Reclamación de un concejal por acceso a proyectos urbanísticos en el Ayuntamiento de Vidreres con resultado estimatorio

Resolució 70/2026, de 15 de gener Número d’expedient de la Reclamació: 2054/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Vidreres Informació reclamada: Projecte urbanístic al centre del municipi. Sentit de la resolució: Estimació Resum: La informació sol·licitada i reclamada és informació pública d’acord amb l’article 2.b LTAIPBG i en no identificar aquesta Comissió cap limitació que pugui restringir el dret d’accés de l’electe reconegut a l’article 164 TRLMRLC es considera procedent declarar el dret del regidor reclamant a la informació sol·licitada. Haurà de ser l’Ajuntament que no ha col·laborat amb aquesta Comissió amb l’emissió del corresponent informe, que haurà de valorar en lliurar els projectes urbanístics sol·licitats la concurrència de límits que puguin restringir legítimament l’accés demanat. Per al cas de que no disposi de la informació demanada, així ho haurà de declarar sense restar obligat l’Ajuntament a la seva elaboració per atendre aquesta reclamació. Paraules clau: Ajuntaments. Electes. Territori. Urbanisme. Projecte urbanístic. Reclamació contra silenci. Manca acord mediació. Estimació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco. Antecedents 1. El 16 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2054/2025, presentada contra l’Ajuntament de Vidreres, per un electe d’aquest ajuntament, en relació amb la sol·licitud d’accés a la informació pública (SAIP) indicada a l’antecedent següent, i demana que es tramiti procediment de mediació previst a l'article 42 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i regulat pels articles 36 a 41 del Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP).El 3 d’octubre de 2025, l’electe reclamant, va presentar una sol·licitud d’accés a la informació pública a l’Ajuntament de Vidreres en els termes següents: “Projecte d'urbanització dels espais viaris Mp PGOU UA-18 Projecte d'urbanització de les zones d'espais lliures amb clau C2 de la Mp PGOU UA-18 Projecte de reparcel·lació de la Mp PGOU UA-18”. A la reclamació es manifesta que no s’ha rebut la informació demanada. 2. El 20 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a l’electe reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 3. El 20 d’octubre de 2025 la GAIP comunica la reclamació a l’Ajuntament de Vidreres i s’informa que per petició expressa del reclamant es tramitarà el procediment de mediació previst a l'article 42 de la LTAIPBG i articles 36 a 41 del RGAIP, i als efectes de convocar una propera sessió de mediació es demanen dades identificatives i de contacte de les persones que representarien a l’Ajuntament i dues possibles dates de la seva convocatòria per a poder celebrar la sessió de mediació, en el termini de 5 dies. En la mateixa data també s’informa a l’electe reclamant. 4. El 5 de novembre de 2025 la GAIP comunica de nou a l’Ajuntament de Vidreres la petició formulada el 20 d’octubre de 2025 als efectes d’insistir en la convocatòria d’una sessió de mediació i es demana informe sobre el posicionament de l’Administració en relació amb la Reclamació esmentada i respecte la sol·licitud d'accés a la informació pública (SAIP), així com l'expedient complet relatiu a la SAIP tramitada i la identificació de les terceres persones afectades per la informació l'accés a la qual es reclama, si n'hi hagués, en el termini de 15 dies. 5. El 3 de desembre de 2025 el vocal mediador emet certificació d’acord amb l’article 37.5 RGAIP i dona per acabada la mediació per la manca de col·laboració de l’Ajuntament de Vidreres en la convocatòria de la sessió de mediació que es notifica a les parts el 5 de desembre de 2025. Fonaments jurídics 1. Competència de la GAIP i contingut i abast general del dret d’accés a la informació pública L’article 39.1 LTAIPBG estableix que “Les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública i, si escau, les que resolguin el recurs de reposició poden ésser objecte de reclamació gratuïta i voluntària davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, encarregada de vetllar pel compliment i les garanties del dret d’accés a la informació pública que regula aquest títol”. La reclamació es presenta per un electe del mateix Ajuntament i com ja s’ha reconegut àmpliament per aquesta Comissió i la jurisprudència són admissibles les reclamacions dels electes locals davant els òrgans de garantia del dret d’accés a la informació pública, a l’empara de l’aplicació supletòria de la legislació de transparència respecte dels règims jurídics especials d’accés prevista a la Disposició Addicional Primera.2 de les lleis bàsica i autonòmica de transparència i accés a la informació pública. D’acord amb això, la GAIP admet les reclamacions presentades a l’empara de l’LTAIPBG per una persona electe local, per bé que, de conformitat amb la disposició addicional primera, apartat 2, de l’LTAIPBG, aplicarà el dret material derivat de la legislació de règim local (art. 164 TRLMRLC) en tot allò que s’hi reguli amb caràcter especial (terminis, límits, silenci), i supletòriament l’LTAIPBG, en allò que no hi és previst (procediment general de garantia del dret d’accés per la via de la reclamació davant la GAIP). L’article 164.1 TRLMRLC disposa que “tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa o del president o presidenta, o de la comissió de govern, tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers” (article 164.6 TRLMRLC). El règim d’accés dels electes locals abasta, d’una banda, el dret a obtenir la documentació íntegra de tots els assumptes inclosos en l'ordre del dia de les sessions dels òrgans col·legiats, des del mateix moment de la convocatòria, que l’Ajuntament té l’obligació de proporcionar-los sense necessitat de petició prèvia (article 164.4 TRLMRLC); d’altra banda, els electes locals poden sol·licitar qualsevol altra informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). 2. Sobre el dret d’accés a la informació pública sol·licitada La informació sol·licitada i reclamada relativa als projectes d’urbanització identificats per l’electe reclamant (Projecte d'urbanització dels espais viaris Mp PGOU UA-18 Projecte d'urbanització de les zones d'espais lliures amb clau C2 de la Mp PGOU UA-18 Projecte de reparcel·lació de la Mp PGOU UA-18), es correspon amb la consideració d’informació pública prevista a l’article 2.b LTAIPBG quan estableix que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. Cal recordar el caràcter reforçat de la persona reclamant com a membre de la corporació i així, l’article 164.1 TRLMRLC disposa que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). D’acord amb això, els electes locals poden sol·licitar qualsevol informació de la corporació, i només es podrà desestimar per resolució motivada, dins dels quatre dies següents a formalitzar la sol·licitud, si el coneixement o la difusió de la informació pugui vulnerar el dret constitucional a l'honor, la intimitat personal o familiar o a la pròpia imatge o si es tracta de matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (article 164.3 TRLMRLC). Donat que aquesta Comissió no ha pogut apreciar la concurrència de cap límit d’accés previstos a l’article 164.3 TRLMRLC que pugui justificar la restricció de l’accés, atès que no ha pogut disposar de l’informe de l’Ajuntament, haurà de ser aquesta administració la que ponderi la seva concurrència si s’escau. D’acord amb l’exposat, aquesta Comissió declara el dret de l’electe reclamant a la informació sol·licitada sobre els projectes urbanístics demanats, en la mesura en què aquesta informació existeixi prèviament elaborada i en poder de l’administració. Per al cas que no disposi de la informació o de les dades sol·licitades, ho haurà de fer constar així, sense que quedi obligada per aquesta resolució a elaborar-les per satisfer la reclamació. 3. Obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental (SGD) i atribucions de la funció pública de secretaria La Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i gestió de documents estableix l’obligatorietat dels titulars de documents públics a disposar d’un sistema de gestió documental que garanteixi el tractament correcte dels documents en tot el seu cicle de vida i que permeti complir amb les obligacions de transparència; i que l’organització, avaluació i conservació i l’accés a aquests són responsabilitat directa dels seus titulars (article 7 i 8). La Disposició Addicional Onzena de la Llei 26/2010, del 3 d'agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya estableix que els documents electrònics s'han de gestionar i conservar en expedients electrònics d'acord amb les prescripcions de la normativa en matèria d'arxius i documents. Així mateix, l’LTAIPBG reconeix els sistemes de gestió de documents públics com a facilitadors de dades i documents autèntics (art. 5.2), la necessitat d’estructurar la informació seguint criteris temàtics i cronològics, seguint el quadre de classificació documental corporatiu i incorporant-hi índexs o guies de consulta (art. 6.1.d) i l’obligació d’establir un sistema de gestió de documents, informació i dades integrat que permeti la interoperabilitat entre les administracions, la localització de qualsevol document o informació i la vinculació automàtica de cada document o conjunt de dades al seu règim d’accés i publicitat (art. 19.3). I l’article 3 del Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, que regula la funció pública de secretaria estableix en punt 2 la funció de fe pública, i entre aquestes la direcció superior dels arxius i registres de l’entitat local (l). Així doncs, i en conseqüència d’aquest mandat legal i el d’assessorament legal preceptiu (article 2.1.a), ha de ser coneixedora de l’existència d’un SGD, impulsora si no en disposa i vetllar per la documentació amb una sistemàtica de treball mínima sobre la documentació de la qual n'és el custodi i responsable primer de la manca de localització Així doncs, atenent a aquests preceptes legals, la informació sol·licitada i reclamada, en el cas que existeixi, ha de formar part d’un expedient administratiu, que ha d’estar perfectament classificat de manera que permeti la seva recuperació i facilitar-ne, si escau, l’accés. 4. Seguiment de l’execució L’article 43.5 LTAIPBG estableix que “l’Administració ha de comunicar a la Comissió les actuacions fetes per a executar els acords de mediació i per a donar compliment a les resolucions dictades per la Comissió”. Sobre la base d’aquestes comunicacions i de les efectuades per les persones interessades, la GAIP ha de fer seguiment del compliment de les seves resolucions, d’acord amb el que preveuen els articles 48 i 49 RGAIP i l’apartat 30 del seu Manual de reclamació, i pot adoptar les mesures que s’hi preveuen en cas d’incompliment. L’article 43 LTAIPBG estableix que si l’Administració incompleix el termini establert pels acords de mediació o per les resolucions de la GAIP per lliurar la informació reclamada, les persones interessades ho poden comunicar a la Comissió perquè aquesta en requereixi el compliment; la desatenció d’aquest requeriment, vista la remissió expressa feta a aquest precepte per l’article 77.2.b LTAIPBG, ha de ser qualificada d’infracció molt greu amb relació al dret d’accés a la informació pública (que pot ser sancionada de conformitat amb els articles 81 i 82 LTAIPBG). Així mateix, l’article 25.2.k RGAIP preveu la publicació en el web de la Comissió dels casos que els seus requeriments han estat desatesos pels subjectes obligats. 5. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 15 de gener de 2026, resol per unanimitat: 1. Estimar la Reclamació 2054/2025 i declara el dret de l’electe reclamant a la informació sol·licitada, d’acord amb les consideracions fetes al fonament jurídic 2. 2. Requerir a l’Ajuntament de Vidreres que lliuri a la persona reclamant la informació indicada a l’apartat 1 dins del termini màxim de quinze dies. 3. Requerir a l’Ajuntament a informar la GAIP, dins del termini de quinze dies, de l’òrgan o la persona responsable del compliment d’aquesta Resolució, així com de les actuacions dutes a terme per complir-la. 4. Convidar a la persona reclamant que informi a la GAIP de qualsevol incidència que es produeixi amb motiu del compliment d’aquesta Resolució. 5. Declarar finalitzat el procediment relatiu a la Reclamació 2054/2025 i disposar la publicació d’aquesta resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Els terminis establerts en aquesta Resolució per lliurar la informació s’han de comptar en dies hàbils (descomptant festius i dissabtes) i si no s’especifica una altra cosa, comencen a partir de l’endemà de la recepció de la seva notificació per l’Administració reclamada. L’Administració obligada pot sol·licitar a la GAIP l’ampliació del termini atorgat per fer efectiu el lliurament de la informació. Aquesta sol·licitud només pot ser admesa a consideració si és notificada a la GAIP abans que fineixi el termini fixat a la Resolució, i s’ha de fonamentar en circumstàncies que no hagin pogut ser tingudes en compte per la Comissió abans de dictar la seva Resolució. La GAIP únicament atorgarà l’ampliació sol·licitada, després d’informar-ne a la persona reclamant, si l’Administració obligada ha justificat de forma precisa i consistent la seva necessitat. Si l’Administració obligada no lliura la informació dins del termini establert per aquesta Resolució, la persona reclamant pot posar-ho en coneixement de la GAIP, per tal que la Comissió en requereixi el compliment. Mentre no s’acompleixi plenament la Resolució, la Comissió difondrà al seu web www.gaip.cat l’incompliment de l’Administració obligada, d’acord amb l’article 25.2.k RGAIP Tot això sens perjudici que la persona reclamant pugui, considerant que aquesta Resolució és un acte administratiu declaratiu de drets que vincula l’Administració, requerir la seva execució davant dels Tribunals, a l’empara de l’article 29.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Aquesta acció es pot interposar després que hagin transcorregut tres mesos des que la persona afectada ha reclamat formalment i directament a l’Administració el compliment d’aquesta Resolució. Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.