Inadmisión de reclamación sobre el acceso generalizado a los registros de entrada y salida del Ayuntamiento de Riudellots de la Selva

Resolució 2077/2025, de 4 de desembre Número d’expedient de la Reclamació: 2050/2025 Administració reclamada: Ajuntament de Riudellots de la Selva Informació reclamada: Accés als registres d’entrada i sortida i la documentació annexa. Sentit de la resolució: Inadmissió Resum: La sol·licitud de la persona reclamant no reuneix el requisit establert a l’article 2.b LTAIPBG per la informació pública, consistent bàsicament en estar en poder de l’Administració i, en conseqüència, no té empara en el dret d’accés a aquesta, tal com estableix l’article 18.1 LTAIPBG. Per tant, la Reclamació ha de ser inadmesa, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP). Nogensmenys, aquesta Comissió insisteix en recomanar l’accés al registre d’entrades i sortides als càrrecs electes, previ bloqueig de les dades íntimes personals o familiars, que afectin el dret a l’honor o a la pròpia imatge, si n’hi ha. Qualsevol altra dada personal, com les dades identificatives de la persona que presenta o a la què s’adreça l’escrit registrat, és accessible per a una persona regidora i no cal que s’anonimitzi, tenint en compte que queda protegida de la seva difusió indiscriminada pel deure de reserva de les persones regidores. Cal però, evitar la sobreexposició de dades personals no necessàries ni idònies per a la finalitat de control de l’activitat municipal, com ara les dades de contacte o les redundants d’identificació. Aquest bloqueig de dades en cap cas es considera una tasca complexa d’elaboració ja que es pot fer aplicant filtres en l’eina de gestió electrònica del registre. No seria recomanable un sistema en què el regidor hagi de demanar periòdicament la informació del registre d’entrades i sortides, en la mesura que es dificulta l’exercici dels drets de les persones electes i que es genera molta més feina burocràtica per a tothom. Paraules clau: Ajuntaments. Electe. Accés dades registre. Registre entrada i sortida. Manca de col·laboració. Inadmissió. Recomanació. Ponent: Maria del Mar Pérez Velasco. Antecedents 1. El 15 d’octubre de 2025 entra a la GAIP la Reclamació 2050/2025 presentada per un electe de l’Ajuntament de Riudellots de la Selva contra aquest ajuntament, en relació amb la sol·licitud indicada a l’antecedent següent, d’acord amb la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG) i el Reglament de la GAIP, aprovat pel Decret 111/2017, de 18 de juliol (RGAIP). 2. El 25 de setembre de 2025 l’electe reclamant va demanar a l’Ajuntament informació respecte de l’Accés als expedients de la Junta de Govern Local i sobre l’accés complet als registres d'entrada, concretament es demanava “accés als registres d'entrada de l'Ajuntament, inclosa no només la consulta del número de registre i el resum de l'OAC, sinó també la possibilitat de visualitzar la documentació completa de cada assentament registral. Aquest accés s'haurà de garantir respectant sempre la legislació vigent sobre protecció de dades i el deure de confidencialitat que tenim com a càrrecs electes.” 3. El 2 d’octubre de 2025 l’Ajuntament de Riudellots de la Selva mitjançant Resolució de l’Alcaldia resol “concedir accés a la totalitat dels expedients de la Junta de Govern local” al regidor “ recordant que els membres de la corporació han de respectar la confidencialitat de la informació a què tenen accés per raó del càrrec si el fet de publicar -ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers.” Però es denega la segona sol·licitud en els termes següents : ”NO concedir accés al contingut complet de tots els assentaments registrals de forma generalitzada. Aquesta denegació es basa en la protecció de tercers i la manca de concreció: Protecció de Dades Personals: L'accés indiscriminat a la documentació annexa a tots els registres d'entrada implicaria un accés massiu a dades personals i, potencialment, dades sensibles de ciutadans particulars. Això suposaria una limitació desproporcionada del seu dret fonamental a la protecció de dades (18.4 CE) sense una justificació de control concreta. Mesura Proporcionada: La mesura ja implementada (accés a l'índex que inclou el número i el tema/resum) és la més proporcionada. Permet al regidor identificar l'assentament que considera rellevant per a la seva funció i, aleshores, sol·licitar el document concret. Sol·licitud Concreta: S'ha de mantenir el criteri d'atorgar l'accés només a aquells documents del registre d'entrada que el regidor sol·liciti de forma individualitzada i motivada. 4. A l’escrit de la Reclamació de 15 d’octubre de 2025 l’electe reclamant manifesta que no s’hauria atès la sol·licitud d’informació pel que es refereix a la petició sobre els registres d’entrada i sortida i la documentació annexa: En síntesi, fonamenta la seva reclamació en l’article 164.3 TRLMRLC sobre el dret dels regidors a obtenir tota la informació necessària per a l’exercici de les seves funcions, i que els límits només poden aplicar-se excepcionalment quan concorrin causes concretes vinculades a la protecció de drets fonamentals o a altres interessos jurídics protegits. Aquests límits s’han d’interpretar i aplicar de manera restrictiva i proporcionada, segons els articles 20 i 22 LTAIPBG i la doctrina de la GAIP.” També s’explica a l’escrit de la reclamació que el “14 d’octubre de 2025, l’Alcaldia-Presidència de la Corporació posa a disposició del grup municipal SOM Riudellots per mitjà de la carpeta de l’electe els expedients que integren l’ordre del dia de la Junta de Govern Local, fent efectiu el dret d’accés concedit al punt primer de la part resolutiva impugnada.” Però es fa avinent que “Si bé el peu de recurs de la resolució impugnada no preveu la possibilitat d’interposar recurs davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), la resolució impugnada pot ser recorreguda davant la referida Comissió sense necessitat d’interposar recurs potestatiu de reposició com suggereix el peu de recurs de la pròpia resolució notificada.” I es per això que s’interposa la reclamació davant la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) i es reprodueix la doctrina que empara la viabilitat de recórrer per part d’un regidor a la Comissió. El regidor reclamant considera que d’acord amb diverses resolucions de la GAIP i especialment la Resolució 138/2024, de 8 de febrer, s’ha concretat aquest abast reforçat en relació amb els registres d’entrada i sortida i la documentació annexa: Els assentaments del registre general i els documents que els acompanyen són informació pública i, per tant, objecte del dret d’accés dels regidors. No hi ha cap limitació general que permeti denegar en bloc l’accés dels electes a aquests documents. Els eventuals límits només poden aplicar-se en supòsits concrets i cas per cas, i sempre amb motivació expressa. Quan es produeixi una possible afectació a drets fonamentals de tercers (intimitat, honor, imatge), el que correspon és aplicar el mecanisme de bloqueig selectiu de dades íntimes, però mantenint l’accés a la resta de la informació. Les dades identificatives dels interessats (nom, cognoms, NIF, adreça de notificació) són accessibles per als regidors en tant que resulten imprescindibles per entendre el contingut i per a l’exercici de la funció de control polític. Només en supòsits molt concrets, com ara informació declarada secret oficial o informació sotmesa a secret sumarial, es pot restringir l’accés; i, en aquests casos, cal una resolució motivada que justifiqui la denegació i que acrediti la concurrència efectiva del límit. La Resolució 138/2024 és especialment clara quan afirma que: “Els registres d’entrada i sortida i els documents annexos són accessibles per als electes locals, sense que es pugui exigir una sol·licitud individualitzada per a cada document.” “La protecció de dades personals es garanteix mitjançant el bloqueig de dades estrictament íntimes, però no mitjançant l’exclusió generalitzada de l’accés.” Conclou que “en conseqüència, els regidors tenen dret a: Accedir de forma general i no fragmentària als assentaments del registre i als documents annexos. Rebre l’accés en condicions d’igualtat respecte als membres de l’òrgan de govern, amb instruments electrònics que garanteixin la imatges immediata i permanent de la informació. Exigir que qualsevol restricció es motivi document per document i no de manera genèrica.” Es recorda que el dret d’accés no només comprèn la possibilitat de conèixer la informació sol·licitada, sinó també el dret a rebre-la en una forma que en garanteixi l’eficàcia i la utilitat per a l’exercici de les funcions representatives, i que “ la GAIP ha reiterat que el lliurament de la informació es pot fer per qualsevol mitjà electrònic disponible que asseguri l’accés real i efectiu, i que el més adequat en l’àmbit local és la carpeta digital del càrrec electe, ja que: Permet accés immediat i permanent a la informació, sense necessitat de reiterar sol·licituds cada cop que es genera documentació nova. Agilitza la gestió administrativa, ja que els documents es posen a disposició un cop incorporats al gestor d’expedients, sense requerir actuacions manuals repetitives per part del personal municipal. Ofereix garanties de seguretat i control d’accés, atès que funciona mitjançant rols i permisos assignats a cada càrrec electe. Facilita l’aplicació dels límits necessaris (per exemple, el bloqueig de dades íntimes), mitjançant configuracions del sistema i filtres selectius que no impliquen un treball artesanal d’anonimització document a document. Assegura la igualtat de condicions entre els membres de l’òrgan de govern i la resta de regidors, ja que la mateixa informació pot estar disponible simultàniament a tots ells, evitant diferències injustificades en la disponibilitat de dades.” Així es recorda a l’escrit de la reclamació que “el lliurament a través de la carpeta digital del regidor ha de ser la via ordinària i preferent”. Respecte del contingut mínim dels assentaments i funcions de secretaria a la reclamació s’insisteix en que l’article 153 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF), estableix un contingut mínim, que es reitera, però que, segons el reclamant, “aquests elements mínims no poden ser reduïts a una simple “nota d’índex” o a una relació parcial, ja que l’objectiu del registre és deixar constància fefaent de les comunicacions i documents que entren o surten de la corporació i garantir-ne la traçabilitat i control.” També es menciona “el Reial decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional, atribueix al secretari de la corporació funcions específiques en matèria de federació, direcció i control dels registres i arxius municipals (article 3.2, lletra l).” D’acord amb això, es recorden les funcions de la secretaria en el sentit de: “ • Garantir la integritat i autenticitat dels assentaments registrals. Assegurar-ne la correcta classificació i arxivament, així com la vinculació amb els expedients administratius corresponents. Vetllar pel dret d’accés dels càrrecs electes, ciutadans i administrats, d’acord amb la normativa vigent i amb les resolucions de la GAIP.” “En conseqüència, la negativa genèrica de l’Ajuntament a facilitar l’accés complet al registre i als seus annexos desvirtua la funció pròpia del registre i contradiu la responsabilitat de la Secretaria com a garant de l’accés i de la transparència institucional. A més, si els assentaments ja han d’incloure per imperatiu legal un extracte suficient de l’assumpte, limitar l’accés a un índex merament formal i desproveït de contingut material (per exemple, només número i data) equival a incomplir el ROF i a buidar de contingut el dret d’accés dels regidors. Per tant, l’accés als assentaments del registre i als seus documents annexos no només és una exigència derivada del dret reforçat d’accés dels regidors, sinó també una conseqüència necessària del règim jurídic del registre general i de les funcions atribuïdes a la Secretaria municipal.” Finalment s’atribueix al Decret d’Alcaldia insuficiència de motivació i vulneració del dret d’accés. Es considera que “El Decret d’Alcaldia objecte de reclamació admet formalment el dret d’accés als expedients de la Junta de Govern Local, però nega de manera genèrica i en bloc l’accés complet al registre general i als documents annexos, limitant-lo a un simple índex amb número i resum. A més, imposa al regidor la càrrega de presentar sol·licituds individualitzades i motivades per cada document concret que es vulgui consultar.” S’esmenten els motius pels quals es considera que la resolució vulnera la normativa i la doctrina de la GAIP, que en síntesi serien: Absència de motivació cas per cas, ja que s’invoca de forma abstracta la protecció de dades personals i la manca de concreció de la sol·licitud; i es recorda “L’obligació del Consistori és efectuar un anàlisi individualitzat de cada assentament concret i de cada sèrie documental respecte de la qual concorri un límit específic (p. ex. secret sumarial, secret oficial o dades especialment sensibles). En aquest cas, ha de resultar ocult per la totalitat de membres del Consistori, a excepció de l’Alcaldia atès que el Consistori no té aprovades delegacions de funcions en altres regidors que en puguin justificar l’accés. o En el moment d’ocultar un assentament concret (tal i com es realitza assíduament) cal efectuar una ponderació exigida pels articles 20 i 22 LTAIPBG, amb la corresponent justificació de l’aplicació dels límits amb els criteris de proporcionalitat, temporalitat i necessitat.” També es considera que s’inverteix el règim jurídic, ja que “l’article 164 TRLMRLC estableix que l’accés dels regidors és la regla general i els límits, l’excepció.” La manca de proporcionalitat i càrrega innecessària ja que “ Requerir sol·licituds document a document comporta una càrrega desproporcionada per al regidor, que no pot exercir adequadament la seva funció de control polític. Alhora, obliga el personal municipal a gestionar contínuament sol·licituds reiteratives, quan el que la GAIP recomana és configurar un accés estable, permanent i global mitjançant la carpeta del regidor amb filtres automàtics de dades.” Finalment es fa referència a la “ Vulneració del principi d’igualtat i de transparència. El regidor queda en una situació d’inferioritat respecte als membres de la Junta de Govern Local, que disposen de la informació de manera immediata i completa a la seva carpeta digital. Aquesta desigualtat contradiu el principi de transparència i control democràtic, pilar fonamental del règim local i del dret d’accés dels electes.” 5. El 24 d’octubre de 2025 la GAIP admet provisionalment la Reclamació, informa a la persona reclamant sobre els aspectes més rellevants de la seva tramitació i de la posició jurídica que ostenta com a persona interessada, de conformitat amb la legislació de procediment administratiu i la de transparència i accés a la informació pública. Li demana especialment que informi a la GAIP immediatament de les comunicacions que rebi de l’Administració reclamada relatives a la informació pública sol·licitada, mentre duri la Reclamació. 6. El 24 d’octubre de 2025 la GAIP comunica la Reclamació a l’Ajuntament de Riudellots de la Selva i li requereix que, dins del termini de quinze dies establert per l’article 33.4 RGAIP, li trameti un informe sobre la Reclamació, així com també còpia de l’expedient de la sol·licitud d’informació de la qual deriva i, en general, dels antecedents que puguin ser rellevants per resoldre la Reclamació. A data de la resolució aquesta Comissió no ha rebut cap indicació. Fonaments jurídics 1. Inadmissibilitat de la reclamació La informació sol·licitada i reclamada relativa als registres d’entrada i sortida i la documentació annexa, si es referís a informació concreta de determinats registres d’entrada i sortida específics, seria, d’acord amb l’article 2.b LTAIPBB, informació pública ja que és “informació elaborada per l’Administració i la que aquesta té en el seu poder com a conseqüència de la seva activitat o de l’exercici de les seves funcions, inclosa la que li subministren els altres subjectes obligats d’acord amb el que estableix aquesta llei”. Cal tenir en compte que l’article 53.1 DTAIP inclou “qualssevol dades o documents que les administracions públiques han elaborat, posseeixen, o poden legítimament exigir a terceres persones com a conseqüència de la seva activitat o de l'exercici de les seves funcions”. Quant als límits que poden concórrer en el cas present, cal recordar el caràcter reforçat de les persones reclamants com a membres de la corporació. Com ja hem dit, l’article 164.1 TRLMRLC, en disposar que tots els membres de les corporacions locals tenen dret a obtenir de l'alcalde o alcaldessa, o de la Junta de govern, “tots els antecedents, les dades o les informacions que són en poder dels serveis de la corporació i són necessaris per al desenvolupament de llur funció”, amb l’obligació de respectar-ne la confidencialitat si el fet de publicar-ho pot perjudicar els interessos de l'ens local o de tercers (article 164.6 TRLMRLC). La normativa permet als regidors conèixer tota la informació que obri en mans dels serveis municipals i que necessitin per a desenvolupar la seva funció de control, funció que s’ha d’insistir que forma part del dret fonamental a participar dels afers polítics de la seva municipalitat (art. 23 de la CE). Ateses aquestes consideracions, aquesta Comissió hauria d’estimar la reclamació i reconèixer el dret d’accés de la persona electa reclamant a accedir als registres si, com s’ha dit, aquests s’haguessin especificat, per número de registre, període de referència, o altres formes que permetessin la seva concreció. Però es constata als antecedents que el regidor reclamant planteja una pretensió formulada en termes generals, per tal de permetre que els regidors disposin d’un sistema d’accés a aquests registres, sense que es pugui exigir una sol·licitud individualitzada per a cada document. Concretament sol·licitava a l’Ajuntament sobre l’accés complet als registres d'entrada, “accés als registres d'entrada de l'Ajuntament, inclosa no només la consulta del número de registre i el resum de l'OAC, sinó també la possibilitat de visualitzar la documentació completa de cada assentament registral”. Aquesta Comissió, com bé es recorda a la reclamació, fent esment a la Resolució 138/2024, ha mantingut el criteri des de la Resolució 140/2017, “d’estimar l’accés al registre d’entrades i sortides als càrrecs electes, previ bloqueig de les dades íntimes personals o familiars, que afectin el dret a l’honor o a la pròpia imatge, si n’hi ha. Qualsevol altra dada personal, com les dades identificatives de la persona que presenta o a la què s’adreça l’escrit registrat, és accessible per a una persona regidora i no cal que s’anonimitzi, tenint en compte que queda protegida de la seva difusió indiscriminada pel deure de reserva de les persones regidores. Cal però, evitar la sobreexposició de dades personals no necessàries ni idònies per a la finalitat de control de l’activitat municipal, com ara les dades de contacte o les redundants d’identificació. Aquest bloqueig de dades en cap cas es considera una tasca complexa d’elaboració ja que es pot fer aplicant filtres en l’eina de gestió electrònica del registre.” Recentment, a la Resolució 1875/2025, de 20 de novembre, aquesta Comissió també ha recordat que “que el Dictamen 07/2019, de 13 de desembre ja deia que “cal concloure que a la pregunta sobre si un regidor que no forma part del govern pot tenir accés al registre d’entrades i sortides, cal respondre que sí, sens perjudici de les cauteles que siguin necessàries per protegir i evitar difondre la informació afectada pels límits legals a l’accés que siguin d’aplicació”. Algunes resolucions de la GAIP es refereixen a l’aplicació del criteri contingut en el Dictamen esmentat, com ara la Resolució 10/2020, de 10 de gener o, més recentment, la Resolució 571/2024, de 2 de maig.” Així doncs, aquesta Comissió, ha aplicat el criteri d’estimar l’accés al registre d’entrades i sortides als càrrecs electes, previ bloqueig de les dades íntimes personals o familiars, que afectin el dret a l’honor o a la pròpia imatge, com ja s’ha dit. Tot i que aquest tipus de dades, en principi, no haurien de constar en l’assentament del registre d’acord amb l’article 153 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre (ROF). Com s’ha insistit en la doctrina de la GAIP, qualsevol altra dada personal, com les dades identificatives de la persona que presenta o a la què s’adreça l’escrit registrat, és accessible per a una persona regidora i no cal que s’anonimitzi, tenint en compte que queda protegida de la seva difusió indiscriminada pel deure de reserva de les persones regidores. Pel que fa als registres relacionats amb matèries afectades per la legislació general sobre secrets oficials o per secret sumarial (art. 164.3.b TRLMRLC), si n’hi ha, s’haurà de motivar cas per cas si l’accés és denegat. Ara bé, constatada aquesta doctrina reiterada de la GAIP, en virtut de la qual, efectivament, el regidor podria recavar la instauració d’un sistema a l’Ajuntament amb les característiques i requisits de permetre aquest accés als registres d’entrada i sortida, el cert és que pel que fa al cas concret ara examinat i que es planteja en aquesta reclamació, la pretensió formulada no es pot atendre per aquesta Comissió per referir-se a un pronunciament general sobre un sistema d’accés del regidor a aquests registres, que no correspon a aquesta Comissió decidir sobre la seva instauració, per molt recomanable que sigui. El caràcter revisor de la Comissió es projecta envers una petició d’accés a la informació pública no atesa, però referida a informació publica preexistent, d’acord amb l’article 2 de la LTAIPBG, i en aquest sentit, la pretensió del regidor sobre l’establiment d’un sistema d’accés als registres, no compliria amb aquest requisit. Es planteja en aquest cas, un aspecte sobre l’àmbit organitzatiu de l’Ajuntament al qual no s’estenen les competències de la GAIP que no pot més que formular recomanacions i suggeriments, això si, del tot rellevants per a l’efectiu compliment del dret d’accés del regidor i per a l’agilitació de la seva efectivitat en la gestió municipal. Ara bé, per a les peticions que el regidor pugui formular sobre accessos específics als registres d’entrada i sortida que s’hagin produït, efectivament aquesta Comissió no pot més que reconèixer el dret del regidor a obtenir la informació que s’hi contingui, amb les condicions abans referides. En aquests casos, el dret d’accés a la informació respecte d’informació que estigui en poder de l’Administració (com clarament senyala l’article 2.b LTAIPBG, abans esmentat) com seria el cas de la petició formulada sobre uns concrets registres específics, d’un període determinat, efectuada en una SAIP, efectivament haurien de ser atesos, i si no fos el cas o existís alguna disconformitat, la petició no atesa seria susceptible d’ésser reclamada davant aquesta Comissió. En aquest sentit, el procediment de garantia del dret d’accés a la informació pública només pot tenir per objecte la revisió de les resolucions expresses o presumptes en matèria d’accés a la informació pública, d’acord amb l’article 39.1 LTAPBG referit. Per tant, aquesta Comissió no es pot pronunciar respecte d’altres peticions que no tinguin per objecte l’obtenció d’informació pública preexistent, fins i tot si es refereixen a la petició d’accés (futur i en general) al registre per part d’un electe, que implica en tot cas l’adopció d’un sistema de relacions entre la Corporació municipal i els seus membres, per part del propi Ajuntament. D’acord amb les consideracions efectuades fins ara, la Reclamació no pot ser admesa per la GAIP, en aplicació de l’article 33.2 RGAIP, que estableix de manera expressa la inadmissibilitat de les reclamacions que no tenen per objecte el dret d’accés a la informació pública preexistent. Però com s’ha recordat a la Resolució 1875/2025, de 20 de novembre, aquesta Comissió no pot compartir que l’accés dels regidors a la informació continguda als registres d’entrades i sortides es fonamenti en “un sistema en què el regidor hagi de demanar periòdicament a l’Ajuntament aquesta informació (per exemple, de la quinzena anterior), i que s’hagi de tramitar la sol·licitud pels serveis municipals i eventualment es denegui i s’espera a què es reiteri la Reclamació davant la GAIP, perquè d’aquesta manera es dificulta l’exercici dels drets de les persones electes i es genera molta més feina burocràtica per a tothom.“ La Comissió insisteix en que, com es va posar de manifest i el regidor reclamant ha reflectit en la seva reclamació amb esment de la Resolució 138/2024, de 8 de febrer “la carpeta del regidor/a (o qualsevol altra de semblant) és una eina tecnològica que implica que la informació ja no es troba en format físic i a la seu consistorial, sinó que està emmagatzemada en un espai accessible, en format digital i de manera immediata. La informació, doncs, és continguda tècnicament en funció de la infraestructura IT emprada per a cada administració (on premise, cloud o cloud hibrid). Aquesta eina permet l’accés al gestor d’expedients des de qualsevol lloc físic amb els mitjans tecnològics adequats, prèvia definició i configuració dels rols i permisos específics en funció de si es tracta de regidors/res amb delegacions de gestió o no i amb l’adequada classificació de la informació a partir del Quadre de Classificació Documental i la tipificació dels documents amb l’assignació del codi de tipologia documental, entre altres funcions.” 2. Manca de col·laboració Els antecedents posen de manifest que l’Administració no aporta a aquest procediment l’informe que li ha estat sol·licitat per la GAIP, d’acord amb el previst per l’article 33.4 RGAIP. Si bé aquest fet ha de ser qualificat com una manca de col·laboració de l’Administració amb l’efectivitat dels procediments previstos legalment per a la garantia del dret d’accés a la informació pública, no pot impedir la resolució de la Reclamació, especialment si hom té en compte que, com posa de manifest el fonament jurídic següent, no és previsible la concurrència de límits en la informació sol·licitada i que, a més, l’article 33.7 RGAIP preveu expressament que “la manca de tramesa de la informació o la no emissió dels informes sol·licitats per la Comissió no impedeix que aquesta continuï la tramitació”. 3. Publicitat de les resolucions de la GAIP L’article 44 LTAIPBG preveu que les resolucions de la GAIP s’han de publicar en el portal de la Comissió previst a l’article 25 RGAIP, amb la dissociació prèvia de les dades personals. Resolució Sobre la base dels antecedents i fonaments jurídics exposats, el Ple de la GAIP, en la sessió de 4 de desembre de 2025, resol per unanimitat: 1. Inadmetre la Reclamació 2050/2025, d’acord amb les consideracions efectuades al fonament jurídic 2. 2. Donar publicitat de la present resolució al web de la GAIP. Iolanda Pineda Balló Presidenta Contra aquesta resolució, que posa fi a la via administrativa, es pot interposar recurs contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un termini de dos mesos, a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució, d’acord amb la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.