionament dels òrgans municipals, que són precisament els que cita l’electe reclamant en fonamentar la seva pretensió), i fins i tot preveu procediments diferents per exercir un i altre tipus d’iniciatives. Tot i que sovint poden tenir trets comuns (per exemple, moltes vegades l’objecte de determinats precs i preguntes és obtenir informació i unes i altres iniciatives poden servir per exercir funcions de control del govern municipal), precs i preguntes, per una banda, i sol·licituds d’informació, per l’altra, tenen significació i dinàmiques diferents. Mentre que les sol·licituds d’informació són manifestació del dret a la informació, que és objecte d’una regulació precisa per la legislació de règim local (fins al punt de garantir que han de ser objecte de resolució administrativa, que es presumeix estimatòria en cas de silenci administratiu) i es pot exercir de forma autònoma, amb diversitat de contextos i finalitats, els precs i preguntes són iniciatives de naturalesa molt més política que estrictament jurídica (no està clar que s’hagin de resoldre per acte administratiu i menys encara que la manca de resolució expressa en termini tingui efectes estimatoris, com és el cas de les sol·licituds d’informació), sovint vinculades al desenvolupament de les sessions dels òrgans col·legiats, fins al punt que poden formar part del seu ordre del dia, amb continguts usualment més relacionats amb l’impuls (els precs) o el capteniment (les preguntes), que amb la sol·licitud d’informació en sentit estricte, i si el seu objecte és aquest darrer, poden abastar el requeriment d’elaborar informació sobre un assumpte determinat i no limitar-se, com passa amb les sol·licituds d’informació en sentit estricte, a accedir a la informació existent; probablement per això, el termini donat per resoldre els precs i preguntes és substancialment més llarg que el previst per a les sol·licituds d’informació. Per les raons fins ara exposades, es clar que les sol·licituds d’informació, per una banda, i els precs i preguntes, per l’altra, tenen naturalesa jurídica i regulacions molt diferents i, per tant, aquests darrers no s’emparen en el dret d’accés a la informació, sinó en altres manifestacions del dret de participació política dels electes locals sobre les quals la GAIP no ostenta cap mena de competència. Sobre la base d’aquestes consideracions procedeix inadmetre la Reclamació 2145/2025. 2. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 6 de novembre de 2025 , resol per unanimitat: 1. Declarar la inadmissió de la Reclamació 2145 /2025, segons les consideracions efectuades en el fonament jurídic primer. 2. Donar publicitat de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.